Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Igitur domi militiaeque boni mores colebantur; concordia maxuma, minuma avaritia erat; ius bonumque apud eos non legibus magis quam natura valebat. Iurgia discordias simultates cum hostibus exercebant, cives cum civibus de virtute certabant. In suppliciis deorum magnifici, domi parci, in amicos fideles erant. Duabus his artibus, audacia in bello, ubi pax evenerat aequitate, seque remque publicam curabant.
Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Iurgia, In i Duabus, al principi dels § 2 i 3 i de la segona frase del § 2 (l’edició: iurgia discordias…, in suppliciis…, duabus his…). El text no es toca.
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Així doncs, en la pau i en la guerra es conreaven els bons costums; la concòrdia era màxima, mínima l’avarícia; la justícia i el bé prevalien entre ells no tant per les lleis com per la seva pròpia natura. Les baralles, les discòrdies i les rivalitats les exercien amb els enemics; els ciutadans competien amb els ciutadans en virtut. En el culte als déus eren esplèndids; a casa, austers; amb els amics, lleials. Amb aquestes dues qualitats, l’audàcia a la guerra i, quan arribava la pau, l’equitat, tenien cura d’ells mateixos i de la república.
- Context: a l’«arqueologia» de la Conjuració de Catilina, Sal·lusti idealitza la Roma anterior a la destrucció de Cartago (146 aC). Aquest retrat de la concòrdia i de la virtut és el contrapunt de la corrupció per l’ambició i l’avarícia que descriu a partir del cap. 10.
- domi militiaeque: locatius, «a casa i en campanya», és a dir, «en la pau i en la guerra». Al § 2, domi s’oposa a in suppliciis deorum: «en la vida privada». Grafies arcaïtzants de Sal·lusti: maxuma, minuma = maxima, minima.
- ius bonumque … valebat: dos subjectes amb el verb en singular, perquè formen una sola idea («allò just i allò bo»). audacia … aequitate: aposicions de duabus his artibus; entre totes dues s’intercala la temporal ubi pax evenerat, que va amb aequitate.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Igitur domi militiaeque boni mores colebantur; concordia maxuma, minuma avaritia erat; ius bonumque apud eos non legibus magis quam natura valebat.
1Quatre oracions juxtaposades
Quatre oracions seguides, sense conjuncions entre elles. Primer, com eren els costums; després, en quiasme, molta concòrdia i poca avarícia; al final, per què eren justos: per natura, més que per les lleis.
1aOració 1
colebantur, passiva: «es conreaven». Subjecte, boni mores. domi militiaeque, dos locatius: «a casa i en campanya», és a dir, en pau i en guerra.
juxtaposades
1bOració 2
Subjecte, concordia; atribut, maxuma. El verb, erat, apareix a l’oració següent.
juxtaposades
1cOració 3
L’ordre s’inverteix respecte a l’anterior (quiasme): primer l’atribut, minuma, i després el subjecte, avaritia.
juxtaposades
1dOració 4
Dos subjectes, ius bonumque, amb el verb en singular: formen una sola idea. non … magis quam: «no tant per les lleis com per natura».
maxuma, minuma = maxima, minima. erat se sobreentén amb concordia maxuma.
2Iurgia discordias simultates cum hostibus exercebant, cives cum civibus de virtute certabant.
2Dues oracions juxtaposades
Una antítesi: les baralles, amb els enemics; entre ciutadans, només competien en virtut.
2aOració 1
Subjecte omès: els antics romans. Tres substantius en asíndeton fan de CD d’exercebant.
juxtaposades
2bOració 2
cives cum civibus: «els ciutadans amb els ciutadans». de virtute, «en virtut»: sobre qui era millor.
3In suppliciis deorum magnifici, domi parci, in amicos fideles erant.
3Oració copulativa
Un sol verb, erant, i tres atributs en asíndeton, cadascun amb el seu complement: amb els déus, esplèndids; a casa, austers; amb els amics, lleials.
4Duabus his artibus, audacia in bello, ubi pax evenerat aequitate, seque remque publicam curabant.
4Oració principal
Verb, curabant, «tenien cura de». Amb què? duabus his artibus, que s’expliquen en dues aposicions: audacia a la guerra i aequitate a la pau.
4.1Sub. temporal (ubi + ind.)CC temps
ubi, «quan». El plusquamperfet evenerat marca anterioritat amb valor iteratiu: «cada vegada que havia arribat la pau».
seque remque publicam: -que … -que, «d’ells mateixos i de la república».
Preguntes
Analitza morfològicament mores, colebantur, maxuma, civibus i evenerat.
Mostra la resposta
mores: de mos, moris (m., 3a declinació). Nominatiu plural.
colebantur: de colo, -is, -ere, colui, cultum. 3a persona del plural del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu passiva.
maxuma: de magnus, -a, -um (adjectiu de 1a classe); superlatiu maxumus (= maximus), -a, -um. Nominatiu singular femení (concorda amb concordia).
civibus: de civis, -is (m., 3a declinació, tema en -i). Ablatiu plural (regit per cum).
evenerat: d’evenio, -is, -ire, eveni, eventum. 3a persona del singular del pretèrit plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.Analitza sintàcticament Igitur domi militiaeque boni mores colebantur; concordia maxuma, minuma avaritia erat.
Mostra la resposta
Tres oracions juxtaposades, unides a l’anterior per Igitur (conjunció conclusiva o continuativa: «així doncs»).
1a: boni mores, subjecte (boni concorda amb mores); colebantur, verb en veu passiva; domi militiaeque: CC de lloc, dos locatius coordinats per -que («en pau i en guerra»).
2a i 3a: dues oracions copulatives que comparteixen el verb erat, amb disposició en quiasme. concordia, subjecte; maxuma, atribut; (erat), verb el·lidit. avaritia, subjecte; minuma, atribut; erat, verb copulatiu.Analitza sintàcticament ius bonumque apud eos non legibus magis quam natura valebat. Per què valebat va en singular?
Mostra la resposta
Oració simple. Subjecte: ius bonumque (dos nuclis coordinats per -que); verb: valebat; apud eos: CC de lloc en sentit figurat («entre ells»; apud + acusatiu).
non legibus magis quam natura: comparació (magis … quam) negada per non («no més per les lleis que per natura», és a dir, «no tant per les lleis com per natura»). legibus i natura: ablatius de causa (CC de causa), primer i segon terme de la comparació.
valebat va en singular perquè els dos subjectes es conceben com una sola idea («allò just i allò bo»); el verb concorda amb el més proper.Analitza sintàcticament Iurgia discordias simultates cum hostibus exercebant, cives cum civibus de virtute certabant.
Mostra la resposta
Dues oracions juxtaposades, en antítesi (amb els enemics / entre ciutadans).
1a: subjecte omès (els antics romans, ei); exercebant, verb; iurgia discordias simultates: CD, tres nuclis en asíndeton; cum hostibus: CC de companyia (cum + ablatiu).
2a: cives, subjecte; certabant, verb; cum civibus: CC de companyia («amb els ciutadans»); de virtute: CC de tema o matèria («en virtut», «sobre qui tenia més virtut»; de + ablatiu). El poliptoton cives cum civibus subratlla que la rivalitat només era en el bé.Analitza sintàcticament Duabus his artibus, audacia in bello, ubi pax evenerat aequitate, seque remque publicam curabant. Quin valor té ubi?
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: subjecte omès (els antics romans); curabant, verb; seque remque publicam: CD, dos nuclis coordinats per -que … -que («d’ells mateixos i de la república»); duabus his artibus: ablatiu instrumental, CC de mitjà («amb aquestes dues qualitats»); audacia i aequitate: aposicions d’artibus, en ablatiu; in bello: CC de temps o circumstància, complement d’audacia.
ubi pax evenerat: subordinada adverbial temporal; ubi és conjunció temporal («quan») + indicatiu; pax, subjecte; evenerat, verb (plusquamperfet: acció anterior, amb valor iteratiu: «cada vegada que havia arribat la pau»). Va amb aequitate, en paral·lel amb in bello.Lèxic: escriu dos derivats en català i dos en castellà de civis i de pax, i explica l’evolució de pacem > cat. pau.
Mostra la resposta
civis: cat. cívic, civil, civisme (i ciutat, de civitatem); cast. cívico, civil, civismo (i ciudad).
pax: cat. pau, pacífic, pacificar; cast. paz, pacífico, pacificar.
Evolució pacem > pau: pèrdua de la -m final (pace); la -c- davant e palatalitza i se sonoritza en posició intervocàlica; caiguda de la vocal final -e; la consonant resultant, en quedar en posició final, vocalitza en -u (com crucem > creu, vocem > veu). En castellà, en canvi, dona paz. Pacífic i pacificar són cultismes.