Les gestes dels atenesos i els seus escriptors · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Atheniensium res gestae, sicuti ego aestumo, satis amplae magnificaeque fuere, verum aliquanto minores tamen quam fama feruntur. Sed quia provenere ibi scriptorum magna ingenia, per terrarum orbem Atheniensium facta pro maxumis celebrantur. Ita eorum qui fecere virtus tanta habetur, quantum eam verbis potuere extollere praeclara ingenia.

Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Sed i a Ita, al començament dels § 3 i 4 (l’edició: sed quia…, ita eorum…). El text no es toca.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Les gestes dels atenesos, segons jo estimo, van ser prou grans i magnífiques, però, tot i així, una mica menors del que les presenta la fama. Però, com que allà van sorgir grans talents d’escriptors, per tot el món les gestes dels atenesos se celebren com les més grans. Així, el valor dels qui les van fer es considera tan gran com el van poder enaltir amb les seves paraules aquells talents il·lustres.

Context: després de dir que la fortuna ho domina tot (8, 1), Sal·lusti explica que la glòria d’Atenes es deu als seus grans escriptors (Heròdot, Tucídides…), mentre que els romans preferien actuar abans que escriure (8, 5). És també una justificació de la seva pròpia obra d’historiador.
Grafies i formes de Sal·lusti: aestumo, maxumis = aestimo, maximis. fuere, provenere, fecere, potuere són perfets d’indicatiu en -ere = fuerunt, provenerunt, fecerunt, potuerunt.
tanta … quantum: correlació comparativa («tan gran… com»); quantum és un neutre amb valor adverbial. eam es refereix a virtus. ingenia («talents») designa per metonímia els mateixos escriptors.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Atheniensium res gestae, sicuti ego aestumo, satis amplae magnificaeque fuere, verum aliquanto minores tamen quam fama feruntur.

1Dos principales coordinadas adversativas

verum, «però», uneix dues oracions amb el mateix subjecte, res gestae. A la segona no es repeteixen ni el subjecte ni el verb: només queda l’atribut minores.

1aPrincipal 1

fuere és copulatiu: l’atribut és satis amplae magnificaeque. L’incís sicuti ego aestumo és l’opinió de l’historiador.

AtheniensiumCNres gestaeSubj.1a.1 sicuti …CC manerasatis amplae magnificaequeAtributfuereV copulatiu

1a.1Sub. adverbial comparativa (sicuti + ind.)CC manera

sicuti amb indicatiu: «segons, com». «Segons jo estimo».

sicutiNexeegoSubj.aestumoV

verum

1bPrincipal 2

Sobreentén res gestae … fuere. minores és un comparatiu: busca el quam que introdueix el segon terme. aliquanto, «una mica».

(res gestae)Subj. omèsaliquantoCC cantidad (abl. medida)minoresAtributtamenAdv.1b.1 quam …2n terme de la comparació(fuere)V omès

1b.1Sub. adverbial comparativa (quam + ind.)2n terme de la comparació

«Del que són difoses per la fama». fama és un ablatiu instrumental amb el verb en passiva.

quamNexe(res gestae)Subj. omèsfamaCC instrumentferunturV (pas.)

aestumo = aestimo; fuere = fuerunt.

2Sed quia provenere ibi scriptorum magna ingenia, per terrarum orbem Atheniensium facta pro maxumis celebrantur.

2Oració principal passiva

Verb principal, celebrantur; subjecte, Atheniensium facta. Abans, la causal amb quia explica per què: allà hi va haver grans escriptors.

SedNexo adversativo2.1 quia …CC causaperterrarumCNorbemCC lugar (por donde)AtheniensiumCNfactaSubj.pro maxumisCPred. del Subj.celebranturV (pas.)

2.1Sub. adverbial causal (quia + ind.)CC causa

quia + indicatiu: causa real. El subjecte va al final: scriptorum magna ingenia.

quiaNexeprovenereVibiCC llocscriptorumCNmagna ingeniaSubj.

provenere = provenerunt; maxumis = maximis.

3Ita eorum qui fecere virtus tanta habetur, quantum eam verbis potuere extollere praeclara ingenia.

3Oració principal passiva

virtus … habetur, «el valor és considerat». De qui? eorum qui fecere. Com de gran? tanta … quantum: tant com el van enaltir els escriptors.

ItaAdv. (conclusivo)eorumCN (antecedent)3.1 qui fecereCN (antecedent)virtusSubj.tantaCPred. del Subj.habeturV (pas.)3.2 quantum …2n terme de la comparació

3.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

qui és el subjecte; fecere, «van fer» (les gestes).

quiSubj.fecereV

3.2Sub. adverbial comparativa (tantus … quantum)2n terme de la comparació

quantum respon a tanta: «com, quant». Subjecte, praeclara ingenia, al final; potuere extollere, «van poder enaltir»; eam és virtus.

quantumNexeeamCDverbisCC instrumentpotuere extollereV (possum + inf.)praeclara ingeniaSubj.

fecere = fecerunt; potuere = potuerunt.

Preguntes

Analitza morfològicament gestae, minores, feruntur, provenere i extollere.
Mostra la resposta
gestae: de gero, -is, -ere, gessi, gestum. Participi de perfet passiu, nominatiu plural femení (concorda amb res; res gestae, «gestes»).
minores: de parvus, -a, -um (adjectiu de 1a classe); comparatiu irregular minor, minus. Nominatiu plural femení (concorda amb res gestae).
feruntur: de fero, fers, ferre, tuli, latum (irregular). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu passiva.
provenere: de provenio, -is, -ire, proveni, proventum. 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa (= provenerunt).
extollere: d’extollo, -is, -ere. Infinitiu de present, veu activa.
Analitza sintàcticament Atheniensium res gestae, sicuti ego aestumo, satis amplae magnificaeque fuere, verum aliquanto minores tamen quam fama feruntur.
Mostra la resposta
Dues oracions coordinades adversatives (verum, «però»), amb una subordinada a cadascuna.
1a: res gestae, subjecte; Atheniensium, CN; fuere, verb copulatiu; satis amplae magnificaeque, atribut (dos adjectius coordinats per -que, amb l’adverbi satis). sicuti ego aestumo: subordinada adverbial comparativa o modal (sicuti + indicatiu, «segons»), amb valor d’incís; ego, subjecte; aestumo, verb.
2a: subjecte i verb sobreentesos (res gestae … fuere); minores, atribut; aliquanto, ablatiu de mesura («una mica»); tamen, adverbi («tot i així»). quam fama feruntur: subordinada adverbial comparativa, segon terme de la comparació amb minores; quam, nexe; feruntur, verb en passiva; subjecte sobreentès (res gestae); fama, ablatiu instrumental, CC («per la fama»).
Analitza sintàcticament Sed quia provenere ibi scriptorum magna ingenia, per terrarum orbem Atheniensium facta pro maxumis celebrantur.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial causal. Sed: conjunció adversativa que l’uneix amb el que precedeix.
Principal: facta, subjecte; Atheniensium, CN; celebrantur, verb en veu passiva; per terrarum orbem, CC de lloc («per tot el món»; per + acusatiu), amb terrarum com a CN d’orbem; pro maxumis, complement predicatiu del subjecte (pro + ablatiu, «com les més grans»).
Subordinada adverbial causal: quia + indicatiu (causa real). provenere, verb; ingenia, subjecte (posposat); magna, concorda amb ingenia; scriptorum, CN; ibi, CC de lloc («allà», a Atenes).
Analitza sintàcticament Ita eorum qui fecere virtus tanta habetur, quantum eam verbis potuere extollere praeclara ingenia.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adjectiva de relatiu + subordinada adverbial comparativa. Ita: adverbi amb valor conclusiu («així»).
Principal: virtus, subjecte; habetur, verb en veu passiva («és considerat»); tanta, complement predicatiu del subjecte; eorum, CN de virtus i antecedent del relatiu.
qui fecere: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent, eorum; qui, subjecte; fecere, verb (CD sobreentès: res gestas).
quantum eam verbis potuere extollere praeclara ingenia: subordinada adverbial comparativa, en correlació amb tanta («tan gran… com»); quantum, nexe (relatiu neutre amb valor adverbial); ingenia, subjecte; praeclara, concorda amb ingenia; potuere, verb, amb l’infinitiu extollere com a complement (CD); eam (= virtutem), CD d’extollere; verbis, ablatiu instrumental, CC de mitjà.
Quina funció tenen aliquanto, fama, pro maxumis i verbis? Què tenen en comú fuere, provenere, fecere i potuere?
Mostra la resposta
aliquanto: ablatiu de mesura o de diferència amb un comparatiu (aliquanto minores, «una mica menors»); funciona com a adverbi de quantitat.
fama: ablatiu instrumental amb un verb en passiva (fama feruntur, «són difoses per la fama»); és una cosa, per això no porta a/ab.
pro maxumis: pro + ablatiu amb el valor de «com a, per»; complement predicatiu del subjecte facta («se celebren com les més grans»).
verbis: ablatiu instrumental, CC de mitjà («amb paraules»).
fuere, provenere, fecere i potuere són 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu amb la desinència -ere, equivalent a -erunt (fuerunt, provenerunt, fecerunt, potuerunt); Sal·lusti la prefereix pel seu to arcaïtzant.
Lèxic: escriu derivats catalans i castellans de scriptor i d’ingenium, i explica l’evolució de factum > cat. fet i cast. hecho.
Mostra la resposta
scriptor (de scribo): cat. escriptor, escriptura, escriure; cast. escritor, escritura, escribir.
ingenium: cat. enginy, enginyós, enginyer (amb evolució patrimonial: i- > e-, -ni- > ny); cast. ingenio, ingenioso, ingeniero.
factum > fet: pèrdua de la -m i de la -u finals (fact); -ct- > -it- (fait); el diftong ai es redueix a e (fet). Es conserva la f- inicial.
factum > hecho: pèrdua de la -m final (factu); f- inicial > h- aspirada, avui muda; el grup -ct- passa a -it- i la iod palatalitza la t en ch, alhora que la a es tanca en e; la -u final passa a -o.