Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Fiunt certae divinationum coniecturae a peritis. Midae illi Phrygi, cum puer esset, dormienti formicae in os tritici grana congesserunt. Divitissimum fore praedictum est; quod evenit. At Platoni cum in cunis parvulo dormienti apes in labellis consedissent, responsum est singulari illum suavitate orationis fore. Ita futura eloquentia provisa in infante est.
Text: C. F. W. Müller (Teubner, 1915), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: es normalitza la grafia arcaica divitissumum de l’edició en divitissimum. La resta és literal.
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Els entesos fan conjectures segures a partir dels presagis. A aquell famós Mides de Frígia, quan era un nen, mentre dormia, unes formigues li van amuntegar grans de blat a la boca. Es va predir que seria riquíssim, i així va ser. I a Plató, com que unes abelles se li havien posat als llavis mentre dormia, encara molt petit, al bressol, se li va vaticinar que tindria una singular dolçor en el parlar. Així, la seva futura eloqüència es va preveure quan encara era un infant de bolquers.
- Context: al llibre I del De divinatione parla Quint, el germà de Ciceró, que defensa l’endevinació amb exemples de presagis ben interpretats. Mides, rei de Frígia, va ser proverbial per la seva riquesa.
- Midae illi Phrygi … dormienti i Platoni … parvulo dormienti: datius d’interès que equivalen a un possessiu («a la boca de Mides», «als llavis de Plató»). illi, posposat al nom, té valor emfàtic: «aquell famós».
- praedictum est i responsum est: passives impersonals el subjecte de les quals és una oració d’infinitiu. En la primera se sobreentén el subjecte eum (Mides). fore equival a futurum esse; singulari … suavitate orationis és un ablatiu de qualitat en funció d’atribut.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Fiunt certae divinationum coniecturae a peritis.
1Oració simple passiva
fiunt funciona com a passiva de facio: «són fetes». Què? certae coniecturae, el subjecte. Per qui? a peritis, el complement agent: «pels experts».
2Midae illi Phrygi, cum puer esset, dormienti formicae in os tritici grana congesserunt.
2Oració principal
Subjecte, formicae; verb, congesserunt; CD, tritici grana: «les formigues van amuntegar grans de blat». On? in os, a la boca. De qui? De Mides: el datiu Midae fa de possessiu. La subordinada amb cum i el participi dormienti diuen quan.
2.1Sub. adverbial temporal (cum històric + imperf. subj.)CC temps
cum + imperfet de subjuntiu: «quan era un nen». Subjecte, Mides (omès); puer, atribut.
3Divitissimum fore praedictum est; quod evenit.
3Dues oracions juxtaposades
praedictum est, «es va predir», és impersonal: el seu subjecte és l’oració d’infinitiu divitissimum fore. Després de la pausa, quod evenit equival a et id evenit, «i això va passar».
3aOració principal (passiva impersonal)
Què es va predir? Que (Mides) seria riquíssim: eum se sobreentén com a subjecte en acusatiu; fore = futurum esse.
3a.1Oració d’infinitiu (futur)Subj.
Subjecte en acusatiu omès, eum (Mides); divitissimum, atribut; fore, infinitiu de futur.
juxtaposades
3bOració 2
quod resumeix el que s’ha dit abans: «la qual cosa va passar», «i així va ser».
quod és un relatiu d’enllaç: el seu antecedent és tota l’oració anterior, la predicció.
4At Platoni cum in cunis parvulo dormienti apes in labellis consedissent, responsum est singulari illum suavitate orationis fore.
4Oració principal (passiva impersonal)
Verb principal, responsum est, «es va respondre»: impersonal, amb una oració d’infinitiu com a subjecte. Abans, la subordinada amb cum explica què va passar: unes abelles es van posar als llavis de Plató.
4.1Sub. adverbial temporal (cum històric + plusc. subj.)CC temps / causa
cum + plusquamperfet de subjuntiu: «com que s’havien posat». Subjecte, apes. Platoni parvulo dormienti: «a Plató, petitó, mentre dormia».
4.2Oració d’infinitiu (futur)Subj.
Subjecte en acusatiu, illum (Plató); verb, fore. Com seria? singulari suavitate orationis, ablatiu de qualitat: «d’una singular dolçor en el parlar».
Platoni va davant de cum, però pertany a la subordinada: és el datiu d’interès, «als llavis de Plató».
5Ita futura eloquentia provisa in infante est.
5Oració simple passiva
Subjecte, futura eloquentia, «la futura eloqüència»; verb, provisa est, «va ser prevista». On? in infante, «en un infant que encara no parlava».
Preguntes
Analitza morfològicament fiunt, congesserunt, divitissimum, consedissent i futura, i dona’n l’enunciat.
Mostra la resposta
fiunt: de fio, fis, fieri, factus sum (passiva de facio). 3a persona del plural del present d’indicatiu.
congesserunt: de congero, -is, -ere, congessi, congestum. 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
divitissimum: de dives, divitis (adjectiu de 2a classe, una terminació; superlatiu divitissimus o ditissimus). Acusatiu singular masculí, grau superlatiu.
consedissent: de consido, -is, -ere, consedi, consessum. 3a persona del plural del pretèrit plusquamperfet de subjuntiu, veu activa.
futura: de sum, es, esse, fui (participi de futur futurus, -a, -um). Participi de futur actiu, nominatiu singular femení (concorda amb eloquentia).Analitza sintàcticament Fiunt certae divinationum coniecturae a peritis. Quina funció té a peritis i per què?
Mostra la resposta
Oració simple en veu passiva. Fiunt: verb (fio funciona com a passiva de facio: «són fetes, es fan»); certae … coniecturae: subjecte (certae concorda amb coniecturae); divinationum: CN de coniecturae («conjectures de presagis»).
a peritis: complement agent (a + ablatiu de persona amb un verb passiu). peritis és un adjectiu substantivat («els experts, els entesos»). En activa seria periti certas coniecturas faciunt.Analitza sintàcticament Midae illi Phrygi, cum puer esset, dormienti formicae in os tritici grana congesserunt.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: formicae, subjecte; congesserunt, verb; grana, CD; tritici, CN de grana; in os, CC de lloc a on (in + acusatiu). Midae: datiu d’interès (equival a un possessiu: «a la boca de Mides»); illi, determinant emfàtic concordat amb Midae; Phrygi, aposició de Midae. dormienti: participi de present concordat amb Midae, en funció de complement predicatiu, amb valor temporal («mentre dormia»).
Subordinada: cum puer esset, adverbial temporal (cum + imperfet de subjuntiu, cum històric): «quan era un nen». Subjecte el·líptic: Mides; esset, verb copulatiu; puer, atribut.Analitza sintàcticament Divitissimum fore praedictum est; quod evenit. Indica el subjecte de praedictum est i l’antecedent de quod.
Mostra la resposta
praedictum est: verb en pretèrit perfet d’indicatiu passiu, usat de manera impersonal («es va predir»). El seu subjecte és l’oració d’infinitiu divitissimum fore (subordinada substantiva d’infinitiu): subjecte en acusatiu el·líptic, eum (Mides); fore, infinitiu de futur de sum (= futurum esse), que expressa posterioritat; divitissimum, atribut en acusatiu, concordat amb el subjecte sobreentès.
quod evenit: relatiu d’enllaç després de pausa forta (= et id evenit, «i això va passar»). quod, subjecte d’evenit; el seu antecedent no és una paraula, sinó tota l’oració anterior (la predicció). evenit, perfet d’indicatiu d’evenio.Analitza sintàcticament At Platoni cum in cunis parvulo dormienti apes in labellis consedissent, responsum est singulari illum suavitate orationis fore. Explica el valor de cum i la funció de singulari … suavitate orationis.
Mostra la resposta
Oració composta: principal impersonal + subordinada adverbial amb cum + subordinada substantiva d’infinitiu.
Principal: responsum est, perfet d’indicatiu passiu, impersonal («es va respondre, es va vaticinar»); At, nexe adversatiu.
cum … consedissent: subordinada adverbial temporal-causal (cum històric + plusquamperfet de subjuntiu, anterioritat): «com que unes abelles s’havien posat». apes, subjecte; consedissent, verb; in labellis, CC de lloc on; in cunis, CC de lloc on; Platoni, datiu d’interès (equival a un possessiu: «als llavis de Plató»), anticipat davant de cum; parvulo i dormienti (participi de present), complements predicatius concordats amb Platoni.
singulari illum suavitate orationis fore: oració d’infinitiu, subjecte de responsum est. illum (Plató), subjecte en acusatiu; fore, infinitiu de futur; singulari … suavitate, ablatiu de qualitat en funció d’atribut («d’una singular dolçor»); orationis, CN de suavitate.Lèxic: explica l’evolució de formicam al català i al castellà, i la d’apiculam (diminutiu d’apis) a abella i abeja.
Mostra la resposta
formicam > cat. formiga: es perd la -m final (formica) i l’oclusiva sorda intervocàlica -c- [k] sonoritza en -g-: formiga. Cast. hormiga: la mateixa pèrdua i sonorització, i a més la f- inicial passa a h- aspirada, que després esdevé muda.
apiculam > cat. abella: pèrdua de la -m final; síncope de la vocal postònica -u- (apicla); la -p- intervocàlica sonoritza en -b-; el grup -c'l- dona ll (com oculum > ull); la ĭ tònica passa a e: abella. Cast. abeja: el mateix grup -c'l- dona la velar j (com oculum > ojo).
Cultismes de la mateixa família: apicultura, apícola (cast. apicultura, apícola).