Saltar al contenido
Castellano

Fabrici i el desertor de Pirros

Ciceró, De officiis III 86 (adaptat) · 60 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Cum enim rex Pyrrhus populo Romano bellum ultro intulisset, cumque de imperio certamen esset cum rege generoso ac potenti, perfuga ab eo venit in castra Fabrici eique est pollicitus, si praemium sibi proposuisset, se, ut clam venisset, sic clam in Pyrrhi castra rediturum et eum veneno necaturum. Hunc Fabricius reducendum curavit ad Pyrrhum, idque eius factum laudatum a senatu est.

Text: texto de Perseus (W. Miller, Loeb, 1913). Adaptació: es corregeix una errata del text digital de Perseus (facturr > factum) i s’omet la primera frase del paràgraf (Quamquam id quidem … iudicatum est).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Doncs, com que el rei Pirros havia fet la guerra al poble romà per iniciativa pròpia i es lluitava per la supremacia amb un rei noble i poderós, un desertor es va passar del seu bàndol al campament de Fabrici i li va prometre que, si li oferia una recompensa, de la mateixa manera que havia vingut d’amagat, d’amagat tornaria al campament de Pirros i el mataria amb verí. Fabrici va fer que el retornessin a Pirros, i aquesta acció seva va ser lloada pel senat.

  • Context: guerra de Roma contra Pirros, rei de l’Epir (280-275 aC). Gai Fabrici Luscí era cònsol per segona vegada (278 aC). Ciceró fa servir l’episodi per mostrar que allò útil no es pot separar mai d’allò honest.
  • si praemium sibi proposuisset … rediturum … necaturum: estil indirecte que depèn d’est pollicitus. La condicional i la comparativa van en subjuntiu (en estil directe: si mihi praemium proposueris); sibi i se remeten al desertor, eum a Pirros; rediturum i necaturum són infinitius de futur amb esse omès.
  • Fabrici: genitiu en -i (i no -ii) dels noms en -ius, normal en època clàssica. Hunc reducendum curavit: curo + acusatiu + gerundiu, «encarregar-se que es faci una cosa».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Cum enim rex Pyrrhus populo Romano bellum ultro intulisset, cumque de imperio certamen esset cum rege generoso ac potenti, perfuga ab eo venit in castra Fabrici eique est pollicitus, si praemium sibi proposuisset, se, ut clam venisset, sic clam in Pyrrhi castra rediturum et eum veneno necaturum.

1Dos principales coordinadas copulativas (-que)

El subjecte de totes dues és perfuga, «un desertor». Primer venit, «va venir»; després est pollicitus, «va prometre», que porta com a CD dues oracions d’infinitiu. Les dues subordinades amb cum del principi expliquen la situació.

1aPrincipal 1

perfuga … venit, «un desertor va venir». D’on? ab eo, de part de Pirros. On? in castra Fabrici. Abans, dues subordinades amb cum diuen en quines circumstàncies.

1a.1 Cum …CC temps / causaperfugaSubj.ab eoCC origenvenitVin castraFabriciCNCC direcció

1a.1Dos subordinadas con cum coordinadas (-que)CC temps / causa

cum històric + subjuntiu, amb matís causal: «com que…». enim, «doncs», enllaça amb el que precedeix. Compte: el cum de cum rege és preposició.

1a.1aSub. adverbial temporal-causal (cum + plusc. subj.)

bellum inferre + datiu, «fer la guerra a algú». Plusquamperfet: és anterior a venit. ultro, «per iniciativa pròpia».

CumNexeenimNexe explicatiurexAposicióPyrrhusSubj.populo RomanoCIbellumCDultroCC maneraintulissetV

-que

1a.1bSub. adverbial temporal-causal (cum + impf. subj.)

certamen esset, «hi havia una lluita». Per què? de imperio, «pel domini». Amb qui? cum rege generoso ac potenti. Imperfet: simultaneïtat.

cumNexe-queNexede imperioCC (por qué)certamenSubj.essetVcum regegeneroso ac potentiAdj.CC companyia

-que

1bPrincipal 2

est pollicitus, deponent: «va prometre». A qui? ei, a Fabrici. Què? Ho diuen dues oracions d’infinitiu de futur, amb esse omès.

-queNexeeiCI(perfuga)Subj. omèsest pollicitusV (dep.)1b.1 si …CD

1b.1Dos oraciones de infinitivo coordinadas (et)CD

Subjecte en acusatiu, se: el desertor (reflexiu, perquè remet al subjecte d’est pollicitus). Infinitius de futur, rediturum (esse) i necaturum (esse): allò que promet és posterior. Davant hi ha una condicional i una comparativa.

1b.1.1 si …CC condicióseSubj. (ac.)1b.1.2 ut …CC manerasic clamCC manerain … castraPyrrhiCNCC direcciórediturumV (inf. fut.)etNexeeumCDvenenoCC instrumentnecaturumV (inf. fut.)

1b.1.1Sub. adverbial condicional (si + plusc. subj.)CC condició

Subjuntiu per l’estil indirecte: en estil directe seria si mihi praemium proposueris. El subjecte és Fabrici; sibi, el desertor.

siNexe(Fabricius)Subj. omèspraemiumCDsibiCI (reflexivo)proposuissetV

1b.1.2Sub. adverbial comparativa (ut … sic)CC manera

ut … sic, «així com… així»: tornaria de la mateixa manera que havia vingut, d’amagat. Subjuntiu per l’estil indirecte.

utNexeclamCC maneravenissetV

si … proposuisset i ut … venisset van en subjuntiu perquè formen part de l’estil indirecte que depèn d’est pollicitus.

2Hunc Fabricius reducendum curavit ad Pyrrhum, idque eius factum laudatum a senatu est.

2Dues oracions coordinades copulatives (-que)

Primer, el que va fer Fabrici amb el desertor; després, com ho va jutjar el senat. L’enllaç és -que, enganxat a id.

2aCoordinada 1

hunc, el desertor, és el CD de curavit; reducendum, gerundiu concordat amb ell: «va fer que fos retornat». A qui? ad Pyrrhum.

HuncCDFabriciusSubj.reducendumCPred. del CD (gerundiu)curavitVad PyrrhumCC direcció

-que

2bCoordinada 2 (pasiva)

Subjecte, id … factum, «aquesta acció»; eius, «seva», de Fabrici. Verb en passiva, laudatum est; a senatu, complement agent.

-queNexeidDet.eiusCNfactumSubj.laudatum … estV (pas.)a senatuC. agent

curo + acusatiu + gerundiu: «encarregar-se que es faci una cosa».

Preguntes

  1. Analitza morfològicament intulisset, potenti, castra, rediturum i reducendum.

    Mostra la resposta

    intulisset: d’infero, -fers, -ferre, intuli, illatum. 3a persona del singular del pretèrit plusquamperfet de subjuntiu, veu activa.
    potenti: de potens, -entis (adjectiu de la 3a declinació, d’una terminació). Ablatiu singular masculí, concordat amb rege.
    castra: de castra, -orum (n., 2a declinació; només plural). Acusatiu plural.
    rediturum: de redeo, -is, -ire, redii, reditum. Participi de futur actiu, acusatiu singular masculí; amb esse omès forma l’infinitiu de futur actiu (rediturum esse).
    reducendum: de reduco, -is, -ere, reduxi, reductum. Gerundiu (participi de futur passiu), acusatiu singular masculí, concordat amb hunc.

  2. Analitza sintàcticament Cum enim rex Pyrrhus populo Romano bellum ultro intulisset, cumque de imperio certamen esset cum rege generoso ac potenti i explica el valor de cada cum.

    Mostra la resposta

    Dues subordinades adverbials coordinades per -que, introduïdes per cum + subjuntiu (cum històric, amb matís causal: «com que»), que depenen de la principal perfuga … venit. enim és una conjunció explicativa que enllaça amb el que precedeix.
    1a: rex Pyrrhus, subjecte (rex, aposició de Pyrrhus); populo Romano, CI; bellum, CD; ultro, CC de manera; intulisset, verb en plusquamperfet de subjuntiu (anterioritat respecte a venit).
    2a: certamen, subjecte; esset, verb en imperfet de subjuntiu (simultaneïtat); de imperio, CC («pel domini»); cum rege generoso ac potenti, CC de companyia, amb generoso i potenti coordinats per ac i concordats amb rege.
    El primer i el segon cum són conjuncions; el de cum rege és preposició d’ablatiu.

  3. Analitza sintàcticament eique est pollicitus, si praemium sibi proposuisset, se, ut clam venisset, sic clam in Pyrrhi castra rediturum et eum veneno necaturum.

    Mostra la resposta

    Principal coordinada per -que a perfuga … venit: subjecte omès, perfuga; est pollicitus, verb deponent en pretèrit perfet; ei, CI (Fabrici).
    CD: dues oracions d’infinitiu coordinades per et. Subjecte en acusatiu, se (reflexiu: el desertor, subjecte d’est pollicitus); verbs, rediturum (esse) i necaturum (esse), infinitius de futur (posterioritat, després d’un verb de promesa); in Pyrrhi castra, CC de direcció, amb Pyrrhi com a CN; eum, CD (Pirros); veneno, CC d’instrument.
    si praemium sibi proposuisset: subordinada adverbial condicional; subjecte omès, Fabrici; praemium, CD; sibi, CI (reflexiu indirecte: el desertor); plusquamperfet de subjuntiu per l’estil indirecte.
    ut clam venisset: subordinada adverbial comparativa, en correlació amb sic («així com… així»); clam, CC de manera; subjuntiu per l’estil indirecte.

  4. Analitza Hunc Fabricius reducendum curavit ad Pyrrhum i explica la construcció de reducendum.

    Mostra la resposta

    Primera de dues oracions coordinades copulatives (la segona comença a idque). Fabricius, subjecte; curavit, verb; hunc, CD (el desertor); ad Pyrrhum, CC de direcció.
    reducendum és un gerundiu concordat amb hunc en funció de predicatiu del CD: curo + acusatiu + gerundiu significa «encarregar-se que es faci una cosa». Literalment, «es va encarregar d’ell com d’algú que havia de ser retornat», és a dir, «va fer que el retornessin».

  5. Analitza perfuga ab eo venit in castra Fabrici i idque eius factum laudatum a senatu est. Quin complement és a senatu?

    Mostra la resposta

    perfuga ab eo venit in castra Fabrici: oració principal. perfuga, subjecte; venit, verb (pretèrit perfet); ab eo, CC de procedència (de part de Pirros); in castra, CC de direcció (in + acusatiu); Fabrici, CN de castra.
    idque eius factum laudatum a senatu est: oració coordinada copulativa (-que) amb Hunc … curavit. Subjecte, id factum (id, determinant; eius, CN: «d’ell», de Fabrici); laudatum est, verb en pretèrit perfet passiu; a senatu, complement agent (a/ab + ablatiu de persona amb verb en passiva).

  6. Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de venenum i de castra, i explica l’evolució de venenum a cat. verí i cast. veneno.

    Mostra la resposta

    venenum: cat. verí, verinós, enverinar; cast. veneno, venenoso, envenenar.
    castra: cat. castrense; cast. castrense, el topònim Castro; i, a través del diminutiu castellum, cat. castell i cast. castillo.
    venenum > verí: dissimilació de les dues nasals (n … n > r … n), pèrdua de la vocal final i pèrdua de la -n final, que reapareix al plural (verins) i als derivats (verinós).
    venenum > veneno: pèrdua de la -m final i pas de la -u final a -o; la -n- intervocàlica es manté. És una paraula patrimonial.