Saltar al contenido
Castellano

L’anell de Giges

Ciceró, De officiis III 38 · 55 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Hinc ille Gyges inducitur a Platone, qui, cum terra discessisset magnis quibusdam imbribus, descendit in illum hiatum aeneumque equum, ut ferunt fabulae, animadvertit, cuius in lateribus fores essent; quibus apertis corpus hominis mortui vidit magnitudine invisitata anulumque aureum in digito; quem ut detraxit, ipse induit (erat autem regius pastor), tum in concilium se pastorum recepit.

Text: texto de Perseus (W. Miller, Loeb, 1913).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Per això Plató presenta aquell famós Giges, el qual, com que la terra s’havia obert a causa d’unes pluges torrencials, va baixar a aquella esquerda i va advertir, segons expliquen les llegendes, un cavall de bronze en els costats del qual hi havia unes portes; un cop obertes, va veure el cos d’un home mort, d’una mida mai vista, i un anell d’or al seu dit; tan bon punt el va treure, se’l va posar ell mateix (era, de fet, pastor del rei) i després va tornar a la reunió dels pastors.

  • Context: Ciceró acaba d’afirmar que el savi no ha d’obrar malament encara que ho pogués amagar als déus i als homes; Hinc («d’aquí, per això») remet a aquesta idea. El relat prové del llibre II de la República de Plató: l’anell fa invisible Giges, que acabarà sent rei de Lídia.
  • terra discessisset: amb terra com a subjecte, discedo significa «obrir-se, separar-se» la terra. magnis quibusdam imbribus és un ablatiu de causa; quidam reforça l’adjectiu («unes pluges tremendes»).
  • quibus apertis i quem ut detraxit: relatius d’enllaç al començament de període; equivalen a un demostratiu amb conjunció (et iis apertis, et eum ut detraxit). ut amb perfet d’indicatiu és temporal: «tan bon punt».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Hinc ille Gyges inducitur a Platone, qui, cum terra discessisset magnis quibusdam imbribus, descendit in illum hiatum aeneumque equum, ut ferunt fabulae, animadvertit, cuius in lateribus fores essent;

1Oració principal passiva

Subjecte, ille Gyges, «aquell famós Giges»; verb, inducitur, «és presentat»; per qui? a Platone. La resta és una llarga relativa sobre Giges amb dos verbs: descendit i animadvertit.

HincCC causa (adv.)illeDet.GygesSubj. (antecedent)induciturV (pas.)a PlatoneC. agent1.1 qui …CN (antecedent)

1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

qui és el subjecte de dos verbs coordinats per -que (a aeneumque): «va baixar… i va advertir».

1.1aRelativa 1

Quan va baixar? Ho diu la subordinada amb cum. On? in illum hiatum, «a aquella esquerda».

quiSubj.1.1a.1 cum …CC temps / causadescenditVin illum hiatumCC direcció

1.1a.1Sub. adverbial temporal-causal (cum + subj.)CC temps / causa

cum històric + plusquamperfet de subjuntiu: «com que la terra s’havia obert». magnis quibusdam imbribus, ablatiu de causa.

cumNexeterraSubj.discessissetVmagnis quibusdam imbribusCC causa

-que

1.1bRelativa 2

animadvertit, «va advertir, va veure». Què? aeneum equum, «un cavall de bronze». Un incís amb ut cita la font, i una altra relativa descriu el cavall.

(qui)Subj. omèsaeneum … equumCD (antecedent)1.1b.1 ut …CC maneraanimadvertitV1.1b.2 cuius …CN (antecedent)

1.1b.1Sub. adverbial comparativa (ut + ind.)CC manera

ut amb indicatiu: «com, segons». «Segons expliquen les llegendes».

utNexeferuntVfabulaeSubj.

1.1b.2Sub. de relatiu adjectiva (subj.)CN (antecedent)

cuius depèn de lateribus: «en els costats del qual». essent, existencial: «hi havia». El subjuntiu descriu com era el cavall.

cuiusCNin lateribusCC llocforesSubj.essentV («hi havia»)

discedo, amb terra com a subjecte, significa «obrir-se» la terra.

2quibus apertis corpus hominis mortui vidit magnitudine invisitata anulumque aureum in digito;

2Oració principal

El subjecte continua sent Giges. vidit, «va veure». Què? Dues coses unides per -que: corpus hominis mortui, «el cos d’un home mort», i anulum aureum, «un anell d’or». Abans, un ablatiu absolut.

2.1 quibus apertisCC temps(Gyges)Subj. omèscorpushominis mortuiCNCD 1viditVmagnitudine invisitataCN (abl. qualitat)anulumqueaureumAdj.CD 2in digitoCC lloc

2.1Ablatiu absolutCC temps

quibus és un relatiu d’enllaç (= et iis) referit a fores; apertis, participi de perfet passiu: «un cop obertes».

quibusSuj. (abl.)apertisPredicat (part. perf.)

3quem ut detraxit, ipse induit (erat autem regius pastor), tum in concilium se pastorum recepit.

3Oracions juxtaposades amb un incís

Dues accions de Giges, una darrere l’altra: es posa l’anell i torna amb els pastors. Al mig, un parèntesi explica qui era.

3aOració principal 1

ipse, «ell mateix», és el subjecte; induit, «es va posar», amb el CD sobreentès (l’anell). Al davant, la temporal amb ut.

3a.1 quem …CC tempsipseSuj. (enfático)(eum)CD omèsinduitV

3a.1Sub. adverbial temporal (ut + ind.)CC temps

ut + perfet d’indicatiu: «tan bon punt». quem, relatiu d’enllaç (= et eum), és el CD de detraxit i es refereix a l’anell.

quemCDutNexedetraxitV

incís

3bIncís

Oració copulativa entre parèntesis: «era, de fet, pastor del rei». autem és explicatiu.

eratV copulatiuautemNexeregiusAdj.pastorAtribut

juxtaposades

3cOració principal 2

se … recepit, «va tornar, es va retirar». On? in concilium pastorum, «a la reunió dels pastors»; se va al mig (hipèrbaton).

tumCC tempsin conciliumpastorumCNCC direccióseCDrecepitV

se recipere: «retirar-se, tornar».

Preguntes

  1. Analitza morfològicament discessisset, imbribus, fores, apertis i detraxit.

    Mostra la resposta

    discessisset: de discedo, -is, -ere, discessi, discessum. 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu, veu activa.
    imbribus: d’imber, imbris (m., 3a declinació, tema en -i). Ablatiu plural.
    fores: de foris, -is (f., 3a declinació; s’usa sobretot en plural, fores, -ium, «porta de dues fulles»). Nominatiu plural.
    apertis: d’aperio, -is, -ire, aperui, apertum. Participi de perfet passiu, ablatiu plural femení (concorda amb quibus, referit a fores).
    detraxit: de detraho, -is, -ere, detraxi, detractum. 3a persona del singular del perfet d’indicatiu, veu activa.

  2. Analitza sintàcticament Hinc ille Gyges inducitur a Platone, qui, cum terra discessisset magnis quibusdam imbribus, descendit in illum hiatum.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal en passiva + subordinada adjectiva de relatiu, que alhora porta una subordinada adverbial amb cum.
    Principal: ille Gyges, subjecte (ille, demostratiu emfàtic: «aquell famós»); inducitur, verb en present d’indicatiu passiu; a Platone, complement agent (a + ablatiu de persona); Hinc, adverbi en funció de CC («per això, d’aquí»).
    Subordinada adjectiva: qui … descendit in illum hiatum; antecedent, Gyges. qui, subjecte; descendit, verb (perfet d’indicatiu); in illum hiatum, CC de direcció (in + acusatiu).
    Subordinada adverbial: cum terra discessisset magnis quibusdam imbribus: cum històric + plusquamperfet de subjuntiu, amb valor temporal-causal («com que la terra s’havia obert»). terra, subjecte; discessisset, verb; magnis quibusdam imbribus, CC de causa (ablatiu).

  3. Analitza aeneumque equum, ut ferunt fabulae, animadvertit, cuius in lateribus fores essent. Quin valor té ut? Per què essent va en subjuntiu?

    Mostra la resposta

    aeneum … equum animadvertit: segon verb de la relativa anterior (subjecte, qui), coordinat amb descendit per l’enclítica -que. equum, CD, amb l’adjectiu aeneum concordat; animadvertit, verb (perfet d’indicatiu).
    ut ferunt fabulae: subordinada adverbial comparativa o modal, en incís. ut amb indicatiu significa «com, segons»; fabulae, subjecte; ferunt, verb (fero, «explicar, dir»).
    cuius in lateribus fores essent: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent, equum. cuius, CN de lateribus; in lateribus, CC de lloc; fores, subjecte; essent, verb (sum existencial, «hi havia»). El subjuntiu dona a la relativa un matís descriptiu o consecutiu: caracteritza el cavall («un cavall tal que tenia portes als costats»); també es pot veure com a subjuntiu oblic, perquè el detall prové del relat (ut ferunt fabulae).

  4. Analitza quibus apertis corpus hominis mortui vidit magnitudine invisitata anulumque aureum in digito. Quina construcció és quibus apertis? Quina funció té magnitudine invisitata?

    Mostra la resposta

    Oració simple amb un ablatiu absolut. Subjecte omès (Giges); vidit, verb (perfet d’indicatiu); CD amb dos nuclis coordinats per -que: corpus, amb hominis com a CN (i mortui concordat amb hominis), i anulum, amb l’adjectiu aureum; in digito, CC de lloc referit a l’anell.
    quibus apertis: ablatiu absolut amb participi de perfet passiu (acció anterior a la principal): «obertes les quals», és a dir, «un cop obertes les portes». quibus és un relatiu d’enllaç (= et iis) referit a fores. Funciona com a CC de temps.
    magnitudine invisitata: ablatiu de qualitat que complementa corpus hominis mortui («d’una mida mai vista»); funció de CN.

  5. Analitza quem ut detraxit, ipse induit (erat autem regius pastor), tum in concilium se pastorum recepit. Quin valor té aquí ut?

    Mostra la resposta

    Dues oracions juxtaposades amb el mateix subjecte (Giges), ipse induit i tum … recepit, separades per un incís.
    quem ut detraxit: subordinada adverbial temporal; ut + perfet d’indicatiu significa «tan bon punt, quan». quem, relatiu d’enllaç (= et eum) referit a anulum, és el CD de detraxit.
    ipse induit: ipse, subjecte emfàtic («ell mateix»); induit, verb (perfet d’indicatiu); CD el·lidit (eum, l’anell).
    erat autem regius pastor: oració independent intercalada, copulativa. Subjecte omès; erat, verb copulatiu; regius pastor, atribut; autem, conjunció amb valor explicatiu («de fet»).
    tum in concilium se pastorum recepit: tum, CC de temps; se, CD (se recipere, «retirar-se, tornar»); in concilium, CC de direcció, amb pastorum com a CN de concilium (hipèrbaton: se va intercalat); recepit, verb (perfet d’indicatiu).

  6. Lèxic: escriu paraules catalanes i castellanes derivades d’aurum (d’on ve aureus) i de digitus, i explica l’evolució aurum > cat. or, cast. oro.

    Mostra la resposta

    aurum: cat. or, daurar, auri, aurèola, aurífer; cast. oro, dorar, áureo, aureola, aurífero. Compost: orfebre (cat. i cast.).
    digitus: cat. dit (paraula patrimonial), dígit, digital; cast. dedo, dígito, digital.
    Evolució aurum > or, oro: pèrdua de la -m final (auru); el diftong au monoftonga en o (com causa > cosa, taurum > tor/toro); en català cau la vocal final (or); en castellà la -u final passa a -o (oro). Auri, aurèola o áureo són cultismes, perquè conserven el diftong.