Les dues classes d’homes a la Gàl·lia · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

In omni Gallia eorum hominum qui aliquo sunt numero atque honore genera sunt duo. Nam plebes paene servorum habetur loco, quae nihil audet per se, nullo adhibetur consilio. Plerique, cum aut aere alieno aut magnitudine tributorum aut iniuria potentiorum premuntur, sese in servitutem dicant nobilibus, quibus in hos eadem omnia sunt iura quae dominis in servos.

Text: O. Seel (Teubner, 1961). Adaptació: se segueix la lectura d’altres edicions, nullo adhibetur consilio (Seel, nulli) i dicant nobilibus, quibus in hos… (Seel, dicant. Nobilibus in hos…).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

A tota la Gàl·lia hi ha dues classes d’aquells homes que gaudeixen d’alguna consideració i honor. Perquè la plebs és tinguda gairebé en la condició dels esclaus: no gosa fer res per si mateixa i no és admesa a cap consell. La majoria, quan es veuen oprimits o pels deutes o per la quantia dels tributs o per la injustícia dels més poderosos, es lliuren com a esclaus als nobles, els quals tenen sobre ells els mateixos drets que els amos sobre els esclaus.

Context: a l’excurs etnogràfic del llibre VI, Cèsar descriu la societat gal·la abans de parlar dels druides i dels cavallers.
qui aliquo sunt numero atque honore: ablatiu de qualitat en funció d’atribut («que són d’alguna consideració i honor»).
aere alieno: literalment «amb bronze aliè», és a dir, «pels deutes» (aes alienum = deute).
cum … premuntur: cum amb indicatiu, temporal de valor general o iteratiu («cada vegada que», «quan»).
dicant: no és el subjuntiu de dico, -is, -ere («dir»), sinó el present d’indicatiu de dico, -as, -are («consagrar, lliurar»).
quibus … sunt iura: datiu possessiu («els quals tenen drets»).

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1In omni Gallia eorum hominum qui aliquo sunt numero atque honore genera sunt duo.

1Oració principal

sunt existencial, «hi ha». Subjecte, genera … duo; eorum hominum, de quins homes. La relativa diu quins: els qui tenen alguna consideració.

In omni GalliaCC lloceorum hominumCN (antecedent)1.1 qui …CN (antecedent)generaSubj.suntV («hi ha»)duoDet.

1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

qui és el subjecte i sunt, copulatiu. L’atribut són dos ablatius de qualitat: aliquo numero atque honore.

quiSubj.aliquo … numero atque honoreAtribut (abl. qualitat)suntV copulatiu

2Nam plebes paene servorum habetur loco, quae nihil audet per se, nullo adhibetur consilio.

2Oració principal passiva

habetur, «és tinguda, és considerada». Com? servorum loco, «en el lloc dels esclaus». Les dues relatives que segueixen expliquen aquesta condició.

NamNexe explicatiuplebesSubj.paeneAdv.servorumCNlocoCPred. del Subj.habeturV (pas.)2.1 quae …CN (antecedent)

2.1Dues relatives juxtaposadesCN (antecedent)

Totes dues tenen el mateix antecedent, plebes, i el mateix subjecte, quae. La segona és en passiva: «no és admesa a cap consell».

2.1aRelativa 1

nihil és el CD d’audet; per se, «per si mateixa».

quaeSubj.nihilCDaudetVper seCC manera

juxtaposades

2.1bRelativa 2

adhibeo en passiva: «ser cridat, ser admès». nullo consilio, «a cap consell».

(quae)Subj. omèsnullo … consilioC. règimadhibeturV (pas.)

3Plerique, cum aut aere alieno aut magnitudine tributorum aut iniuria potentiorum premuntur, sese in servitutem dicant nobilibus, quibus in hos eadem omnia sunt iura quae dominis in servos.

3Oració principal

Subjecte, plerique; verb, dicant; CD, sese: «es lliuren». A qui? nobilibus. Abans, la temporal amb cum diu quan; després, la relativa explica quins drets tenen els nobles sobre ells.

PleriqueSubj.3.1 cum …CC tempsseseCDin servitutemCC finalitatdicantVnobilibusCI (antecedent)3.2 quibus …CN (antecedent)

3.1Sub. temporal iterativa (cum + ind.)CC temps

cum + indicatiu: «cada vegada que». Tres ablatius de causa coordinats per aut … aut … aut.

cumNexeaut aere alienoCC causaaut magnitudinetributorumCNCC causaaut iniuriapotentiorumCNCC causapremunturV (pas.)

3.2Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

quibus és un datiu possessiu amb sunt: «els quals tenen». eadem … quae: «els mateixos… que».

quibusDat. possessiuin hosCCeadem omnia … iuraSubj.suntV3.2.1 quae …CN (antecedent)

3.2.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

Relativa comparativa amb el verb sobreentès: quae dominis in servos (sunt), «que els amos tenen sobre els esclaus».

quaeSubj.dominisDat. possessiuin servosCC(sunt)V omès

dicant és present d’indicatiu de dico, -as, -are, «consagrar, lliurar».

Preguntes

Analitza morfològicament hominum, genera, audet, premuntur, dicant i potentiorum.
Mostra la resposta
hominum: d’homo, hominis (m., 3a declinació). Genitiu plural.
genera: de genus, generis (n., 3a declinació). Nominatiu plural.
audet: d’audeo, -es, -ere, ausus sum (semideponent). 3a persona del singular del present d’indicatiu, veu activa.
premuntur: de premo, -is, -ere, pressi, pressum. 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu passiva.
dicant: de dico, -as, -are, -avi, -atum («consagrar, dedicar»). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu activa. Compte: formalment coincideix amb el present de subjuntiu de dico, -is, -ere; el sentit i la construcció se in servitutem dicare ho decideixen.
potentiorum: de potens, -entis (adjectiu de 2a classe, una terminació); grau comparatiu potentior, -ius. Genitiu plural masculí (substantivat: «els més poderosos»).
Analitza sintàcticament In omni Gallia eorum hominum qui aliquo sunt numero atque honore genera sunt duo.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: genera sunt duo. sunt amb valor existencial («hi ha»); genera, subjecte; duo, numeral concordat amb genera. In omni Gallia: CC de lloc (in + ablatiu). eorum hominum: CN de genera.
Subordinada adjectiva: qui aliquo sunt numero atque honore. Antecedent: hominum. qui: subjecte; sunt: verb copulatiu; aliquo numero atque honore: ablatiu de qualitat en funció d’atribut (dos nuclis coordinats per atque).
Analitza sintàcticament Plerique, cum aut aere alieno aut magnitudine tributorum aut iniuria potentiorum premuntur, sese in servitutem dicant nobilibus.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: plerique, subjecte; dicant, verb; sese, CD (pronom reflexiu); in servitutem, CC de finalitat o direcció; nobilibus, CI (datiu).
Subordinada adverbial temporal: cum + indicatiu (temporal amb matís iteratiu o general). Subjecte el·líptic: plerique; verb en passiva: premuntur; aere alieno, magnitudine i iniuria: ablatius de causa o instrument (complement de la passiva referit a coses), coordinats per aut … aut … aut; tributorum: CN de magnitudine; potentiorum: CN d’iniuria.
Analitza l’oració de relatiu quibus in hos eadem omnia sunt iura quae dominis in servos. Quin tipus de datiu és quibus? Quin verb està el·lidit?
Mostra la resposta
quibus … sunt iura: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent nobilibus. quibus: datiu possessiu (amb sum: «els quals tenen»); iura: subjecte; sunt: verb; eadem omnia: concordats amb iura; in hos: CC («sobre ells»).
quae dominis in servos (sunt): subordinada adjectiva de relatiu amb valor comparatiu, en correlació amb eadem («els mateixos… que»); antecedent iura. quae: subjecte; verb el·lidit: sunt; dominis: datiu possessiu; in servos: CC.
Explica la sintaxi de plebes paene servorum habetur loco, quae nihil audet per se, nullo adhibetur consilio: subjecte, veu verbal, funció de servorum loco i de quae.
Mostra la resposta
Principal: plebes (subjecte) habetur (verb en veu passiva: «és tinguda, és considerada»); servorum loco: ablatiu amb valor predicatiu o CC de manera («en la condició d’esclaus»), amb servorum com a CN de loco; paene: adverbi.
quae nihil audet per se, nullo adhibetur consilio: dues subordinades adjectives de relatiu coordinades per asíndeton, amb antecedent plebes. quae: subjecte de totes dues; nihil: CD d’audet; per se: CC de manera; adhibetur: verb en passiva; nullo consilio: complement d’adhibetur («a cap consell»).
Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de dominus i de potens, i explica l’evolució fonètica de dominum > cast. dueño.
Mostra la resposta
dominus: cat. domini, dominar, dominació (i dona, de domina); cast. dueño, dominio, dominar.
potens: cat. potent, potència, potentat; cast. potente, potencia, potentado.
Evolució dominum > dueño: pèrdua de la -m final (dominu); síncope de la vocal postònica -i- (domnu); el grup -mn- evoluciona a la palatal ñ; la ŏ tònica breu diftonga en ue; la -u final passa a -o. Domini/dominio, en canvi, són cultismes.