Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Iugurtha, ubi primum adolevit, pollens viribus, decora facie, sed multo maxime ingenio validus, non se luxu neque inertiae corrumpendum dedit, sed, uti mos gentis illius est, equitare, iaculari, cursu cum aequalibus certare et, cum omnes gloria anteiret, omnibus tamen carus esse.
Text: A. Kurfess (Teubner, 1957). Adaptació: Iugurtha en lloc del relatiu Qui inicial, i grafia normalitzada (maxime, corrumpendum, cum omnes).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Jugurta, tan aviat com es va fer gran, poderós per la seva força, de bell aspecte, però sobretot fort d’enginy, no es va deixar corrompre pel luxe ni per la mandra, sinó que, com és costum d’aquell poble, muntava a cavall, llançava la javelina, competia en la cursa amb els de la seva edat i, encara que superava tothom en glòria, era estimat per tothom.
- equitare, iaculari, certare, esse són infinitius històrics: equivalen a imperfets d’indicatiu.
- luxu és un datiu de la 4a declinació en -u, forma antiga que Sal·lusti prefereix a luxui.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Iugurtha, ubi primum adolevit, pollens viribus, decora facie, sed multo maxime ingenio validus, non se luxu neque inertiae corrumpendum dedit, sed, uti mos gentis illius est, equitare, iaculari, cursu cum aequalibus certare et, cum omnes gloria anteiret, omnibus tamen carus esse.
1Dues principals coordinades adversatives (non … sed)
Un sol subjecte, Iugurtha, per a tot el període. El que no va fer va amb non … dedit; el que sí que feia, després de sed, amb quatre infinitius. Aquests infinitius porten el subjecte en nominatiu i equivalen a imperfets: són infinitius històrics.
1aPrincipal 1
Entre el subjecte i el verb dedit hi ha una temporal i tres predicatius que descriuen Jugurta. Després ve el nucli: se … corrumpendum dedit, «no es va lliurar per ser corromput», és a dir, «no es va deixar corrompre».
1a.1Sub. adverbial temporal (ubi primum + perf. ind.)CC temps
ubi primum, «tan aviat com», amb perfet d’indicatiu: una acció just anterior a la principal.
sed
1bPrincipal 2 (infinitius històrics)
Quatre infinitius històrics: els tres primers sense conjunció i l’últim unit amb et. La comparativa uti mos gentis illius est val per a tots: «com és costum d’aquell poble».
1baInfinitiu històric 1
uti + indicatiu: comparativa, «com». El seu subjecte és mos i gentis illius, el seu CN.
1ba.1Sub. adverbial comparativa (uti + ind.)CC manera
asíndeton
1bbInfinitiu històric 2
asíndeton
1bcInfinitiu històric 3
cursu és un ablatiu de manera, «en la cursa», i cum aequalibus, un CC de companyia.
et
1bdInfinitiu històric 4 (copulatiu)
esse amb el seu atribut carus: «era estimat». Per qui? omnibus, un datiu que completa l’adjectiu. El tamen confirma que el cum del davant és concessiu.
1bd.1Sub. adverbial concessiva (cum + subj.)CC concessiu
cum + subjuntiu, amb un tamen a la principal: concessiva, «encara que superava tothom». omnes és el CD i gloria, un ablatiu de relació.
luxu és un datiu de la 4a declinació en -u, forma antiga que Sal·lusti prefereix a luxui.
Preguntes
Analitza morfològicament adolevit, pollens, corrumpendum, iaculari i anteiret.
Mostra la resposta
adolevit: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu d’adolesco, -is, -ere, adolevi, adultum.
pollens: participi de present de polleo, -es, -ere; nominatiu singular masculí.
corrumpendum: gerundiu de corrumpo, -is, -ere, -rupi, -ruptum; acusatiu singular masculí, concertat amb se.
iaculari: infinitiu de present del deponent iaculor, -aris, -ari, iaculatus sum.
anteiret: 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu d’anteeo, -is, -ire, -ii, -itum.Analitza ubi primum adolevit.
Mostra la resposta
Oració subordinada adverbial temporal introduïda per ubi primum («tan aviat com») amb perfet d’indicatiu, que marca una acció immediatament anterior a la principal.
Explica els ablatius de pollens viribus, decora facie, ingenio validus.
Mostra la resposta
viribus: ablatiu de causa o instrument amb pollens («poderós per la seva força»). decora facie: ablatiu de qualitat («de bell aspecte»). ingenio: ablatiu de relació amb validus («fort d’enginy»). multo és un ablatiu de mesura que reforça el superlatiu maxime.
Explica la construcció non se luxu neque inertiae corrumpendum dedit.
Mostra la resposta
És do amb un gerundiu concertat amb el complement directe (se… corrumpendum), que expressa finalitat: «no es va lliurar per ser corromput», és a dir, «no es va deixar corrompre». luxu i inertiae són datius (complements indirectes de dedit) coordinats per neque.
Què són equitare, iaculari, certare i esse? Quin és el seu subjecte?
Mostra la resposta
Són infinitius històrics o narratius, que en la narració equivalen a un imperfet d’indicatiu i expressen accions habituals. El seu subjecte és Iugurtha, en nominatiu (no en acusatiu, com en una oració d’infinitiu). uti mos gentis illius est és una subordinada comparativa o modal («com és costum…»).
Analitza cum omnes gloria anteiret i cita un derivat d’equus i un altre d’ingenium.
Mostra la resposta
Subordinada adverbial concessiva amb cum i subjuntiu; el tamen de la principal en confirma el valor concessiu («encara que superava tothom en glòria»). omnes: complement directe d’anteiret; gloria: ablatiu de relació. Derivats: d’equus (i del femení equa), euga, equí, eqüestre, en castellà yegua; d’ingenium, enginy, enginyós, enginyer.