Ilerda

Context històric

Els ilergets. La zona pertanyia al territori dels ilergets, que s'estenia aproximadament des del Montsec fins a l'Ebre. La seca indígena va emetre monedes amb la llegenda ibèrica iltiŕta (Iltirta): dracmes de plata des de finals del segle III aC i, posteriorment, denaris i monedes de bronze amb diversos tipus, entre els quals el genet. Els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni van ser aliats de Cartago i després es van vincular als romans d'Escipió, cap al 209 aC; van protagonitzar una nova revolta el 206 aC (Titus Livi, llibres XXVII-XXVIII). Els criteris de les PAU identifiquen tradicionalment Iltirta amb el turó de la Seu Vella, tot i que aquesta localització no s'ha pogut confirmar mitjançant estructures ibèriques excavades al turó (vegeu «Debats i dades discutides»).

El bronze d'Àscul. La inscripció de l'any 89 aC esmenta tres genets identificats com a Ilerdenses i documenta molt aviat aquest gentilici llatí. Són Q. Otacilius (fill de Suisetarten), Cn. Cornelius (fill de Nesille) i P. Fabius (fill d'Enasagin). Els genets tenen noms llatins i els seus pares, noms de tradició ibèrica. El document és un testimoni de la integració de les elits indígenes en les estructures polítiques i militars romanes.

Fundació romana. Els criteris oficials de les PAU de 2024 situen la fundació d'Ilerda, probablement, a començaments del segle I aC, tot i que es coneixen materials romans de finals del segle II aC. Les excavacions han identificat nivells de cap al 100-80 aC i una trama urbana datada entre el 80 i el 50 aC (carrer de la Magdalena, 14-16), amb un dipòsit fundacional que contenia monedes d'Iltirta i de Bolskan. La ciutat romana es va establir de nova planta en un indret estratègic, en un territori on ja hi havia població i activitat ibèriques. Ilerda apareix a les fonts en el context de les guerres sertorianes (82-72 aC).

La campanya d'Ilerda (49 aC). Juli Cèsar narra la campanya contra els pompeians a De bello ciuili (Bellum civile, I, 38-87). Els llegats de Pompeu, Luci Afrani i Marc Petreu van escollir la posició pels seus avantatges estratègics (propter ipsius loci opportunitatem, I, 38, 4). Ilerda dominava el pas del riu Sícoris (Segre) i tenia un pont relacionat amb la zona ocupada pels pompeians. Una crescuda va destruir els ponts que havien construït les forces de Fabi, llegat de Cèsar; Cèsar va recórrer a embarcacions inspirades en les utilitzades a Britània i a obres per facilitar el pas del riu. Després de maniobres i enfrontaments, les tropes pompeianes van intentar retirar-se cap a l'Ebre i van acabar capitulant. La victòria no va consistir en la presa de la ciutat mitjançant una gran batalla campal decisiva.

Estatut municipal. En època d'August, Ilerda va obtenir el rang de municipium. Ho acrediten les emissions monetàries amb les llegendes IMP CAESAR DIVI F a l'anvers i MVN ILERDA al revers, amb la representació d'una lloba (RPC I, 259). Plini el Vell esmenta els Ilerdenses dins el conventus Caesaraugustanus: «Ilerdenses Surdaonum gentis, iuxta quos Sicoris fluvius» (Naturalis historia, III, 24). La fórmula monetal MVN ILERDA es pot desenvolupar com a municipium Ilerda; no s'ha d'inventar un nom oficial més llarg.

Literatura i antiguitat tardana. Ilerda apareix esmentada, entre altres autors, per Horaci (Epistulae, I, 20, 13: «aut fugies Uticam aut vinctus mitteris Ilerdam»), Lucà (Pharsalia, IV) i Ausoni. L'any 449, segons la crònica d'Hidaci, la ciutat va ser assaltada per sorpresa i se'n van fer nombrosos captius en el context de les accions de Requiari i Basili, vinculades als sueus i als bagaudes. El 546 s'hi va celebrar el concili de Lleida.

Estructura urbanística

Emplaçament. Ilerda s'estenia pels vessants meridional i oriental del turó de la Seu Vella fins a la riba dreta del riu Sícoris (Segre). La Noguerola, avui en gran part soterrada, en delimitava el sector oriental. Segons la reconstrucció del Museu de Lleida, ocupava unes 23 ha. El traçat s'adaptava al relleu: la muralla envoltava el turó i baixava fins al riu; a la part baixa se situa hipotèticament el fòrum i, cap a l'extrem nord-est, s'han localitzat arqueològicament les grans termes públiques. El temple dibuixat a la zona alta forma part de la reconstrucció hipotètica i no correspon a un edifici excavat i identificat amb certesa.

Muralla i portes. La fortificació romana s'atribueix a l'època tardorepublicana. Se'n conserva un tram vora l'actual Porta del Lleó, a la zona sud-oest del turó, sota construccions defensives posteriors; altres excavacions n'han identificat restes addicionals. El perímetre complet de la muralla representat a les làmines és una reconstrucció. Al sector de l'antic portal de Magdalena es van excavar restes d'ocupació romana; cal ser prudent amb la identificació exacta de les portes i la disposició de tot el recinte.

Carrers i eixos urbans. El traçat romà no coincideix completament amb l'actual, marcat en bona part per transformacions posteriors, incloses les d'època andalusina. La xarxa viària s'adaptava als pendents mitjançant terrasses i no formava una quadrícula ortogonal tan regular com la d'altres ciutats romanes. S'ha proposat que un eix principal recorria la franja propera al riu. Als criteris de les PAU de 2024, la cruïlla del cardo i el decumanus se situa cap a l'extrem oriental, mentre que el fòrum es representa més a l'oest, a l'actual plaça de Sant Joan, i no en aquesta cruïlla. L'estudi arqueològic de les termes situa els eixos principals prop de la intersecció dels actuals carrers de la Democràcia i del Cardenal Remolins. Vora les termes es va documentar un carrer porticat d'uns 9 m d'amplada. L'orientació exacta d'alguns trams es reconstrueix a partir de restes parcials.

Fora de les muralles. Hi havia un pont romà sobre el Sícoris, l'emplaçament del qual es relaciona tradicionalment amb l'actual Pont Vell, tot i que no s'ha confirmat la localització exacta de les estructures antigues. Fora del nucli urbà hi havia necròpolis, com la documentada a la zona de l'estació el 1926, i vil·les rurals del territori, entre les quals la del Romeral (Albesa), a uns 12 km. A la ciutat també s'han trobat motlles de terra sigillata, que indiquen producció ceràmica local en època imperial.

Abast de la reconstrucció. El catàleg Romans a Ponent (Museu de Lleida, 2023) resumia 27 intervencions arqueològiques amb restes romanes documentades fins a la preparació d'aquella publicació, 21 de les quals entre 1992 i 2006. És una xifra referida a la recerca recopilada aleshores i no un recompte actualitzat fins al 2026. Molts sectors del plànol continuen sent hipotètics per la fragmentació de les excavacions.

Edificis públics

Fòrum. Els criteris de les PAU de 2024 situen el fòrum a l'oest de la cruïlla dels eixos principals, a l'entorn de l'actual plaça de Sant Joan, prop del Pont Vell. A l'antiga església de Sant Joan es van trobar restes romanes el 1880, però no s'ha documentat arqueològicament una planta completa del fòrum que permeti confirmar tots els edificis de la reconstrucció. Els criteris oficials esmenten elements constructius atribuïts al fòrum; la ubicació i la configuració exactes continuen sent interpretacions arqueològiques.

Temple. Algunes làmines reconstructives representen un temple a la zona elevada del turó de la Seu Vella. No s'ha de presentar com un monument identificat i excavat amb seguretat: les fonts arqueològiques consultades no permeten atribuir a aquest dibuix una planta de temple romà demostrada.

Termes públiques dels carrers del Cardenal Remolins i de la Democràcia. Constitueixen un dels conjunts romans més ben documentats de Lleida. Se situaven a l'extrem nord-est de la ciutat, prop de la cruïlla del cardo i el decumanus i del curs de la Noguerola. El Museu de Lleida diferencia dos complexos successius: uns primers banys d'aproximadament els anys 20-50 dC i unes termes monumentals construïdes a començaments del segle II dC. Aquestes darreres ocupaven uns 2.400 m², amb vestíbul, vestidors (apodyterium), frigidarium, tepidarium, caldarium, un gran espai obert d'uns 725 m² amb piscina (natatio) i pòrtic, i una zona de serveis i calefacció. Els criteris de les PAU de 2024 destaquen les termes del segle II. Les estructures es conserven a poca alçada i han estat pendents de museïtzació segons les fonts municipals consultades.

Edifici romà sota la Paeria. Als soterranis de l'ajuntament, vora el Segre, es conserven restes d'un edifici rectangular d'època augustal (aproximadament 20-10 aC), situat a més de 6 m sota el nivell actual i de funció no determinada amb certesa. El lloc presenta també fases d'ocupació de l'antiguitat tardana.

Construccions prop de l'antic portal de Magdalena. Les excavacions d'aquest sector van documentar, entre altres estructures, un edifici extramurs d'uns 800 m² datat entre finals del segle I i el segle II dC. No s'ha de confondre amb les termes públiques excavades als carrers del Cardenal Remolins i de la Democràcia.