Saltar al contenido
Castellano

La lloba i els bessons

Tit Livi, Ab urbe condita I 4, 6-7 · 45 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Tenet fama, cum fluitantem alveum, quo expositi erant pueri, tenuis in sicco aqua destituisset, lupam sitientem ex montibus qui circa sunt ad puerilem vagitum cursum flexisse; eam submissas infantibus adeo mitem praebuisse mammas ut lingua lambentem pueros magister regii pecoris invenerit — Faustulo fuisse nomen ferunt.

Text: R. S. Conway y C. F. Walters (Oxford, 1955). Adaptació: grafia amb v en lloc d’u consonàntica.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Explica la tradició que, quan l’aigua, ja escassa, va deixar en sec la paneroleta que surava i on havien abandonat els nens, una lloba assedegada va baixar de les muntanyes del voltant i es va dirigir cap al plor dels petits; i que, ajupint-se, els va oferir les mamelles amb tanta mansuetud que el majoral del ramat del rei la va trobar llepant els nens amb la llengua (diuen que es deia Fàustul).

  • alveus és una pastera o safata: el recipient on havien abandonat Ròmul i Rem al costat del Tíber.
  • Tenet fama introdueix tot el passatge en estil indirecte: per això els verbs principals són en infinitiu.
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Tenet fama, cum fluitantem alveum, quo expositi erant pueri, tenuis in sicco aqua destituisset, lupam sitientem ex montibus qui circa sunt ad puerilem vagitum cursum flexisse; eam submissas infantibus adeo mitem praebuisse mammas ut lingua lambentem pueros magister regii pecoris invenerit.

1Oració principal

Tot el període penja de dues paraules: Tenet fama, «explica la tradició». Per això els verbs que vénen després són en infinitiu (flexisse, praebuisse): és el que explica la tradició, en estil indirecte, i funciona com a CD de tenet.

TenetVfamaSubj.1.1 cum …CD

1.1Dues oracions d’infinitiu juxtaposadesCD

Dos infinitius, cadascun amb el seu subjecte en acusatiu: lupam … flexisse i eam … praebuisse. Els separa un punt i coma, sense conjunció: estan juxtaposades.

1.1aInfinitiu 1

Subjecte en acusatiu, lupam (amb el seu participi sitientem); verb, flexisse; CD, cursum: «la lloba va dirigir la seva carrera». Al davant hi ha una subordinada temporal amb cum, i al mig, d’on ve i cap a on va.

1.1a.1 cum …CC tempslupamsitientemPart. concertatSubj. (acus.)ex montibusCC lloc (d’on)1.1a.2 qui …CN de montibusad puerilem vagitumCC lloc (cap a on)cursumCDflexisseV (inf. perf.)

1.1a.1Sub. adverbial temporal (cum històric + plusc. subj.)CC temps

cum + plusquamperfet de subjuntiu: cum històric, «quan havia deixat». El subjecte està partit: tenuis … aqua, amb in sicco al mig. El que deixa en sec és fluitantem alveum, el CD.

cumNexefluitantemPart. concertatalveumCD1.1a.1.1 quo …CN d’alveumtenuisSubj. (1)in siccoCC llocaquaSubj. (2)destituissetV

1.1a.1.1Sub. adjectiva de relatiuCN d’alveum

L’antecedent és alveum. quo equival a in quo: «on». El verb és en passiva, expositi erant, i el seu subjecte és pueri.

quoCC lloc (on)expositi erantV (passiva)pueriSubj.

1.1a.2Sub. adjectiva de relatiuCN de montibus

Relativa curta amb antecedent montibus: «les muntanyes que hi ha al voltant».

quiSubj.circaCC llocsuntV

juxtaposades

1.1bInfinitiu 2

Nou subjecte en acusatiu, eam (la lloba), i nou infinitiu, praebuisse. El CD està partit: submissas … mammas. adeo mitem, «tan mansa», anuncia la consecutiva amb ut que ve darrere.

eamSubj. (acus.)submissasCD (1)infantibusCIadeoCC manera (anuncia la consecutiva)mitemCPred.praebuisseV (inf. perf.)mammasCD (2)1.1b.1 ut …CC conseqüència

1.1b.1Sub. adverbial consecutiva (ut + subj.)CC conseqüència

adeo … ut: «tan… que». El subjecte és magister regii pecoris i el verb, invenerit. Qui va trobar? La lloba, que no es repeteix: és un CD sobreentès, i lambentem hi concorda.

utNexe(eam)CD omès1.1b.1.1 lingua …CPred. del CDmagisterregii pecorisCNSubj.inveneritV

1.1b.1.1Participi concertatCPred. del CD

«llepant els nens amb la llengua»: pueros és el CD del participi i lingua, un ablatiu d’instrument.

linguaCC instrumentlambentemV (part. pres.)puerosCD

2Faustulo fuisse nomen ferunt.

2Oració principal (incís)

ferunt, «diuen», és un verb de llengua amb subjecte indeterminat, i porta una oració d’infinitiu com a CD.

(ei)Subj. indeterminat2.1 Faustulo …CDferuntV

2.1Oració d’infinitiuCD

nomen és el subjecte (en acusatiu) de fuisse, i Faustulo, un datiu possessiu: «que el seu nom era Fàustul». El nom propi s’ha posat en datiu per atracció.

FaustuloDat. possessiufuisseV (inf. perf.)nomenSubj. (acus.)

Preguntes

  1. Analitza morfològicament fluitantem, expositi erant, destituisset, flexisse i invenerit.

    Mostra la resposta

    fluitantem: participi de present de fluito, -as, -are; acusatiu singular masculí.
    expositi erant: 3a persona del plural del plusquamperfet d’indicatiu passiu d’expono, -is, -ere, -posui, -positum.
    destituisset: 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu actiu de destituo, -is, -ere, -stitui, -stitutum.
    flexisse: infinitiu de perfet actiu de flecto, -is, -ere, flexi, flexum.
    invenerit: 3a persona del singular del perfet de subjuntiu actiu d’invenio, -is, -ire, -veni, -ventum.

  2. Analitza l’estructura de Tenet fama… lupam… cursum flexisse; eam… praebuisse mammas.

    Mostra la resposta

    fama és el subjecte de tenet. D’aquesta idea de «s’explica» depenen dues oracions d’infinitiu coordinades (sense conjunció, separades per punt i coma), que funcionen com a subordinades substantives que expliquen el contingut de fama. Subjectes en acusatiu: lupam i eam. Complements directes: cursum i mammas.

  3. Analitza cum fluitantem alveum… tenuis in sicco aqua destituisset.

    Mostra la resposta

    Subordinada adverbial temporal amb cum històric i plusquamperfet de subjuntiu, que marca anterioritat. Subjecte, tenuis aqua; complement directe, fluitantem alveum; in sicco, complement circumstancial de lloc.

  4. Quin tipus d’oració és quo expositi erant pueri?

    Mostra la resposta

    Oració subordinada adjectiva de relatiu. El seu antecedent és alveum; quo és un ablatiu de lloc «on» (equival a in quo). Verb en veu passiva; subjecte, pueri.

  5. Analitza adeo mitem… ut lingua lambentem pueros magister regii pecoris invenerit.

    Mostra la resposta

    Subordinada adverbial consecutiva, anunciada per adeo a la principal i introduïda per ut amb subjuntiu. El perfet invenerit remarca el fet com a real i puntual. Subjecte, magister, amb el seu complement del nom regii pecoris. lambentem és un participi concertat amb el complement directe sobreentès (eam, la lloba), amb funció predicativa; pueros és el seu complement directe i lingua, un ablatiu instrumental.

  6. Explica Faustulo fuisse nomen ferunt i l’evolució de lupa.

    Mostra la resposta

    ferunt («diuen») regeix una oració d’infinitiu: nomen és el subjecte de fuisse i Faustulo un datiu possessiu; el nom propi queda atret al datiu (en lloc de nomen Faustulus). lupa > lloba: la l- inicial palatalitza en ll-, la u breu tònica passa a o i l’oclusiva sorda intervocàlica sonoritza (/p/ > /b/); en castellà, loba.