Saltar al contenido
Castellano

Cèsar sorprèn els tigurins a l’Arar

Cèsar, De bello Gallico I 12, 2-3 · 58 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Ubi per exploratores Caesar certior factus est tres iam partes copiarum Helvetios id flumen traduxisse, quartam vero partem citra flumen Ararim reliquam esse, de tertia vigilia cum legionibus tribus e castris profectus ad eam partem pervenit quae nondum flumen transierat. Eos impeditos et inopinantes adgressus magnam partem eorum concidit; reliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.

Text: T. Rice Holmes (Perseus Digital Library).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Quan Cèsar va ser informat pels exploradors que els helvecis ja havien fet travessar aquell riu a tres parts de les seves tropes, però que la quarta part quedava a aquesta banda del riu Arar, va sortir del campament a la tercera vetlla amb tres legions i va arribar fins a la part que encara no havia travessat el riu. Els va atacar quan estaven destorbats i desprevinguts i en va matar una gran part; els altres es van donar a la fugida i es van amagar als boscos més propers.

  • Context: els helvecis emigren cap a l’oest i travessen l’Arar (l’actual Saona) amb rais i barques. La part que queda enrere és el pagus dels tigurins, el mateix que havia derrotat el cònsol L. Cassi l’any 107 aC.
  • certior fieri («ser informat», literalment «ser fet més segur») introdueix, com un verb de dicció, oracions d’infinitiu. traducere porta doble acusatiu: allò que es fa passar (tres partes) i allò que es travessa (id flumen).
  • de tertia vigilia: la nit es dividia en quatre vetlles; la tercera anava aproximadament de mitjanit a les tres. mandarunt és la forma sincopada de mandaverunt.
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Ubi per exploratores Caesar certior factus est tres iam partes copiarum Helvetios id flumen traduxisse, quartam vero partem citra flumen Ararim reliquam esse, de tertia vigilia cum legionibus tribus e castris profectus ad eam partem pervenit quae nondum flumen transierat.

1Oració principal

El verb principal és pervenit, al final; el seu subjecte, Caesar, apareix dins de la temporal amb ubi. Primer es diu quan (en rebre la notícia), després com surt (profectus) i on arriba: a la part que encara no havia travessat.

1.1 Ubi …CC tempsde tertia vigiliaCC tempscum legionibus tribusCC companyiae castrisCC origenprofectusV (part. perf. deponent)CPred. del Subj.ad eam partemCC direcció (antecedent)pervenitV1.2 quae …CN (antecedent)

1.1Sub. temporal (ubi + ind.)CC temps

ubi + perfet d’indicatiu: «quan». certior factus est, «va ser informat»: certior és predicatiu del subjecte. De què va ser informat? De dues coses, dites amb dues oracions d’infinitiu.

UbiNexeper exploratoresCC mitjàCaesarSubj.certiorCPred. del Subj.factus estV (passiva de facio)1.1.1 tres …CD

1.1.1Dues oracions coordinades adversativesCD

Totes dues depenen de certior factus est. La segona s’oposa a la primera amb vero, «però, en canvi», que va en segona posició.

1.1.1aOració d’infinitiu

Subjecte en acusatiu, Helvetios; infinitiu de perfet, traduxisse: «que els helvecis havien fet passar». traduco porta dos acusatius: tres partes (allò que passa) i id flumen (allò que es travessa).

tres iam partescopiarumCNCDHelvetiosSubj. (acus.)id flumenCD (2)traduxisseV (inf. perf.)

vero

1.1.1bOració d’infinitiu (copulativa)

Subjecte en acusatiu, quartam partem; esse, copulatiu; atribut, reliquam: «que la quarta part quedava». citra + acusatiu: «a aquesta banda de».

veroNexe (advers.)quartam … partemSubj. (acus.)citra flumen ArarimCC lloc / estatreliquamAtr.esseV copulatiu (inf.)

1.2Sub. adjectiva de relatiuCN (antecedent)

Antecedent, partem. quae és el subjecte; flumen, el CD de transierat: «que encara no havia travessat el riu».

quaeSubj.nondumAdv.flumenCDtransieratV

certior fieri, «ser informat», funciona com un verb de dicció i porta oracions d’infinitiu.

2Eos impeditos et inopinantes adgressus magnam partem eorum concidit;

2Oració principal

Subjecte el·líptic, Cèsar; verb, concidit, «va matar, va abatre». Abans, el participi adgressus (deponent: «després d’atacar») amb el seu CD, eos, que porta dos predicatius: impeditos et inopinantes.

2.1 Eos …CPred. del Subj.(Caesar)Subj. omèsmagnam partemeorumGen. partitiuCDconciditV

2.1Participi concertat (deponent)CPred. del Subj.

adgressus concorda amb el subjecte, Cèsar. impeditos (part. perfet passiu) i inopinantes (part. present) concorden amb eos: els ataca «destorbats i desprevinguts».

EosCDimpeditos et inopinantesCPred. del CD (part.)adgressusV (part. perf. deponent)

3reliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.

3Dues oracions coordinades copulatives

Un sol subjecte, reliqui, «els altres», i dos verbs units per atque. sese serveix de CD per a tots dos.

3aOració 1

se fugae mandare, «encomanar-se a la fugida»: fugae és un datiu.

reliquiSubj.seseCDfugaeCImandaruntV

atque

3bOració 2

abdo + in amb acusatiu: «amagar-se a», amb idea de moviment. proximas és superlatiu.

(sese)CD omèsin proximas silvasCC lloc (cap a on)abdideruntV

mandarunt = mandaverunt (perfet sincopat).

Preguntes

  1. Analitza morfològicament factus est, traduxisse, profectus, transierat i mandarunt.

    Mostra la resposta

    factus est: de facio, -is, -ere, feci, factum (en passiva, fio, fis, fieri, factus sum). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu passiva.
    traduxisse: de traduco, -is, -ere, traduxi, traductum. Infinitiu de perfet, veu activa.
    profectus: de proficiscor, -eris, -i, profectus sum (deponent). Participi de perfet, nominatiu singular masculí.
    transierat: de transeo, -is, -ire, transii (transivi), transitum. 3a persona del singular del plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.
    mandarunt: de mando, -as, -are, -avi, -atum. 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa (forma sincopada de mandaverunt).

  2. Analitza sintàcticament Ubi per exploratores Caesar certior factus est tres iam partes copiarum Helvetios id flumen traduxisse, quartam vero partem citra flumen Ararim reliquam esse.

    Mostra la resposta

    Subordinada adverbial temporal introduïda per ubi + indicatiu (perfet), amb funció de CC de temps de pervenit. Subjecte: Caesar; verb: factus est (passiva de facio); certior: complement predicatiu del subjecte (comparatiu de certus); per exploratores: CC de mitjà (persona intermediària, per + acusatiu).
    De certior factus est depenen dues oracions d’infinitiu (subordinades substantives amb funció de CD, com després d’un verb de dicció), coordinades adversativament per vero:
    1) Helvetios: subjecte en acusatiu; traduxisse: verb (infinitiu de perfet: anterioritat); tres partes: CD; copiarum: CN de partes; id flumen: segon acusatiu de traduco (allò que es travessa); iam: adverbi, CC de temps.
    2) quartam partem: subjecte en acusatiu; esse: verb copulatiu; reliquam: atribut; citra flumen Ararim: CC de lloc (citra + acusatiu); Ararim: aposició de flumen.

  3. Analitza sintàcticament l’oració principal de tertia vigilia cum legionibus tribus e castris profectus ad eam partem pervenit quae nondum flumen transierat.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adjectiva de relatiu.
    Principal: subjecte Caesar (expressat a la temporal); verb pervenit; de tertia vigilia: CC de temps; cum legionibus tribus: CC de companyia; e castris: CC de lloc d’on (depèn de profectus); profectus: participi de perfet d’un deponent, concordat amb Caesar, complement predicatiu amb valor temporal («després de sortir»); ad eam partem: CC de direcció.
    Subordinada adjectiva: quae nondum flumen transierat. Antecedent: partem. quae: subjecte; transierat: verb; flumen: CD (transeo és transitiu); nondum: adverbi, CC de temps.

  4. A Eos impeditos et inopinantes adgressus magnam partem eorum concidit, identifica els participis i explica amb què concorden i quina funció tenen. Quina funció tenen eos, magnam partem i eorum?

    Mostra la resposta

    adgressus: participi de perfet del deponent adgredior (sentit actiu: «després d’atacar»); concorda amb el subjecte el·líptic de concidit (Cèsar); complement predicatiu del subjecte amb valor temporal. Regeix un CD: eos.
    impeditos: participi de perfet passiu d’impedio; inopinantes: participi de present (adjectiu inopinans, -antis); tots dos, en acusatiu plural masculí, concorden amb eos i són complements predicatius d’aquest CD, coordinats per et.
    eos: CD d’adgressus. magnam partem: CD de concidit. eorum: genitiu partitiu, CN de partem.

  5. Analitza sintàcticament reliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.

    Mostra la resposta

    Dues oracions coordinades copulatives (atque), juxtaposades a l’anterior (punt i coma). Subjecte comú: reliqui (adjectiu substantivat: «els altres»).
    Oració 1: mandarunt: verb; sese: CD (pronom reflexiu); fugae: CI (datiu: «es van encomanar a la fugida», és a dir, «van fugir»).
    Oració 2: abdiderunt: verb; CD el·líptic (sese, que se sobreentén); in proximas silvas: CC de lloc cap a on (in + acusatiu amb un verb que implica moviment); proximas: adjectiu en grau superlatiu, concordat amb silvas.

  6. Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de pars, partis i de silva, i explica l’evolució fonètica de partem > cat. part, cast. parte, i de silvam > selva.

    Mostra la resposta

    pars, partis: cat. part, partir, partícula, partició; cast. parte, partir, partícula, partición.
    silva: cat. selva, silvestre, silvicultura; cast. selva, silvestre, silvicultura.
    partem > part: pèrdua de la -m final de l’acusatiu i caiguda de la -e final (apòcope). En castellà es conserva la -e: parte.
    silvam > selva: pèrdua de la -m final i pas de la ĭ breu tònica a e. Silvestre i silvicultura, que conserven la i, són cultismes.