Saltar al contenido
Castellano

Els ants del bosc Hercini

Cèsar, De bello Gallico VI 27, 1-3 · 57 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Sunt item, quae appellantur alces. Harum est consimilis capris figura et varietas pellium, sed magnitudine paulo antecedunt mutilaeque sunt cornibus et crura sine nodis articulisque habent neque quietis causa procumbunt neque, si quo adflictae casu conciderunt, erigere sese aut sublevare possunt. His sunt arbores pro cubilibus: ad eas se applicant atque ita paulum modo reclinatae quietem capiunt.

Text: T. Rice Holmes (Oxford, 1914), texto de Perseus (PerseusDL).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Hi ha també uns animals que s’anomenen ants. La seva figura i la varietat de les seves pells són molt semblants a les de les cabres, però les superen una mica en mida, tenen les banyes truncades i les potes sense nusos ni articulacions, i ni s’ajeuen per descansar ni, si per algun accident han caigut abatudes, poden aixecar-se o redreçar-se. Tenen els arbres per jaços: s’hi arramben i així, reclinades només una mica, descansen.

  • Context: a l’excurs sobre el bosc Hercini (VI 25-28), Cèsar descriu animals que no es veuen en altres llocs. La notícia que l’ant (alces) no té articulacions és fabulosa: Cèsar recull el que li van explicar.
  • mutilae … cornibus i magnitudine: ablatius de limitació («pel que fa a les banyes», «en mida»); paulo és ablatiu de mesura usat com a adverbi («una mica»).
  • si quo … casu: darrere de si, quo és l’indefinit (= aliquo), «per algun accident». conciderunt és el perfet de concĭdo (< cado), «caure», no de concīdo (< caedo), «tallar».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Sunt item, quae appellantur alces.

1Oració principal

sunt existencial, «hi ha». Què hi ha? Ho diu la relativa sense antecedent: «uns animals que s’anomenen ants».

SuntV («hi ha»)itemAdv.1.1 quae …Subj.

1.1Sub. de relativo sustantivadaSubj.

Sense antecedent expressat. quae és el subjecte; appellantur, passiva: «són anomenades». alces és el nom que reben: predicatiu del subjecte.

quaeSubj.appellanturV (pas.)alcesCPred. del Subj.

2Harum est consimilis capris figura et varietas pellium,

2Oració principal copulativa

Subjecte, figura et varietas; verb, est; atribut, consimilis, «molt semblant». A què? capris, datiu amb similis. Harum, «d’aquestes», es refereix als ants.

HarumCNestV copulatiuconsimilisAtr.caprisC. de l’adj. (dat.)figura et varietaspelliumCNSubj.

3sed magnitudine paulo antecedunt mutilaeque sunt cornibus et crura sine nodis articulisque habent

3Tres principales coordinadas (adversativa y copulativas)

El subjecte de les tres són els ants. sed les oposa a la frase anterior; -que i et les uneixen entre si.

3aPrincipal 1

antecedunt, «avantatgen» (les cabres). En què? magnitudine, ablatiu de limitació. Quant? paulo, «una mica».

sedNexo adversativo(alces)Subj. omèsmagnitudineCC limitaciónpauloAdv.anteceduntV

-que

3bPrincipal 2

mutilae sunt, «estan truncades». En què? cornibus, ablatiu de limitació: «pel que fa a les banyes».

(alces)Subj. omèsmutilaequeAtr.suntV copulatiucornibusCC limitación

et

3cPrincipal 3

crura … habent, «tenen les potes». Com? sine nodis articulisque, «sense nusos ni articulacions».

(alces)Subj. omèscrurasine nodis articulisqueCN (sine + abl.)CDhabentV

4neque quietis causa procumbunt neque, si quo adflictae casu conciderunt, erigere sese aut sublevare possunt.

4Dues principals coordinades copulatives

neque … neque, «ni… ni». Primer, no s’ajeuen; després, si cauen, no poden aixecar-se.

4aPrincipal 1

procumbunt, «s’ajeuen». Per a què? quietis causa, «per descansar»: causa + genitiu.

nequeNexe(alces)Subj. omèsquietis causaCC finalitatprocumbuntV

neque … neque

4bPrincipal 2

possunt, «poden». Què? erigere sese aut sublevare, «aixecar-se o redreçar-se». La condicional diu en quin cas.

nequeNexe4b.1 si …CC condicióerigereCD (inf.)seseCD de los inf.aut sublevareCD (inf.)possuntV

4b.1Sub. adverbial condicional (si + ind.)CC condició

si + perfet d’indicatiu: condició real. adflictae, «abatudes», concorda amb el subjecte; quo … casu, «per algun accident», en diu la causa.

siNexe(alces)Subj. omèsquo … casuCC causaadflictaePart. concertatconcideruntV

quo = aliquo (darrere de si). conciderunt és de concĭdo, «caure».

5His sunt arbores pro cubilibus: ad eas se applicant atque ita paulum modo reclinatae quietem capiunt.

5Tres oraciones (yuxtapuesta y coordinadas copulativas)

Els dos punts separen la primera; atque uneix les altres dues. Subjecte de totes: els ants.

5aOració 1

His sunt arbores, datiu possessiu: «tenen arbres». pro cubilibus, «en lloc de jaços».

HisDat. possessiusuntVarboresSubj.pro cubilibusCC

juxtaposades

5bOració 2

se applicant, «s’hi arramben». A què? ad eas, als arbres (arbor és femení en llatí).

(alces)Subj. omèsad easCC direccióseCDapplicantV

atque

5cOració 3

quietem capiunt, «prenen repòs», és a dir, «descansen». reclinatae concorda amb el subjecte; paulum modo, «només una mica».

atqueNexe(alces)Subj. omèsitaAdv.paulum modoAdv.reclinataeCPred. del Subj.quietemCDcapiuntV

Preguntes

  1. Analitza morfològicament pellium, cornibus, crura, conciderunt i reclinatae.

    Mostra la resposta

    pellium: de pellis, -is (f., 3a declinació, tema en -i). Genitiu plural.
    cornibus: de cornu, -us (n., 4a declinació). Ablatiu plural.
    crura: de crus, cruris (n., 3a declinació). Acusatiu plural.
    conciderunt: de concĭdo, -is, -ere, concidi («caure, esfondrar-se»). 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
    reclinatae: de reclino, -as, -are, -avi, -atum. Participi de perfet passiu, nominatiu plural femení.

  2. Analitza sintàcticament Sunt item, quae appellantur alces. Harum est consimilis capris figura et varietas pellium.

    Mostra la resposta

    Primera oració, composta: principal + subordinada de relatiu substantivada.
    Principal: sunt, verb amb valor existencial («hi ha»); item, adverbi («també»). El seu subjecte és la relativa.
    Subordinada de relatiu sense antecedent expressat (se sobreentén «uns animals»), en funció de subjecte de sunt: quae, subjecte; appellantur, verb en veu passiva; alces, complement predicatiu del subjecte (nominatiu).
    Segona oració, simple i copulativa: figura et varietas, subjecte (dos nuclis coordinats per et; el verb concorda en singular amb el més proper); est, verb copulatiu; consimilis, atribut; capris, complement de l’adjectiu consimilis (datiu); harum (els ants), CN de figura et varietas; pellium, CN de varietas.

  3. Analitza sintàcticament sed magnitudine paulo antecedunt mutilaeque sunt cornibus et crura sine nodis articulisque habent. Quin tipus d’ablatiu són magnitudine i cornibus?

    Mostra la resposta

    Tres oracions coordinades: la primera, adversativa respecte de l’anterior (sed); entre elles, copulatives (-que, et). El subjecte de les tres és omès: els ants.
    1a: antecedunt, verb (se sobreentén el CD, «les cabres»); magnitudine, ablatiu de limitació («en mida»); paulo, ablatiu de mesura amb valor adverbial («una mica»).
    2a: sunt, verb copulatiu; mutilae, atribut (concorda amb el subjecte femení); cornibus, ablatiu de limitació («pel que fa a les banyes»).
    3a: habent, verb; crura, CD; sine nodis articulisque, complement de crura (sine + ablatiu; nodis i articulis coordinats per -que).

  4. Analitza neque quietis causa procumbunt neque, si quo adflictae casu conciderunt, erigere sese aut sublevare possunt. Explica la funció de quietis causa, adflictae i erigere.

    Mostra la resposta

    Dues oracions coordinades copulatives negatives (neque … neque), amb el subjecte omès (els ants).
    1a: procumbunt, verb; quietis causa, CC de finalitat (causa + genitiu anteposat: «per descansar»).
    2a: possunt, verb; erigere i sublevare, infinitius coordinats per aut que completen possunt (funció de CD); sese, CD dels dos infinitius (pronom reflexiu).
    si quo adflictae casu conciderunt: subordinada adverbial condicional (si + perfet d’indicatiu, condició real de valor general). Subjecte omès (els ants); conciderunt, verb; adflictae, participi de perfet passiu concordat amb el subjecte, en funció de complement predicatiu («abatudes»); quo casu, ablatiu de causa, complement d’adflictae (quo = aliquo).

  5. Analitza sintàcticament His sunt arbores pro cubilibus: ad eas se applicant atque ita paulum modo reclinatae quietem capiunt. Quin tipus de datiu és his?

    Mostra la resposta

    Tres oracions: la primera, juxtaposada (dos punts) a les altres dues, que són coordinades copulatives per atque.
    1a: his (els ants), datiu possessiu amb sum («tenen»); arbores, subjecte; sunt, verb; pro cubilibus, CC (pro + ablatiu: «en lloc de jaços, com a jaços»).
    2a: subjecte omès (els ants); applicant, verb; se, CD (reflexiu); ad eas, CC de direcció (eas es refereix a arbores, femení).
    3a: subjecte omès; capiunt, verb; quietem, CD (quietem capere, «descansar»); ita, adverbi de manera; reclinatae, participi de perfet concordat amb el subjecte, complement predicatiu («reclinades»); paulum modo, adverbis que modifiquen reclinatae («només una mica»).

  6. Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de cornu i d’arbor, i explica l’evolució d’arborem > cat. arbre i cast. árbol.

    Mostra la resposta

    cornu: cat. corn, cornamenta, cornut, unicorn; cast. cuerno, cornamenta, córneo, unicornio.
    arbor: cat. arbre, arbreda, arbust, arboricultura; cast. árbol, arboleda, arbóreo, arboricultura.
    arborem > arbre: pèrdua de la -m final; síncope de la vocal postònica -o- (arb're); la -e final es conserva com a vocal de suport del grup -br-.
    arborem > árbol: pèrdua de la -m final (arbore); pèrdua de la -e final darrere de r (arbor); dissimilació de la segona r en l per evitar dues r seguides (árbol).
    cŏrnu > cast. cuerno: la ŏ tònica breu diftonga en ue i la -u final passa a -o.