L’origen de Roma, troians i aborígens · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Urbem Romam, sicuti ego accepi, condidere atque habuere initio Troiani, qui Aenea duce profugi sedibus incertis vagabantur, cumque iis Aborigines, genus hominum agreste, sine legibus, sine imperio, liberum atque solutum. Hi postquam in una moenia convenere, dispari genere, dissimili lingua, alius alio more viventes, incredibile memoratu est quam facile coaluerint: ita brevi multitudo dispersa atque vaga concordia civitas facta erat.

Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Hi, al principi del § 2 (l’edició: hi postquam…). El text no es toca.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Segons he sabut, van fundar i van habitar al principi la ciutat de Roma els troians, que, desterrats sota el comandament d’Eneas, anaven errants sense estatge fix, i amb ells els aborígens, un poble d’homes rústec, sense lleis, sense govern, lliure i sense lligams. És increïble de contar amb quina facilitat aquests, després de reunir-se dins d’unes mateixes muralles, es van fusionar, tot i ser d’origen diferent, de llengua diferent i viure cadascú amb costums diferents: així, en poc temps, una multitud dispersa i errant s’havia convertit, gràcies a la concòrdia, en una ciutat.

Context: amb aquest capítol comença l’anomenada «arqueologia» de la Conjuració de Catilina (caps. 6-13), un repàs de la història moral de Roma des de la fundació fins a la corrupció de l’època de Sul·la. Sal·lusti segueix la versió de l’origen troià i presenta els aborígens com els primitius habitants del Laci.
condidere, habuere, convenere: terminació -ere de la 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu (= condiderunt, habuerunt, convenerunt), molt freqüent en Sal·lusti.
incredibile memoratu est quam facile coaluerint: memoratu és el supí en -u de memoro (ablatiu de respecte amb l’adjectiu: «increïble de contar»); quam facile coaluerint és una interrogativa indirecta que fa de subjecte d’est, en perfet de subjuntiu per la consecutio temporum (anterioritat respecte d’un present). hi, al començament, és el subjecte de convenere i de coaluerint, avançat per donar-li relleu.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Urbem Romam, sicuti ego accepi, condidere atque habuere initio Troiani, qui Aenea duce profugi sedibus incertis vagabantur, cumque iis Aborigines, genus hominum agreste, sine legibus, sine imperio, liberum atque solutum.

1Oració principal

Dos verbs units per atque: condidere atque habuere, «van fundar i van habitar». Què? Urbem Romam. Qui? Dos subjectes: Troiani i, units per -que, Aborigines. sicuti ego accepi és un incís: «segons he sabut».

UrbemRomamAposicióCD1.1 sicuti …CC maneracondidere atque habuereV (coord.)initioCC tempsTroianiSubj. 1 (antecedent)1.2 qui …CN (antecedent)-queNexe (copul.)cum iisCC companyiaAboriginesSubj. 2genushominumCNagresteAdj.sine legibusCN (sine + abl.)liberum atque solutumAdj.Aposició

1.1Sub. comparativa (sicuti + ind.)CC manera

sicuti + indicatiu: «segons», «com». Sal·lusti diu d’on treu la notícia.

sicutiNexeegoSubj.accepiV

1.2Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

qui és el subjecte de vagabantur (deponent). Aenea duce és un ablatiu absolut sense participi: «essent Eneas el seu cap». profugi diu com anaven: desterrats.

quiSubj.Aenea duceAbl. absolut (CC)profugiCPred. del Subj.sedibus incertisCC maneravagabanturV (dep.)

condidere = condiderunt; habuere = habuerunt.

2Hi postquam in una moenia convenere, dispari genere, dissimili lingua, alius alio more viventes, incredibile memoratu est quam facile coaluerint.

2Oració principal

El verb principal és est: «és increïble de contar». Què és increïble? quam facile coaluerint, «amb quina facilitat es van fusionar»: una interrogativa indirecta que fa de subjecte. Hi, al principi, és el subjecte d’aquesta interrogativa.

incredibileAtributmemoratuC. de l’adj. (supí)estV copulatiu2.1 Hi …Subj.

2.1Sub. substantiva interrogativa indirectaSubj.

Subjecte, Hi; verb, coaluerint, perfet de subjuntiu. Abans del verb, la temporal amb postquam diu quan i el participi viventes afegeix «tot i viure…».

HiSubj.2.1.1 postquam …CC tempsdispari genereCPred. (abl. qualitat)2.1.2 alius …CPred. del Subj.quamNexe (adv. interr.)facileCC maneracoaluerintV

2.1.1Sub. temporal (postquam + perf. ind.)CC temps

postquam + perfet d’indicatiu: «després que». in una moenia, acusatiu de direcció: «dins d’unes mateixes muralles».

postquamNexe(hi)Subj. omèsin una moeniaCC lloc (a on)convenereV

2.1.2Participi concertat (valor concessiu)CPred. del Subj.

viventes concorda amb Hi. alius alio more: «cadascú amb un costum diferent».

aliusAposició (distributiu)alio moreCC maneraviventesV (part. pres.)

convenere = convenerunt. memoratu és el supí en -u de memoro.

3Ita brevi multitudo dispersa atque vaga concordia civitas facta erat.

3Oració principal

Subjecte, multitudo dispersa atque vaga; verb copulatiu, facta erat, «s’havia convertit». En què? civitas. Gràcies a què? concordia.

ItaNexe (consec.)breviCC tempsmultitudodispersa atque vagaAdj.Subj.concordiaCC causacivitasAtributfacta eratV copulatiu

brevi = brevi tempore, «en poc temps».

Preguntes

Analitza morfològicament accepi, duce, legibus, viventes i coaluerint.
Mostra la resposta
accepi: d’accipio, -is, -ere, accepi, acceptum. 1a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
duce: de dux, ducis (m., 3a declinació). Ablatiu singular.
legibus: de lex, legis (f., 3a declinació). Ablatiu plural.
viventes: de vivo, -is, -ere, vixi, victum. Participi de present actiu, nominatiu plural masculí.
coaluerint: de coalesco, -is, -ere, coalui, coalitum. 3a persona del plural del pretèrit perfet de subjuntiu, veu activa.
Analitza sintàcticament Urbem Romam, sicuti ego accepi, condidere atque habuere initio Troiani, qui Aenea duce profugi sedibus incertis vagabantur.
Mostra la resposta
Oració composta: principal (amb dos verbs coordinats) + subordinada adverbial comparativa + subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: condidere atque habuere: dos verbs coordinats per la conjunció copulativa atque; subjecte: Troiani (i, a la part següent, Aborigines); CD: Urbem, amb Romam en aposició («la ciutat de Roma»); initio: CC de temps («al principi»).
sicuti ego accepi: subordinada adverbial comparativa (o modal) introduïda per sicuti + indicatiu («segons he sabut»); ego, subjecte; accepi, verb.
qui … vagabantur: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent: Troiani. qui: subjecte; vagabantur: verb (imperfet d’indicatiu de vagor, deponent); Aenea duce: ablatiu absolut nominal, sense participi («essent Eneas el seu cap», «sota el comandament d’Eneas»); profugi: complement predicatiu del subjecte; sedibus incertis: ablatiu, CC de manera («sense estatge fix»).
Analitza sintàcticament cumque iis Aborigines, genus hominum agreste, sine legibus, sine imperio, liberum atque solutum. Quin verb se sobreentén?
Mostra la resposta
És la continuació de l’oració anterior: se sobreentenen els verbs condidere atque habuere.
-que: conjunció copulativa que uneix Aborigines a Troiani: tots dos són subjectes dels mateixos verbs. cum iis: CC de companyia (cum + ablatiu; iis = els troians). Aborigines: subjecte.
genus hominum agreste: aposició d’Aborigines; genus, nucli; hominum, CN; agreste, adjectiu concordat amb genus.
sine legibus, sine imperio: complements (sine + ablatiu) que, en asíndeton, descriuen aquest poble, com els adjectius liberum atque solutum, concordats amb genus (neutre singular) i coordinats per atque.
Analitza sintàcticament Hi postquam in una moenia convenere, dispari genere, dissimili lingua, alius alio more viventes, incredibile memoratu est quam facile coaluerint.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada substantiva (interrogativa indirecta), de la qual depenen una subordinada temporal i un participi concertat.
Principal: incredibile memoratu est. est: verb copulatiu; incredibile: atribut; memoratu: supí en -u, complement de l’adjectiu (ablatiu de respecte: «de contar»).
Subjecte d’est: quam facile coaluerint, subordinada substantiva interrogativa indirecta; quam: adverbi interrogatiu que modifica facile (CC de manera: «amb quina facilitat»); coaluerint: verb en perfet de subjuntiu (anterioritat respecte del present est); el seu subjecte és Hi, avançat al principi del període.
postquam in una moenia convenere: subordinada adverbial temporal (postquam + perfet d’indicatiu); subjecte omès, hi; in una moenia: CC de lloc a on (in + acusatiu); convenere = convenerunt.
dispari genere, dissimili lingua: ablatius de qualitat, en asíndeton, amb valor predicatiu referit a hi.
alius alio more viventes: participi de present concordat amb hi, amb valor concessiu («tot i viure…»); alius, aposició distributiva de hi; alio more, CC de manera («cadascú amb costums diferents»).
Analitza sintàcticament ita brevi multitudo dispersa atque vaga concordia civitas facta erat.
Mostra la resposta
Oració simple. ita: adverbi amb valor consecutiu o conclusiu («així»). brevi (se sobreentén tempore): CC de temps («en poc temps»).
Subjecte: multitudo, amb els adjectius dispersa (participi de perfet de dispergo) i vaga, coordinats per atque.
facta erat: pretèrit plusquamperfet d’indicatiu passiu de facio (que funciona com el de fio: «havia arribat a ser»), verb copulatiu; civitas: atribut (o complement predicatiu) del subjecte; concordia: ablatiu, CC de causa o de mitjà («gràcies a la concòrdia»).
Lèxic: escriu dos derivats en català i dos en castellà d’urbs i de lingua, i explica l’evolució de linguam > cat. llengua i cast. lengua.
Mostra la resposta
urbs: cat. urbà, urbanisme, suburbi; cast. urbano, urbanismo, suburbio.
lingua: cat. llengua, lingüística, bilingüe; cast. lengua, lingüística, bilingüe.
Evolució linguam > llengua / lengua: pèrdua de la -m final (lingua); la ĭ tònica breu passa a e (lengua); en català, a més, la l- inicial palatalitza en ll- (llengua). Lingüística i bilingüe són cultismes, que conserven la i llatina.