Els més valents, els belgues · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt, minimeque ad eos mercatores saepe commeant atque ea quae ad effeminandos animos pertinent important, proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.

Text: O. Seel (Teubner, 1961).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

De tots aquests, els més valents són els belgues, perquè són molt lluny de la manera de viure i de la civilització de la Província, i els mercaders hi arriben molt poques vegades i hi introdueixen allò que contribueix a afeblir els ànims, i són els més propers als germans, que viuen a l’altra banda del Rin, amb els quals estan contínuament en guerra.

Context: Cèsar acaba de dividir la Gàl·lia en tres parts (belgues, aquitans i celtes) i explica quin d’aquests pobles és el més valent.
provinciae: la Província per antonomàsia, la Gàl·lia Narbonesa (d’aquí «Provença»).
minime … saepe: literalment «molt poc sovint», és a dir, «rarament».
ad effeminandos animos: gerundiu amb ad que expressa finalitat; literalment «per afeminar els ànims», és a dir, per estovar-los.
quibuscum = cum quibus: la preposició cum va posposada i unida al relatiu, com a mecum o nobiscum.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt, minimeque ad eos mercatores saepe commeant atque ea quae ad effeminandos animos pertinent important, proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.

1Oració principal copulativa

La principal és curta: Horum omnium fortissimi sunt Belgae. Subjecte, Belgae; verb, sunt; atribut, fortissimi, amb el seu genitiu partitiu. Tota la resta és la causa, anunciada per propterea quod: tres raons coordinades.

Horum omniumGen. partitiufortissimiAtributsuntV copulatiuBelgaeSubj.1.1 propterea …CC causa

1.1Sub. adverbial causal (quod + ind.)CC causa

Tres oracions coordinades que depenen de quod: són lluny de la Província, els mercaders gairebé no hi arriben i són veïns dels germans. Els enllaços són -que (a minimeque) i -que (a proximique).

1.1aCausal 1

absum demana un complement amb a + ablatiu: «són lluny de…». provinciae és el CN dels dos substantius coordinats.

proptereaAdv. (correlatiu)quodNexe(Belgae)Subj. omèsa cultu atque humanitateprovinciaeCNCC separaciólongissimeCC quantitatabsuntV

-que

1.1bCausal 2 (dos verbs coordinats per atque)

Nou subjecte, mercatores, amb dos verbs: commeant i important. El CD d’important és ea, explicat per una relativa amb un gerundiu de finalitat.

minime … saepeCC tempsad eosCC direcciómercatoresSubj.commeantVatqueNexeeaCD (antecedent)1.1b.1 quae …CN (antecedent)importantV

1.1b.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

Antecedent, ea. quae és el subjecte de pertinent; ad effeminandos animos és un gerundiu amb ad: «per afeblir els ànims».

quaeSubj.ad effeminandos animosCC finalitat (gerundiu)pertinentV

-que

1.1cCausal 3 (copulativa)

proximi és l’atribut i demana datiu: Germanis. De Germanis en depenen dues relatives: a la primera el subjecte són els germans; a la segona, els belgues.

(Belgae)Subj. omèsproximiAtributsuntV copulatiuGermanisC. de l’adj. (dat.)1.1c.1 qui …CN (antecedent)1.1c.2 quibuscum …CN (antecedent)

1.1c.1Relativa 1CN (antecedent)

qui (= els germans) és el subjecte; trans Rhenum, «a l’altra banda del Rin».

quiSubj.trans RhenumCC llocincoluntV

1.1c.2Relativa 2CN (antecedent)

quibuscum = cum quibus, «amb els quals». Canvia el subjecte: ara són els belgues els qui fan la guerra. bellum gerere, «fer la guerra».

quibuscumCC companyia(Belgae)Subj. omèscontinenterCC tempsbellumCDgeruntV

quibuscum = cum quibus.

Preguntes

Analitza morfològicament fortissimi, absunt, mercatores, effeminandos i incolunt.
Mostra la resposta
fortissimi: de fortis, -e (adjectiu de la 3a declinació, de dues terminacions). Grau superlatiu; nominatiu plural masculí, concertat amb Belgae.
absunt: d’absum, abes, abesse, afui. 3a persona del plural del present d’indicatiu (els compostos de sum no tenen veu).
mercatores: de mercator, -oris (m.), 3a declinació, tema en consonant. Nominatiu plural; subjecte de commeant i d’important.
effeminandos: d’effemino, -as, -are, -avi, -atum. Gerundiu (participi de futur passiu), acusatiu plural masculí, concertat amb animos.
incolunt: d’incolo, -is, -ere, incolui, incultum. 3a persona del plural del present d’indicatiu actiu.
Quina funció sintàctica té Horum omnium? Justifica’n el cas.
Mostra la resposta
És un genitiu partitiu (genitiu plural masculí d’hic, haec, hoc i d’omnis, -e) que complementa el superlatiu fortissimi: indica el conjunt (els tres pobles de la Gàl·lia) del qual se’n destaca una part. Un superlatiu relatiu porta normalment el terme de comparació en genitiu partitiu (també pot anar amb ex o inter).
Analitza sintàcticament la subordinada propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt.
Mostra la resposta
Oració subordinada adverbial causal, introduïda per quod i anunciada per l’adverbi correlatiu propterea («per això: perquè»). absunt va en indicatiu perquè és una causa real que l’autor dona com a pròpia. Depèn de la principal Horum omnium fortissimi sunt Belgae.
Subjecte el·líptic: Belgae. a cultu atque humanitate: complement de separació (a + ablatiu) que demana absum, amb dos substantius coordinats per atque. provinciae: complement del nom de cultu atque humanitate. longissime: CC de quantitat; adverbi en grau superlatiu (de longe).
La causal té dos altres membres coordinats: minimeque … important i proximique sunt Germanis. Cèsar dona tres raons del valor dels belgues.
Explica la construcció ad effeminandos animos i analitza ea quae ad effeminandos animos pertinent important.
Mostra la resposta
És una construcció de gerundiu: ad + acusatiu del substantiu (animos) + gerundiu que hi concorda (effeminandos). Expressa finalitat i equival a ad effeminandum animos (gerundi amb CD), forma que s’evita quan hi ha complement directe. Funció: CC de finalitat de pertinent.
important: verb, coordinat amb commeant per atque; el seu subjecte és mercatores. ea: CD d’important i antecedent del relatiu. quae … pertinent: subordinada adjectiva de relatiu; quae és el subjecte de pertinent i ad effeminandos animos, el seu CC de finalitat.
Analitza sintàcticament proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.
Mostra la resposta
proximique sunt Germanis: tercer membre de la causal amb quod, unit per l’enclítica -que. Oració copulativa: subjecte el·líptic (Belgae); sunt, verb copulatiu; proximi, atribut (superlatiu); Germanis, complement de l’adjectiu en datiu (els adjectius de proximitat demanen datiu).
qui trans Rhenum incolunt: subordinada adjectiva de relatiu amb antecedent Germanis; qui, subjecte; trans Rhenum, CC de lloc; incolunt, verb sense CD («habiten»).
quibuscum continenter bellum gerunt: segona relativa, juxtaposada, amb el mateix antecedent. quibuscum (= cum quibus) és un CC de companyia («amb els quals»); continenter, CC de temps; bellum, CD; gerunt, verb; subjecte el·líptic (Belgae). Fixa’t en el canvi de subjecte: a incolunt són els germans i a gerunt, els belgues.
Lèxic: escriu una paraula catalana i una de castellana derivades d’humanitate, mercatores i bellum, i explica’n la relació amb el terme llatí.
Mostra la resposta
humanitas, -atis (d’humanus): cat. humanitat; cast. humanidad; també humanista, humanisme. En llatí vol dir «cultura, civilització, refinament», un sentit que conserven les «humanitats».
mercator, -oris (de merx, mercis, «mercaderia»): cat. mercader, mercat, comerç; cast. mercader, mercado. Totes remeten a la idea de compravenda.
bellum, -i: cat. bèl·lic, bel·ligerant (de bellum gerere, la mateixa expressió del text); cast. bélico, belicoso. Són cultismes: la paraula patrimonial per a «guerra» ve del germànic werra.