Règul, enviat a Roma sota jurament · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

M. Atilius Regulus cum consul iterum in Africa ex insidiis captus esset duce Xanthippo Lacedaemonio, imperatore autem patre Hannibalis Hamilcare, iuratus missus est ad senatum, ut, nisi redditi essent Poenis captivi nobiles quidam, rediret ipse Carthaginem. Is cum Romam venisset, utilitatis speciem videbat, sed eam, ut res declarat, falsam iudicavit.

Text: texto de Perseus (W. Miller, Loeb, 1913). Adaptació: el text es talla després d’iudicavit, amb punt en lloc del punt i coma de l’edició (a l’original segueix quae erat talis: manere in patria…). No hi ha altres canvis.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Marc Atili Règul, com que, essent cònsol per segona vegada, havia estat capturat a l’Àfrica en una emboscada sota el comandament del lacedemoni Xantip —i essent general en cap Amílcar, el pare d’Anníbal—, va ser enviat al senat després de prestar jurament, perquè, si no es retornaven als cartaginesos uns quants presoners nobles, tornés ell mateix a Cartago. Quan va arribar a Roma, veia l’aparença d’allò útil, però, com mostren els fets, la va jutjar falsa.

Context: al llibre III del De officiis, Ciceró tracta el conflicte entre allò honest (honestum) i allò útil (utile). Règul, capturat pels cartaginesos a la primera guerra púnica (255 aC), és el seu gran exemple romà: l’«aparença d’allò útil» era quedar-se a Roma amb la seva família, però va complir el jurament i va tornar a Cartago.
duce Xanthippo Lacedaemonio i imperatore … Hamilcare: ablatius absoluts nominals, sense participi, perquè sum no té participi de present («essent cap Xantip», «essent general Amílcar»). La identificació d’aquest Amílcar amb el pare d’Anníbal és de Ciceró i és dubtosa.
iuratus: participi de perfet de forma passiva però de sentit actiu, «havent jurat», «sota jurament».
nisi redditi essent: el plusquamperfet de subjuntiu marca que la devolució dels presoners havia de ser anterior al retorn de Règul (en estil directe seria un futur perfet: nisi redditi erunt).

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1M. Atilius Regulus cum consul iterum in Africa ex insidiis captus esset duce Xanthippo Lacedaemonio, imperatore autem patre Hannibalis Hamilcare, iuratus missus est ad senatum, ut, nisi redditi essent Poenis captivi nobiles quidam, rediret ipse Carthaginem.

1Oració principal passiva

Subjecte, M. Atilius Regulus; verb, missus est, «va ser enviat». On? ad senatum. Abans del verb, la subordinada amb cum explica com va caure presoner; iuratus, «després de jurar», concorda amb el subjecte. Al final, la final amb ut diu per a què el van enviar.

M. Atilius RegulusSubj.1.1 cum …CC temps / causaiuratusCPred. (part. perf.)missus estV (pas.)ad senatumCC direcció1.2 ut …CC finalitat

1.1Sub. adverbial temporal-causal (cum + subj.)CC temps / causa

cum històric + plusquamperfet de subjuntiu passiu: «com que havia estat capturat». consul iterum, «essent cònsol per segona vegada», es refereix al subjecte. A dins hi ha dos ablatius absoluts sense participi.

cumNexeconsuliterumAdv.CPred. del Subj.in AfricaCC llocex insidiisCC maneracaptus essetV (pas.)1.1.1 duce …CC circumstància

1.1.1Dos ablatius absoluts nominalsCC circumstància

No tenen participi perquè sum no en té: «essent cap Xantip», «essent general Amílcar». autem els uneix i els contraposa.

1.1.1aAblatiu absolut 1

Xanthippo és el «subjecte» i duce, el predicat: «sota el comandament de Xantip». Lacedaemonio concorda amb Xanthippo.

ducePredicat (abl.)XanthippoLacedaemonioAdj.Subj. (abl.)

autem

1.1.1bAblatiu absolut 2

Hamilcare és el «subjecte» i imperatore, el predicat. patre Hannibalis és una aposició d’Hamilcare.

imperatorePredicat (abl.)autemNexepatreHannibalisCNAposicióHamilcareSubj. (abl.)

1.2Sub. adverbial final (ut + subj.)CC finalitat

ut + imperfet de subjuntiu per la concordança amb missus est: «perquè tornés». A dins, la condicional amb nisi posa la condició. Carthaginem, nom de ciutat, va en acusatiu sense preposició.

utNexe1.2.1 nisi …CC condiciórediretVipseSubj. (emfàtic)CarthaginemCC direcció

1.2.1Sub. adverbial condicional (nisi + subj.)CC condició

nisi, «si no». Plusquamperfet de subjuntiu passiu: la devolució havia de ser anterior al retorn. El subjecte va darrere del verb: captivi nobiles quidam.

nisiNexeredditi essentV (pas.)PoenisCIcaptivinobiles quidamAdj. / Det.Subj.

iuratus té forma passiva però sentit actiu: «havent jurat».

2Is cum Romam venisset, utilitatis speciem videbat, sed eam, ut res declarat, falsam iudicavit.

2Coordinades adversatives

Dues oracions unides per sed, amb el mateix subjecte, is (Règul). La primera porta una temporal amb cum; la segona, una comparativa amb ut + indicatiu.

2aCoordinada 1

videbat, «veia». Què? speciem, «l’aparença»; de què? utilitatis, «d’allò útil». Quan? Ho diu la temporal.

IsSubj.2a.1 cum …CC tempsutilitatisCNspeciemCDvidebatV

2a.1Sub. adverbial temporal (cum + subj.)CC temps

cum històric + plusquamperfet de subjuntiu: «quan va arribar». Romam, acusatiu de direcció sense preposició.

cumNexeRomamCC direccióvenissetV

sed

2bCoordinada 2

eam recull speciem; falsam és predicatiu del CD: «la va jutjar falsa». ut res declarat és un incís: «com mostren els fets».

sedNexeeamCD2b.1 ut …CC manerafalsamCPred. del CDiudicavitV

2b.1Sub. adverbial comparativa (ut + ind.)CC manera

ut amb indicatiu no és final: significa «com». res, «els fets», és el subjecte.

utNexeresSubj.declaratV

Preguntes

Analitza morfològicament insidiis, iuratus, rediret, venisset i speciem.
Mostra la resposta
insidiis: d’insidiae, -arum (f., 1a declinació; només s’usa en plural). Ablatiu plural.
iuratus: d’iuro, -as, -are, -avi, -atum. Participi de perfet, nominatiu singular masculí; aquí amb sentit actiu («havent jurat»).
rediret: de redeo, -is, -ire, redii, reditum. 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
venisset: de venio, -is, -ire, veni, ventum. 3a persona del singular del pretèrit plusquamperfet de subjuntiu, veu activa.
speciem: de species, -ei (f., 5a declinació). Acusatiu singular.
Analitza sintàcticament M. Atilius Regulus cum consul iterum in Africa ex insidiis captus esset … iuratus missus est ad senatum.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial amb cum.
Principal: M. Atilius Regulus, subjecte; missus est, verb en veu passiva (perfet d’indicatiu); ad senatum, CC de direcció; iuratus, participi concordat amb el subjecte, en funció de complement predicatiu («després de jurar»).
Subordinada: cum històric + plusquamperfet de subjuntiu passiu (captus esset), amb valor temporal-causal («com que havia estat capturat»). Subjecte, el mateix de la principal; consul, predicatiu del subjecte, amb l’adverbi iterum («essent cònsol per segona vegada»); in Africa, CC de lloc; ex insidiis, CC de manera («en una emboscada»).
Identifica i explica les construccions duce Xanthippo Lacedaemonio i imperatore autem patre Hannibalis Hamilcare.
Mostra la resposta
Són dos ablatius absoluts nominals, sense participi (el verb sum no té participi de present; s’hi sobreentén «essent»). Funcionen com a CC de circumstància dins la subordinada amb cum.
duce Xanthippo Lacedaemonio: Xanthippo és el «subjecte» de l’ablatiu absolut, amb l’adjectiu Lacedaemonio concordat; duce és el predicat: «essent cap el lacedemoni Xantip», «sota el comandament de Xantip».
imperatore autem patre Hannibalis Hamilcare: Hamilcare és el «subjecte»; imperatore, el predicat; patre, aposició d’Hamilcare, amb Hannibalis com a CN. autem uneix i contraposa els dos ablatius absoluts.
Analitza ut, nisi redditi essent Poenis captivi nobiles quidam, rediret ipse Carthaginem. Explica els temps verbals i el cas de Carthaginem.
Mostra la resposta
ut … rediret ipse Carthaginem: subordinada adverbial final (ut + subjuntiu), que depèn de missus est. Imperfet de subjuntiu per la concordança de temps amb un verb principal en passat. Subjecte omès (Règul), reforçat per ipse; Carthaginem: acusatiu de direcció sense preposició, perquè és nom de ciutat.
nisi redditi essent Poenis captivi nobiles quidam: subordinada adverbial condicional negativa (nisi, «si no»), inserida a la final. Verb en plusquamperfet de subjuntiu passiu: va en subjuntiu perquè depèn d’una altra subordinada en subjuntiu (atracció modal) i en plusquamperfet perquè l’acció és anterior a rediret. captivi nobiles quidam: subjecte (nobiles i quidam concordats amb captivi); Poenis: CI.
Analitza Is cum Romam venisset, utilitatis speciem videbat, sed eam, ut res declarat, falsam iudicavit. Quin valor tenen aquí cum i ut?
Mostra la resposta
Dues oracions coordinades adversatives (sed) amb el mateix subjecte, is (Règul).
Primera: videbat, verb; speciem, CD; utilitatis, CN de speciem. cum Romam venisset: subordinada adverbial temporal; cum històric + plusquamperfet de subjuntiu («quan va arribar»); Romam: acusatiu de direcció sense preposició (nom de ciutat).
Segona: iudicavit, verb; eam (referit a speciem), CD; falsam, complement predicatiu del CD. ut res declarat: subordinada adverbial comparativa o modal; ut amb indicatiu significa «com»; res, subjecte; declarat, verb.
Lèxic: escriu paraules catalanes i castellanes derivades de captivus i de senatus, i explica l’evolució captivum > cast. cautivo.
Mostra la resposta
captivus: cat. captiu, captivitat, captivar; cast. cautivo, cautiverio, cautivar. Del mateix verb capio: captura, capturar, captar.
senatus: cat. senat, senador, senatorial; cast. senado, senador, senatorial. Comparteix arrel amb senex («vell»): senil, senectut (cast. senectud).
Evolució captivum > cautivo: pèrdua de la -m final (captivu); la -u final passa a -o; la p implosiva davant t es vocalitza en u (capt- > caut-, com a baptizare > bautizar); es conserven la t i la v intervocàlica.