Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Iam primum iuventus, simul ac belli patiens erat, in castris per laborem usum militiae discebat, magisque in decoris armis et militaribus equis quam in scortis atque conviviis lubidinem habebant. Igitur talibus viris non labor insolitus, non locus ullus asper aut arduos erat, non armatus hostis formidulosus: virtus omnia domuerat.
Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Iam, al començament del § 4, i a Igitur, al començament del § 5 (l’edició: iam primum…, igitur talibus…). El text no es toca.
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
En primer lloc, la joventut, tan aviat com era capaç de suportar la guerra, aprenia als campaments, a força d’esforç, la pràctica de la milícia, i posaven el seu desig més en les armes vistoses i en els cavalls de guerra que en les prostitutes i en els banquets. Així doncs, per a homes com aquests cap esforç no era insòlit, cap lloc no era aspre o escarpat, cap enemic armat no era temible: el valor ho havia dominat tot.
- Context: Sal·lusti, a l’«arqueologia» de la Conjuració de Catilina, descriu la Roma dels primers temps de la República, després de l’expulsió dels reis: la ciutat creix ràpidament pel desig de glòria, i la joventut es forma a la guerra, no en els plaers. És el contrapunt de la corrupció que descriurà a partir del cap. 10.
- iuventus … discebat … habebant: el subjecte és un substantiu col·lectiu singular; el primer verb concorda en singular, però el segon passa al plural, concordança ad sensum (es pensa en «els joves»). lubidinem habere in + ablatiu: «posar el desig en», «sentir plaer amb».
- Grafies arcaïtzants, típiques de Sal·lusti: lubidinem = libidinem; arduos = arduus (nominatiu singular masculí: després de u es conserva l’antiga terminació -os); formidulosus = formidolosus.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Iam primum iuventus, simul ac belli patiens erat, in castris per laborem usum militiae discebat, magisque in decoris armis et militaribus equis quam in scortis atque conviviis lubidinem habebant.
1Dues principals coordinades copulatives
Dos verbs en indicatiu, discebat i habebant, units per -que (a magisque). El subjecte de tots dos és iuventus: el primer concorda en singular; el segon, en plural, perquè es pensa en «els joves».
1aPrincipal 1
Subjecte, iuventus; verb, discebat, «aprenia». Què? usum militiae. On? in castris. Quan? La temporal amb simul ac: tan aviat com tenien edat d’anar a la guerra.
1a.1Sub. temporal (simul ac + ind.)CC temps
simul ac: «tan aviat com». patiens és aquí un adjectiu, «capaç de suportar», i porta un genitiu: belli.
-que
1bPrincipal 2
lubidinem habere in + ablatiu: «posar el desig en». magis … quam compara dues coses: les armes i els cavalls davant les prostitutes i els banquets.
lubidinem = libidinem. habebant va en plural per concordança ad sensum amb iuventus.
2Igitur talibus viris non labor insolitus, non locus ullus asper aut arduos erat, non armatus hostis formidulosus: virtus omnia domuerat.
2Quatre oracions juxtaposades
Tres oracions copulatives seguides, cadascuna començada per non, amb un sol erat per a totes. talibus viris, «per a homes com aquests», val per a les tres. Després dels dos punts, l’explicació: virtus omnia domuerat.
2aOració 1
Igitur, «així doncs», treu la conclusió del que s’ha dit. Subjecte, labor; atribut, insolitus; el verb, erat, se sobreentén.
juxtaposades
2bOració 2
non … ullus: «cap». L’atribut són dos adjectius units per aut.
juxtaposades
2cOració 3
armatus, participi d’armo, funciona com un adjectiu: «l’enemic armat».
juxtaposades
2dOració 4
Explica les anteriors: si res no els semblava difícil, és perquè el valor ja ho havia vençut tot. omnia, neutre plural: «totes les coses».
arduos = arduus. erat només apareix una vegada i se sobreentén a les altres dues oracions.
Preguntes
Analitza morfològicament castris, discebat, militaribus, talibus i domuerat.
Mostra la resposta
castris: de castra, -orum (n. pl., 2a declinació; plurale tantum amb el sentit de «campament»). Ablatiu plural.
discebat: de disco, -is, -ere, didici. 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu activa.
militaribus: de militaris, -e (adjectiu de 2a classe, dues terminacions). Ablatiu plural masculí (concorda amb equis).
talibus: de talis, -e (adjectiu de 2a classe, dues terminacions). Datiu plural masculí (concorda amb viris).
domuerat: de domo, -as, -are, domui, domitum. 3a persona del singular del pretèrit plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.Analitza sintàcticament Iam primum iuventus, simul ac belli patiens erat, in castris per laborem usum militiae discebat.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial temporal.
Principal: iuventus, subjecte; discebat, verb; usum, CD, amb militiae com a CN («la pràctica de la milícia»); in castris: CC de lloc (in + ablatiu); per laborem: CC de mitjà o manera (per + acusatiu: «a força d’esforç»); Iam primum: adverbis, CC de temps o ordre («ja des del començament», «en primer lloc»).
simul ac belli patiens erat: subordinada adverbial temporal introduïda per la locució simul ac («tan aviat com») + indicatiu. Subjecte omès: iuventus; erat: verb copulatiu; patiens: atribut (adjectiu: «capaç de suportar»); belli: genitiu complement de l’adjectiu patiens (genitiu objectiu).Analitza sintàcticament magisque in decoris armis et militaribus equis quam in scortis atque conviviis lubidinem habebant. Per què habebant va en plural?
Mostra la resposta
Oració coordinada copulativa amb l’anterior mitjançant l’enclítica -que. Subjecte omès: iuventus; verb: habebant; CD: lubidinem.
magis … quam: comparació de superioritat. in decoris armis et militaribus equis: CC (in + ablatiu: «en les armes vistoses i en els cavalls de guerra»), dos nuclis coordinats per et, amb els adjectius decoris i militaribus concordats; quam in scortis atque conviviis: segon terme de la comparació, dos nuclis coordinats per atque.
habebant va en plural per concordança ad sensum: el subjecte, iuventus, és un col·lectiu singular que s’entén com «els joves»; en canvi, discebat concorda gramaticalment en singular.Analitza sintàcticament Igitur talibus viris non labor insolitus, non locus ullus asper aut arduos erat, non armatus hostis formidulosus.
Mostra la resposta
Tres oracions copulatives juxtaposades (asíndeton amb anàfora de non), unides a l’anterior per Igitur (conjunció conclusiva: «així doncs»). El verb copulatiu erat apareix només a la segona i se sobreentén a la primera i a la tercera.
1a: labor, subjecte; insolitus, atribut; (erat), verb el·lidit.
2a: locus ullus, subjecte (ullus, determinant indefinit: amb non, «cap lloc»); asper aut arduos, atribut (dos adjectius coordinats per la disjuntiva aut); erat, verb.
3a: armatus hostis, subjecte (armatus, participi de perfet d’armo amb valor adjectiu); formidulosus, atribut; (erat), verb el·lidit.
talibus viris: datiu d’interès o de referència, comú a les tres («per a homes com aquests»).Analitza sintàcticament virtus omnia domuerat i explica quina relació té amb l’oració anterior.
Mostra la resposta
Oració simple: virtus, subjecte; domuerat, verb (plusquamperfet d’indicatiu de domo); omnia, CD (adjectiu neutre plural substantivat: «totes les coses», «tot»).
Va juxtaposada a l’anterior, després dels dos punts, amb valor explicatiu o causal: explica per què res no els resultava insòlit, aspre ni temible. El plusquamperfet indica un fet anterior i ja acomplert: el valor ja ho havia vençut tot.Lèxic: escriu dos derivats en català i dos en castellà de bellum i de locus, i explica l’evolució de locum > cat. lloc.
Mostra la resposta
bellum: cat. bèl·lic, bel·licós, rebel; cast. bélico, belicoso, rebelde.
locus: cat. lloc, local, localitat; cast. local, localidad, dislocar (i lugar, de localem).
Evolució locum > lloc: pèrdua de la -m final (locu); caiguda de la vocal final -u, que en català només es manté si és -a (loc); la -c-, que queda en posició final, es manté sorda; la l- inicial palatalitza en ll- (lloc); la ŏ tònica breu no diftonga, sinó que dona o oberta. Local i localitat són cultismes.