Saltar al contenido
Castellano

L’ànima i el cos

Sal·lusti, Bellum Iugurthinum 2, 1-2 (adaptat) · 46 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Nam uti genus hominum compositum ex corpore et anima est, ita res cunctae studiaque omnia nostra corporis alia, alia animi naturam sequuntur. Igitur praeclara facies, magnae divitiae, ad hoc vis corporis et alia omnia huiusce modi brevi dilabuntur; at ingenii egregia facinora sicuti anima immortalia sunt.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi002.perseus-lat4). Adaptació: res cunctae en lloc de res cuncta (text de Perseus), perquè l’adjectiu concordi amb res; grafia normalitzada: sequuntur (Perseus, secuntur) i ingenii (Perseus, ingeni).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Perquè, així com el gènere humà està compost de cos i ànima, així també totes les coses i totes les nostres ocupacions segueixen unes la naturalesa del cos, altres la de l’ànima. Per això, la bellesa il·lustre, les grans riqueses, a més la força física i totes les altres coses d’aquesta mena s’esvaeixen en poc temps; en canvi, les obres insignes de l’enginy són immortals, com l’ànima.

  • Context: al proemi del Bellum Iugurthinum (cap. 1-4), abans de narrar la guerra, Sal·lusti defensa que l’animus (l’esperit, la intel·ligència) és el que guia la vida humana, i que les seves obres, a diferència dels béns del cos i de la fortuna, perduren.
  • uti … ita: correlació comparativa, «així com… així també». alia … alia: distributiu, «unes… altres»; a corporis alia, alia animi naturam cal sobreentendre naturam amb corporis: «unes (segueixen) la naturalesa del cos, altres la de l’ànima».
  • ad hoc: locució adverbial, «a més». huiusce modi: genitiu de qualitat («d’aquesta mena»); huiusce és huius reforçat amb la partícula -ce. brevi: ablatiu de brevis amb tempore sobreentès, «en poc temps».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Nam uti genus hominum compositum ex corpore et anima est, ita res cunctae studiaque omnia nostra corporis alia, alia animi naturam sequuntur.

1Oració principal

uti … ita: «així com… així també». Subjecte de la principal, res cunctae studiaque omnia nostra; verb, sequuntur; CD, naturam. alia … alia reparteix el subjecte en dos grups: unes coses segueixen la naturalesa del cos, altres la de l’ànima.

NamNexe explicatiu1.1 uti …CC modo (comparación)itaAdv. (correlatiu)res cunctae studiaque omnia nostraSubj.alia, aliaAposición (distributivo)corporisCNanimiCNnaturamCDsequunturV (deponent)

1.1Sub. adverbial comparativa (uti + ind.)CC modo (comparación)

uti = ut, amb indicatiu: «així com». compositum … est és un perfet passiu amb valor d’estat: «està compost». ex + ablatiu indica la matèria.

utiNexegenushominumCNSubj.ex corpore et animaCC materiacompositum … estV (pas.)

2Igitur praeclara facies, magnae divitiae, ad hoc vis corporis et alia omnia huiusce modi brevi dilabuntur; at ingenii egregia facinora sicuti anima immortalia sunt.

2Dos principales coordinadas adversativas

Primer, el que es perd aviat: la bellesa, les riqueses, la força física. Després, amb at, el que perdura: les obres de l’enginy, immortals com l’ànima.

2aPrincipal 1

Quatre subjectes i el verb en plural, dilabuntur (deponent: «s’esvaeixen»). ad hoc, «a més»; huiusce modi, «d’aquesta mena»; brevi, «en poc temps».

IgiturNexo consecutivopraeclara facies, magnae divitiaeSubj.ad hocCC (addició)viscorporisCNSubj.et alia omniahuiusce modiCN (gen. cualidad)Subj.breviCC tempsdilabunturV (deponent)

at

2bPrincipal 2

sunt és copulatiu i immortalia, l’atribut, en neutre plural com facinora. sicuti anima és una comparativa amb el verb sobreentès: «com (és immortal) l’ànima».

ingeniiCNegregia facinoraSubj.2b.1 sicuti animaCC modo (comparación)immortaliaAtributsuntV copulatiu

2b.1Sub. adverbial comparativaCC modo (comparación)

Verb el·lidit: sicuti anima (immortalis est).

sicutiNexeanimaSubj.(immortalis est)V omès

Preguntes

  1. Analitza morfològicament compositum, corpore, sequuntur, dilabuntur i facinora.

    Mostra la resposta

    compositum: de compono, -is, -ere, composui, compositum. Participi de perfet passiu, nominatiu singular neutre (concorda amb genus); amb est forma la 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu passiva (compositum est, «està compost»).
    corpore: de corpus, -oris (n., 3a declinació). Ablatiu singular.
    sequuntur: de sequor, -eris, sequi, secutus sum (deponent). 3a persona del plural del present d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu («segueixen»).
    dilabuntur: de dilabor, -eris, dilabi, dilapsus sum (deponent). 3a persona del plural del present d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu («s’esvaeixen»).
    facinora: de facinus, -oris (n., 3a declinació). Nominatiu plural.

  2. Analitza sintàcticament Nam uti genus hominum compositum ex corpore et anima est, ita res cunctae studiaque omnia nostra … sequuntur. Quin tipus de subordinada introdueix uti i amb quina paraula es correlaciona?

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial comparativa.
    Subordinada: uti genus hominum compositum ex corpore et anima est. uti (= ut) + indicatiu, comparativa de manera, en correlació amb l’adverbi ita de la principal («així com… així»). genus: subjecte; hominum: CN de genus; compositum est: verb en veu passiva (perfet amb valor d’estat: «està compost»); ex corpore et anima: CC de matèria (ex + ablatiu, dos nuclis coordinats per et).
    Principal: Nam, conjunció explicativa; ita, adverbi correlatiu; res cunctae studiaque omnia nostra: subjecte (dos nuclis coordinats per -que, cadascun amb els seus adjectius); sequuntur: verb deponent.

  3. Explica la construcció corporis alia, alia animi naturam sequuntur: funció d’alia … alia, de naturam i dels genitius corporis i animi. Per què alia va en neutre plural?

    Mostra la resposta

    alia … alia: pronoms indefinits en correlació distributiva («unes… altres»), en aposició al subjecte (res cunctae studiaque omnia nostra), que reparteixen en dos grups. naturam: CD de sequuntur; s’expressa una vegada i se sobreentén en el primer membre (corporis alia [naturam], alia animi naturam). corporis i animi: CN de naturam.
    alia va en neutre plural perquè es refereix alhora a un substantiu femení (res) i a un de neutre (studia): quan es tracta de coses de gènere diferent, la concordança es fa en neutre plural.

  4. Analitza sintàcticament Igitur praeclara facies, magnae divitiae, ad hoc vis corporis et alia omnia huiusce modi brevi dilabuntur. Indica el subjecte i la funció d’ad hoc, huiusce modi i brevi.

    Mostra la resposta

    Oració simple. Igitur: conjunció consecutiva («per tant, per això»). dilabuntur: verb deponent, en plural perquè el subjecte és múltiple. Subjecte: quatre nuclis, praeclara facies, magnae divitiae (en asíndeton), vis corporis i alia omnia huiusce modi (units per et); praeclara, magnae, omnia: adjectius concordats; corporis: CN de vis.
    ad hoc: locució adverbial amb valor additiu («a més»), CC. huiusce modi: genitiu de qualitat, CN d’alia («d’aquesta mena»). brevi: ablatiu adverbial (brevi tempore), CC de temps («en poc temps»).

  5. Analitza sintàcticament at ingenii egregia facinora sicuti anima immortalia sunt. Quina relació té amb l’oració anterior i quin verb se sobreentén a sicuti anima?

    Mostra la resposta

    Oració coordinada adversativa amb l’anterior mitjançant at («en canvi»): oposa el que mor (els béns del cos i de la fortuna) al que perdura (les obres de l’enginy).
    facinora: subjecte; egregia: adjectiu concordat; ingenii: CN de facinora; sunt: verb copulatiu; immortalia: atribut, concordat en neutre plural amb facinora.
    sicuti anima: subordinada adverbial comparativa amb el verb el·lidit (sicuti anima immortalis est, «com l’ànima és immortal»); sicuti: nexe; anima: subjecte.

  6. Lèxic: escriu un derivat culte català i un de castellà de corpus, anima i facies, i explica l’evolució fonètica d’anima > cast. alma.

    Mostra la resposta

    corpus: cat. corporal, corpori; cast. corporal, corpulento. anima: cat. animar, ànima (cultisme); cast. animar, animado. facies: cat. facial, superfície; cast. facial, superficie.
    Evolució animam > alma: pèrdua de la -m final (anima); síncope de la vocal postònica -i- (anma); dissimilació de la nasal n davant m, que passa a l (alma). La a tònica i la -a final es mantenen. Les paraules patrimonials de corpus són cat. cos i cast. cuerpo (diftongació de la ŏ tònica en ue).