Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Germani multum ab hac consuetudine differunt. Nam neque druides habent, qui rebus divinis praesint, neque sacrificiis student. Deorum numero eos solos ducunt, quos cernunt et quorum aperte opibus iuvantur, Solem et Vulcanum et Lunam; reliquos ne fama quidem acceperunt. Vita omnis in venationibus atque in studiis rei militaris consistit; a parvulis labori ac duritiae student.
Text: O. Seel (Teubner, 1961).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Els germans difereixen molt d’aquest costum. Perquè ni tenen druides que presideixin els afers religiosos, ni es dediquen als sacrificis. Compten entre els déus només aquells que veuen i amb els recursos dels quals es veuen ajudats clarament: el Sol, Vulcà i la Lluna; dels altres ni tan sols n’han sentit parlar. Tota la seva vida consisteix en caceres i en exercicis militars; des de petits es lliuren a l’esforç i a la duresa.
- Context: després de descriure els costums dels gals (druides, sacrificis), Cèsar els compara amb els dels germans. ab hac consuetudine es refereix a aquests costums gals.
- qui rebus divinis praesint: relatiu amb subjuntiu de matís final («que presideixin», «per presidir»).
- deorum numero ducere és un gir fix: «considerar, comptar entre els déus».
- studeo i praesum regeixen datiu: sacrificiis student, labori ac duritiae student, rebus divinis praesint.
- ne fama quidem acceperunt: literalment, «ni tan sols per la fama (d’oïda) els han rebut»; és a dir, «ni tan sols n’han sentit parlar».
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Germani multum ab hac consuetudine differunt.
1Oració simple
Oració senzilla: subjecte, Germani; verb, differunt. ab hac consuetudine indica de què es diferencien i multum, quant.
2Nam neque druides habent, qui rebus divinis praesint, neque sacrificiis student.
2Dues oracions coordinades copulatives (neque… neque)
nam explica l’anterior: els germans són diferents perquè ni tenen druides ni fan sacrificis. El subjecte de totes dues és el mateix, Germani, que no es repeteix.
2aCoordinada 1
Verb habent, CD druides. Darrere, una relativa que descriu aquests druides, en subjuntiu perquè n’indica la finalitat: «que presideixin».
2a.1Sub. adjectiva de relatiu (matís final)CN de druides
Antecedent, druides. qui és el subjecte; praesum (compost de sum) regeix datiu: rebus divinis.
neque … neque
2bCoordinada 2
studeo regeix datiu: sacrificiis, «es dediquen als sacrificis».
3Deorum numero eos solos ducunt, quos cernunt et quorum aperte opibus iuvantur, Solem et Vulcanum et Lunam; reliquos ne fama quidem acceperunt.
3Dues oracions juxtaposades
Un punt i coma separa dues idees: quins déus veneren (ducunt) i quins ni coneixen (acceperunt). El subjecte de totes dues és Germani, sobreentès.
3aOració 1
deorum numero ducere: «comptar entre els déus». CD, eos solos, explicat per dues relatives i per l’aposició final Solem et Vulcanum et Lunam.
3a.1Dues relatives coordinades (et)CN d’eos
Totes dues tenen el mateix antecedent, eos: «els que veuen i amb els recursos dels quals es veuen ajudats».
3a.1aRelativa 1
quos és el CD de cernunt.
et
3a.1bRelativa 2
Verb en passiva, iuvantur. quorum és el CN d’opibus, i opibus, un ablatiu d’instrument: «amb els recursos dels quals».
juxtaposades
3bOració 2
reliquos, «els altres (déus)», és el CD. ne… quidem emmarca fama: «ni tan sols d’oïda».
4Vita omnis in venationibus atque in studiis rei militaris consistit; a parvulis labori ac duritiae student.
4Dues oracions juxtaposades
Una altra vegada un punt i coma entre dues oracions simples. La primera té subjecte expressat, vita omnis; a la segona torna el subjecte Germani, sobreentès.
4aOració 1
Subjecte, vita omnis; verb, consistit. Dos complements amb in coordinats per atque: «en caceres i en exercicis militars».
juxtaposades
4bOració 2
studeo regeix datiu: labori ac duritiae, «a l’esforç i a la duresa». a parvulis: «des de petits».
Preguntes
Analitza morfològicament praesint, iuvantur, acceperunt, opibus i duritiae.
Mostra la resposta
praesint: 3a persona del plural del present de subjuntiu actiu de praesum, praees, praeesse, praefui (compost de sum).
iuvantur: 3a persona del plural del present d’indicatiu passiu de iuvo, -as, -are, iuvi, iutum.
acceperunt: 3a persona del plural del perfet d’indicatiu actiu d’accipio, -is, -ere, accepi, acceptum (3a mixta).
opibus: ablatiu plural d’ops, opis (f., 3a declinació); en plural vol dir «recursos, poder, ajuda».
duritiae: datiu singular de duritia, -ae (f., 1a declinació).Analitza sintàcticament Nam neque druides habent, qui rebus divinis praesint, neque sacrificiis student.
Mostra la resposta
Dues oracions coordinades copulatives (neque… neque), introduïdes per nam, de valor explicatiu.
1a: subjecte el·líptic (Germani), verb habent, CD druides. De druides depèn la subordinada adjectiva de relatiu qui rebus divinis praesint: qui és el subjecte de praesint, amb antecedent druides; rebus divinis és un complement en datiu regit pel compost praesum. El subjuntiu li dona matís final.
2a: subjecte el·líptic, verb student; sacrificiis és un complement en datiu regit per studeo.Analitza sintàcticament Deorum numero eos solos ducunt, quos cernunt et quorum aperte opibus iuvantur, Solem et Vulcanum et Lunam.
Mostra la resposta
Principal: subjecte el·líptic (Germani), verb ducunt, CD eos solos (solos concorda amb eos) i deorum numero, complement predicatiu del CD expressat en ablatiu («en el nombre dels déus»; deorum és CN de numero). D’eos depenen dues subordinades adjectives de relatiu coordinades per et:
quos cernunt: quos és el CD de cernunt.
quorum aperte opibus iuvantur: verb en passiva; quorum és CN d’opibus; opibus, ablatiu instrumental; aperte, CC de manera.
Solem et Vulcanum et Lunam és una aposició a eos (acusatius coordinats).Explica la funció de fama i el valor de ne… quidem a reliquos ne fama quidem acceperunt.
Mostra la resposta
reliquos és el CD d’acceperunt (subjecte el·líptic, Germani). fama és un ablatiu instrumental o de mitjà («per la fama, d’oïda»). ne… quidem és una negació emfàtica que emmarca la paraula que destaca: «ni tan sols».
Analitza sintàcticament Vita omnis in venationibus atque in studiis rei militaris consistit; a parvulis labori ac duritiae student.
Mostra la resposta
Dues oracions simples juxtaposades.
1a: subjecte vita omnis (omnis concorda amb vita), verb consistit; in venationibus atque in studiis són dos sintagmes preposicionals en ablatiu coordinats per atque, CC; rei militaris és CN de studiis.
2a: subjecte el·líptic, verb student; labori ac duritiae, complements en datiu regits per studeo, coordinats per ac; a parvulis, CC de temps (punt de partida: «des de petits»), amb parvulis (diminutiu de parvus) substantivat.Lèxic: explica l’evolució de consuetudinem fins al català costum i dona derivats catalans o castellans de divinis, vita i labori.
Mostra la resposta
consuetudinem > costum: paraula patrimonial. Pèrdua de la -m final, reducció del grup -ns- a -s- (cons- > cos-), síncope de les vocals àtones (cos(u)etum(i)ne) i caiguda de la terminació -ne (com hominem > home). Cultisme del mateix origen: consuetudinari. En castellà, costumbre, amb el grup secundari -m'n- > -mbr- (com hominem > hombre).
divinus: català diví, divinitat, endevinar, endeví; castellà divino, adivinar.
vita: català vida (sonorització de la -t- intervocàlica), vital, vitalici, vitamina; castellà vida.
labor: català labor, laborable, laboriós, laboratori, col·laborar, elaborar; castellà labor, colaborar.