L’espasa de Dàmocles · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Fortunatus sibi Damocles videbatur. In hoc medio apparatu Dionysius fulgentem gladium e lacunari saeta equina aptum demitti iussit, ut impenderet illius beati cervicibus. Itaque nec pulchros illos ministratores aspiciebat nec plenum artis argentum nec manum porrigebat in mensam; iam ipsae defluebant coronae; denique exoravit tyrannum, ut abire liceret, quod iam beatus nollet esse.

Text: M. Pohlenz (Teubner, 1918), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: s’afegeix Dionysius com a subjecte explícit d’iussit (a l’original, el subjecte ve del context anterior) i es posen majúscules a l’inici de cada oració.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Dàmocles se sentia afortunat. Enmig de tot aquell luxe, Dionís va manar que des del sostre enteixinat fessin baixar una espasa lluent, lligada amb un crin de cavall, perquè quedés suspesa damunt el cap d’aquell home feliç. Així que ja no mirava ni aquells bells servidors ni la plata cisellada amb tant d’art, ni allargava la mà cap a la taula; fins i tot les corones li relliscaven del cap; al final va suplicar al tirà que el deixés marxar, perquè ja no volia ser feliç.

Context: Dionís el Vell, tirà de Siracusa, sent el seu adulador Dàmocles dir que ningú no ha estat mai tan feliç com ell, i li ofereix de tastar la seva vida durant un banquet. Ciceró explica l’anècdota per mostrar que no és feliç qui viu sempre sota una amenaça; d’aquí ve l’expressió «l’espasa de Dàmocles».
saeta equina aptum: aptus és aquí l’antic participi d’apio «lligar»: «subjecta, lligada amb un crin de cavall»; saeta equina és ablatiu instrumental.
quod … nollet: quod amb subjuntiu expressa una causa subjectiva: és la raó que al·lega Dàmocles en demanar permís, no una afirmació del narrador. illius beati és irònic: «d’aquell home tan feliç».

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Fortunatus sibi Damocles videbatur.

1Oració simple copulativa

videbatur és la passiva de video: «semblava». Funciona com un verb copulatiu, així que fortunatus és l’atribut, en nominatiu com el subjecte. sibi, «a si mateix»: «es creia afortunat».

FortunatusAtributsibiCI (dat. de juicio)DamoclesSubj.videbaturV copulatiu

2In hoc medio apparatu Dionysius fulgentem gladium e lacunari saeta equina aptum demitti iussit, ut impenderet illius beati cervicibus.

2Oració principal

Subjecte, Dionysius; verb, iussit, «va manar». Què va manar? Que l’espasa baixés: és una oració d’infinitiu que fa de CD. Per a què? Ho diu la final amb ut.

In hoc medioDet. / Adj.apparatuCC tempsDionysiusSubj.2.1 fulgentem …CDiussitV2.2 ut …CC finalitat

2.1Sub. sustantiva de infinitivo (pasivo)CD

gladium és el subjecte en acusatiu de demitti, infinitiu passiu: «que una espasa fos baixada». Va acompanyat de dos participis: fulgentem, «lluent», i aptum, «lligada» amb un crin (saeta equina).

fulgentemAtrib. (part. pres.)gladiumSubj. (ac.)e lacunariCC lloc (d’on)saeta equinaCC instrumentaptumCPred. (part.)demittiV (inf. pas.)

2.2Sub. adverbial final (ut + subj.)CC finalitat

ut + imperfet de subjuntiu, per la concordança amb el perfet iussit: «perquè pengés». impendeo és un compost d’in i regeix datiu: cervicibus.

utNexe(gladius)Subj. omèsimpenderetVillius beatiCNcervicibusC. règim (dat.)

3Itaque nec pulchros illos ministratores aspiciebat nec plenum artis argentum nec manum porrigebat in mensam; iam ipsae defluebant coronae;

3Coordinadas copulativas negativas y yuxtapuesta

Itaque, «així que», introdueix la conseqüència. Els tres nec uneixen dos verbs: aspiciebat, amb dos CD, i porrigebat. Després del punt i coma va una altra oració juxtaposada amb el seu propi subjecte, coronae.

3aCoordinada 1

Subjecte omès: Dàmocles. Dos CD units per nec … nec. artis és un genitiu que completa l’adjectiu plenum: «ple d’art».

ItaqueNexo (consec.)(Damocles)Subj. omèsnecNexepulchros illosAdj. / Det.ministratoresCD (1)necNexeplenum artisAdj. + C. del adj.argentumCD (2)aspiciebatV

nec

3bCoordinada 2

Mateix subjecte. in + acusatiu indica direcció: «cap a la taula».

necNexemanumCDporrigebatVin mensamCC direcció

juxtaposades

3cYuxtapuesta

Canvia el subjecte: ara són ipsae … coronae, «les mateixes corones».

iamCC tempsipsae … coronaeSubj.defluebantV

4denique exoravit tyrannum, ut abire liceret, quod iam beatus nollet esse.

4Oració principal

Subjecte omès, Dàmocles; verb, exoravit, «va suplicar». A qui? tyrannum. Què va suplicar? Ho diu la completiva amb ut. Per què? Ho diu la causal amb quod.

deniqueCC temps(Damocles)Subj. omèsexoravitVtyrannumCD (persona)4.1 ut …CD4.2 quod …CC causa

4.1Sub. substantiva completiva (ut + subj.)CD

Després d’un verb de prec, ut + subjuntiu diu allò que es demana. liceret és impersonal i el seu subjecte és l’infinitiu abire: «que li fos permès marxar».

utNexeabireSubj. (inf.)liceretV (impers.)

4.2Sub. adverbial causal (quod + subj.)CC causa

quod amb subjuntiu dona la causa tal com l’al·lega Dàmocles. nollet porta un infinitiu concertat, esse, i l’atribut beatus va en nominatiu perquè es refereix al mateix subjecte.

quodNexeiamCC tempsnolletV4.2.1 beatus esseCD

4.2.1Infinitiu concertatCD

esse té el mateix subjecte que nollet; beatus n’és l’atribut: «no volia ser feliç».

beatusAtributesseV copulatiu (inf.)

Preguntes

Analitza morfològicament videbatur, fulgentem, demitti, impenderet i nollet.
Mostra la resposta
videbatur: de videor, -eris, -eri, visus sum («semblar»; passiva de video, -es, -ere, vidi, visum). 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu passiva.
fulgentem: de fulgeo, -es, -ere, fulsi («brillar»). Participi de present actiu, acusatiu singular masculí (concorda amb gladium).
demitti: de demitto, -is, -ere, demisi, demissum («fer baixar»). Infinitiu de present, veu passiva.
impenderet: d’impendeo, -es, -ere («penjar damunt, amenaçar»). 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
nollet: de nolo, non vis, nolle, nolui («no voler»; verb irregular). 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
Analitza sintàcticament Fortunatus sibi Damocles videbatur.
Mostra la resposta
Oració simple, amb verb copulatiu.
Damocles: subjecte; videbatur: verb (videor, «semblar», funciona com a copulatiu); fortunatus: atribut, en nominatiu concordat amb el subjecte; sibi: datiu del pronom reflexiu, CI o datiu de judici («a si mateix»: «Dàmocles es semblava a si mateix afortunat», és a dir, «es creia afortunat»).
Analitza sintàcticament In hoc medio apparatu Dionysius fulgentem gladium e lacunari saeta equina aptum demitti iussit, ut impenderet illius beati cervicibus.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada substantiva d’infinitiu + subordinada adverbial final.
Principal: Dionysius, subjecte; iussit, verb; In hoc medio apparatu: CC de temps o circumstància (in + ablatiu; hoc i medio concorden amb apparatu).
Subordinada substantiva d’infinitiu, CD d’iussit: gladium … demitti. gladium: subjecte en acusatiu de l’infinitiu passiu demitti; fulgentem: participi de present concertat en funció d’atribut (adjacent) de gladium; aptum: participi (d’apio) concertat amb gladium, en funció predicativa («lligada»), amb saeta equina com a CC instrumental; e lacunari: CC de lloc «d’on» (e + ablatiu).
Subordinada adverbial final: ut + subjuntiu (impenderet, imperfet per la concordança de temps amb el perfet iussit). Subjecte omès: gladius; cervicibus: complement en datiu exigit pel verb compost impendeo; illius beati: CN de cervicibus (beati, adjectiu substantivat).
Analitza sintàcticament Itaque nec pulchros illos ministratores aspiciebat nec plenum artis argentum nec manum porrigebat in mensam.
Mostra la resposta
Oració composta per coordinació copulativa negativa (nec … nec … nec), introduïda per la conjunció consecutiva itaque. Subjecte omès a les dues oracions: Dàmocles.
Primera oració: aspiciebat, verb; dos CD coordinats per nec: pulchros illos ministratores (pulchros i illos concorden amb ministratores) i plenum artis argentum (plenum concorda amb argentum; artis és complement en genitiu de l’adjectiu plenum).
Segona oració: porrigebat, verb; manum, CD; in mensam, CC de direcció (in + acusatiu).
Analitza sintàcticament denique exoravit tyrannum, ut abire liceret, quod iam beatus nollet esse. Quin valor té aquí ut? Per què quod porta subjuntiu?
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada substantiva completiva + subordinada adverbial causal.
Principal: subjecte omès (Dàmocles); exoravit, verb; tyrannum, CD de persona; denique, CC de temps (adverbi).
ut abire liceret: subordinada substantiva completiva en funció de CD d’exoravit (verb de prec + ut + subjuntiu): ut és conjunció completiva, «que». liceret: verb impersonal; abire: infinitiu en funció de subjecte de liceret (se sobreentén el datiu sibi: «que li fos permès marxar»).
quod iam beatus nollet esse: subordinada adverbial causal. Porta subjuntiu perquè expressa la causa al·legada per Dàmocles (causa subjectiva, en estil indirecte implícit). nollet: verb; esse: infinitiu concertat en funció de CD de nollet (mateix subjecte); beatus: atribut d’esse, en nominatiu perquè concorda amb el subjecte de nollet; iam: CC de temps.
Lèxic: explica l’evolució de manum > cat. mà, cast. mano, i de mensam > cast. mesa. Escriu un cultisme derivat de manus, un altre de mensa i un altre de gladius.
Mostra la resposta
manum > mà: pèrdua de la -m final, caiguda de la vocal final -u (man) i pèrdua de la -n que queda en posició final (la n reapareix en el plural mans). En castellà, manum > mano: pèrdua de la -m final (manu) i pas de la -u final a -o.
mensam > cast. mesa: pèrdua de la -m final i simplificació del grup -ns- en -s- (ja en llatí vulgar es deia mesa). La ē llarga tònica es manté com a e. En català la paraula corrent és taula, de tabula.
Cultismes: de manus, manual, manuscrit, manipular (cast. manual, manuscrito, manipular); de mensa, comensal (cast. comensal); de gladius, gladiador i gladiol (cast. gladiador, gladiolo), la flor anomenada així per la forma d’espasa de les fulles.