No passar la vida en silenci com els animals · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Omnis homines, qui sese student praestare ceteris animalibus, summa ope niti decet, ne vitam silentio transeant veluti pecora, quae natura prona atque ventri oboedientia finxit. Sed nostra omnis vis in animo et corpore sita est: animi imperio, corporis servitio magis utimur; alterum nobis cum dis, alterum cum beluis commune est.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi001.perseus-lat4).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Convé que tots els homes que desitgen avantatjar els altres animals s’esforcin amb totes les forces per no passar la vida en silenci, com els ramats, que la natura va fer inclinats cap a terra i obedients al ventre. Però tota la nostra força resideix en l’ànima i en el cos: de l’ànima ens servim sobretot per manar, del cos per obeir; l’un el tenim en comú amb els déus, l’altre amb les bèsties.

Context: inici del proemi de l’obra. Sal·lusti defensa que l’home ha de buscar la glòria amb les facultats de l’ànima, que l’acosten als déus, i així justifica la seva dedicació a la història.
Omnis homines: omnis és la grafia arcaïtzant de l’acusatiu plural (= omnes), habitual en Sal·lusti. És el subjecte en acusatiu de l’infinitiu niti, que alhora és el subjecte de l’impersonal decet: «convé que tots els homes s’esforcin».
animi imperio, corporis servitio magis utimur: utor és deponent i regeix ablatiu. Literalment, «ens servim més del comandament de l’ànima i de la servitud del cos». alterum … alterum, «l’un … l’altre», es refereix a l’ànima i al cos.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Omnis homines, qui sese student praestare ceteris animalibus, summa ope niti decet, ne vitam silentio transeant veluti pecora, quae natura prona atque ventri oboedientia finxit.

1Oració principal (impersonal)

decet és impersonal, «convé»: el seu subjecte és una oració d’infinitiu. Després, la final amb ne diu per a què cal esforçar-se.

1.1 Omnis …Subj.decetV (impers.)1.2 ne …CC finalitat

1.1Oració d’infinitiuSubj.

homines és el subjecte en acusatiu i niti, l’infinitiu d’un deponent: «que els homes s’esforcin». Com? summa ope, «amb totes les forces».

Omnis hominesSubj. (ac.)1.1.1 qui …CN (antecedent)summa opeCC maneranitiV (inf. deponent)

1.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

qui és el subjecte de student. studeo + infinitiu: «desitjar, procurar». sese és el subjecte de praestare, i ceteris animalibus, el datiu que demana praesto, «avantatjar».

quiSubj.1.1.1.1 sese …CDstudentV

1.1.1.1Oració d’infinitiuCD

El subjecte, sese, és el mateix que el de student: «desitgen avantatjar ells mateixos els altres animals».

seseSubj. (ac.)praestareV (inf.)ceteris animalibusC. règim (dat.)

1.2Sub. adverbial final (ne + subj.)CC finalitat

ne + subjuntiu: «per no». El subjecte són els homes. silentio, «en silenci», sense deixar memòria. veluti pecora compara amb el bestiar.

neNexe(homines)Subj. omèsvitamCDsilentioCC maneratranseantV1.2.1 veluti …CC manera

1.2.1Sub. comparativa (verb sobreentès)CC manera

veluti pecora (transeunt): «com (la passen) els ramats». La relativa explica com és el bestiar.

velutiNexepecoraSubj.(transeunt)V omès1.2.1.1 quae …CN (antecedent)

1.2.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

quae és el CD i natura, el subjecte: «que la natura va fer…». Com els va fer? prona atque oboedientia, predicatius del CD. ventri depèn d’oboedientia.

quaeCDnaturaSubj.prona atqueventriC. de l’adj. (dat.)oboedientiaCPred. del CDfinxitV

Omnis = omnes, acusatiu plural.

2Sed nostra omnis vis in animo et corpore sita est: animi imperio, corporis servitio magis utimur; alterum nobis cum dis, alterum cum beluis commune est.

2Cuatro principales yuxtapuestas

Després de Sed, una afirmació general (tota la nostra força és a l’ànima i al cos) i tres oracions que l’expliquen: per a què fem servir cada part i amb qui la compartim.

2aPrincipal 1

Subjecte, nostra omnis vis; sita est, «resideix, és situada». On? in animo et corpore.

SedNexo adversativonostra omnis visSubj.in animo et corporeCC llocsitaAtributestV copulatiu

juxtaposades

2bPrincipal 2

Subjecte omès, «nosaltres». utimur regeix ablatiu: imperio i servitio, juxtaposats. «De l’ànima fem servir el comandament; del cos, la servitud».

(nos)Subj. omèsanimiCNimperioC. règim (abl.)corporisCNservitioC. règim (abl.)magisCC manerautimurV (deponent)

juxtaposades

2cPrincipal 3

alterum, «l’un» (l’ànima), és el subjecte. commune est, «és comú»: a qui? nobis; amb qui? cum dis.

alterumSubj.nobisC. de l’adj. (dat.)cum disC. de l’adj.(commune est)Atributo y V omitidos

juxtaposades

2dPrincipal 4

alterum, «l’altre» (el cos). Aquí apareixen l’atribut i el verb, commune est, que serveixen per a les dues oracions.

alterumSubj.cum beluisC. de l’adj.communeAtributestV copulatiu

utor és deponent i regeix ablatiu: imperio, servitio.

Preguntes

Analitza morfològicament animalibus, niti, transeant, finxit i utimur.
Mostra la resposta
animalibus: d’animal, -alis (n., 3a declinació, tema en -i). Datiu plural.
niti: de nitor, -eris, niti, nisus (nixus) sum (deponent, 3a conjugació). Infinitiu de present (forma passiva, significat actiu).
transeant: de transeo, -is, -ire, transii, transitum. 3a persona del plural del present de subjuntiu, veu activa.
finxit: de fingo, -is, -ere, finxi, fictum. 3a persona del singular del perfet d’indicatiu, veu activa.
utimur: d’utor, -eris, uti, usus sum (deponent, 3a conjugació). 1a persona del plural del present d’indicatiu (forma passiva, significat actiu).
Analitza sintàcticament Omnis homines, qui sese student praestare ceteris animalibus, summa ope niti decet.
Mostra la resposta
Oració composta. Principal: decet, verb impersonal, el subjecte del qual és l’oració d’infinitiu omnis homines … summa ope niti.
Oració d’infinitiu (subjecte de decet): omnis homines, subjecte en acusatiu; niti, infinitiu de present d’un deponent; summa ope, CC de manera.
Subordinada adjectiva de relatiu: qui sese student praestare ceteris animalibus; antecedent homines. qui: subjecte; student: verb; sese praestare ceteris animalibus: infinitiu en funció de CD de student, amb sese com a subjecte en acusatiu (reflexiu, referit a qui) i ceteris animalibus com a complement en datiu de praestare («avantatjar»).
Analitza l’oració ne vitam silentio transeant veluti pecora, quae natura prona atque ventri oboedientia finxit. Quin valor té ne? Quina funció tenen quae i prona … oboedientia?
Mostra la resposta
ne vitam silentio transeant: subordinada adverbial final (ne + subjuntiu, «per no…»); també es pot entendre com a completiva del verb d’esforç niti («esforçar-se a no…»). Subjecte el·líptic: homines; vitam: CD; silentio: ablatiu de manera; transeant: present de subjuntiu (consecutio temporum amb decet, present).
veluti pecora (transeunt): subordinada adverbial comparativa amb el verb sobreentès; veluti: nexe; pecora: subjecte.
quae natura … finxit: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent pecora. quae: CD (ac. pl. n.); natura: subjecte; finxit: verb; prona atque … oboedientia: complements predicatius del CD quae, coordinats per atque; ventri: complement en datiu de l’adjectiu oboedientia.
Analitza sintàcticament Sed nostra omnis vis in animo et corpore sita est: animi imperio, corporis servitio magis utimur.
Mostra la resposta
Dues oracions juxtaposades (els dos punts introdueixen una explicació); la primera s’uneix al que precedeix amb sed (adversativa).
1a: vis (amb nostra i omnis), subjecte; est, verb copulatiu; sita, atribut; in animo et corpore, CC de lloc (dos nuclis coordinats per et).
2a: subjecte el·líptic «nosaltres» (1a pl.); utimur, verb deponent que regeix ablatiu; imperio i servitio, complements de règim en ablatiu, juxtaposats (asíndeton); animi, CN d’imperio; corporis, CN de servitio; magis, CC de manera (adverbi comparatiu).
Analitza sintàcticament alterum nobis cum dis, alterum cum beluis commune est.
Mostra la resposta
Dues oracions coordinades per juxtaposició (asíndeton), amb el verb i l’atribut compartits (commune est) i nobis sobreentès a la segona.
1a: alterum, subjecte (pronom neutre, «l’un», l’ànima); est, verb copulatiu; commune, atribut; nobis, complement en datiu de l’adjectiu commune; cum dis, complement de commune (cum + ablatiu, «amb els déus»).
2a: alterum, subjecte («l’altre», el cos); (nobis) cum beluis, complements de commune; commune est, atribut i verb.
Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de corpus i de venter, i explica l’evolució fonètica de ventrem > cast. vientre.
Mostra la resposta
corpus: cat. cos, corporal, corpulent, incorporar; cast. cuerpo, corporal, corpulento, incorporar.
venter: cat. ventre, ventral, ventríloc; cast. vientre, ventral, ventrílocuo.
Evolució ventrem > vientre: pèrdua de la -m final (ventre); la ĕ tònica breu diftonga en ie (vientre); el grup -ntr- i la -e final es mantenen. En català, ventre, sense diftongació. Ventral és un cultisme.