Per què Sal·lusti escriu la guerra de Jugurta · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit, primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dein quia tunc primum superbiae nobilitatis obviam itum est; quae contentio divina et humana cuncta permiscuit eoque vecordiae processit, ut studiis civilibus bellum atque vastitas Italiae finem faceret.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi002.perseus-lat4).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Escriuré la guerra que el poble romà va fer contra Jugurta, rei dels númides: primer, perquè va ser gran i atroç i de victòria canviant; després, perquè aleshores per primera vegada es va fer front a la supèrbia de la noblesa. I aquesta lluita va trasbalsar totes les coses divines i humanes, i va arribar a tal grau de bogeria que la guerra i la devastació d’Itàlia van posar fi a les rivalitats civils.

Context: després de l’excurs moral dels capítols 1-4, Sal·lusti anuncia el tema i en justifica l’elecció. La guerra contra Jugurta (111-105 aC) va destapar la corrupció de la nobilitas i va portar al poder Mari, l’homo novus; la «guerra i devastació d’Itàlia» al·ludeix a la Guerra Social i a les guerres civils entre Mari i Sul·la.
scripturus sum: conjugació perifràstica activa (participi de futur + sum), que expressa intenció o imminència: «em disposo a escriure», «escriuré».
superbiae … obviam itum est: obviam ire + datiu, «sortir a l’encontre, fer front»; aquí en passiva impersonal («es va fer front»). eo vecordiae: eo, adverbi «fins a tal punt», amb genitiu partitiu, anuncia la consecutiva ut … faceret.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit, primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dein quia tunc primum superbiae nobilitatis obviam itum est;

1Oració principal

El subjecte és el mateix Sal·lusti (ego, omès). Què escriurà? Bellum, que és l’antecedent de la relativa. Per què? Dues causals amb quia, ordenades amb primum … dein.

(ego)Subj. omèsBellumCD (antecedent)scripturus sumV (perifr. act.)1.1 quod …CN (antecedent)1.2 primum …CC causa

1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

quod és el CD de gessit: bellum gerere, «fer la guerra». cum Iugurtha, «amb (contra) Jugurta»; rege Numidarum, aposició.

quodCDpopulus RomanusSubj.cum IugurtharegeAposicióNumidarumCNCC companyiagessitV

1.2Dos causales coordinadas (quia + ind.)CC causa

quia + indicatiu: causa real. La primera diu com va ser la guerra; la segona, què va tenir de nou.

1.2aSub. adverbial causal

Subjecte omès, bellum. Tres atributs: magnum, atrox i l’ablatiu de qualitat varia victoria, «de victòria canviant».

primumAdv. (orden)quiaNexe(bellum)Subj. omèsmagnum et atroxAtributvariaque victoriaAtribut (abl. qualitat)fuitV copulatiu

primum … dein

1.2bSub. adverbial causal

obviam ire + datiu, «fer front a». En passiva impersonal no hi ha subjecte: «es va fer front a la supèrbia de la noblesa».

deinAdv. (orden)quiaNexetunc primumCC tempssuperbiaenobilitatisCNC. en datiuobviam itum estV (pas. impers.)

scripturus sum: perifràstica activa, «escriuré», «em disposo a escriure». obviam itum est: passiva impersonal d’eo, «es va fer front».

2quae contentio divina et humana cuncta permiscuit eoque vecordiae processit, ut studiis civilibus bellum atque vastitas Italiae finem faceret.

2Dues oracions coordinades copulatives (-que)

El subjecte de totes dues és quae contentio, «i aquesta lluita». Primer, què va trasbalsar; després, fins on va arribar: eo vecordiae, «a tal grau de bogeria», que anuncia la consecutiva.

2aCoordinada 1

permiscuit, «va trasbalsar, va confondre». CD, divina et humana cuncta, «totes les coses divines i humanes».

quae contentioSubj. (rel. d’enllaç)divina et humana cunctaCDpermiscuitV

-que

2bCoordinada 2

El mateix subjecte. eo, «fins a tal punt», amb el genitiu partitiu vecordiae. Darrere, la consecutiva.

(contentio)Subj. omèseoquevecordiaeGen. partitiuCC manera (anuncia la consecutiva)processitV2b.1 ut …CC conseqüència

2b.1Sub. adverbial consecutiva (ut + impf. subj.)CC conseqüència

Subjecte, bellum atque vastitas Italiae; finem facere + datiu, «posar fi a». El verb, en singular, concorda amb el subjecte més proper.

utNexestudiis civilibusC. en datiubellum atque vastitasItaliaeCNSubj.finemCDfaceretV

quae contentio = et ea contentio: relatiu d’enllaç.

Preguntes

Analitza morfològicament scripturus, gessit, itum (est), cuncta i faceret.
Mostra la resposta
scripturus: de scribo, -is, -ere, scripsi, scriptum. Participi de futur actiu, nominatiu singular masculí; amb sum forma la conjugació perifràstica activa (1a persona del singular del present d’indicatiu).
gessit: de gero, -is, -ere, gessi, gestum. 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
itum est: d’eo, is, ire, ii (ivi), itum. 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu passiva (ús impersonal; participi en neutre).
cuncta: de cunctus, -a, -um (adjectiu de 1a classe). Acusatiu plural neutre.
faceret: de facio, -is, -ere, feci, factum. 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
Analitza sintàcticament Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: subjecte el·líptic (ego, Sal·lusti); scripturus sum, verb (perifràstica activa); Bellum, CD.
Subordinada adjectiva: quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit. Antecedent: Bellum. quod: CD de gessit; populus Romanus: subjecte (Romanus concorda amb populus); cum Iugurtha: CC de companyia (en sentit d’oposició: «contra Jugurta»); rege: aposició de Iugurtha; Numidarum: CN de rege; gessit: verb (bellum gerere, «fer la guerra»).
Analitza sintàcticament primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dein quia tunc primum superbiae nobilitatis obviam itum est. Quin tipus de construcció és obviam itum est?
Mostra la resposta
Dues subordinades adverbials causals (quia + indicatiu: causa real, assumida per l’autor) coordinades per la correlació primum … dein; depenen de scripturus sum.
1a causal: subjecte el·líptic (bellum); fuit, verb copulatiu; magnum et atrox, atributs coordinats per et; varia victoria, ablatiu de qualitat en funció d’atribut, unit als anteriors per -que.
2a causal: tunc primum, CC de temps («aleshores per primera vegada»); superbiae, complement en datiu regit per obviam ire; nobilitatis, CN de superbiae; obviam itum est, verb en passiva impersonal (sense subjecte: «es va fer front», «es va sortir a l’encontre»).
Explica la sintaxi de quae contentio divina et humana cuncta permiscuit eoque vecordiae processit: valor de quae, tipus d’oracions, funció d’eo i de vecordiae.
Mostra la resposta
quae és un relatiu d’enllaç (o de connexió) amb valor adjectiu, concordat amb contentio: equival a et ea contentio, «i aquesta lluita». Per això l’oració funciona com a independent.
Dues oracions coordinades copulatives per -que, amb el mateix subjecte, quae contentio.
1a: permiscuit, verb; divina et humana cuncta, CD (divina et humana, adjectius substantivats coordinats, amb cuncta concordat: «totes les coses divines i humanes»).
2a: processit, verb; eo, adverbi de grau o de lloc figurat, CC («fins a tal punt»); vecordiae, genitiu partitiu dependent d’eo («a tal grau de bogeria»). eo anuncia la consecutiva ut … faceret.
Analitza sintàcticament ut studiis civilibus bellum atque vastitas Italiae finem faceret.
Mostra la resposta
Subordinada adverbial consecutiva (ut + imperfet de subjuntiu, per la concordança de temps amb processit), anunciada per eo a la principal.
bellum atque vastitas: subjecte (dos nuclis coordinats per atque; el verb va en singular perquè concorda amb el més proper o perquè s’entenen com una sola idea); Italiae: CN de vastitas; finem: CD de faceret; studiis civilibus: complement en datiu de finem facere («posar fi a les rivalitats civils»; civilibus concorda amb studiis); faceret: verb.
Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de bellum i explica per què la paraula patrimonial per a «guerra» no ve de bellum. Explica també l’evolució scribere > cat. escriure i cast. escribir.
Mostra la resposta
bellum: cat. bèl·lic, bel·licós, bel·ligerant, rebel·lió (de rebellio, «tornar a fer la guerra»); cast. bélico, belicoso, beligerante, rebelión. Són cultismes. La paraula patrimonial guerra (cat. i cast.) prové del germànic werra; bellum va desaparèixer en llatí vulgar, probablement per la confusió amb bellus («bonic»).
scribere > escriure: e- protètica davant s líquida; síncope de la vocal postònica (escrib're); la b davant r, convertida en v, vocalitza en u (escriure); es manté la -e final de suport.
scribere > escribir: e- protètica (escribere); la ī tònica es manté; canvi de conjugació de -ĕre a -ir; la -b- es manté (grafia b).