Saltar al contenido
Castellano

Roma, ciutat en venda

Sal·lusti, Bellum Iugurthinum 35, 9-10 (adaptat) · 32 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Iugurtha paucis diebus eodem profectus est, iussus a senatu Italia decedere. Sed postquam Roma egressus est, fertur saepe eo tacitus respiciens postremo dixisse: «O urbem venalem et mature perituram, si emptorem invenerit!»

Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: al principi, et ipse se substitueix pel nom, Iugurtha, perquè el text s’entengui sol; es posa majúscula a Sed i a O, i la frase final va entre cometes llatines i amb signe d’exclamació (l’edició: 'o urbem … invenerit.').

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Jugurta va partir cap allà mateix al cap de pocs dies, després que el senat li ordenés sortir d’Itàlia. Però, quan ja havia sortit de Roma, es diu que, girant sovint la vista cap a ella en silenci, al final va dir: «Oh ciutat en venda, i destinada a morir aviat, si troba un comprador!»

  • Context: Jugurta, rei de Numídia, havia anat a Roma (111-110 aC) per respondre dels suborns amb què comprava els senadors. Allà va fer assassinar el seu rival Massiva; descobert el crim, va enviar en secret a Numídia el seu còmplice Bomílcar i el senat li va ordenar abandonar Itàlia. eodem, «al mateix lloc», és Numídia, on ja havia enviat Bomílcar.
  • fertur … dixisse: construcció personal de fertur. El subjecte de fertur és el mateix Jugurta, i allò que «es conta» d’ell va en infinitiu: literalment, «és contat haver dit», és a dir, «es diu que va dir». Per això tacitus i respiciens van en nominatiu.
  • O urbem venalem: acusatiu exclamatiu. perituram és el participi de futur de pereo, «que ha de morir»; invenerit, futur perfet d’indicatiu (formalment igual al perfet de subjuntiu): la condició s’ha de complir abans que la ruïna.
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Iugurtha paucis diebus eodem profectus est, iussus a senatu Italia decedere.

1Oració principal

Subjecte, Iugurtha; verb, profectus est, d’un deponent: «va partir». Quan? paucis diebus, «al cap de pocs dies». Cap a on? eodem. Al final, iussus concorda amb el subjecte i explica per què se’n va.

IugurthaSubj.paucis diebusCC tempseodemCC lloc (cap a on)profectus estV1.1 iussus …CPred. del Subj.

1.1Participi concertatCPred. del Subj.

iussus, participi de perfet passiu de iubeo: «després de rebre l’ordre». iubeo en passiva va en construcció personal: Jugurta «és manat» sortir, i l’infinitiu decedere diu què se li mana. a senatu és el complement agent.

iussusV (part. perf.)a senatuC. agent1.1.1 Italia decedereCompl. del participi (inf.)

1.1.1InfinitiuCompl. del participi (inf.)

decedo, «retirar-se, sortir», es construeix amb ablatiu de separació: Italia, sense preposició, «d’Itàlia».

ItaliaCC lloc (d’on)decedereV (inf. pres.)

eodem, «al mateix lloc»: a Numídia, on Jugurta acabava d’enviar Bomílcar.

2Sed postquam Roma egressus est, fertur saepe eo tacitus respiciens postremo dixisse: «O urbem venalem et mature perituram, si emptorem invenerit!»

2Oració principal (fertur personal)

fertur, «es conta», té per subjecte Jugurta, omès; allò que es conta d’ell va en infinitiu, dixisse. Davant, la temporal amb postquam diu quan. Per això tacitus i respiciens, que es refereixen a Jugurta, van en nominatiu.

SedNexe (advers.)2.1 postquam …CC temps(Iugurtha)Subj. omèsferturV (pas.)2.2 saepe …Compl. de fertur (inf.)

2.1Sub. adverbial temporal (postquam + ind.)CC temps

postquam + perfet d’indicatiu: «després que va sortir». Roma, nom de ciutat, va en ablatiu sense preposició per indicar el lloc d’on. egressus est és d’un deponent, egredior.

postquamNexeRomaCC lloc (d’on)egressus estV

2.2Infinitiu (construcció personal)Compl. de fertur (inf.)

dixisse, infinitiu de perfet: ho va dir abans que es contés. postremo, «al final». Allò que va dir va en estil directe i n’és el CD.

2.2.1 saepe …CPred. del Subj.tacitusCPred. del Subj.postremoCC tempsdixisseV (inf. perf.)2.2.2 O …CD (estil directe)

2.2.1Participi concertatCPred. del Subj.

respiciens, participi de present: «girant la vista». Cap a on? eo, adverbi, «cap allà», cap a Roma. saepe, «sovint».

saepeAdv.eoCC lloc (cap a on)respiciensV (part. pres.)

2.2.2Estil directeCD (estil directe)

Exclamació sense verb: urbem és un acusatiu exclamatiu, «oh ciutat…!». La qualifiquen venalem i perituram, participi de futur de pereo, «que ha de morir». La condicional amb si depèn de perituram.

OInterj.urbemAcus. exclamatiuvenalemAdj.etNexematureAdv.perituramAdj. (part. fut.)2.2.2.1 si …CC condició

2.2.2.1Sub. adverbial condicional (si + fut. perf.)CC condició

invenerit, futur perfet d’indicatiu: la condició es compleix abans que la ruïna, «si troba comprador». El subjecte és la ciutat; emptorem, el CD.

siNexeemptoremCDinveneritV

fertur en construcció personal: «es diu que (ell) va dir», literalment «és contat haver dit».

Preguntes

  1. Analitza morfològicament profectus est, respiciens, dixisse, perituram i emptorem.

    Mostra la resposta

    profectus est: de proficiscor, -eris, -i, profectus sum (deponent). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu («va partir»).
    respiciens: de respicio, -is, -ere, respexi, respectum. Participi de present actiu, nominatiu singular masculí (concorda amb el subjecte, Jugurta).
    dixisse: de dico, -is, -ere, dixi, dictum. Infinitiu de perfet actiu.
    perituram: de pereo, -is, -ire, perii, peritum. Participi de futur actiu, acusatiu singular femení (concorda amb urbem).
    emptorem: d’emptor, -oris (m., 3a declinació). Acusatiu singular.

  2. Analitza sintàcticament Iugurtha paucis diebus eodem profectus est, iussus a senatu Italia decedere.

    Mostra la resposta

    Oració simple amb un participi concertat.
    Iugurtha: subjecte; profectus est: verb (deponent); paucis diebus: CC de temps (ablatiu de temps: «al cap de pocs dies»); eodem: adverbi, CC de lloc on es va («al mateix lloc»).
    iussus a senatu Italia decedere: participi de perfet passiu de iubeo concertat amb Iugurtha (CPred. del subjecte: «després d’haver rebut l’ordre»). a senatu: complement agent (a + ablatiu). decedere: infinitiu de present, complement d’iussus: iubeo en passiva es construeix de manera personal («Jugurta va ser manat sortir»). Italia: CC de lloc d’on, ablatiu de separació sense preposició, règim de decedo.

  3. Quin tipus de subordinada és postquam Roma egressus est? Explica el mode i el temps del verb i la funció de Roma.

    Mostra la resposta

    Subordinada adverbial temporal introduïda per postquam, «després que»; funciona com a CC de temps de fertur … dixisse.
    postquam es construeix normalment amb indicatiu, i gairebé sempre en pretèrit perfet, encara que l’acció sigui anterior a la de la principal (en català es tradueix millor «quan hagué sortit», «després de sortir»). egressus est és perfet d’indicatiu del deponent egredior.
    Roma: CC de lloc d’on. Els noms de ciutat expressen l’origen amb ablatiu sense preposició.

  4. Explica la construcció fertur saepe eo tacitus respiciens postremo dixisse. Quin és el subjecte de fertur? Per què tacitus i respiciens són en nominatiu? Quina funció té eo?

    Mostra la resposta

    fertur (3a persona del singular del present d’indicatiu passiu de fero, «es conta, es diu») és en construcció personal: el subjecte és Jugurta (omès) i allò que es conta d’ell va en infinitiu, dixisse (infinitiu de perfet: l’acció és anterior al moment en què es conta). Com que l’infinitiu comparteix el subjecte de fertur, els termes que s’hi refereixen van en nominatiu: tacitus (adjectiu en funció de predicatiu: «en silenci») i respiciens (participi de present concertat: «girant la vista»).
    eo: adverbi de lloc on es va, «cap allà» (cap a Roma), complement de respiciens. saepe («sovint») modifica respiciens i postremo («al final») modifica dixisse. Allò que va dir, en estil directe, és el CD de dixisse.

  5. Analitza sintàcticament O urbem venalem et mature perituram, si emptorem invenerit.

    Mostra la resposta

    Exclamació en estil directe, sense verb principal: O, interjecció; urbem, acusatiu exclamatiu; venalem (adjectiu) i perituram (participi de futur actiu de pereo) concorden amb urbem i estan coordinats per et; mature, adverbi, CC de temps de perituram («aviat»).
    si emptorem invenerit: subordinada adverbial condicional, que depèn de perituram. si: conjunció; subjecte omès, urbs (Roma); emptorem: CD; invenerit: futur perfet d’indicatiu, perquè la condició és anterior a l’acció futura que expressa perituram («si troba»).

  6. Lèxic: escriu derivats en català i en castellà d’urbs i de venalis, i explica l’evolució fonètica de maturum > cat. madur, cast. maduro.

    Mostra la resposta

    urbs, urbis: cat. urbà, urbanitat, urbanisme, suburbi; cast. urbano, urbanidad, urbanismo, suburbio. Tots són cultismes.
    venalis (de venum, «venda»): cat. venal, venalitat; cast. venal, venalidad. De la mateixa família són vendre, cast. vender (de vendere < venum dare, «donar en venda»).
    maturum > madur: pèrdua de la -m final (maturu); sonorització de l’oclusiva sorda intervocàlica -t- > -d- (maduru); pèrdua de la vocal final -u: madur. En castellà, la -u final passa a -o: maduro. De l’adverbi del text, mature, «aviat, a temps», és parent el cultisme prematur (cast. prematuro).