Emerita Augusta

Context històric

August va ordenar fundar la ciutat el 25 aC, en acabar les guerres càntabres. Dió Cassi (53.26.1) explica que va llicenciar els soldats més veterans i els va permetre fundar a Lusitània una ciutat anomenada Augusta Emerita. La va fundar materialment el seu llegat Publi Carisi, el nom del qual apareix als primers denaris de la seca (25-23 aC). Els colons eren veterans de les legions V Alaudae i X Gemina.

Augusta al·ludeix al fundador i Emerita als emeriti, els soldats que havien acabat el servei. Era una colònia, i les seves monedes l’anomenen AVGVSTA EMERITA. Les fonts no esmenten cap poble preromà al lloc; un carro cultual de bronze i altres materials anteriors a la fundació apunten a un assentament indígena d’abast discutit.

Va ser la capital de la província de Lusitània, tot i que la data de creació de la província es discuteix (del 27 al 16-13 aC).

Agripa va promoure el teatre, inaugurat el 16-15 aC; l’amfiteatre es va inaugurar el 8 aC i el circ és de començaments del segle I dC. En època de Tiberi (26-30 dC) es va aixecar el recinte provincial de culte imperial. Constantí va reformar el teatre i Constantí II va restaurar el circ el 337-340.

Després de la reforma de Dioclecià, Emerita va ser la seu del vicarius Hispaniarum. El 304 (o el 303) hi va morir la màrtir Eulàlia, el culte de la qual va convertir la ciutat en un centre de pelegrinatge. Els musulmans la van conquerir el 713 i en van arrasar la muralla el 868. El Conjunt Arqueològic de Mèrida és Patrimoni Mundial des del 1993.

Estructura urbanística

La ciutat ocupava una elevació vora un gual de l’Anas (Guadiana). Pel nord hi passa l’Albarregas, i pel sud i el sud-est la limita el Cerro de San Albín. En sortien calçades cap a Olisipo, Hispalis, Corduba i Toletum, i la Via de la Plata cap a Asturica Augusta (Astorga).

Muralla. Tenia uns 4 km de perímetre. Alba la data en època d’August, tot i que la cronologia encara es debat, com la superfície intramurs (avui es proposen unes 70-85 ha). Hi havia quatre portes monumentals als extrems dels eixos. Se’n coneixen dues: la Porta del Pont, de doble obertura, i la Porta de la Vila, a l’actual carrer de Santa Eulalia.

Eixos. El decumanus maximus anava del pont del Guadiana a la Porta de la Vila; feia més de 6 m d’amplada i tenia voreres porticades. El cardo maximus passava per l’Arc de Trajà. A partir d’aquests eixos es traçava la retícula de carrers i illes que mostra la làmina.

Fòrums. Al centre hi havia el fòrum municipal, amb l’anomenat temple de Diana, planificat a la fundació, i el fòrum provincial, recinte de culte imperial que ocupava el punt més alt i cèntric de la colònia. L’Arc de Trajà els unia.

Fora del centre. El teatre i l’amfiteatre eren junts, a l’extrem oposat al riu, arrambats a la muralla i recolzats al vessant de San Albín. El circ quedava extramurs, a uns 400 m del teatre. El pont travessava el Guadiana en la prolongació del decumanus. Els aqüeductes de Los Milagros i de Rabo de Buey portaven l’aigua des de fora; Los Milagros acabava en un dipòsit (castellum aquae) intramurs. Les necròpolis s’estenien al llarg de les vies.

Dades que no recull la làmina: l’Arc de Trajà, el pont de l’Albarregas, per on sortia la Via de la Plata, i la presa de Proserpina, de la qual s’abastava Los Milagros.

Edificis públics

Fòrum municipal i temple «de Diana». La plaça i el temple són d’època d’August; al segle I dC s’hi va afegir un segon recinte i el fòrum es va revestir de marbre. El temple, perípter sobre un podi de 3 m, estava dedicat a Roma i a l’emperador: el nom de Diana és del segle XVII. Es va conservar perquè a dins s’hi va construir el Palacio de los Corbos. A prop es veu el Pòrtic del Fòrum, amb clipis i cariàtides.

Fòrum provincial. Es va construir en època de Tiberi (26-30 dC), després de comprar i enderrocar quatre illes d’habitatges. Era una plaça amb triple pòrtic i un temple hexàstil al centre, trobat el 1983, a l’actual carrer Holguín.

Arc de Trajà. El nom és convencional: el Consorci el data a la primera meitat del segle I dC. Era l’entrada monumental al fòrum provincial. Encara és dempeus.

Teatre. Promogut per Agripa i inaugurat el 16-15 aC, amb capacitat per a unes 6.000 persones. La seva scaenae frons, de dos cossos de columnes de marbre, és de finals del segle I o inicis del II.

Amfiteatre. Inaugurat el 8 aC, al costat del teatre, amb la graderia recolzada en part en el mateix turó. Se li calcula un aforament d’unes 15.000 persones.

Circ. De començaments del segle I dC, extramurs. Feia uns 440 × 115 m i hi cabien unes 30.000 persones. Es va restaurar el 337-340.

Pont sobre el Guadiana. La seva construcció està vinculada a la fundació. Segons el Consorci fa 792 m i té 60 arcs.

Aqüeducte de Los Milagros. Portava l’aigua des de Proserpina i salvava la vall de l’Albarregas. Conserva una alta arqueria de pilars; la seva data està en discussió.

Aqüeducte de Rabo de Buey-San Lázaro. Recollia l’aigua de rierols i fonts del nord i del nord-est, i és al costat del circ. D’època romana només en queden tres pilars amb els seus arcs; l’arqueria completa és del segle XVI.