Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Erant in ea legione fortissimi viri, centuriones, qui iam primis ordinibus adpropinquarent, Titus Pullo et Lucius Vorenus. Hi perpetuas inter se controversias habebant, uter alteri anteferretur, omnibusque annis de loco summis simultatibus contendebant. Ex his Pullo, cum acerrime ad munitiones pugnaretur, «Quid dubitas», inquit, «Vorene? Aut quem locum tuae probandae virtutis exspectas? Hic dies de nostris controversiis iudicabit».
Text: O. Seel (Teubner, 1961).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Hi havia en aquella legió dos homes valentíssims, centurions, que ja eren a punt d’arribar als primers rangs: Tit Pulló i Luci Vorè. Aquests mantenien entre ells disputes contínues sobre quin dels dos seria preferit a l’altre, i cada any competien per l’ascens amb la màxima rivalitat. D’ells, Pulló, com que es combatia amb gran acarnissament al costat de les fortificacions, va dir: «Per què dubtes, Vorè? O quina ocasió esperes per demostrar el teu valor? Aquest dia decidirà sobre les nostres disputes».
- Context: hivern del 54 aC; els nervis assetgen el campament de Quint Ciceró i dos centurions rivals es disputen qui és més valent.
- primis ordinibus adpropinquarent: els primi ordines són els centurions de més rang de la legió; adpropinquo (també escrit appropinquo) regeix datiu.
- uter alteri anteferretur: interrogativa indirecta; uter pregunta per un de dos («quin dels dos») i alteri és el datiu regit per antefero («preferir a un altre»).
- de loco … contendebant: locus és aquí el lloc o grau de l’escalafó; summis simultatibus és ablatiu de manera.
- cum … pugnaretur: passiva impersonal, es tradueix per «es combatia».
- tuae probandae virtutis: gerundiu; es tradueix «de demostrar el teu valor».
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Erant in ea legione fortissimi viri, centuriones, qui iam primis ordinibus adpropinquarent, Titus Pullo et Lucius Vorenus.
1Oració principal
Erant és existencial: «hi havia». El subjecte, fortissimi viri, s’explica per parts: són centurions, són a punt d’ascendir i es diuen Pulló i Vorè.
1.1Sub. adjectiva de relatiu (subjuntiu)CN de viri
Antecedent, viri. adpropinquo regeix datiu: primis ordinibus. El subjuntiu hi afegeix un matís de característica: «dels qui ja eren a punt de…».
2Hi perpetuas inter se controversias habebant, uter alteri anteferretur, omnibusque annis de loco summis simultatibus contendebant.
2Dues oracions coordinades copulatives (-que)
El subjecte de totes dues és Hi, Pulló i Vorè. La primera diu què tenien (disputes) i sobre què; la segona, com competien cada any. L’enllaç és -que, enganxat a omnibus.
2aCoordinada 1
Verb habebant; CD, perpetuas … controversias, amb inter se al mig. Darrere, una interrogativa indirecta que diu sobre què eren les disputes.
2a.1Sub. substantiva interrogativa indirectaCN de controversias
uter, «quin dels dos», és el subjecte; antefero regeix datiu, alteri: «quin seria preferit a l’altre». Subjuntiu, com tota interrogativa indirecta.
-que
2bCoordinada 2
El mateix subjecte. de loco: sobre el lloc a l’escalafó; summis simultatibus: «amb la màxima rivalitat».
3Ex his Pullo, cum acerrime ad munitiones pugnaretur, «Quid dubitas», inquit, «Vorene?»
3Oració principal amb estil directe
L’esquelet és Pullo … inquit, «va dir Pulló». A dins hi ha una temporal amb cum, i el que diu va en estil directe, entre cometes.
3.1Sub. adverbial temporal (cum històric + imperf. subj.)CC temps
pugnaretur és una passiva impersonal: no té subjecte i es tradueix «es combatia».
3.2Oració interrogativa directaCD (estil directe)
Quid, «per què», amb valor adverbial. Vorene és un vocatiu.
4Aut quem locum tuae probandae virtutis exspectas? Hic dies de nostris controversiis iudicabit.
4Dues oracions simples (estil directe)
Continuen les paraules de Pulló: una pregunta i una afirmació.
4aInterrogativa directa
quem locum, CD: «quina ocasió». Porta un CN amb gerundiu: tuae probandae virtutis, «de demostrar el teu valor».
juxtaposades
4bOració simple
Subjecte, Hic dies; verb en futur, iudicabit.
Preguntes
Analitza morfològicament adpropinquarent, anteferretur, probandae, fortissimi i iudicabit.
Mostra la resposta
adpropinquarent: 3a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu actiu d’adpropinquo (appropinquo), -as, -are, -avi, -atum.
anteferretur: 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu passiu d’antefero, antefers, anteferre, antetuli, antelatum (compost de fero, irregular).
probandae: gerundiu (participi de futur passiu) de probo, -as, -are, -avi, -atum; genitiu singular femení, concertat amb virtutis.
fortissimi: superlatiu de fortis, -e (adjectiu de la 3a declinació, de dues terminacions); nominatiu plural masculí, concertat amb viri.
iudicabit: 3a persona del singular del futur imperfet d’indicatiu actiu d’iudico, -as, -are, -avi, -atum.Analitza sintàcticament Erant in ea legione fortissimi viri, centuriones, qui iam primis ordinibus adpropinquarent, Titus Pullo et Lucius Vorenus.
Mostra la resposta
Oració composta: principal i subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: verb erant (sum amb valor existencial, «hi havia»); subjecte, fortissimi viri; in ea legione, CC de lloc; centuriones i Titus Pullo et Lucius Vorenus (nominatius coordinats per et), aposicions a viri.
Subordinada: qui iam primis ordinibus adpropinquarent, adjectiva de relatiu amb antecedent viri. qui, subjecte; iam, CC de temps; primis ordinibus, complement en datiu regit per adpropinquo. El subjuntiu dona a la relativa un matís característic-consecutiu («dels qui ja eren a punt de…»).Quin tipus d’oració és uter alteri anteferretur? Explica’n la funció i l’ús del mode i del temps.
Mostra la resposta
Subordinada substantiva interrogativa indirecta, introduïda pel pronom interrogatiu uter («quin dels dos»), que n’és el subjecte; alteri és el datiu regit per antefero. Explica el contingut de controversias («disputes sobre quin…»). Va en subjuntiu, com tota interrogativa indirecta, i en imperfet per la consecutio temporum: el verb principal (habebant) és en temps històric i l’acció és simultània. Veu passiva: «quin seria preferit a l’altre».
Explica la construcció cum acerrime ad munitiones pugnaretur (valor de cum, mode i veu del verb).
Mostra la resposta
cum històric o narratiu amb imperfet de subjuntiu: subordinada adverbial de valor temporal-causal («com que / mentre es combatia»), CC de la principal Pullo … inquit. pugnaretur és la passiva impersonal d’un verb intransitiu: no té subjecte i es tradueix amb «es» impersonal. acerrime, adverbi en grau superlatiu (d’acer, acris, acre), CC de manera; ad munitiones, CC de lloc («al costat de les fortificacions»).
Identifica i explica la construcció tuae probandae virtutis. Com es diria amb gerundi?
Mostra la resposta
Construcció de gerundiu: virtutis porta concertats el gerundiu probandae i el possessiu tuae, tot en genitiu, com a complement del nom de locum. Equival a un gerundi amb complement directe: locum probandi tuam virtutem, «ocasió de demostrar el teu valor». El llatí clàssic prefereix el gerundiu quan el gerundi portaria CD.
Lèxic: a partir de locum, iudicabit i virtutis, dona una paraula patrimonial i un cultisme en català, i una paraula castellana derivada de cadascuna.
Mostra la resposta
locus: català patrimonial lloc, amb la palatalització de la l- inicial; cultismes local, localitat, locució; castellà lugar (de locale, derivat de locus).
iudico: català patrimonial jutjar (iudicare > jutjar); cultismes judicial, judicatura; castellà juzgar.
virtus: català patrimonial virtut (de virtutem, amb caiguda de la vocal final); cultismes virtuós, virtual; castellà virtud.