La mort de Catilina · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Sed confecto proelio tum vero cerneres, quanta audacia quantaque animi vis fuisset in exercitu Catilinae. Nam fere quem quisque vivus pugnando locum ceperat, eum amissa anima corpore tegebat. Catilina vero longe a suis inter hostium cadavera repertus est paululum etiam spirans ferociamque animi, quam habuerat vivus, in voltu retinens.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi001.perseus-lat4). Adaptació: S’omet el § 3 (Pauci autem, quos medios cohors praetoria disiecerat, paulo divorsius, sed omnes tamen advorsis volneribus conciderant.). La resta és literal; es manté la grafia de l’edició (voltu = vultu).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Però, acabat el combat, aleshores sí que hauries pogut veure quanta audàcia i quanta força d’ànim hi havia hagut en l’exèrcit de Catilina. Perquè gairebé cadascú cobria amb el seu cos, ja sense vida, el lloc que havia ocupat combatent mentre era viu. Catilina, per la seva banda, va ser trobat lluny dels seus, entre els cadàvers dels enemics, respirant encara una mica i conservant a la cara la ferocitat d’ànim que havia tingut en vida.

Context: darrer capítol de l’obra. A la batalla de Pistoia (començament del 62 aC), l’exèrcit de Catilina és anihilat per les tropes del Senat al comandament de Petrei. Sal·lusti, que condemna Catilina, reconeix aquí el valor amb què van morir ell i els seus.
cerneres: imperfet de subjuntiu amb valor potencial referit al passat i 2a persona de subjecte indeterminat («hom hauria pogut veure», «hauries vist»). D’ell depèn la interrogativa indirecta quanta … fuisset.
quem quisque … locum ceperat, eum … tegebat: l’antecedent (locum) és dins de la relativa, que va al davant; a la principal el recull el demostratiu eum. Ordenat: quisque eum locum, quem vivus pugnando ceperat, … corpore tegebat. quisque és el subjecte de les dues oracions.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Sed confecto proelio tum vero cerneres, quanta audacia quantaque animi vis fuisset in exercitu Catilinae.

1Oració principal

El verb principal és cerneres, «hauries vist»; el subjecte és un «tu» indeterminat. Abans, un ablatiu absolut diu quan. Què hauries vist? Ho diu la interrogativa indirecta: quanta audàcia hi havia hagut.

SedNexo adversativo1.1 proelio confectoCC tempstum veroCC tempscerneresV (subj. potencial)1.2 quanta …CD

1.1Ablatiu absolut (part. perf.)CC temps

proelio + participi confecto: «acabat el combat». No depèn de cap preposició ni de cap verb.

proelioSubj.confectoV (part. perf.)

1.2Sub. substantiva interrogativa indirectaCD

quanta … quantaque, «quanta… i quanta». Dos subjectes, audacia i vis; fuisset és sum existencial, «hi havia hagut». Subjuntiu, com tota interrogativa indirecta; plusquamperfet, perquè és anterior a cerneres.

quanta audaciaSubj. (1)quantaqueanimiCNvisSubj. (2)fuissetV («había habido»)in exercituCatilinaeCNCC lloc

cerneres: subjuntiu potencial del passat, «hauries pogut veure».

2Nam fere quem quisque vivus pugnando locum ceperat, eum amissa anima corpore tegebat.

2Oració principal

Ordena: quisque eum locum, quem vivus pugnando ceperat, corpore tegebat. Subjecte, quisque, «cadascú»; verb, tegebat; CD, eum. Amb què el cobria? corpore. Quan? amissa anima, ja mort.

NamNexe explicatiufereAdv.2.1 quem …Relativa (antecedente de eum)eumCD2.2 anima amissaCC tempscorporeCC instrumenttegebatV

2.1Sub. de relativo adjetiva (antecedente incorporado)Relativa (antecedente de eum)

quem … locum: el relatiu concorda amb el seu antecedent dins de la relativa. vivus és predicatiu, «essent viu»; pugnando, gerundi en ablatiu, «combatent».

quem … locumCDquisqueSubj.vivusCPred. del Subj.pugnandoCC modo (gerundio)ceperatV

2.2Ablatiu absolut (part. perf.)CC temps

anima + participi amissa: «perduda la vida», és a dir, ja mort.

animaSubj.amissaV (part. perf.)

L’antecedent, locum, és dins de la relativa; a la principal el recull eum.

3Catilina vero longe a suis inter hostium cadavera repertus est paululum etiam spirans ferociamque animi, quam habuerat vivus, in voltu retinens.

3Oració principal passiva

Subjecte, Catilina; verb, repertus est, «va ser trobat». On? Lluny dels seus, entre els cadàvers enemics. Com? Ho diuen dos participis concertats amb Catilina: spirans i retinens.

CatilinaSubj.veroNexo adversativolongeAdv.a suisCC llocinter … cadaverahostiumCNCC llocrepertus estV (pas.)3.1 paululum …CPred. del Subj.

3.1Dos participios concertados coordinadosCPred. del Subj.

spirans i retinens són participis de present en nominatiu masculí singular, com Catilina: accions simultànies, «respirant… i conservant».

3.1aParticipio 1

paululum etiam, «encara una mica».

paululum etiamAdv.spiransV (part. pres.)

-que

3.1bParticipio 2

CD, ferociam animi, «la ferocitat d’ànim»; la relativa diu quina: la que havia tingut en vida.

ferociamanimiCNCD3.1b.1 quam …CN (antecedent)in voltuCC llocretinensV (part. pres.)

3.1b.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

quam és el CD d’habuerat; vivus, predicatiu: «que havia tingut essent viu».

quamCDhabueratVvivusCPred. del Subj.

voltu és la grafia antiga de vultu.

Preguntes

Analitza morfològicament cerneres, vis, pugnando, amissa i repertus est.
Mostra la resposta
cerneres: de cerno, -is, -ere, crevi, cretum. 2a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
vis: de vis, —, f. (pl. vires, -ium), substantiu irregular de la 3a declinació. Nominatiu singular. Compte: no és la 2a persona de volo.
pugnando: de pugno, -as, -are, -avi, -atum. Gerundi en ablatiu («combatent, lluitant»).
amissa: d’amitto, -is, -ere, amisi, amissum. Participi de perfet passiu, ablatiu singular femení (concorda amb anima).
repertus est: de reperio, -is, -ire, repperi, repertum. 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu passiva (masculí singular, concordat amb Catilina).
Analitza sintàcticament Sed confecto proelio tum vero cerneres, quanta audacia quantaque animi vis fuisset in exercitu Catilinae.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada substantiva interrogativa indirecta.
Principal: Sed, conjunció adversativa; confecto proelio, ablatiu absolut (participi de perfet passiu confecto + proelio) amb valor temporal, CC de temps («acabat el combat»); tum, CC de temps; vero, adverbi que reforça (tum vero, «aleshores sí»); cerneres, verb (subjecte indeterminat, «tu» genèric).
Subordinada interrogativa indirecta, CD de cerneres: introduïda per l’interrogatiu quanta … quantaque (concordat amb audacia i vis); subjecte: audacia i vis, coordinats per -que; animi: CN de vis; fuisset: verb (sum amb valor existencial, «hi havia hagut»); in exercitu: CC de lloc; Catilinae: CN d’exercitu.
Analitza sintàcticament Nam fere quem quisque vivus pugnando locum ceperat, eum amissa anima corpore tegebat. On és l’antecedent del relatiu?
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: Nam, conjunció explicativa; fere, adverbi («gairebé»); subjecte: quisque (expressat a la relativa i comú a les dues oracions); tegebat, verb; eum, CD (demostratiu que recull locum); corpore, CC d’instrument; amissa anima, ablatiu absolut (participi de perfet passiu), CC de temps («perduda la vida»).
Subordinada de relatiu: quem … locum ceperat. L’antecedent, locum, és incorporat a la mateixa relativa i quem hi concorda com a adjectiu; quem locum, CD de ceperat; quisque, subjecte; vivus, complement predicatiu del subjecte («essent viu»); pugnando, gerundi en ablatiu, CC de manera («combatent»); ceperat, verb en plusquamperfet d’indicatiu.
Analitza sintàcticament Catilina vero longe a suis inter hostium cadavera repertus est paululum etiam spirans ferociamque animi, quam habuerat vivus, in voltu retinens. Explica la funció de spirans i retinens.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + dos participis concertats + subordinada adjectiva de relatiu.
Principal: Catilina, subjecte; vero, conjunció adversativa feble («per la seva banda»); repertus est, verb en veu passiva; longe a suis, CC de lloc (longe, adverbi; a suis, ab + ablatiu, suis substantivat: «els seus»); inter hostium cadavera, CC de lloc (inter + acusatiu; hostium, CN de cadavera).
spirans i retinens: participis de present actiu concertats amb Catilina (nominatiu singular masculí), coordinats per -que; fan de complement predicatiu del subjecte i expressen una acció simultània («respirant… i conservant»). paululum etiam: adverbis que modifiquen spirans. ferociam: CD de retinens; animi: CN de ferociam; in voltu: CC de lloc.
quam habuerat vivus: subordinada adjectiva de relatiu, antecedent ferociam; quam, CD; habuerat, verb; subjecte omès (Catilina); vivus, complement predicatiu del subjecte.
Quin valor té el subjuntiu cerneres? Per què fuisset és en plusquamperfet de subjuntiu?
Mostra la resposta
cerneres és un subjuntiu independent de valor potencial: l’imperfet de subjuntiu expressa la possibilitat en el passat («hauries pogut veure», «s’hauria pogut veure»). La 2a persona del singular té subjecte indeterminat (qualsevol que hi hagués estat).
fuisset va en subjuntiu perquè és el verb d’una interrogativa indirecta, que sempre en porta. El temps segueix la consecutio temporum: el verb del qual depèn, cerneres, és un temps secundari (passat), i l’acció de la subordinada és anterior (l’audàcia s’havia mostrat en el combat, abans que se’n pogués veure el resultat); per això, plusquamperfet de subjuntiu.
Lèxic: escriu un derivat català i un de castellà de corpus, hostis i vivus, i explica l’evolució fonètica d’animam > cast. alma. Quina forma té en català?
Mostra la resposta
corpus: cat. corporal, cos (patrimonial); cast. corporal, cuerpo (patrimonial). hostis: cat. hostil, hostilitat; cast. hostil, hostilidad. vivus: cat. viu, vivaç; cast. vivo, vivaz.
Evolució animam > alma: pèrdua de la -m final (anima); síncope de la vocal posttònica -i- (anma); el grup -nm-, poc habitual, es resol per dissimilació de la n en l (alma). En català, ànima, forma culta que no ha patit la síncope; també és culte el castellà ánima (i animal, anímico).