Tarraco

Context històric

Antecedents ibèrics. Abans de l'arribada dels romans hi havia un assentament iber a la part baixa de l'actual Tarragona, vinculat als cessetans (Cessetani). La identificació amb Kese o Cese, coneguda per les monedes amb la llegenda KESE, és habitual, però la relació exacta entre Kese, Tarrakon i Tàrraco continua sent objecte de debat. No convé presentar «Tarrakon-Kese» com una denominació composta documentada amb certesa.

Origen militar. El 218 aC, a l'inici de la segona guerra púnica, Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empòrion (Empúries). L'ocupació i la consolidació de Tàrraco es relacionen amb les campanyes dels germans Escipió. Publi hi va arribar amb reforços el 217 aC, quan la flota va arribar al port de Tàrraco (Livi, XXII, 22). La ciutat es va convertir en una de les principals bases romanes d'Hispània. Plini l'anomena «Scipionum opus, sicut Carthago Poenorum». Als criteris de les PAU s'utilitza praesidium (establiment militar); també es troben castra i «base militar» en la bibliografia.

Promoció a colònia. Ciceró esmenta l'acolliment a Tàrraco de Gai Porci Cató, exiliat a finals del segle II aC; aquest episodi, tot sol, no permet establir amb certesa l'estatus jurídic de la ciutat l'any 108 aC. Posteriorment, Tàrraco va assolir l'estatus de colònia de dret romà, amb el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco (també Vrbs en grafia epigràfica). Segons els criteris de les PAU de 2025, la categoria de colònia va ser concedida per Juli Cèsar i confirmada per August. La data exacta és discutida i se situa, segons les interpretacions, entre aproximadament el 45 i el 27 aC.

Capitalitat provincial. Segons el model de les PAU de 2025, Tàrraco exercia funcions de capital de la Hispania Citerior ja en època republicana; la cronologia i la formalització administrativa d'aquesta capitalitat són debatudes. Amb la reorganització d'August, la província va passar a ser coneguda com a Hispania Citerior Tarraconensis. August va residir a Tàrraco durant una part de les guerres càntabres, especialment entre el 26 i el 25 aC. La ciutat fou seu d'un conventus iuridicus i del concilium provinciae. L'any 15 dC es va autoritzar un temple a August divinitzat (Tàcit, Annales, I, 78), però la identificació exacta de les restes de sota la catedral requereix cautela. En època flàvia, a partir dels anys setanta del segle I dC, es va monumentalitzar la part alta. El rètor Flor va elogiar la ciutat.

Antiguitat tardana. Algunes incursions del segle III s'han relacionat amb atacs francs, però la cronologia i la interpretació es discuteixen. El 21 de gener de l'any 259 van ser martiritzats a l'amfiteatre el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi. El 516 s'hi va celebrar un concili provincial. La conquesta islàmica de començaments del segle VIII va comportar una transformació profunda de la ciutat. El Conjunt Arqueològic de Tàrraco és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2000.

Estructura urbanística

El plànol de les PAU mostra una ciutat esglaonada des de la part alta fins al litoral, on hi havia la ciutat baixa i el port. Cal diferenciar les fases republicanes de la monumentalització imperial. Segons el model de correcció, la terrassa superior correspon als espais de culte i de representació provincial, la intermèdia al circ i la inferior a la ciutat residencial i portuària.

Muralla. La fortificació romana es va construir en dues grans fases. Segons el Museu d'Història de Tarragona, la primera muralla de pedra es data entre el 217 i el 197 aC (aproximadament, entorn del 200 aC), i la gran ampliació, entre el 150 i el 125 aC. Els trams més antics presenten aparell ciclopi, amb murs d'uns 6 m d'alçada i 4,5 m de gruix; la segona fase va reforçar i ampliar el recinte fins a abastar la ciutat en direcció al port. El traçat complet continua sent objecte de reconstrucció arqueològica.

Part alta monumental. Des d'època flàvia es va configurar un gran conjunt organitzat en tres nivells funcionals: 1) a la terrassa superior, el recinte de culte imperial, associat al temple d'August; 2) a la terrassa intermèdia d'aquest conjunt monumental, la gran plaça de representació del fòrum provincial; i 3) en un nivell inferior, el circ, dins les muralles. Aquesta distinció interna del conjunt monumental no s'ha de confondre amb les tres grans terrasses de tota la ciutat descrites al model de les PAU, que inclou la ciutat baixa com a nivell inferior.

Els diferents nivells de la part alta es comunicaven mitjançant recorreguts ceremonials i accessos monumentals, amb torres i estructures de comunicació als extrems de la gran plaça. La interpretació precisa d'alguns espais religiosos encara està en estudi.

Ciutat baixa. La trama viària era principalment ortogonal, amb cardines i decumani que delimitaven insulae. Hi havia el fòrum de la colònia o fòrum local, amb la basílica i edificis administratius. A prop, en una zona extramurs segons els criteris de les PAU de 2025, se situava el teatre, i més avall hi havia les instal·lacions del barri portuari.

Extramurs i territori. La Via Augusta connectava Tàrraco amb altres nuclis del litoral. L'amfiteatre es va construir fora de les muralles, vora el mar i la platja del Miracle. A l'entorn del Francolí s'estenien àrees funeràries, entre les quals hi havia la necròpolis paleocristiana. Diverses conduccions hidràuliques abastien la ciutat, com la de les Ferreres (Pont del Diable).

Edificis públics

Recinte de culte imperial i temple d'August. Tàcit documenta que l'any 15 dC es va autoritzar la construcció d'un temple dedicat a August divinitzat. Sota la catedral s'han localitzat grans estructures de fonamentació relacionades amb el recinte de culte. La datació i la identificació exactes de les diferents fases, julio-clàudies o flàvies, continuen debatudes; per això no es poden atribuir sense reserves totes les restes al temple esmentat per Tàcit. L'anomenada Sala Axial també presenta interpretacions alternatives.

Fòrum provincial. Gran plaça monumental de representació i administració provincial, desenvolupada en època flàvia, d'uns 318 × 175 m segons algunes reconstruccions. Se'n conserven estructures a la plaça del Fòrum, la Volta del Pallol, l'Antiga Audiència i la Torre del Pretori. Era diferent del fòrum local de la colònia.

Circ. Edifici per a curses de carros construït a finals del segle I dC, en època de Domicià, dins les muralles. Feia aproximadament 320-325 m de llargada; en un dels extrems hi havia les carceres, o compartiments de sortida. Una part del seu espai correspon a l'actual plaça de la Font. Se'n conserven voltes, graderies i sectors de la capçalera oriental.

Fòrum de la colònia. Centre administratiu, religiós i comercial de la ciutat baixa, a l'entorn dels carrers de Lleida, Cardenal Cervantes i Gasòmetre. Va evolucionar des d'època republicana i es va remodelar en època imperial. En destaquen les restes de la basílica, la cúria i un tram de carrer romà. La identificació i la reconstrucció del temple capitolí s'han de presentar amb cautela.

Teatre. Construït en època d'August, a prop del fòrum de la colònia i del port, a l'actual carrer de Sant Magí. Segons la documentació oficial emprada a les PAU de 2025, se situava fora de les muralles. Tenia capacitat per a uns 6.000 espectadors. Se'n conserven parts de la cavea (graderia), de l'orchestra i de l'edifici escènic. S'hi organitzen visites amb reserva segons la programació patrimonial.

Amfiteatre. Construït extramurs, prop de la platja del Miracle, entre finals del segle I i la primera meitat del II dC. Va ser patrocinat per un sacerdot provincial del culte imperial (flamen) i es va reformar l'any 221. L'arena feia aproximadament 62,5 × 38,5 m. Se'n conserven l'arena i part de la graderia. Damunt l'arena es van aixecar una basílica visigoda (segle VI) i l'església romànica de Santa Maria del Miracle (segle XII).

Termes públiques. Es coneixen restes de banys d'època romana al barri portuari, a l'entorn del carrer de Sant Miquel. Algunes s'han relacionat amb un gran complex termal de la primera meitat del segle III dC, però la seva interpretació i extensió s'han de contrastar amb les publicacions arqueològiques.

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable). Tram monumental d'una conducció d'aigua romana, situat uns 4 km al nord de Tarragona. Segons l'Ajuntament, es data al segle I dC i fa uns 217 m de llargada i 27 m d'alçada màxima, amb dos pisos d'arcades. És un dels elements millor conservats del sistema d'abastament d'aigua de Tàrraco.