Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia vacuos esse decet. Haud facile animus verum providet, ubi illa officiunt, neque quisquam omnium lubidini simul et usui paruit. Ubi intenderis ingenium, valet; si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil valet.
Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi001.perseus-lat4).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Pares conscriptes, convé que tots els homes que deliberen sobre afers dubtosos estiguin lliures d’odi, d’amistat, d’ira i de compassió. Difícilment veu l’esperit la veritat quan aquests sentiments l’entorpeixen, i ningú no ha obeït mai alhora la passió i la conveniència. Quan apliques la intel·ligència, aquesta té força; si la passió se n’apodera, la passió domina i l’esperit no val res.
- Context: inici del discurs de Cèsar al senat (5 de desembre del 63 aC), quan es discuteix el càstig dels còmplices de Catilina. Davant la pena de mort, Cèsar demana que es decideixi amb el cap fred i proposa la confiscació de béns i la presó.
- Omnis és la grafia arcaïtzant de l’acusatiu plural (= omnes) i lubido equival a libido, totes dues habituals en Sal·lusti. patres conscripti és el vocatiu amb què s’interpel·la els senadors.
- paruit: perfet gnòmic, que expressa una veritat general («ningú no ha obeït mai»). Ubi intenderis: 2a persona de valor genèric («quan un aplica»), en futur perfet; illa (neutre plural) resumeix els quatre sentiments esmentats.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia vacuos esse decet.
1Oració principal (impersonal)
decet és impersonal, «convé»: el seu subjecte és tota l’oració d’infinitiu. Què convé? Que els homes que deliberen estiguin lliures de passions.
1.1Oració d’infinitiuSubj.
homines és el subjecte en acusatiu i esse, l’infinitiu copulatiu. L’atribut, vacuos, també va en acusatiu. Lliures de què? ab odio, amicitia, ira atque misericordia.
1.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
qui és el subjecte de consultant, «deliberen». Sobre què? de rebus dubiis, «sobre afers dubtosos».
Omnis = omnes, acusatiu plural. patres conscripti, vocatiu: «senadors».
2Haud facile animus verum providet, ubi illa officiunt, neque quisquam omnium lubidini simul et usui paruit.
2Dues oracions coordinades copulatives
Dues afirmacions unides per neque: l’esperit no veu la veritat si les passions l’entorpeixen, i ningú no pot servir alhora la passió i la conveniència.
2aPrincipal 1
Subjecte, animus; verb, providet; CD, verum. haud facile, «no fàcilment», és a dir, «difícilment». La temporal amb ubi diu quan passa.
2a.1Sub. temporal (ubi + ind.)CC temps
illa, neutre plural, reprèn els quatre sentiments. officio regeix datiu: «entorpeixen (l’esperit)».
neque
2bPrincipal 2
neque quisquam, «i ningú». omnium és un genitiu partitiu. pareo regeix datiu: lubidini … et usui. paruit és un perfet gnòmic: val per sempre.
verum és aquí un adjectiu neutre substantivat, «la veritat», no la conjunció.
3Ubi intenderis ingenium, valet; si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil valet.
3Tres oracions juxtaposades
Dues situacions contraposades: si s’aplica la intel·ligència, aquesta val; si mana la passió, l’esperit no val res.
3aPrincipal 1
El subjecte de valet és ingenium, sobreentès. Abans, la temporal amb ubi en 2a persona genèrica: «quan apliques la intel·ligència».
3a.1Sub. temporal (ubi + ind.)CC temps
ubi + futur perfet. El subjecte és un «tu» genèric; ingenium és el CD.
juxtaposades
3bPrincipal 2
Condicional real (si + indicatiu). Després, ea reprèn lubido: «ella domina». dominor és deponent.
3b.1Sub. condicionalCC condició
lubido és el subjecte; possidet, «se n’apodera», amb el CD sobreentès (l’esperit).
juxtaposades
3cPrincipal 3
nihil és un acusatiu adverbial de quantitat: «no val res».
intenderis és futur perfet amb valor genèric: «quan un aplica».
Preguntes
Analitza morfològicament vacuos, officiunt, lubidini, paruit i intenderis.
Mostra la resposta
vacuos: de vacuus, -a, -um (adjectiu de 1a classe, 2a i 1a declinació). Acusatiu plural masculí.
officiunt: d’officio, -is, -ere, offeci, offectum (3a conjugació mixta, en -io). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu activa.
lubidini: de lubido (= libido), -inis (f., 3a declinació). Datiu singular.
paruit: de pareo, -es, -ere, parui (2a conjugació). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
intenderis: d’intendo, -is, -ere, intendi, intentum (3a conjugació). 2a persona del singular del futur perfet d’indicatiu, veu activa (formalment coincideix amb el perfet de subjuntiu).Analitza sintàcticament Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia vacuos esse decet.
Mostra la resposta
Oració composta. Principal: decet, verb impersonal («convé»), el subjecte del qual és l’oració d’infinitiu omnis homines … vacuos esse.
patres conscripti: vocatiu, fora de l’estructura oracional.
Oració d’infinitiu (subjecte de decet): omnis homines, subjecte en acusatiu; esse, infinitiu de present copulatiu; vacuos, atribut en acusatiu, concordat amb homines; ab odio, amicitia, ira atque misericordia, complement de l’adjectiu vacuos (ab + ablatiu de separació), amb quatre nuclis (els tres primers en asíndeton i l’últim unit per atque).
Subordinada adjectiva de relatiu: qui de rebus dubiis consultant; antecedent homines. qui: subjecte; consultant: verb; de rebus dubiis: CC de tema o assumpte (de + ablatiu, «sobre»), amb dubiis concordat amb rebus.Analitza sintàcticament Haud facile animus verum providet, ubi illa officiunt. Quina funció té verum? A què es refereix illa?
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: animus, subjecte; providet, verb; verum, CD (adjectiu neutre substantivat, «la veritat»; aquí no és la conjunció verum); haud facile, CC de manera (adverbi facile negat per haud: «difícilment»).
Subordinada adverbial temporal: ubi + indicatiu («quan»). illa: subjecte (pronom demostratiu neutre plural que reprèn els quatre sentiments odium, amicitia, ira, misericordia: el neutre plural agrupa substantius de gènere diferent); officiunt: verb, que regeix un datiu sobreentès (animo, «entorpeixen l’esperit»).Analitza sintàcticament neque quisquam omnium lubidini simul et usui paruit.
Mostra la resposta
Oració coordinada copulativa negativa, unida a l’anterior per neque («i no», «ni»).
quisquam: subjecte (pronom indefinit propi de frases negatives: amb neque, «i ningú»); omnium: genitiu partitiu, complement de quisquam («ningú d’entre tots»); paruit: verb (perfet gnòmic); lubidini … et usui: complement de règim en datiu de pareo («obeir»), dos nuclis coordinats per et; simul: CC de temps o de manera (adverbi, «alhora»).Analitza l’oració Ubi intenderis ingenium, valet; si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil valet. Indica el tipus de subordinades i la funció de nihil.
Mostra la resposta
Tres oracions juxtaposades.
1a: principal valet (subjecte sobreentès: ingenium). En depèn la subordinada adverbial temporal ubi intenderis ingenium: ubi + futur perfet d’indicatiu; subjecte omès «tu» (2a persona genèrica); intenderis, verb; ingenium, CD.
2a: principal ea dominatur: ea (= lubido), subjecte; dominatur, verb deponent (forma passiva, significat actiu). En depèn la subordinada adverbial condicional real si lubido possidet (si + indicatiu): lubido, subjecte; possidet, verb, amb el CD sobreentès (animum o ingenium, «se n’apodera»).
3a: animus, subjecte; valet, verb; nihil, CC de quantitat (acusatiu adverbial, «en res», «res»).Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades d’odium i de cor, cordis (present a misericordia). Explica la formació de misericordia i l’evolució fonètica de patrem > cat. pare i cast. padre.
Mostra la resposta
odium: cat. odi, odiós, odiar; cast. odio, odioso, odiar.
cor, cordis: cat. cor, cordial, concòrdia, recordar; cast. cordial, cordialidad, concordia, recordar (i corazón, d’un derivat coratione).
misericordia: compost de miser, «desgraciat», i cor, cordis, «cor», amb el sufix -ia: «tenir el cor amb els desgraciats», compassió.
patrem > pare: pèrdua de la -m final; sonorització -tr- > -dr- i posterior pèrdua de la d (pare); la -e es manté com a vocal de suport després del grup consonàntic originari.
patrem > padre: pèrdua de la -m final (patre); sonorització de l’oclusiva sorda intervocàlica t > d davant r (padre); la -e final es manté per evitar el grup final -dr.