Colònia grega dels foceus i ciutat romana: la dípolis d’Estrabó.
EmpúriesHispania CiteriorExercici 4: set. 2026
Mapa interactiu
Prem un punt del mapa o un edifici de la llista.
Primer establiment grec
L’antic illot de Sant Martí d’Empúries, al nord de la badia. El poble actual hi és a sobre i gairebé no s’ha excavat.
Què se’n conserva: Poques restes gregues visibles a Sant Martí d’Empúries.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓
Ciutat grega · monumentalitzada al s. II aC
A la costa, al sud de la badia: unes 4 ha de trama irregular, excavada gairebé sencera. Muralla sud amb porta entre dues torres, santuaris a la franja sud (l’atribuït a Asclepi i el Serapeu), àgora i estoa al centre i barri portuari al nord.
Què se’n conserva: Muralla i porta sud, santuaris d’Asclepi i Serapis, àgora, estoa i factoria de salaons.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Port de la Neàpolis
Escullera a l’extrem nord-est de la Neàpolis que protegia la zona del port.
Què se’n conserva: Restes de l’estructura de protecció portuària, vora el litoral.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓
Ciutat romana · s. I aC - III dC
Plaça enllosada d’uns 10.000 m² en dues insulae del centre de la meitat sud, porticada i amb criptopòrtic. Al costat nord, el temple (probablement de la Tríada Capitolina, sense confirmar); a l’est, la basílica augustal, i a l’angle sud-est, la cúria.
Què se’n conserva: Podi del temple, planta de la basílica, soterrani de la cúria i tabernae.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Ciutat romana · s. I-II dC
Termes públiques de la insula 30, a prop del fòrum: els banys ocupaven la meitat nord de l’illa i les tabernae, la sud.
Què se’n conserva: Restes de la insula 30.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Extramurs · s. I dC
Fora de la muralla sud. Arena de 75 × 44 m, per a no més de 3.300 espectadors, amb graderia de fusta.
Què se’n conserva: Només se’n coneix l’emplaçament.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Extramurs
A l’est de l’amfiteatre i fora de la muralla: un ampli espai per a exercicis físics i, possiblement, l’entrenament de gladiadors.
Què se’n conserva: Restes dels murs que delimitaven el recinte.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Geografia
Al nord dels tres nuclis de la ciutat: la Paleàpolis, la Neàpolis i la ciutat romana, al voltant d’una badia.
Llegeix-ne més a la fitxa ↓Referència oficial: Orientacions PAU 2026, Bloc 4 («La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco») i Annex 3 (monuments «de les ciutats i territoris de Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco i Emerita Augusta», sense llista tancada). Setembre de 2026, exercici 4: a partir d’un text d’Aviè i del plànol del conjunt calia identificar el jaciment i explicar el poble iber anterior, l’arribada de grecs i romans (cronologia, motiu i procés), els elements numerats del plànol, l’urbanisme, els tipus d’habitatge i els edificis de dins i de fora de les muralles. Juny de 2026, exercici 3: vertader o fals («damunt un turó, a la vora del riu Sícoris»: fals). Es repeteixen la seqüència grecs-romans, el fòrum i els edificis extramurs.
Ciutat
Emporiae
Emporion · Municipium Emporiae · Empúries
1Origen grec
2Arribada de Roma
3Ciutat romana
4Edificis romans
5Neàpolis
6Avui
Graeca Cicada · Llatí PAU
Abans dels grecs hi havia un poblat indígena de l’edat del ferro a Sant Martí d’Empúries (segona meitat del segle VII-inicis del VI aC). El poble de la zona eren els indiketes (indigets a la PAU).
La ciutat grega. Segons Estrabó (Geografia III 4, 8), Emporion la van fundar els massaliotes, foceus de Massàlia, i els seus habitants van viure primer en un illot «que ara s’anomena Ciutat Vella». És la Paleàpolis, a l’antic illot de Sant Martí, d’unes 2 ha. Les dates varien; la més segura és la primera meitat del segle VI aC, cap al 600-575 aC. Poc després, a terra ferma i al sud de la badia que feia de port, es va fundar la Neàpolis («Ciutat Nova»), que ja existia abans del 550 aC. Emporion vol dir «mercat»: el motiu va ser el comerç. La ciutat va encunyar plata des de mitjan segle V aC.
L’arribada de Roma. L’any 218 aC, en començar la Segona Guerra Púnica, Gneu Corneli Escipió hi va desembarcar amb el seu exèrcit (Livi XXI 60) per tallar la rereguarda cartaginesa. El 195 aC hi va desembarcar el cònsol Cató (Livi XXXIV 8), que va acampar (XXXIV 13) a l’hivern a tres milles de la ciutat. Des del primer terç del segle II aC hi va haver al turó a l’oest de la Neàpolis un praesidium militar de 35 × 70 m. Cap al 100 aC s’hi va fundar al damunt la ciutat romana.
Estatus. Livi (XXXIV 9) explica que Cèsar hi va afegir colons romans després de vèncer els fills de Pompeu (45 aC) i que després tots es van fondre «in corpus unum»: primer van rebre la ciutadania els hispans i després els grecs. En època d’August es va crear el Municipium Emporiae, que va unir la ciutat grega i la romana.
Decadència. Al segle I dC la Neàpolis va passar a ser una zona industrial amb factories de salaó i es va abandonar entre l’època flàvia i el començament del segle II. El fòrum va funcionar fins al segle III dC. Després la vida va tornar a Sant Martí, seu episcopal documentada des del 516.
El mot és d’Estrabó: Emporion era δίπολις, «dividida per un mur». Es refereix a dues comunitats veïnes, la grega i la dels indiketes, que es governaven per separat però, per seguretat, compartien un recinte comú partit per un mur interior. Amb el temps van formar una sola comunitat amb lleis mixtes. Livi descriu el mateix («Emporiae duo oppida erant muro divisa»: una de grecs, l’altra d’hispans) i hi afegeix un tercer grup, els colons de Cèsar.
Molts manuals anomenen dípolis la parella Neàpolis + ciutat romana, les dues ciutats contigües que August va unir en un municipi. Serveix com a imatge, però no és el que diu Estrabó. On vivien els indiketes i on era el mur divisori no se sap amb seguretat.
La làmina mostra tres nuclis al voltant d’una badia, amb el riu Fluvià al nord:
Dada addicional del dossier: un mur interior est-oest divideix el recinte romà en un sector sud d’unes 14 ha, amb el fòrum, i un altre al nord d’unes 7 ha. La seva funció no està resolta.
Tipus d’habitatge. A la Neàpolis, cases gregues en trama irregular. A la ciutat romana, domus d’atri itàlic de 400-500 m². A la vora est del turó, mirant al mar, hi havia tres grans cases aristocràtiques: la Domus 1 (atri, peristil, jardí, mosaics blancs i negres) i les Domus 2A i 2B. La 2B, la més gran, tenia com a mínim tres triclinia, un bany i un altar pintat amb serps, un gall i una cràtera. El model de la PAU parla de la «domus dels Mosaics» i de la «domus de l’Ara del Gall».
Fòrum. Plaça enllosada d’uns 10.000 m², porticada als costats est, sud i oest, amb criptopòrtic. En ús del segle I aC al III dC; restaurat el 2010.
Temple del fòrum. Al costat nord, en l’eix del cardo. Temple republicà, probablement de la tríada capitolina (no confirmat), envoltat per un pòrtic en U. En època augustal s’hi van afegir temples menors i el culte imperial. Se’n veu la base reconstruïda.
Basílica i cúria. La basílica, augustal, al costat est del fòrum; la planta està marcada a terra. La cúria, a l’angle sud-est; se’n veu part del soterrani.
Tabernae. Als costats sud i oest del fòrum i al llarg del cardo, al sud del fòrum.
Termes públiques (insula 30). Al sud-oest del fòrum. Termes dels segles I-II dC a la meitat nord de la insula i tabernae a la meitat sud.
Porta sud. Al final del cardo maximus, amb roderes de carro i un fal·lus en relleu en un carreu exterior.
Amfiteatre. Fora de la muralla sud. Arena de 75 × 44 m, per a no més de 3.300 espectadors, amb graderia de fusta. Segle I dC. Només se’n coneix l’emplaçament.
Palestra [6]. Situada a l’est de l’amfiteatre i fora de la muralla; era un ampli espai per a exercicis físics i possiblement per a l’entrenament de gladiadors. S’han documentat restes dels murs que delimitaven el recinte.
Àgora i stoa (Neàpolis). L’àgora era la plaça pública de la ciutat grega i la stoa, l’edifici porticat destinat a activitats comercials i socials. La seva monumentalització principal correspon al segle II aC.
Santuari tradicionalment atribuït a Asclepi. A l’extrem sud de la Neàpolis es conserven restes d’una zona sagrada amb terrasses, pòrtics i temples, transformada sobretot entre els segles II aC i I dC. Allà es va trobar el 1909 una gran estàtua de marbre, identificada tradicionalment amb Asclepi, tot i que també s’hi han proposat altres divinitats. L’estàtua original s’exposa al museu i al jaciment se’n veu una reproducció.
Serapeion. A la zona meridional de la Neàpolis es va construir un temple dedicat a Isis i Serapis. El conjunt presenta diverses fases hel·lenístiques i romanorepublicanes, amb reformes documentades durant el segle I aC. Una inscripció recorda la intervenció d’un comerciant alexandrí anomenat Noumas.
El jaciment el gestiona el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Empúries), a l’Escala (Girona). El museu monogràfic es troba entre les àrees de la ciutat grega i la romana. Algunes estructures i mosaics poden estar protegits o coberts en determinades èpoques de l’any.
| Data | Troballa | Font |
|---|---|---|
| 11-06-2021 | Baptisteri i basílica paleocristiana de tres naus a Santa Margarida, juntament amb 182 monedes de bronze (segles IV-V) | 3Cat |
| 07-12-2021 | Cuina grega del segle VI aC al barri portuari; identificació de l’antic penya-segat de la Neàpolis i d’una cala portuària | Catalan News |
| 03-02-2023 | Objectes fenicis del segle VII aC trobats a la necròpolis neolítica de Vilanera | 3Cat |
| 27-07-2024 | Nova museografia i primera exposició de la placa d’hospitalitat d’ivori | Ara |
| 13-08-2024 | Lècit àtic amb una escena de palestra (finals del segle VI o inicis del V aC), possible dipòsit fundacional d’un habitatge | 3Cat |
| 16-10-2025 | Ampliació a 205,4 hectàrees de l’àrea declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), no de la superfície de les ciutats antigues | DOGC |
Serveix de guia: adapta-la al que demani l’enunciat.
Es tracta del conjunt arqueològic d’Empúries (en grec Emporion, en llatí Emporiae). Abans de l’arribada dels grecs, la zona estava habitada pels indigets. Cap al 600-575 aC, grecs de Focea procedents de Massàlia van establir un enclavament comercial a l’illot de Sant Martí d’Empúries, la Paleàpolis. Poc després van fundar a terra ferma, al sud del port, la Neàpolis, que amb el temps va tenir l’àgora, la stoa i els santuaris d’Asclepi i de Serapis. Emporion vol dir ‘mercat’. L’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, Gneu Corneli Escipió hi va desembarcar amb el seu exèrcit, i el 195 aC hi va arribar Cató. Al turó de l’oest s’hi va instal·lar un praesidium militar i, cap al 100 aC, s’hi va fundar la ciutat romana, d’unes 22,5 ha, emmurallada i amb traçat ortogonal. Cèsar hi va afegir colons i, amb August, les dues ciutats es van unir en el Municipium Emporiae. Al centre de la meitat sud hi havia el fòrum, amb el temple, probablement dedicat a la tríada capitolina, la basílica, la cúria i les tabernae; a prop, les termes. Les cases eren domus d’atri i peristil, com la domus dels Mosaics. Fora muralles hi havia l’amfiteatre i la palestra.
.jpg){kind=link}
_03.jpg){kind=link}
,_est%C3%A0tua_d%27Asclepi.jpg){kind=link}