Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Non exercitus neque thesauri praesidia regni sunt, verum amici, quos neque armis cogere neque auro parare queas: officio et fide pariuntur. Quis autem amicior quam frater fratri? Aut quem alienum fidum invenies, si tuis hostis fueris? Equidem ego vobis regnum trado firmum, si boni eritis, sin mali, inbecillum. Nam concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi002.perseus-lat4). Adaptació: Només es normalitza la grafia paruae de l’edició digital en parvae, com a la resta del text. Es manté la grafia inbecillum (= imbecillum).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
No són els exèrcits ni els tresors la defensa del regne, sinó els amics, als quals no podries obligar amb les armes ni comprar amb or: es guanyen amb serveis i amb lleialtat. I qui és més amic que un germà per al seu germà? O quin estrany trobaràs fidel, si ets enemic dels teus? Jo, per la meva banda, us lliuro un regne ferm si sou bons, però feble si sou dolents. Perquè amb la concòrdia creixen les coses petites; amb la discòrdia s’ensorren les més grans.
- Context: el rei Micipsa de Numídia, a punt de morir, parla al seu nebot adoptiu Jugurta en presència dels seus fills Adèrbal i Hiempsal, i li demana que els tracti com a germans. Jugurta acabarà fent just el contrari.
- quos … queas: subjuntiu potencial en 2a persona del singular amb valor genèric («no podries», «no es pot»). queo, quis, quire és un verb irregular, «poder», que porta infinitiu (cogere, parare).
- si tuis hostis fueris: fueris és futur perfet d’indicatiu; amb invenies (futur) forma una condicional real referida al futur. En català es tradueix amb present: «si ets enemic». sin (= si non, «però si») introdueix la condició contrària: sin mali (eritis).
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Non exercitus neque thesauri praesidia regni sunt, verum amici, quos neque armis cogere neque auro parare queas: officio et fide pariuntur.
1Tres oraciones (coordinadas y yuxtapuesta)
non … verum, «no… sinó»: primer es nega una cosa i després es diu la vertadera. Després dels dos punts, una tercera oració explica com s’aconsegueixen aquests amics.
1aOración 1 copulativa
Dos subjectes, exercitus i thesauri, units per non … neque. sunt és copulatiu i praesidia, l’atribut: «no són la defensa del regne».
verum
1bOración 2 (verbo y atributo elididos)
S’entén praesidia regni sunt: «sinó els amics (són la defensa del regne)». La relativa diu quins amics.
1b.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
queas, de queo, «poder», en subjuntiu potencial i 2a persona genèrica: «no podries». Porta dos infinitius, cogere i parare; quos és el CD de tots dos.
juxtaposades
1cOración 3 pasiva
El subjecte són els amics (amici). pariuntur, de pario, en passiva: «s’aconsegueixen». Amb què? officio et fide.
2Quis autem amicior quam frater fratri?
2Oración simple interrogativa copulativa
Falta est. quis és el subjecte i amicior, un comparatiu en funció d’atribut. El segon terme, quam frater, va en el mateix cas que quis; fratri és el datiu que demana amicior.
3Aut quem alienum fidum invenies, si tuis hostis fueris?
3Oración principal interrogativa
Verb, invenies (futur). Qui trobaràs? quem alienum, «quin estrany»; com? fidum, predicatiu. La condicional va en futur perfet: és una condicional real de futur.
3.1Sub. condicional (si + fut. perf.)CC condició
fueris, futur perfet de sum: la condició és anterior al futur de la principal. Es tradueix amb present: «si ets enemic dels teus».
4Equidem ego vobis regnum trado firmum, si boni eritis, sin mali, inbecillum.
4Oració principal
ego … trado: «jo lliuro». CD, regnum; CI, vobis. firmum i inbecillum són predicatius del CD, cadascun amb la seva condició: ferm si sou bons, feble si sou dolents.
4.1Sub. condicional (si + fut.)CC condició
Condicional real de futur: eritis, futur de sum, amb l’atribut boni.
4.2Sub. condicional (sin, verbo elidido)CC condició
sin, «però si», oposa aquesta condició a l’anterior. S’entén eritis.
sin = si non, «però si»; s’entén eritis.
5Nam concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
5Dues oracions juxtaposades
Nam explica l’anterior. Antítesi: concordia / discordia, parvae / maximae, crescunt / dilabuntur. A la segona s’entén res.
5aOració 1
Subjecte, parvae res; verb, crescunt. concordia va en ablatiu: «amb la concòrdia».
juxtaposades
5bOració 2
dilabuntur és deponent: forma passiva, significat actiu, «s’ensorren». El subjecte és maximae (res).
Preguntes
Analitza morfològicament exercitus, queas, pariuntur, amicior i fueris.
Mostra la resposta
exercitus: d’exercitus, -us (m., 4a declinació). Nominatiu plural.
queas: de queo, quis, quire, quivi (quii), quitum (irregular). 2a persona del singular del present de subjuntiu, veu activa.
pariuntur: de pario, -is, -ere, peperi, partum (3a conjugació mixta). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu passiva.
amicior: d’amicus, -a, -um (adjectiu de 1a classe); grau comparatiu amicior, -ius. Nominatiu singular masculí.
fueris: de sum, es, esse, fui. 2a persona del singular del futur perfet d’indicatiu (formalment coincideix amb el perfet de subjuntiu; el futur invenies de la principal ho decideix).Analitza sintàcticament Non exercitus neque thesauri praesidia regni sunt, verum amici, quos neque armis cogere neque auro parare queas.
Mostra la resposta
Dues oracions coordinades adversatives (verum, «sinó»); la segona porta una subordinada de relatiu.
1a: oració copulativa negativa. exercitus i thesauri, subjectes coordinats per non … neque; sunt, verb copulatiu; praesidia, atribut; regni, CN de praesidia.
2a: verum amici (praesidia regni sunt): amici, subjecte; verb i atribut el·lidits.
Subordinada adjectiva de relatiu: quos neque armis cogere neque auro parare queas; antecedent amici. Subjecte el·líptic: «tu» (2a persona genèrica); queas: verb en subjuntiu potencial; cogere i parare: infinitius complement de queas (CD), coordinats per neque … neque; quos: CD dels dos infinitius; armis i auro: ablatius d’instrument.Analitza sintàcticament officio et fide pariuntur. Quis autem amicior quam frater fratri?
Mostra la resposta
officio et fide pariuntur: oració simple en veu passiva, juxtaposada a l’anterior (els dos punts introdueixen una explicació). Subjecte el·líptic: amici; pariuntur: verb en passiva («són aconseguits, es guanyen»); officio et fide: ablatius d’instrument o mitjà (complement de la passiva referit a coses), coordinats per et.
Quis autem amicior quam frater fratri?: oració simple interrogativa directa, copulativa amb el verb el·lidit (est); autem: conjunció d’enllaç («i, a més»). quis: subjecte (pronom interrogatiu); amicior: atribut (adjectiu en grau comparatiu); quam frater: segon terme de la comparació, en el mateix cas que quis (nominatiu); fratri: complement en datiu de l’adjectiu amicior («amic per al seu germà»).Analitza sintàcticament Aut quem alienum fidum invenies, si tuis hostis fueris? Quin tipus de condicional és?
Mostra la resposta
Oració composta interrogativa directa: principal + subordinada adverbial condicional. Aut: conjunció disjuntiva que la uneix a la pregunta anterior.
Principal: subjecte el·líptic «tu»; invenies: verb (futur d’indicatiu); quem alienum: CD (quem, interrogatiu adjectiu concordat amb alienum, adjectiu substantivat, «quin estrany»); fidum: complement predicatiu del CD.
Subordinada adverbial condicional: si + futur perfet d’indicatiu (fueris). Subjecte el·líptic «tu»; fueris: verb copulatiu; hostis: atribut; tuis: complement en datiu d’hostis (datiu de perjudici, «enemic per als teus»). És una condicional real referida al futur: futur perfet a la pròtasi i futur a l’apòdosi.Analitza sintàcticament Equidem ego vobis regnum trado firmum, si boni eritis, sin mali, inbecillum. Nam concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
Mostra la resposta
1a oració composta: principal + dues subordinades condicionals. Principal: ego, subjecte; trado, verb; regnum, CD; vobis, CI; firmum i inbecillum, complements predicatius del CD; equidem, adverbi d’afirmació («jo, per la meva banda»).
si boni eritis: subordinada adverbial condicional real (si + futur d’indicatiu); subjecte el·líptic «vosaltres»; eritis, verb copulatiu; boni, atribut.
sin mali (eritis): subordinada condicional contraposada a l’anterior (sin, «però si»), amb el verb el·lidit; mali, atribut.
2a: Nam (conjunció explicativa) uneix a l’anterior dues oracions juxtaposades en antítesi. concordia parvae res crescunt: res, subjecte (amb parvae, adjectiu concordat); crescunt, verb; concordia, ablatiu d’instrument o causa. discordia maximae dilabuntur: maximae (res), subjecte, amb el nucli el·lidit; dilabuntur, verb deponent; discordia, ablatiu d’instrument o causa.Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de frater i de fides, i explica l’evolució fonètica de fidem > fe.
Mostra la resposta
frater: cat. frare, fraternal, fraternitat, fratricida; cast. fraterno, fraternidad, fratricida, fraile (per l’antic fraire, manlleu de l’occità o del català). (El castellà hermano i el català germà no vénen de frater, sinó de germanus.)
fides: cat. fe, fidel, fidelitat, confiar; cast. fe, fiel (de fidelis), fidelidad, confiar.
Evolució fidem > fe: pèrdua de la -m final (fide); la ĭ tònica breu passa a e tancada (fede); la -d- intervocàlica es perd; la vocal final àtona cau o es fon amb la tònica (fe). El resultat és fe tant en català com en castellà. Fidelitat i fidelidad són cultismes.