Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
At Catoni studium modestiae, decoris, sed maxume severitatis erat; non divitiis cum divite neque factione cum factioso, sed cum strenuo virtute, cum modesto pudore, cum innocente abstinentia certabat; esse quam videri bonus malebat: ita, quo minus petebat gloriam, eo magis illum sequebatur.
Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a At, al principi del § 5 (l’edició: at Catoni…). El text no es toca; al final es llegeix sequebatur, com imprimeix Ahlberg (que suprimeix l’ad- d’adsequebatur).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Cató, en canvi, tenia afany de moderació, de decòrum, però sobretot de severitat; no competia en riqueses amb el ric ni en intrigues amb l’intrigant, sinó en valor amb l’esforçat, en decència amb el modest, en integritat amb l’honrat; preferia ser bo que semblar-ho: així, com menys cercava la glòria, més el seguia ella.
- Context: després dels discursos de Cèsar i de Cató al senat sobre el càstig dels còmplices de Catilina (63 aC), Sal·lusti compara els dos homes (cap. 54). Aquest passatge tanca el retrat de Cató, contraposat al de Cèsar (At, «en canvi»).
- Catoni … erat: datiu possessiu («Cató tenia»). modestiae, decoris, severitatis: genitius objectius que depenen de studium («afany de…»). maxume és la grafia arcaica de maxime, pròpia de Sal·lusti.
- quo minus …, eo magis …: correlació proporcional («com menys…, més…»); quo i eo són ablatius de mesura (o de diferència) que acompanyen els comparatius minus i magis. El subjecte de sequebatur (verb deponent) és gloria, sobreentès; illum és Cató.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1At Catoni studium modestiae, decoris, sed maxume severitatis erat;
1Oració simple
At, «en canvi»: ara es parla de Cató. Subjecte, studium; verb, erat. Catoni és un datiu possessiu: «Cató tenia afany». De què? Tres genitius: modestiae, decoris i, sobretot, severitatis.
maxume = maxime.
2non divitiis cum divite neque factione cum factioso, sed cum strenuo virtute, cum modesto pudore, cum innocente abstinentia certabat;
2Oració simple
Un sol verb al final: certabat, «competia»; el subjecte és Cató. Cada parella diu en què competia (ablatiu sense preposició) i amb qui (cum + ablatiu). non … neque nega les dues primeres; sed introdueix les tres que sí.
3esse quam videri bonus malebat: ita, quo minus petebat gloriam, eo magis illum sequebatur.
3Dues oracions juxtaposades
Els dos punts separen la idea (preferia ser bo que semblar-ho) i la seva conseqüència (la glòria el seguia). El subjecte de la primera és Cató; el de la segona, gloria.
3aOració 1
Verb, malebat, «preferia». Què? esse més que videri. bonus va en nominatiu perquè el subjecte dels infinitius és el mateix Cató.
3a.1Dos infinitius comparats (quam)CD (inf.)
esse i videri són el CD de malebat; quam, «que», introdueix el segon terme de la comparació.
3a.1aInfinitiu 1
quam
3a.1bInfinitiu 2
juxtaposades
3bOració 2
quo minus …, eo magis …: «com menys…, més…». Subjecte de sequebatur, gloria, sobreentès; illum, Cató, és el CD.
3b.1Sub. adverbial comparativa proporcional (quo … eo)CC (correlativa)
quo, ablatiu de mesura, va amb el comparatiu minus: «com menys». Subjecte omès, Cató; gloriam, CD de petebat.
malo = magis volo: per això el segon terme va amb quam.
Preguntes
Analitza morfològicament Catoni, decoris, divite, videri i malebat.
Mostra la resposta
Catoni: de Cato, Catonis (m., 3a declinació). Datiu singular.
decoris: de decus, decoris (n., 3a declinació). Genitiu singular.
divite: de dives, divitis (adjectiu de 2a classe, una terminació). Ablatiu singular masculí (substantivat: «el ric»).
videri: de video, -es, -ere, vidi, visum. Infinitiu de present, veu passiva («ser vist», i d’aquí «semblar»).
malebat: de malo, mavis, malle, malui (irregular, de magis volo). 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu activa.Analitza sintàcticament At Catoni studium modestiae, decoris, sed maxume severitatis erat. Quin tipus de datiu és Catoni?
Mostra la resposta
Oració simple. At: conjunció adversativa, contraposa Cató a Cèsar, de qui es parlava abans. studium: subjecte; erat: verb (imperfet de sum).
Catoni: datiu possessiu; amb sum indica el posseïdor: «Cató tenia afany…».
modestiae, decoris i severitatis: CN de studium (genitius objectius: l’afany es dirigeix a la moderació, al decòrum i a la severitat); els dos primers, en asíndeton, i el tercer unit per sed. maxume: adverbi superlatiu (= maxime), «sobretot», que destaca severitatis.Analitza sintàcticament non divitiis cum divite neque factione cum factioso, sed cum strenuo virtute, cum modesto pudore, cum innocente abstinentia certabat.
Mostra la resposta
Oració simple. Subjecte omès: Cató; verb: certabat («competia»).
Cinc parelles paral·leles formades per un ablatiu sense preposició i cum + ablatiu:
— divitiis, factione, virtute, pudore, abstinentia: ablatius d’instrument o de relació, CC («en riqueses», «en intrigues», «en valor»…).
— cum divite, cum factioso, cum strenuo, cum modesto, cum innocente: CC de companyia (amb certare, l’adversari), amb els adjectius substantivats.
Les dues primeres parelles es coordinen amb non … neque («no… ni») i s’oposen a les tres següents amb sed (coordinació adversativa); aquestes tres van en asíndeton.Explica la construcció esse quam videri bonus malebat: funció dels infinitius, valor de quam i cas de bonus.
Mostra la resposta
Oració simple amb subjecte omès (Cató) i verb malebat («preferia»).
esse i videri: infinitius que funcionen com a CD de malebat. malo (= magis volo) porta implícita una comparació, per això el segon terme s’introdueix amb quam («més que»): «preferia ser … més que semblar».
bonus: atribut dels dos infinitius (esse és copulatiu i videri, «semblar», també). Va en nominatiu perquè el subjecte dels infinitius és el mateix que el de malebat (Cató): amb verbs com volo, nolo i malo, quan no canvia el subjecte, l’infinitiu no porta acusatiu i l’atribut concorda amb el subjecte de la principal.Analitza sintàcticament ita, quo minus petebat gloriam, eo magis illum sequebatur.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial comparativa (proporcional), correlativa amb quo … eo.
Principal: eo magis illum sequebatur. Subjecte omès: gloria; sequebatur: verb (imperfet d’indicatiu de sequor, deponent); illum: CD (Cató); eo: ablatiu de mesura que acompanya el comparatiu magis («tant més»). ita: adverbi amb valor consecutiu o conclusiu («així»).
Subordinada: quo minus petebat gloriam. quo: ablatiu de mesura (nexe correlatiu d’eo), amb el comparatiu minus («com menys»); subjecte omès: Cató; petebat: verb; gloriam: CD.Lèxic: escriu dos derivats en català i dos en castellà de virtus i de modestus, i explica l’evolució de virtutem > cat. virtut i cast. virtud.
Mostra la resposta
virtus, -utis: cat. virtut, virtuós, virtuosisme; cast. virtud, virtuoso, virtuosismo.
modestus: cat. modest, modèstia, immodest; cast. modesto, modestia, inmodesto.
virtutem > cat. virtut: pèrdua de la -m final i de la vocal final (-e); la dental, que queda a final de paraula, és sorda i s’escriu -t (com civitatem > ciutat).
virtutem > cast. virtud: pèrdua de la -m final (virtute); sonorització de la -t- intervocàlica en -d- (virtude); pèrdua de la -e final després de dental: virtud.