Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Dionysius, ne tonsori collum committeret, tondere filias suas docuit. Ita sordido ancillarique artificio regiae virgines ut tonstriculae tondebant barbam et capillum patris. Et tamen ab is ipsis, cum iam essent adultae, ferrum removit instituitque, ut candentibus iuglandium putaminibus barbam sibi et capillum adurerent.
Text: M. Pohlenz (Teubner, 1918), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: se substitueix quin etiam («més encara»), que enllaça amb la frase anterior, per Dionysius, subjecte explícit de docuit (a l’original el subjecte ve del context), i es posen majúscules a l’inici de cada oració.
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Dionís, per no confiar el coll a un barber, va ensenyar les seves filles a afaitar. Així, amb un ofici vil i propi d’esclaves, les princeses, com si fossin barberetes, tallaven la barba i els cabells al seu pare. I, tanmateix, quan ja eren grans, també a elles els va prendre el ferro i va disposar que li socarrimessin la barba i els cabells amb closques de nou roents.
- Context: Dionís el Vell, tirà de Siracusa, és per a Ciceró l’exemple que el poder injust no dona la felicitat: desconfiava de tothom i, com diu just abans, «s’havia tancat ell mateix, en certa manera, en una presó». Poc després explica l’anècdota de l’espasa de Dàmocles (V 62).
- ab is ipsis: is és la grafia d’iis, ablatiu plural femení d’is, ea, id (= les filles); amb removeo, ab + ablatiu indica separació: «els va prendre a elles mateixes». ferrum és «el ferro», és a dir, la navalla.
- sibi: reflexiu indirecte. És dins de la completiva, el subjecte de la qual són les filles, però es refereix a Dionís, subjecte d’instituit: «que li socarrimessin a ell la barba». tonstriculae és diminutiu de tonstrix «barbera», amb matís despectiu.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Dionysius, ne tonsori collum committeret, tondere filias suas docuit.
1Oració principal
Subjecte, Dionysius; verb, docuit, «va ensenyar». doceo porta dos acusatius: a qui (filias suas) i què (tondere, «a afaitar»). Entre comes, la final negativa amb ne.
1.1Sub. adverbial final (ne + subj.)CC finalitat
ne + imperfet de subjuntiu: «per no confiar». tonsori, «a un barber», és el CI; collum, «el coll», el CD.
2Ita sordido ancillarique artificio regiae virgines ut tonstriculae tondebant barbam et capillum patris.
2Oració principal
Subjecte, regiae virgines, «les princeses»; verb, tondebant; CD, barbam et capillum patris. sordido ancillarique artificio, «amb un ofici vil i propi d’esclaves»: dos adjectius units per -que.
2.1Sub. comparativa (verb sobreentès)CC manera
ut + nominatiu: «com barberetes», amb el verb sobreentès (ut tonstriculae tondent).
tonstricula, diminutiu de tonstrix «barbera», té matís despectiu: «barberetes».
3Et tamen ab is ipsis, cum iam essent adultae, ferrum removit instituitque, ut candentibus iuglandium putaminibus barbam sibi et capillum adurerent.
3Dues oracions coordinades copulatives (-que)
El subjecte de totes dues és Dionís. Et tamen, «i, tanmateix». Primer removit, «va prendre»; després instituit, «va disposar», que porta com a CD una completiva amb ut.
3aPrincipal 1
ferrum removit, «va apartar el ferro» (la navalla). De qui? ab is ipsis, «d’elles mateixes». La temporal amb cum diu quan.
3a.1Sub. adverbial temporal (cum històric + imperf. subj.)CC temps
cum històric + imperfet de subjuntiu: «quan ja eren grans». adultae és l’atribut d’essent.
-que
3bPrincipal 2
instituit, «va establir, va disposar». Què va disposar? Ho diu la completiva amb ut.
3b.1Sub. substantiva completiva (ut + subj.)CD
Subjecte, les filles (omès); verb, adurerent, «socarrimessin». sibi és reflexiu indirecte: es refereix a Dionís, subjecte d’instituit. candentibus iuglandium putaminibus, «amb closques de nou roents», és l’instrument.
is = iis, ablatiu plural d’is, ea, id: «d’elles mateixes», les filles.
Preguntes
Analitza morfològicament committeret, docuit, virgines, adultae i putaminibus.
Mostra la resposta
committeret: de committo, -is, -ere, commisi, commissum («confiar, encomanar»). 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
docuit: de doceo, -es, -ere, docui, doctum («ensenyar»). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
virgines: de virgo, virginis (f., 3a declinació). Nominatiu plural.
adultae: d’adultus, -a, -um («adult, crescut»; en origen, participi de perfet d’adolesco, -is, -ere, adolevi, adultum). Nominatiu plural femení (atribut de les filles, subjecte omès d’essent).
putaminibus: de putamen, putaminis (n., 3a declinació, «closca»). Ablatiu plural.Analitza sintàcticament Dionysius, ne tonsori collum committeret, tondere filias suas docuit.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial final.
Principal: Dionysius, subjecte; docuit, verb. doceo construeix doble acusatiu: filias suas, CD de persona (suas, possessiu reflexiu concordat amb filias), i tondere, infinitiu en funció de CD de cosa («va ensenyar les seves filles a afaitar»).
Subordinada adverbial final negativa: ne + pretèrit imperfet de subjuntiu (committeret, per la correlació de temps amb el perfet docuit). Subjecte omès: Dionís; collum, CD; tonsori, CI.Analitza sintàcticament Ita sordido ancillarique artificio regiae virgines ut tonstriculae tondebant barbam et capillum patris. Quin valor té ut?
Mostra la resposta
Oració simple (amb una comparativa el·líptica).
regiae virgines: subjecte (regiae, adjectiu concordat); tondebant: verb (imperfet d’indicatiu, acció repetida); barbam et capillum: CD, dos nuclis coordinats per et; patris: CN; ita: adverbi de manera («així»), que enllaça amb l’oració anterior; sordido ancillarique artificio: CC de manera o instrument, en ablatiu, amb dos adjectius (sordido, ancillari) coordinats per -que.
ut tonstriculae: ut + nominatiu, adverbi o conjunció comparativa amb el verb sobreentès (ut tonstriculae tondent): «com barberetes». Concorda amb el subjecte i equival a un complement predicatiu.Analitza sintàcticament Et tamen ab is ipsis, cum iam essent adultae, ferrum removit. Explica l’ús de cum.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: subjecte omès, Dionís; removit, verb; ferrum, CD; ab is ipsis, CC de separació (ab + ablatiu; is = iis, pronom anafòric, amb ipsis emfàtic: «d’elles mateixes»); et tamen: nexe copulatiu + adverbi adversatiu («i, tanmateix»).
Subordinada: cum històric (temporal-causal) + pretèrit imperfet de subjuntiu, que expressa simultaneïtat en el passat: «quan ja eren grans». Subjecte omès: les filles; essent: verb copulatiu; adultae: atribut; iam: adverbi de temps.Analitza l’oració instituitque, ut candentibus iuglandium putaminibus barbam sibi et capillum adurerent. Quina funció té la subordinada? A qui es refereix sibi?
Mostra la resposta
instituitque: principal coordinada copulativa (per -que) amb removit; subjecte omès, Dionís.
ut … adurerent: subordinada substantiva completiva en funció de CD d’instituit (ut + subjuntiu amb un verb de voluntat, «disposar que»); imperfet de subjuntiu per la correlació amb el perfet instituit. Subjecte omès: les filles; adurerent, verb; barbam et capillum, CD; candentibus iuglandium putaminibus, CC d’instrument (ablatiu), amb candentibus (participi de present de candeo) concordat amb putaminibus i iuglandium com a CN; sibi, datiu d’interès.
sibi és un reflexiu indirecte: no es refereix al subjecte de la subordinada (les filles), sinó al de la principal, Dionís: «que li socarrimessin a ell la barba i els cabells».Lèxic: explica l’evolució fonètica de filiam > cat. filla i cast. hija, i de ferrum > cat. ferro i cast. hierro. Escriu un cultisme derivat de capillus i un altre de tondeo (tonsum).
Mostra la resposta
filiam > filla: pèrdua de la -m final; es conserva la f- inicial i la ī tònica llarga; el grup -li- + vocal dona la palatal lateral ll [ʎ]; es manté la -a final. En castellà, hija: f- > h- (avui muda) i -li- dona en castellà antic [ʒ] (escrit j), que acaba en la velar [x].
ferrum > ferro: pèrdua de la -m final; es conserva la f- i la ĕ tònica no diftonga; la -u final es manté com a -o de suport darrere del grup -rr-. En castellà, hierro: la ĕ tònica breu diftonga en ie i la f- davant de diftong passa a h-.
Cultismes: de capillus, cat. capil·lar, cast. capilar (davant dels patrimonials cabell, cabello); de tonsum, cat. i cast. tonsura (la tonsura dels clergues).