Saltar al contenido
Castellano

Damó i Fintias, amics fidels

Ciceró, De officiis III 45 · 63 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Damonem et Phintiam Pythagoreos ferunt hoc animo inter se fuisse, ut, cum eorum alteri Dionysius tyrannus diem necis destinavisset et is, qui morti addictus esset, paucos sibi dies commendandorum suorum causa postulavisset, vas factus sit alter eius sistendi, ut, si ille non revertisset, moriendum esset ipsi. Qui cum ad diem se recepisset, admiratus eorum fidem tyrannus petivit, ut se ad amicitiam tertium ascriberent.

Text: texto de Perseus (W. Miller, Loeb, 1913).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Diuen que els pitagòrics Damó i Fintias van tenir entre ells tal disposició d’ànim que, com que el tirà Dionís havia fixat a un d’ells el dia de la seva execució i el condemnat a mort havia demanat uns quants dies per encomanar els seus, l’altre es va fer fiador de la seva compareixença, de manera que, si aquell no tornava, hauria de morir ell mateix. Com que aquell va tornar el dia fixat, el tirà, admirat de la seva lleialtat, els va demanar que l’admetessin com a tercer en la seva amistat.

  • Context: Ciceró tracta dels límits de l’amistat i posa com a model aquests dos filòsofs pitagòrics de Siracusa, en temps del tirà Dionís. L’episodi també l’expliquen Diodor i Valeri Màxim.
  • vas factus sit alter eius sistendi: vas, vadis és el «fiador» que garanteix que l’acusat es presentarà davant el jutge; eius sistendi és un gerundiu (gerundivum) en genitiu que depèn de vas («fiador de presentar-lo»). El perfet de subjuntiu factus sit, després d’un verb principal en passat, és freqüent a les consecutives: subratlla que el fet va passar de debò.
  • moriendum esset ipsi: perifràstica passiva impersonal (gerundiu neutre de morior + sum) amb ipsi com a datiu agent: «ell mateix hauria de morir».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Damonem et Phintiam Pythagoreos ferunt hoc animo inter se fuisse, ut, cum eorum alteri Dionysius tyrannus diem necis destinavisset et is, qui morti addictus esset, paucos sibi dies commendandorum suorum causa postulavisset, vas factus sit alter eius sistendi, ut, si ille non revertisset, moriendum esset ipsi.

1Oració principal

ferunt, «expliquen», amb subjecte indeterminat. El que expliquen és una oració d’infinitiu: Damó i Fintias eren de tal ànim… que va passar el que diu la consecutiva.

1.1 Damonem …CD(homines)Subj. omèsferuntV

1.1Oració d’infinitiuCD

Subjecte en acusatiu, Damonem et Phintiam; Pythagoreos, aposició. hoc animo fuisse, «ser de tal ànim»: ablatiu de qualitat com a atribut. hoc anuncia la consecutiva.

Damonem et PhintiamSubj. (ac.)PythagoreosAposicióhoc animoAtribut (abl. qualitat)inter seCC (recíproco)fuisseV (inf. perf.)1.1.1 ut …CC conseqüència

1.1.1Sub. adverbial consecutiva (ut + perf. subj.)CC conseqüència

El nucli és vas factus sit alter, «l’altre es va fer fiador». Abans, dues subordinades amb cum expliquen la situació; després, una altra consecutiva diu en què consistia la fiança.

utNexe1.1.1.1 cum …CC temps / causavasAtributfactus sitV (pas.)alterSubj.eius sistendiCN (gen. de gerundivo)1.1.1.2 ut …CC conseqüència

1.1.1.1Dos subordinadas con cum coordinadas (et)CC temps / causa

cum històric + plusquamperfet de subjuntiu: «com que havia…». Primer el tirà fixa el dia de l’execució; després el condemnat demana uns quants dies.

1.1.1.1aSub. adverbial temporal-causal (cum + plusc. subj.)

Dionysius tyrannus, subjecte. Què va fixar? diem necis, «el dia de l’execució». A qui? eorum alteri, «a un dels dos».

cumNexeeorumGen. partitiualteriCIDionysiustyrannusAposicióSubj.diemnecisCNCDdestinavissetV

et

1.1.1.1bSub. adverbial temporal-causal (cum + plusc. subj.)

Subjecte, is, el condemnat, que és també l’antecedent de la relativa. Què va demanar? paucos dies. Per a què? commendandorum suorum causa: causa + genitiu de gerundiu, «per encomanar els seus».

etNexeisSubj. (antecedent)1.1.1.1b.1 qui …CN (antecedent)paucos … diesCDsibiCI (reflexivo)commendandorum suorumGen. de gerundivocausaCC finalitatpostulavissetV

1.1.1.1b.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

addico + datiu: morti addictus, «condemnat a mort». Subjuntiu per atracció modal: és dins d’una subordinada en subjuntiu.

quiSubj.mortiC. règimaddictus essetV (pas.)

1.1.1.2Sub. adverbial consecutiva (ut + impf. subj.)CC conseqüència

La condició de la fiança: moriendum esset ipsi, perifràstica passiva impersonal amb datiu agent, «ell mateix hauria de morir». A dins, una condicional.

utNexe1.1.1.2.1 si …CC condiciómoriendum essetV (perifr. pas.)ipsiDat. agent

1.1.1.2.1Sub. adverbial condicional (si + plusc. subj.)CC condició

ille, el condemnat. Plusquamperfet de subjuntiu: anterior a esset.

siNexeilleSubj.nonAdv. negaciónrevertissetV

hoc … ut, «tal… que»: el primer ut és consecutiu. El perfet de subjuntiu factus sit subratlla que el fet va passar de debò.

2Qui cum ad diem se recepisset, admiratus eorum fidem tyrannus petivit, ut se ad amicitiam tertium ascriberent.

2Oració principal

tyrannus petivit, «el tirà va demanar». admiratus, participi d’un deponent, concordat amb tyrannus: «admirat de la seva lleialtat». El que va demanar ho diu la completiva amb ut.

2.1 Qui …CC temps / causaadmiratuseorumCNfidemCDCPred. del Suj. (part. concertado)tyrannusSubj.petivitV2.2 ut …CD

2.1Sub. adverbial temporal-causal (cum + plusc. subj.)CC temps / causa

se recipere, «tornar». ad diem, «el dia fixat». El subjecte és Qui, el condemnat.

QuiSuj. (relativo de enlace)cumNexead diemCC tempsseCDrecepissetV

2.2Sub. sustantiva completiva (ut + impf. subj.)CD

Verb de petició + ut. El subjecte són Damó i Fintias; se, el tirà (reflexiu indirecte). tertium, «com a tercer».

utNexe(Damon et Phintias)Subj. omèsseCD (reflexivo)ad amicitiamCC direcciótertiumCPred. del CDascriberentV

Qui és un relatiu d’enllaç: equival a et is, «i aquest».

Preguntes

  1. Analitza morfològicament necis, destinavisset, sistendi, admiratus i ascriberent.

    Mostra la resposta

    necis: de nex, necis (f., 3a declinació). Genitiu singular.
    destinavisset: de destino, -as, -are, -avi, -atum. 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu, veu activa.
    sistendi: de sisto, -is, -ere, stiti, statum. Gerundiu (gerundivum, participi de futur passiu), genitiu singular masculí, concordat amb eius.
    admiratus: d’admiror, -aris, -ari, admiratus sum (deponent). Participi de perfet, nominatiu singular masculí, amb significat actiu («admirat de»).
    ascriberent: d’ascribo (adscribo), -is, -ere, -scripsi, -scriptum. 3a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu, veu activa.

  2. Analitza sintàcticament Damonem et Phintiam Pythagoreos ferunt hoc animo inter se fuisse, ut … vas factus sit alter. Quina funció té hoc animo? Quin tipus d’oració introdueix el primer ut?

    Mostra la resposta

    Principal: ferunt, verb en present amb subjecte indeterminat («expliquen, es diu»).
    CD de ferunt: oració d’infinitiu Damonem et Phintiam Pythagoreos hoc animo inter se fuisse. Subjecte en acusatiu, Damonem et Phintiam (coordinats per et); Pythagoreos, aposició; fuisse, infinitiu de perfet (anterioritat); hoc animo, ablatiu de qualitat en funció d’atribut («de tal ànim»); inter se, CC («entre ells», valor recíproc).
    ut … vas factus sit alter: subordinada adverbial consecutiva, anunciada pel correlatiu hoc («tal… que»). Verb en perfet de subjuntiu.

  3. Analitza sintàcticament cum eorum alteri Dionysius tyrannus diem necis destinavisset et is, qui morti addictus esset, paucos sibi dies commendandorum suorum causa postulavisset.

    Mostra la resposta

    Dues subordinades adverbials coordinades per et, introduïdes per cum + plusquamperfet de subjuntiu (cum històric, temporal-causal: «com que», «quan»), dins de la consecutiva.
    1a: Dionysius tyrannus, subjecte (tyrannus, aposició); destinavisset, verb; diem, CD, amb necis com a CN; alteri, CI, amb eorum com a genitiu partitiu.
    2a: is, subjecte i antecedent de la relativa; postulavisset, verb; paucos dies, CD; sibi, CI (reflexiu: el condemnat); commendandorum suorum causa, CC de finalitat: causa + genitiu de gerundiu («per encomanar els seus»; suorum, substantivat, «els seus familiars»).
    qui morti addictus esset: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent is. qui, subjecte; addictus esset, verb en plusquamperfet de subjuntiu passiu (subjuntiu per atracció modal); morti, CI o complement de règim («a mort»).

  4. Analitza sintàcticament vas factus sit alter eius sistendi, ut, si ille non revertisset, moriendum esset ipsi.

    Mostra la resposta

    vas factus sit alter eius sistendi: nucli de la consecutiva anterior. alter, subjecte; factus sit, verb (perfet de subjuntiu passiu de facio, que equival a fio, «fer-se, convertir-se en»); vas, atribut o predicatiu del subjecte; eius sistendi, CN de vas (genitiu de gerundiu: «de presentar-lo»).
    ut … moriendum esset ipsi: subordinada adverbial consecutiva («de manera que»), que expressa la condició de la fiança. moriendum esset: perifràstica passiva impersonal, en imperfet de subjuntiu; ipsi, datiu agent.
    si ille non revertisset: subordinada adverbial condicional, dins de la consecutiva. ille, subjecte (el condemnat); non, adverbi de negació; revertisset, verb en plusquamperfet de subjuntiu (anterior a esset, per la consecutio temporum).

  5. Analitza sintàcticament Qui cum ad diem se recepisset, admiratus eorum fidem tyrannus petivit, ut se ad amicitiam tertium ascriberent. Explica el valor de Qui, d’admiratus i d’ut.

    Mostra la resposta

    Principal: tyrannus, subjecte; petivit, verb; admiratus, participi de perfet del deponent admiror, concordat amb tyrannus (participi concordat, predicatiu del subjecte), amb eorum fidem com a CD (eorum, CN).
    Qui cum ad diem se recepisset: subordinada adverbial amb cum històric + plusquamperfet de subjuntiu (temporal-causal). Qui és un relatiu d’enllaç (= et is, «i aquest»), subjecte de recepisset; se, CD (se recipere, «tornar»); ad diem, CC de temps («el dia fixat»).
    ut se ad amicitiam tertium ascriberent: subordinada substantiva completiva de CD de petivit (ut + subjuntiu amb verb de petició). Subjecte omès, Damó i Fintias; ascriberent, verb en imperfet de subjuntiu (simultaneïtat respecte a un passat); se, CD (reflexiu indirecte: el tirà); tertium, predicatiu del CD; ad amicitiam, CC de direcció («a la seva amistat»).

  6. Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de mors, mortis i de fides, i explica l’evolució de mortem a cat. mort i a cast. muerte.

    Mostra la resposta

    mors, mortis: cat. mort, mortal, mortalitat, mortífer; cast. muerte, mortal, mortalidad, mortífero.
    fides: cat. fe, fidel, fidelitat; cast. fe, fiel, fidelidad. Fidelitat i fidelidad són cultismes.
    Evolució mortem > mort: pèrdua de la -m final; la ŏ tònica es manté (en català només diftonga davant de palatal); cau la vocal final -e (apòcope), com és normal en català.
    Evolució mortem > muerte: pèrdua de la -m final (morte); la ŏ tònica breu diftonga en ue; es manté la -e final després del grup -rt-.