Caiguda Cartago, la fortuna s’acarnissa amb Roma · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Sed ubi labore atque iustitia res publica crevit, reges magni bello domiti, nationes ferae et populi ingentes vi subacti, Carthago aemula imperi Romani ab stirpe interiit, cuncta maria terraeque patebant, saevire fortuna ac miscere omnia coepit. Qui labores, pericula, dubias atque asperas res facile toleraverant, iis otium divitiaeque, optanda alias, oneri miseriaeque fuere.

Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Qui, al començament del § 2 (l’edició: qui labores…). El text no es toca.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Però quan l’Estat va créixer gràcies a l’esforç i a la justícia, quan grans reis van ser vençuts a la guerra, nacions salvatges i pobles immensos sotmesos per la força, quan Cartago, rival de l’imperi romà, va desaparèixer de soca-rel i tots els mars i les terres eren oberts, la fortuna va començar a acarnissar-se i a capgirar-ho tot. Per a aquells que havien suportat amb facilitat fatigues, perills i situacions incertes i difícils, l’oci i les riqueses, desitjables en altres circumstàncies, van ser una càrrega i una desgràcia.

Context: a la introducció de la Conjuració de Catilina, Sal·lusti repassa la història de Roma. Amb la destrucció de Cartago (146 aC) desapareix l’últim enemic temible i, per a ell, comença la decadència moral: primer l’ambició de diners i després la de poder.
ubi introdueix cinc oracions juxtaposades: crevit, domiti, subacti, interiit i patebant. A domiti i subacti se sobreentén sunt (perfet passiu). patebant, en imperfet, descriu la situació que resulta de tot l’anterior.
iis … oneri miseriaeque fuere: doble datiu, un de persona (iis, «per a ells») i un altre de finalitat (oneri miseriaeque, «com a càrrega i desgràcia»). La relativa Qui … toleraverant va davant del seu antecedent, iis. optanda és neutre plural perquè concorda amb dos substantius de gènere diferent (otium, n.; divitiae, f.). Grafies de Sal·lusti: imperi = imperii; fuere = fuerunt.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Sed ubi labore atque iustitia res publica crevit, reges magni bello domiti, nationes ferae et populi ingentes vi subacti, Carthago aemula imperi Romani ab stirpe interiit, cuncta maria terraeque patebant, saevire fortuna ac miscere omnia coepit.

1Oració principal

El verb principal és al final: coepit, «va començar». Subjecte, fortuna. Què va començar a fer? saevire i miscere omnia. Tot el que hi ha abans depèn d’ubi: cinc oracions que diuen quan.

SedNexe (advers.)1.1 ubi …CC tempsfortunaSubj.1.2 saevire …CD (inf.)coepitV

1.1Sub. temporal (ubi + ind.)CC temps

ubi + indicatiu, «quan». El segueixen cinc oracions sense conjunció; a la segona i a la tercera hi falta sunt: domiti (sunt), subacti (sunt).

1.1aOració 1

res publica, «l’Estat», és el subjecte de crevit. Gràcies a què? labore atque iustitia.

ubiNexelabore atque iustitiaCC causares publicaSubj.crevitV

asíndeton

1.1bOració 2

reges magni, subjecte; domiti (sunt), perfet passiu: «van ser domats». bello, «a la guerra», «amb la guerra».

reges magniSubj.belloCC instrumentdomitiV (pas.)(sunt)V omès

asíndeton

1.1cOració 3

Dos subjectes units per et: nationes ferae i populi ingentes. subacti (sunt), «van ser sotmesos»; vi, ablatiu de vis, «per la força».

nationes ferae et populi ingentesSubj.viCC mitjàsubactiV (pas.)(sunt)V omès

asíndeton

1.1dOració 4

Carthago, subjecte d’interiit, «va perir». aemula, en aposició: «rival de l’imperi romà». ab stirpe, «des de l’arrel».

CarthagoSubj.aemulaimperi RomaniCNAposicióab stirpeCC manerainteriitV

asíndeton

1.1eOració 5

cuncta maria terraeque, subjecte; patebant, imperfet: la situació que resulta de tot l’anterior, «eren oberts».

cuncta maria terraequeSubj.patebantV

1.2Dos infinitius coordinatsCD (inf.)

saevire i miscere, units per ac, completen coepit: «va començar a acarnissar-se i a capgirar-ho tot». omnia és el CD de miscere.

1.2aInfinitiu 1

saevireV (inf. pres.)

1.2bInfinitiu 2

miscereV (inf. pres.)omniaCD

A domiti i subacti se sobreentén sunt. imperi = imperii.

2Qui labores, pericula, dubias atque asperas res facile toleraverant, iis otium divitiaeque, optanda alias, oneri miseriaeque fuere.

2Oració principal

La relativa va al davant i el seu antecedent, iis, al darrere. Subjecte, otium divitiaeque; verb, fuere. Què van ser? oneri miseriaeque, «càrrega i desgràcia». Per a qui? iis.

2.1 Qui …CN (antecedent)iisDat. interèsotium divitiaequeSubj.optandaaliasAdv.Aposició (gerundiu)oneri miseriaequeDat. finalitatfuereV

2.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

Qui és el subjecte i toleraverant, en plusquamperfet, el verb. El CD té tres nuclis: labores, pericula i res, que porta dos adjectius, dubias atque asperas. facile, adverbi: «amb facilitat».

QuiSubj.laboresCDfacileCC maneratoleraverantV

fuere = fuerunt. Doble datiu: iis (persona) i oneri miseriaeque (finalitat).

Preguntes

Analitza morfològicament crevit, subacti, maria, toleraverant i oneri.
Mostra la resposta
crevit: de cresco, -is, -ere, crevi, cretum. 3a persona del singular del perfet d’indicatiu, veu activa.
subacti: de subigo, -is, -ere, subegi, subactum. Participi de perfet passiu, nominatiu plural masculí (concorda amb nationes … et populi; amb sunt sobreentès forma el perfet passiu).
maria: de mare, maris (n., 3a declinació, tema en -i). Nominatiu plural.
toleraverant: de tolero, -as, -are, -avi, -atum. 3a persona del plural del plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.
oneri: d’onus, oneris (n., 3a declinació). Datiu singular.
Analitza la subordinada ubi labore atque iustitia res publica crevit … cuncta maria terraeque patebant. Quin tipus d’oració és, quants verbs té i quin verb se sobreentén a domiti i subacti?
Mostra la resposta
Subordinada adverbial temporal introduïda per ubi («quan») amb indicatiu; fa de CC de temps de coepit. Conté cinc oracions juxtaposades (asíndeton):
1) res publica (subjecte) crevit (verb); labore atque iustitia: CC de causa o mitjà (ablatius coordinats per atque).
2) reges magni (subjecte) domiti (sunt); bello: CC de mitjà o instrument.
3) nationes ferae et populi ingentes (subjecte, dos nuclis coordinats per et) subacti (sunt); vi: CC de mitjà («per la força»).
4) Carthago (subjecte) interiit (verb); aemula: aposició de Carthago; imperi Romani: CN d’aemula; ab stirpe: CC de manera («de soca-rel»).
5) cuncta maria terraeque (subjecte, coordinat per -que) patebant (verb, imperfet: estat resultant).
A domiti i subacti se sobreentén sunt: són perfets d’indicatiu passius, en plural perquè els subjectes són plurals i en masculí perquè concorden amb reges i amb populi.
Analitza sintàcticament l’oració principal saevire fortuna ac miscere omnia coepit. Quina funció tenen els infinitius?
Mostra la resposta
Oració principal (en depèn la temporal amb ubi). fortuna: subjecte; coepit: verb (perfet de coepi, verb defectiu: «va començar»).
saevire i miscere: infinitius de present coordinats per ac; són el complement (CD) de coepit, com en català «va començar a…». Tenen el mateix subjecte que coepit, fortuna. saevire és intransitiu; miscere porta el seu propi CD, omnia (acusatiu plural neutre: «totes les coses», «tot»).
Analitza sintàcticament Qui labores, pericula, dubias atque asperas res facile toleraverant. Quin és l’antecedent i per què va darrere?
Mostra la resposta
Subordinada adjectiva de relatiu. Qui: pronom relatiu, subjecte; toleraverant: verb (plusquamperfet d’indicatiu: l’acció és anterior a fuere); labores, pericula, dubias atque asperas res: CD, tres nuclis (labores, pericula, res); els dos primers, en asíndeton, i dubias atque asperas, dos adjectius coordinats per atque que concorden amb res; facile: adverbi, CC de manera.
Antecedent: iis, que va darrere. Sal·lusti anteposa la relativa (tret habitual de la prosa llatina) per destacar els qui havien viscut en l’esforç i contraposar-los al que els va passar després; iis recull la relativa a la principal.
Explica la sintaxi de iis otium divitiaeque, optanda alias, oneri miseriaeque fuere: funcions d’iis i d’oneri miseriaeque, i d’optanda alias.
Mostra la resposta
Oració principal. otium divitiaeque: subjecte (dos nuclis coordinats per -que); fuere: verb (= fuerunt, perfet d’indicatiu de sum).
Construcció de doble datiu amb sum: iis, datiu d’interès o de la persona afectada («per a ells»), i oneri miseriaeque, datiu de finalitat («van servir de càrrega i desgràcia», «van ser una càrrega…»), coordinats per -que.
optanda: gerundiu (adjectiu verbal de necessitat o possibilitat, «desitjables», «dignes de ser desitjats»), en aposició o com a predicatiu d’otium divitiaeque; va en neutre plural perquè concorda amb dos substantius de gènere diferent. alias: adverbi, «en altres ocasions».
Lèxic: escriu dos derivats en català i dos en castellà de labor i de periculum, i explica l’evolució de periculum > cat. perill i cast. peligro.
Mostra la resposta
labor, -oris: cat. laborar, laboral, laboriós, laboratori; cast. laborar, laboral, laborioso, laboratorio. Són cultismes (el mot patrimonial català llaurar, cast. labrar, ve de laborare).
periculum: cat. perillós, perillar; cast. peligroso, peligrar (patrimonials) i periclitar (cultisme).
periculum > cat. perill: pèrdua de la -m final i síncope de la vocal postònica -u- (periclu); el grup -cl- dona la palatal ll (com oculum > ull); es perd la vocal final: perill.
periculum > cast. peligro: després de la síncope (periclu), el grup -cl-, precedit de vocal, sonoritza en -gl- (periglu); la -u final passa a -o (periglo); finalment, metàtesi de les líquides r … l > l … r: peligro.