L’ambició i l’avarícia · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Sed primo magis ambitio quam avaritia animos hominum exercebat, quod tamen vitium propius virtutem erat. Nam gloriam, honorem, imperium bonus et ignavus aeque sibi exoptant; sed ille vera via nititur, huic quia bonae artes desunt, dolis atque fallaciis contendit.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi001.perseus-lat4).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Però al principi era l’ambició, més que no pas l’avarícia, el que agitava els ànims dels homes, un vici que, tanmateix, era més a prop de la virtut. Perquè la glòria, l’honor i el poder els desitgen per a si per igual l’home honrat i el covard; però aquell s’esforça pel camí veritable, mentre que aquest, com que li falten les bones qualitats, lluita amb enganys i artificis.

Context: després de la caiguda de Cartago (cap. 10), Sal·lusti distingeix dues fases en la corrupció de Roma: primer l’ambició (ambitio, l’afany de càrrecs i honors) i després l’avarícia (avaritia, l’afany de diners), que tracta tot seguit (11, 3).
quod tamen vitium: el relatiu concorda amb vitium, no amb ambitio; es refereix a la idea anterior («l’ambició, vici que…»). propius és el comparatiu de prope i, com prope, regeix acusatiu: propius virtutem, «més a prop de la virtut».
ille … huic: ille («aquell») remet al primer esmentat, bonus; hic («aquest»), al més proper, ignavus. huic s’avança a quia, tot i que pertany a la causal, i el seu referent és també el subjecte sobreentès de contendit. bonae artes: les qualitats i els mitjans honestos (talent, esforç, integritat).

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Sed primo magis ambitio quam avaritia animos hominum exercebat, quod tamen vitium propius virtutem erat.

1Oració principal

Subjecte, ambitio; verb, exercebat; CD, animos. magis … quam compara dos subjectes: «més l’ambició que l’avarícia». La relativa del final valora aquest vici.

SedNexe (advers.)primoCC tempsmagisAdv. (correlatiu)ambitioSubj.quam avaritia2n terme de la comparacióanimoshominumCNCDexercebatV1.1 quod …Aposició

1.1Sub. de relatiu adjectivaAposició

quod concorda amb vitium, no amb ambitio: «vici que, tanmateix…». propius, comparatiu de prope, regeix acusatiu: «més a prop de la virtut».

quod … vitiumSubj.tamenAdv.propius virtutemCC lloceratV

2Nam gloriam, honorem, imperium bonus et ignavus aeque sibi exoptant; sed ille vera via nititur, huic quia bonae artes desunt, dolis atque fallaciis contendit.

2Tres principals coordinades i juxtaposades

Primer, el que tothom desitja: la glòria, l’honor i el poder. Després, amb sed, la diferència: ille (l’home bo) va pel camí veritable; huic (el covard) fa servir enganys.

2aPrincipal 1

Dos subjectes substantivats, bonus et ignavus, i el verb en plural. Tres CD en asíndeton: gloriam, honorem, imperium. sibi, «per a si».

NamNexe explicatiugloriam, honorem, imperiumCDbonus et ignavusSubj.aequeCC manerasibiCI (dat. d’interès)exoptantV

sed

2bPrincipal 2

ille és l’home bo, el primer esmentat. nititur és deponent: «s’esforça, es recolza». vera via, «pel camí veritable».

illeSubj.vera viaCC maneranititurV (deponent)

juxtaposades

2cPrincipal 3

huic és el covard. Va davant de quia, però pertany a la causal: «perquè a aquest li falten…». Ell mateix és el subjecte sobreentès de contendit.

(hic)Subj. omès2c.1 huic …CC causadolis atque fallaciisCC instrumentcontenditV

2c.1Sub. adverbial causal (quia + ind.)CC causa

desum porta datiu: huic … desunt, «li falten a aquest». Subjecte, bonae artes.

huicCIquiaNexebonae artesSubj.desuntV

Preguntes

Analitza morfològicament animos, exercebat, virtutem, nititur i desunt.
Mostra la resposta
animos: d’animus, -i (m., 2a declinació). Acusatiu plural.
exercebat: d’exerceo, -es, -ere, exercui, exercitum. 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu activa.
virtutem: de virtus, -utis (f., 3a declinació). Acusatiu singular.
nititur: de nitor, -eris, niti, nisus (o nixus) sum (deponent). 3a persona del singular del present d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu («s’esforça, es recolza»).
desunt: de desum, dees, deesse, defui (compost de sum). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu activa.
Analitza sintàcticament Sed primo magis ambitio quam avaritia animos hominum exercebat. Què expressa magis … quam?
Mostra la resposta
Oració simple (principal del període). Sed: conjunció adversativa que enllaça amb el que precedeix. ambitio: subjecte; exercebat: verb; animos: CD; hominum: CN d’animos; primo: adverbi, CC de temps («al principi»).
magis … quam expressa una comparació de superioritat entre dos subjectes: magis és l’adverbi comparatiu i quam avaritia és el segon terme de la comparació, amb el verb exercebat sobreentès («més l’ambició que l’avarícia»).
Analitza l’oració quod tamen vitium propius virtutem erat. Amb què concorda quod i quin és el seu antecedent? Quina construcció porta propius?
Mostra la resposta
Subordinada adjectiva de relatiu. quod és un relatiu adjectiu que concorda amb vitium (nominatiu singular neutre); quod … vitium és el subjecte («vici que…»). El seu antecedent és ambitio o, millor, tota la idea anterior: el relatiu concorda amb el substantiu que l’acompanya i no amb l’antecedent. Per això es pot analitzar com una aposició al que precedeix o com un relatiu d’enllaç.
erat: verb, amb valor d’«estar». tamen: adverbi («tanmateix»). propius virtutem: CC de lloc en sentit figurat; propius, comparatiu de prope, regeix acusatiu com una preposició: «més a prop de la virtut».
Analitza sintàcticament Nam gloriam, honorem, imperium bonus et ignavus aeque sibi exoptant. Per què el verb és en plural?
Mostra la resposta
Oració simple. Nam: conjunció explicativa («perquè»). bonus et ignavus: subjecte; dos adjectius substantivats («l’home bo i el covard») coordinats per et. exoptant: verb; és en plural perquè el subjecte és doble. gloriam, honorem, imperium: CD, tres substantius en asíndeton. sibi: pronom reflexiu en datiu, CI (datiu d’interès: «per a si»). aeque: adverbi, CC de manera («per igual»).
Analitza sintàcticament sed ille vera via nititur, huic quia bonae artes desunt, dolis atque fallaciis contendit. Indica el tipus de subordinada, la funció de huic i de dolis atque fallaciis i a qui es refereixen ille i huic.
Mostra la resposta
Dues oracions principals juxtaposades en antítesi, unides a l’anterior per sed (coordinació adversativa). ille es refereix a bonus; huic, a ignavus.
1a: ille, subjecte; nititur, verb deponent; vera via, ablatiu d’instrument o de manera («pel camí veritable»).
2a: subjecte sobreentès (hic, el covard); contendit, verb; dolis atque fallaciis, CC d’instrument (dos ablatius coordinats per atque).
quia bonae artes desunt: subordinada adverbial causal (quia + indicatiu, causa real). bonae artes: subjecte; desunt: verb; huic: CI, datiu regit per desum («li falten a aquest»), avançat davant del nexe quia.
Lèxic: escriu un derivat català i un de castellà d’ambitio, avaritia, gloria i via. Explica el doblet castellà vicio / vezo, que prové de vitium.
Mostra la resposta
ambitio: cat. ambiciós; cast. ambicioso. avaritia: cat. avariciós; cast. avaricioso. gloria: cat. gloriós; cast. glorioso. via: cat. viaducte; cast. viaducto (i cat. viatge, cast. viaje, de viaticum).
vitium dona dues paraules en castellà. vicio (cat. vici) és un cultisme: es va prendre del llatí escrit i només va adaptar la terminació. vezo («costum, hàbit», sobretot dolent) és la paraula patrimonial: pèrdua de la -m final (vitiu); la ĭ breu tònica passa a e (vetiu); el grup -ty- (-ti- davant de vocal) dona la consonant z; la -u final passa a -o.