Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna vi et animi et corporis, sed ingenio malo pravoque. Huic ab adulescentia bella intestina, caedes, rapinae, discordia civilis grata fuere, ibique iuventutem suam exercuit. Corpus patiens inediae, algoris, vigiliae, supra quam cuiquam credibile est. Animus audax, subdolus, varius, alieni appetens, sui profusus, ardens in cupiditatibus.
Text: A. Kurfess (Teubner, 1957). Adaptació: s’omet quoius rei lubet simulator ac dissimulator i es normalitza la grafia (cuiquam per quoiquam).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Luci Catilina, nascut de família noble, va tenir una gran força d’ànim i de cos, però un caràcter dolent i depravat. Des de l’adolescència li van agradar les guerres civils, les matances, els saquejos i la discòrdia entre ciutadans, i en tot això va passar la seva joventut. El seu cos aguantava la fam, el fred i la manca de son més del que ningú podria creure. El seu ànim era audaç, astut, canviant, cobejós d’allò dels altres, malbaratador d’allò propi, ardent en les seves passions.
- fuere = fuerunt, terminació de perfet freqüent a Sal·lusti.
- Sal·lusti omet sovint el verb esse (Corpus patiens…, Animus audax…): cal suplir-lo en traduir.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna vi et animi et corporis, sed ingenio malo pravoque.
1Oració principal copulativa
El verb és fuit, i el subjecte, L. Catilina. Com era? Ho diuen dos ablatius sense preposició, magna vi i ingenio malo pravoque: són ablatius de qualitat que fan d’atribut, units per sed.
1.1Participi concertatCPred. del Subj.
natus concorda amb Catilina: «nascut». De quina família? nobili genere, un ablatiu d’origen.
2Huic ab adulescentia bella intestina, caedes, rapinae, discordia civilis grata fuere, ibique iuventutem suam exercuit.
2Dues principals coordinades copulatives
Dos verbs personals, fuere i exercuit, units per la -que d’ibique. Cadascun té el seu subjecte: a la primera, la llista de coses que li agradaven; a la segona, Catilina.
2aPrincipal 1 (copulativa)
Subjecte múltiple: guerres, matances, robatoris i discòrdia. Verb, fuere; atribut, grata, en neutre plural perquè els subjectes són de gèneres diferents. Grates per a qui? Huic, un datiu que completa l’adjectiu, no el verb.
-que
2bPrincipal 2
ibi, «allà», és a dir, en tot això. iuventutem suam és el CD d’exercuit.
fuere = fuerunt, terminació de perfet freqüent a Sal·lusti.
3Corpus patiens inediae, algoris, vigiliae, supra quam cuiquam credibile est.
3Oració principal copulativa (verb omès)
Hi falta el verb: Sal·lusti es menja l’erat. Posa’l tu i veuràs l’estructura: Corpus (erat) patiens, «el seu cos era resistent». Els genitius inediae, algoris, vigiliae completen l’adjectiu patiens: resistent a què?
3.1Sub. adverbial comparativaC. de patiens
supra quam, «més del que». credibile és l’atribut d’est, i cuiquam, un datiu que completa l’adjectiu: «creïble per a qualsevol».
Sal·lusti omet sovint el verb esse: cal suplir-lo en traduir.
4Animus audax, subdolus, varius, alieni appetens, sui profusus, ardens in cupiditatibus.
4Oració principal copulativa (verb omès)
Una altra vegada sense verb: Animus (erat). Tota la resta és una llista d’adjectius i participis que funcionen com a atribut. Fixa’t en els genitius: alieni completa appetens i sui profusus, «àvid d’allò dels altres, malbaratador d’allò seu».
Preguntes
Analitza morfològicament natus, ingenio, fuere, exercuit i patiens.
Mostra la resposta
natus: participi de perfet de nascor, -eris, -i, natus sum (deponent); nominatiu singular masculí.
ingenio: ablatiu singular d’ingenium, -ii (neutre, 2a declinació).
fuere: 3a persona del plural del perfet d’indicatiu de sum; forma equivalent a fuerunt.
exercuit: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu actiu d’exerceo, -es, -ere, -ui, -itum.
patiens: participi de present de patior, -eris, -i, passus sum; nominatiu singular, aquí amb valor adjectiu.Quina funció tenen nobili genere natus i magna vi et animi et corporis?
Mostra la resposta
nobili genere natus és un participi concertat amb Catilina; nobili genere és un ablatiu d’origen. magna vi (i després ingenio malo pravoque) són ablatius de qualitat amb fuit: descriuen com era Catilina. animi i corporis són complements del nom de vi.
Analitza Huic ab adulescentia bella intestina, caedes, rapinae, discordia civilis grata fuere.
Mostra la resposta
Oració copulativa. Subjecte múltiple, bella intestina, caedes, rapinae, discordia civilis; verb fuere; atribut grata, en neutre plural perquè els subjectes són coses de gènere diferent. huic és un datiu (complement de gratus, «grates per a ell»). ab adulescentia, complement circumstancial de temps («des de…»).
Explica el cas d’inediae, alieni i sui.
Mostra la resposta
Són genitius que completen adjectius i participis amb valor d’adjectiu (patiens, appetens, profusus). És un genitiu objectiu o de relació: «resistent a la fam», «cobejós d’allò dels altres», «malbaratador d’allò seu».
Analitza supra quam cuiquam credibile est.
Mostra la resposta
Oració subordinada adverbial comparativa introduïda per supra quam («més del que»). credibile és l’atribut i cuiquam un datiu (complement de credibilis: «creïble per a qualsevol»).
Lèxic: explica l’evolució de corpus i cita derivats de caedes (o del verb caedo) i d’animus.
Mostra la resposta
corpus > cos: cau la síl·laba final i el grup -rp- es redueix; en castellà, cuerpo, amb diftongació de la o breu tònica. De caedo: homicida, suïcida, genocidi, homicidi. D’animus: ànim, animós, unànime, magnànim; en castellà, ánimo.