Saltar al contenido
Castellano

Cèsar corre cap a Ginebra

Cèsar, De bello Gallico I 7, 1-2 · 51 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Caesari cum id nuntiatum esset, eos per provinciam nostram iter facere conari, maturat ab urbe proficisci et quam maximis potest itineribus in Galliam ulteriorem contendit et ad Genavam pervenit. Provinciae toti quam maximum potest militum numerum imperat (erat omnino in Gallia ulteriore legio una), pontem, qui erat ad Genavam, iubet rescindi.

Text: O. Seel (Teubner, 1961).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Quan a Cèsar se li va anunciar això, que ells (els helvecis) intentaven obrir-se camí a través de la nostra província, s’afanya a partir de la Ciutat i, a marxes tan llargues com pot, es dirigeix a la Gàl·lia Ulterior i arriba a Ginebra. Exigeix a tota la província el nombre més gran possible de soldats (hi havia en total a la Gàl·lia Ulterior una sola legió) i ordena destruir el pont que hi havia al costat de Ginebra.

  • Context: any 58 aC; els helvecis es preparen per emigrar i pretenen travessar la Província romana. Cèsar, que encara és a Roma, reacciona immediatament.
  • id … eos … conari: el pronom id anticipa l’oració d’infinitiu, que l’explica (aposició).
  • quam maximis potest itineribus / quam maximum potest: quam + superlatiu (+ possum) = «tan… com sigui possible».
  • maturat, contendit, pervenit, imperat, iubet: presents històrics; es poden traduir en present o en passat perifràstic, però de manera coherent.
  • ab urbe: urbs sense res més designa Roma («la Ciutat»).
  • imperare + datiu de persona + acusatiu de cosa = «exigir una cosa a algú» (tropes, ostatges, blat).
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Caesari cum id nuntiatum esset, eos per provinciam nostram iter facere conari, maturat ab urbe proficisci et quam maximis potest itineribus in Galliam ulteriorem contendit et ad Genavam pervenit.

1Tres principals coordinades copulatives

Busca els verbs que no depenen de res: maturat, contendit i pervenit, units per et … et. El subjecte de tots tres és Cèsar, que apareix en datiu al principi, dins la temporal: a les principals no es repeteix.

1aPrincipal 1

maturat, «s’afanya», porta un infinitiu concertat, proficisci (deponent: «partir»). Al davant hi ha la subordinada amb cum, que diu quan i per què.

1a.1 Caesari …CC temps / causa(Caesar)Subj. omèsmaturatVab urbeCC origenproficisciCD (inf. deponent)

1a.1Sub. adverbial temporal (cum històric + plusc. subj.)CC temps / causa

cum + plusquamperfet de subjuntiu passiu: «quan se li va anunciar». Caesari, el CI, s’ha avançat a cum. El subjecte, id, s’explica just després amb una oració d’infinitiu.

CaesariCIcumNexeidSubj.nuntiatum essetV (passiva)1a.1.1 eos …Aposició a id

1a.1.1Oració d’infinitiuAposició a id

Explica què és id: «que ells intentaven…». Subjecte en acusatiu, eos (els helvecis); verb, conari, un deponent que porta al seu torn un infinitiu concertat amb el seu CD: iter facere.

eosSubj. (ac.)per provinciam nostramCC lloc per oniter facereCD (inf. + CD)conariV (inf. deponent)

et

1bPrincipal 2

quam maximis itineribus, «a marxes tan llargues com sigui possible», és un CC de manera; potest intercalat reforça el superlatiu. in Galliam ulteriorem diu cap a on.

quam maximis potest itineribusCC manerain Galliam ulterioremCC direcciócontenditV

et

1cPrincipal 3

ad + acusatiu amb un verb d’arribar: «arriba a Ginebra».

ad GenavamCC direcciópervenitV

2Provinciae toti quam maximum potest militum numerum imperat (erat omnino in Gallia ulteriore legio una), pontem, qui erat ad Genavam, iubet rescindi.

2Dues oracions principals juxtaposades

Dos verbs principals sense conjunció, imperat i iubet, amb Cèsar com a subjecte. Entre tots dos, un parèntesi: una oració independent que explica per què calen soldats.

2aPrincipal 1

impero porta datiu de la persona (Provinciae toti) i acusatiu del que s’exigeix (numerum). militum és un genitiu partitiu: «el nombre més gran de soldats».

Provinciae totiCIquam maximum potestAdj. (superl.)militumCNnumerumCDimperatV

juxtaposades

2bOració simple (incís)

erat existencial, «hi havia». Subjecte, legio una; omnino, «en total».

eratV («hi ha»)omninoAdv.in Gallia ulterioreCC lloclegio unaSubj.

juxtaposades

2cPrincipal 2

iubeo + oració d’infinitiu passiu: «ordena que el pont sigui destruït», «ordena destruir el pont». El subjecte en acusatiu, pontem, porta una relativa.

2c.1 pontem …CDiubetV

2c.1Oració d’infinitiu (passiva)CD

Subjecte en acusatiu, pontem; infinitiu de present passiu, rescindi. La relativa que va al mig diu quin pont.

pontemSubj. (ac.)2c.1.1 qui …CN (antecedent)rescindiV (inf. pres. pas.)

2c.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

Antecedent, pontem. qui és el subjecte i erat, existencial: «que hi havia al costat de Ginebra».

quiSubj.eratVad GenavamCC lloc

imperare + datiu de persona + acusatiu de cosa = «exigir una cosa a algú».

Preguntes

  1. Analitza morfològicament nuntiatum esset, conari, itineribus, toti, maximum i rescindi.

    Mostra la resposta

    nuntiatum esset: 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu passiu de nuntio, -as, -are, -avi, -atum (el participi, neutre, concorda amb id).
    conari: infinitiu de present del deponent conor, -aris, -ari, conatus sum: forma passiva, significat actiu («intentar»).
    itineribus: ablatiu plural d’iter, itineris (n., 3a declinació, tema irregular itiner-).
    toti: datiu singular femení de totus, -a, -um (adjectiu pronominal: gen. totius, dat. toti), concertat amb provinciae.
    maximum: acusatiu singular masculí del superlatiu de magnus, -a, -um, concertat amb numerum.
    rescindi: infinitiu de present passiu de rescindo, -is, -ere, rescidi, rescissum (3a conjugació: terminació -i).

  2. Analitza Caesari cum id nuntiatum esset, eos per provinciam nostram iter facere conari, maturat ab urbe proficisci: tipus d’oracions, funció de les subordinades i dels seus elements principals.

    Mostra la resposta

    Oració principal: maturat ab urbe proficisci (coordinada copulativa, mitjançant et, amb contendit i pervenit). Subjecte omès: Cèsar. proficisci (infinitiu d’un deponent) és el CD de maturat; ab urbe, CC de lloc «d’on».
    Caesari cum id nuntiatum esset: subordinada adverbial temporal-causal (cum històric + subjuntiu), CC de la principal. id: subjecte pacient; Caesari: CI (avançat davant de cum); nuntiatum esset: verb en passiva.
    eos per provinciam nostram iter facere conari: subordinada substantiva d’infinitiu, en aposició a id (n’explica el contingut). eos: subjecte en acusatiu de conari (no concertat: el seu subjecte és diferent del de la principal); iter facere, infinitiu amb el seu CD iter, és al seu torn CD de conari; per provinciam nostram: CC de lloc «per on». L’infinitiu de present expressa simultaneïtat amb nuntiatum esset.

  3. Quina construcció és quam maximis potest itineribus? Explica’n el valor i la funció.

    Mostra la resposta

    quam + superlatiu, reforçat per potest (amb l’infinitiu contendere sobreentès): expressa el grau màxim possible, «a marxes tan llargues com pot». maximis itineribus és en ablatiu i funciona com a CC de manera de contendit; potest forma una petita oració intercalada que precisa el superlatiu.

  4. Analitza pontem, qui erat ad Genavam, iubet rescindi.

    Mostra la resposta

    iubet: verb principal, coordinat sense conjunció amb imperat; subjecte omès: Cèsar.
    pontem … rescindi: subordinada substantiva d’infinitiu (no concertat) en funció de CD d’iubet; pontem és el subjecte en acusatiu de l’infinitiu passiu rescindi.
    qui erat ad Genavam: subordinada adjectiva de relatiu amb antecedent pontem; qui n’és el subjecte, erat el verb (valor existencial) i ad Genavam un CC de lloc («al costat de Ginebra»).

  5. Quina funció fan Provinciae toti i militum a la segona oració? Quin tipus d’oració és erat omnino in Gallia ulteriore legio una?

    Mostra la resposta

    Provinciae toti: datiu, CI d’imperat (construcció imperare alicui aliquid).
    militum: genitiu plural de miles, militis; complement del nom de numerum (genitiu partitiu).
    erat omnino in Gallia ulteriore legio una: oració simple independent, intercalada com a incís explicatiu. Subjecte, legio una; verb, erat (existencial, «hi havia»); omnino, CC («en total»); in Gallia ulteriore, CC de lloc «on». Explica per què Cèsar necessita reclutar tropes.

  6. Lèxic: escriu dues paraules catalanes i una de castellana derivades d’iter, nuntiatum i rescindi, i explica’n el significat. De quin nom llatí procedeix el topònim «Ginebra»?

    Mostra la resposta

    iter, itineris («camí, marxa»): cat. itinerari (ruta detallada d’un viatge), itinerant (que va d’un lloc a l’altre); cast. itinerario.
    nuntio, -are («anunciar»): cat. anunci, denúncia, nunci (representant diplomàtic del papa); cast. anunciar.
    rescindo, -ere («tallar, trencar, anul·lar»): cat. rescindir (deixar sense efecte un contracte), rescissió; cast. rescindir.
    Genava > «Ginebra» (cast. Ginebra, fr. Genève).