El rei Numa Pompili · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Postea Numa Pompilius rex creatus est, qui bellum quidem nullum gessit, sed non minus civitati quam Romulus profuit. Nam et leges Romanis moresque constituit, qui consuetudine proeliorum iam latrones ac semibarbari putabantur, et annum descripsit in decem menses prius sine aliqua supputatione confusum, et infinita Romae sacra ac templa constituit. Morbo decessit quadragesimo et tertio imperii anno.

Text: texto de The Latin Library.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Després va ser nomenat rei Numa Pompili, que no va fer cap guerra, però no va ser menys útil a la ciutat que Ròmul. En efecte, va donar lleis i costums als romans, que, pel seu hàbit de combatre, ja eren tinguts per bandolers i mig bàrbars; va dividir en deu mesos l’any, que abans estava desordenat, sense cap còmput; i va fundar a Roma innombrables cultes i temples. Va morir de malaltia el quaranta-tresè any del seu regnat.

Eutropi diu que Numa va dividir l’any en deu mesos; Livi (I 19, 6) en parla de dotze. És un bon punt per comentar a classe.
et… et… et…: la triple coordinació ordena els èxits de Numa (lleis, calendari, religió).

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Postea Numa Pompilius rex creatus est, qui bellum quidem nullum gessit, sed non minus civitati quam Romulus profuit.

1Oració principal (veu passiva)

El verb principal és creatus est, en passiva: «va ser nomenat». Qui? Numa Pompilius, el subjecte. Nomenat què? rex: amb els verbs de nomenar en passiva, el càrrec va en nominatiu com a predicatiu. El que ve darrere, amb qui, parla de Numa: no és un complement del verb, per això no porta fletxa.

PosteaCC tempsNuma PompiliusSubj.rexCPred.creatus estV (passiva)1.1 qui …CN de Numa

1.1Dues relatives coordinades adversativesCN de Numa

Les dues relatives tenen el mateix antecedent, Numa, i el mateix subjecte, qui. Les uneix sed: no va fer guerres, però va ser tan útil com Ròmul.

1.1aRelativa 1

qui és el subjecte, gessit el verb i bellum … nullum el CD. quidem només reforça: «guerra, cap».

quiSubj.bellumquidemPartíc.nullumCDgessitV

sed

1.1bRelativa 2

prosum demana datiu: civitati, «a la ciutat». non minus … quam és una comparació d’igualtat: el segon terme és Romulus, amb el verb sobreentès.

(qui)Subj. omèsnon minusCC quantitatcivitatiC. Règ. (datiu)1.1b.1 quam …2n terme de la comparacióprofuitV

1.1b.1Sub. comparativa (verb sobreentès)2n terme de la comparació

Completa tu el verb que hi falta: quam Romulus (profuit), «que Ròmul».

quamNexeRomulusSubj.(profuit)V omès

2Nam et leges Romanis moresque constituit, qui consuetudine proeliorum iam latrones ac semibarbari putabantur, et annum descripsit in decem menses prius sine aliqua supputatione confusum, et infinita Romae sacra ac templa constituit.

2Tres principals coordinades copulatives

Nam explica l’anterior: explica en què va ser útil Numa. Hi ha tres verbs principals, constituit, descripsit i constituit, units per et … et … et: tres oracions coordinades amb el mateix subjecte, Numa, que no es repeteix.

2aPrincipal 1

Compte amb l’ordre: el CD, leges … moresque, està partit i Romanis (CI) va al mig. La relativa que ve després explica qui eren aquests romans: complementa Romanis, no el verb.

NamNexe (explicatiu)etNexe(Numa)Subj. omèslegesCD (1)RomanisCImoresqueCD (2)constituitV2a.1 qui …CN de Romanis

2a.1Sub. adjectiva de relatiuCN de Romanis

putabantur és un verb de judici en passiva: «eren considerats». Considerats què? latrones ac semibarbari, predicatius en nominatiu. Per què? consuetudine proeliorum, un ablatiu de causa.

quiSubj.consuetudineproeliorumCNCC causaiamCC tempslatrones ac semibarbariCPred.putabanturV (passiva)

2bPrincipal 2

annum és el CD de descripsit, i in decem menses diu en què el va dividir. confusum concorda amb annum: és un participi que descriu com era l’any abans.

(Numa)Subj. omèsannumCDdescripsitVin decem mensesCC (resultat)2b.1 prius …Part. concertat amb annum

2b.1Participi concertat (atributiu)Part. concertat amb annum

«que abans estava desordenat, sense cap còmput»: prius és CC de temps i sine aliqua supputatione, de manera.

priusCC tempssine aliqua supputationeCC maneraconfusumV (part. perf.)

2cPrincipal 3

Una altra vegada un CD partit: infinita … sacra ac templa, amb Romae al mig. Romae és un locatiu: «a Roma».

(Numa)Subj. omèsinfinitaCD (1)RomaeCC lloc (locatiu)sacra ac templaCD (2)constituitV

3Morbo decessit quadragesimo et tertio imperii anno.

3Oració principal

Oració simple: el verb és decessit, «va morir», amb el subjecte omès (Numa). Els dos ablatius sense preposició són complements circumstancials: morbo, de causa, i anno, de temps, amb el seu ordinal i el seu CN.

(Numa)Subj. omèsMorboCC causadecessitVquadragesimo et tertioOrdinalimperiiCNannoCC temps

Preguntes

Analitza morfològicament creatus est, profuit, putabantur, descripsit i decessit.
Mostra la resposta
creatus est: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu passiu de creo, -as, -are, -avi, -atum.
profuit: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu de prosum, prodes, prodesse, profui.
putabantur: 3a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu passiu de puto, -as, -are, -avi, -atum.
descripsit: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu actiu de describo, -is, -ere, -scripsi, -scriptum.
decessit: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu actiu de decedo, -is, -ere, -cessi, -cessum.
Analitza Numa Pompilius rex creatus est.
Mostra la resposta
Oració principal en veu passiva. Subjecte, Numa Pompilius; verb, creatus est; rex és un complement predicatiu del subjecte (amb verbs de nomenament en passiva, el predicatiu va en nominatiu).
Analitza qui bellum quidem nullum gessit, sed non minus civitati quam Romulus profuit.
Mostra la resposta
Dues oracions de relatiu coordinades per sed (adversativa), amb antecedent Numa; qui és el subjecte de totes dues. bellum nullum: complement directe de gessit; quidem reforça el contrast. A la segona, civitati és un datiu regit per prosum, i quam Romulus (s’hi sobreentén profuit) és el segon terme de la comparació introduït per non minus… quam.
Quina funció tenen latrones ac semibarbari i consuetudine proeliorum?
Mostra la resposta
latrones i semibarbari són complements predicatius del subjecte (qui, referit a Romanis) amb un verb de judici en passiva (putabantur). consuetudine és un ablatiu de causa, i proeliorum el seu complement del nom.
Analitza annum descripsit in decem menses prius sine aliqua supputatione confusum.
Mostra la resposta
annum: complement directe de descripsit. in decem menses: complement circumstancial de resultat («en deu mesos»). confusum és un participi de perfet concertat amb annum («que estava desordenat»); prius i sine aliqua supputatione són complements circumstancials de temps i de manera.
Analitza Morbo decessit quadragesimo et tertio imperii anno i cita derivats de lex i morbus.
Mostra la resposta
morbo: ablatiu de causa. anno: ablatiu de temps «en quin moment», amb el numeral ordinal quadragesimo et tertio i el complement del nom imperii. Derivats: de lex, legis, llei, legal, legislar, legítim, en castellà ley; de morbus, morbo, mòrbid, morbiditat.