Saltar al contenido
Castellano

L’educació d’Àtic

Corneli Nepot, Atticus (De viris illustribus) 1, 2-3 (adaptat) · 50 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Patre usus est diligente et, ut tum erant tempora, diti inprimisque studioso litterarum. Hic, prout ipse amabat litteras, omnibus doctrinis, quibus puerilis aetas impertiri debet, filium erudivit. Erat autem in puero praeter docilitatem ingenii summa suavitas oris atque vocis, ut non solum celeriter acciperet quae tradebantur, sed etiam excellenter pronuntiaret.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0588.abo025.perseus-lat2; ed. A. Fleckeisen y K. Halm, Leipzig). Adaptació: només es posen en majúscula les paraules que obren frase (Patre, Hic, Erat), que l’edició escriu en minúscula; el passatge acaba a la primera frase d’1, 3.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Va tenir un pare diligent i, pel que eren aleshores els temps, ric i, sobretot, afeccionat a les lletres. Aquest, com que ell mateix estimava les lletres, va instruir el seu fill en tots els ensenyaments dels quals ha de participar l’edat infantil. Hi havia, a més, en el noi, a part d’una intel·ligència dòcil, una extraordinària dolçor de pronunciació i de veu, de manera que no només aprenia amb rapidesa el que se li ensenyava, sinó que també ho recitava de manera excel·lent.

  • Context: és el començament de la biografia de Tit Pomponi Àtic (110-32 aC), cavaller romà, gran amic de Ciceró. El subjecte d’usus est és Àtic, anomenat a la frase anterior (1, 1).
  • Patre usus est diligente: utor regeix ablatiu; literalment «es va servir d’un pare diligent», és a dir, «va tenir un pare diligent». diligente, diti i studioso concorden amb patre. diti és l’ablatiu de la forma contracta dis, ditis (= dives, divitis).
  • quibus puerilis aetas impertiri debet: impertio es construeix amb acusatiu de persona i ablatiu de cosa («fer partícip algú d’alguna cosa»); en passiva, «l’edat infantil ha de ser feta partícip dels quals (ensenyaments)».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Patre usus est diligente et, ut tum erant tempora, diti inprimisque studioso litterarum.

1Oració principal

Subjecte omès: Àtic. usus est, deponent, amb el seu complement en ablatiu, patre. Tres adjectius diuen com era el pare: diligente, diti i studioso. La comparativa amb ut matisa diti: ric per a l’època.

(Atticus)Subj. omèsPatreC. règim (abl.)usus estV (dep.)diligenteCPred. de patre1.1 ut …CC maneraet … diti inprimisque studiosoCPred. de patrelitterarumC. de l’adj.

1.1Sub. adverbial comparativa (ut + ind.)CC manera

ut amb indicatiu, «segons, com»: «segons eren aleshores els temps».

utNexetumCC tempserantVtemporaSubj.

utor regeix ablatiu: patre usus est, literalment «es va servir d’un pare», és a dir, «va tenir un pare».

2Hic, prout ipse amabat litteras, omnibus doctrinis, quibus puerilis aetas impertiri debet, filium erudivit.

2Oració principal

Hic, el pare, és el subjecte; erudivit filium, «va instruir el seu fill». En què? omnibus doctrinis, en ablatiu. La subordinada amb prout diu per què; la relativa explica quins ensenyaments.

HicSubj.2.1 prout …CC causaomnibus doctrinisCC (abl.) (antecedent)2.2 quibus …CN (antecedent)filiumCDerudivitV

2.1Sub. adverbial comparativa-causal (prout + ind.)CC causa

prout, «segons, en la mesura que»: com que ell mateix estimava les lletres.

proutNexeipseSubj.amabatVlitterasCD

2.2Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

impertio + ablatiu de cosa: «fer partícip d’alguna cosa». En passiva: «l’edat infantil ha de ser feta partícip dels quals».

quibusC. règim (abl.)puerilis aetasSubj.impertiri debetV (perífrasi: inf. pas.)

3Erat autem in puero praeter docilitatem ingenii summa suavitas oris atque vocis, ut non solum celeriter acciperet quae tradebantur, sed etiam excellenter pronuntiaret.

3Oració principal

Erat existencial, «hi havia». Què hi havia en el noi? summa suavitas oris atque vocis. La consecutiva amb ut diu el resultat: aprenia ràpid i recitava molt bé.

EratV («hi havia»)autemNexein pueroCC llocpraeter docilitatemingeniiCNCC (addició)summa suavitasoris atque vocisCNSubj.3.1 ut …CC conseqüència

3.1Sub. adverbial consecutiva (ut + impf. subj.)CC conseqüència

Dos verbs coordinats per non solum … sed etiam, «no només… sinó també». Subjecte omès: el noi. Imperfet de subjuntiu per la consecutio temporum després d’erat.

3.1aConsecutiva 1

Què aprenia? quae tradebantur, una relativa sense antecedent que fa de CD.

utNexe(puer)Subj. omèsnon solumNexeceleriterCC maneraacciperetV3.1a.1 quae tradebanturCD

3.1a.1Sub. de relatiu substantivadaCD

Sense antecedent expressat: quae = ea quae, «el que». Verb en passiva: «el que se li ensenyava».

quaeSubj.tradebanturV (pas.)

non solum … sed etiam

3.1bConsecutiva 2

pronuntiaret, «recitava, declamava»; excellenter, «de manera excel·lent».

sed etiamNexeexcellenterCC manerapronuntiaretV

Preguntes

  1. Analitza morfològicament usus est, diti, impertiri, oris i acciperet.

    Mostra la resposta

    usus est: d’utor, uteris, uti, usus sum (deponent). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu.
    diti: de dives, divitis (forma contracta dis, ditis), adjectiu de 2a classe, d’una terminació. Ablatiu singular masculí, concordat amb patre.
    impertiri: d’impertio, -is, -ire, -ivi, -itum. Infinitiu de present, veu passiva.
    oris: d’os, oris (n., 3a declinació). Genitiu singular.
    acciperet: d’accipio, -is, -ere, accepi, acceptum (conjugació mixta). 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.

  2. Analitza sintàcticament Patre usus est diligente et, ut tum erant tempora, diti inprimisque studioso litterarum. Quin valor té ut?

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial comparativa.
    Principal: subjecte omès (Àtic); usus est, verb deponent; patre, complement de règim en ablatiu (utor + abl.); diligente, diti i studioso, adjectius concordats amb patre amb valor predicatiu («un pare diligent, ric…»), coordinats per et i -que; inprimis, adverbi; litterarum, complement de l’adjectiu studioso (genitiu).
    ut tum erant tempora: subordinada adverbial comparativa, ut + indicatiu («segons eren aleshores els temps»): matisa diti (ric per a l’època). tempora, subjecte; erant, verb; tum, CC de temps.

  3. Analitza sintàcticament Hic, prout ipse amabat litteras, omnibus doctrinis, quibus puerilis aetas impertiri debet, filium erudivit.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial + subordinada adjectiva de relatiu.
    Principal: Hic, subjecte (pronom demostratiu, es refereix al pare); erudivit, verb; filium, CD; omnibus doctrinis, CC instrumental o de matèria («en tots els ensenyaments»; erudio + acusatiu de persona i ablatiu de cosa).
    prout ipse amabat litteras: subordinada adverbial comparativa amb matís causal (prout + indicatiu: «segons, ja que ell mateix estimava»). ipse, subjecte; amabat, verb; litteras, CD.
    quibus puerilis aetas impertiri debet: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent doctrinis. quibus, complement en ablatiu d’impertiri («dels quals»); puerilis aetas, subjecte; impertiri debet, perífrasi d’obligació (debeo + infinitiu passiu).

  4. Analitza sintàcticament Erat autem in puero praeter docilitatem ingenii summa suavitas oris atque vocis, ut non solum celeriter acciperet quae tradebantur, sed etiam excellenter pronuntiaret.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial consecutiva (amb una relativa substantivada a dins).
    Principal: Erat, verb amb valor existencial («hi havia»); summa suavitas, subjecte, amb oris atque vocis com a CN; in puero, CC de lloc («en el noi»); praeter docilitatem ingenii, CC («a més de, a part de»: praeter + acusatiu), amb ingenii com a CN; autem, conjunció.
    ut … acciperet …, … pronuntiaret: subordinada adverbial consecutiva (ut + imperfet de subjuntiu, per la consecutio temporum després d’erat): dos verbs coordinats per la correlació copulativa non solum … sed etiam («no només… sinó també»). Subjecte omès, el noi; celeriter i excellenter, CC de manera.
    quae tradebantur: subordinada de relatiu substantivada, sense antecedent expressat (= ea quae), en funció de CD d’acciperet. quae, subjecte; tradebantur, verb en imperfet d’indicatiu passiu.

  5. Explica la funció dels genitius litterarum, ingenii i oris atque vocis, i el cas i la construcció de Patre … diligente.

    Mostra la resposta

    litterarum: genitiu complement de l’adjectiu studioso (genitiu objectiu: «afeccionat a les lletres»).
    ingenii: genitiu complement del nom docilitatem («docilitat d’intel·ligència»).
    oris atque vocis: genitius coordinats per atque, complements del nom suavitas («dolçor de pronunciació i de veu»).
    Patre … diligente: ablatiu exigit pel verb deponent utor (complement de règim); diligente concorda amb patre en ablatiu singular masculí. No és un ablatiu absolut: patre depèn d’usus est.

  6. Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de puer i de filius, i explica l’evolució de filium a cat. fill i a cast. hijo.

    Mostra la resposta

    puer: cat. pueril, puericultura, puerilitat; cast. pueril, puericultura, puerilidad.
    filius: cat. fill, filial, filiació; cast. hijo, filial, filiación. Filial i filiació / filiación són cultismes.
    Evolució filium > fill: pèrdua de la -m final; es manté la f-; el grup -li- + vocal dona la lateral palatal ll; cau la vocal final.
    Evolució filium > hijo: pèrdua de la -m final (filiu); la f- inicial passa a h- (aspirada i després muda); el grup -li- + vocal (amb iod) dona la palatal medieval /ʒ/, que acaba en la velar j; la -u final passa a -o.