Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur. Nam contra reputando neque maius aliud neque praestabilius invenias magisque naturae industriam hominum quam vim aut tempus deesse. Sed dux atque imperator vitae mortalium animus est.
Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi002.perseus-lat4).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Sense raó es queixa el gènere humà de la seva naturalesa, perquè, feble i de vida curta, es regeix més per l’atzar que per la virtut. Perquè, al contrari, si hi reflexiones, no trobaries res més gran ni més excel·lent, i veuries que a la naturalesa li falta més la diligència dels homes que la força o el temps. Però el guia i sobirà de la vida dels mortals és l’ànima.
- Context: començament del proemi del Bellum Iugurthinum. Sal·lusti sosté que la vida humana depèn de l’ànima i de la virtut, no de la fortuna, idea que desenvolupa en els capítols següents.
- quod … regatur: quod causal amb subjuntiu. El subjuntiu indica una causa al·legada: és la raó que donen els qui es queixen, no la de l’autor. El subjecte sobreentès és natura, amb la qual concorden inbecilla (grafia antiga d’imbecilla) i el genitiu de qualitat aevi brevis.
- invenias: present de subjuntiu potencial, en 2a persona del singular de valor general («trobaries», «un trobaria»). Té dos complements directes coordinats per -que: neque maius aliud neque praestabilius (s’hi sobreentén «que la naturalesa humana») i l’oració d’infinitiu magis naturae industriam hominum quam vim aut tempus deesse.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
1Oració principal
Subjecte, genus humanum; verb, queritur, deponent: «es queixa». De què? de natura sua. Falso, «sense raó». La causal amb quod recull el motiu de la queixa.
1.1Sub. adverbial causal (quod + subj.)CC causa
quod + subjuntiu: causa al·legada, la que donen els qui es queixen. El subjecte és natura: «perquè, feble i de vida curta, es regeix més per l’atzar que per la virtut».
inbecilla = imbecilla. Concorda amb natura, subjecte sobreentès de regatur.
2Nam contra reputando neque maius aliud neque praestabilius invenias magisque naturae industriam hominum quam vim aut tempus deesse.
2Oració principal
Verb, invenias, amb subjecte genèric «tu». Té dos CD units per -que: neque maius aliud neque praestabilius, «res més gran ni més excel·lent», i una oració d’infinitiu. reputando, gerundi: «reflexionant».
2.1Oració d’infinitiuCD (coord. con -que)
desum regeix datiu: naturae, «a la naturalesa». El subjecte, industriam hominum, es compara amb vim aut tempus mitjançant magis … quam.
invenias, subjuntiu potencial: «trobaries».
3Sed dux atque imperator vitae mortalium animus est.
3Oració principal copulativa
Subjecte, animus; est, copulatiu. L’atribut són dos substantius coordinats: dux atque imperator. De què? vitae mortalium.
Preguntes
Analitza morfològicament queritur, aevi, reputando, invenias i mortalium.
Mostra la resposta
queritur: de queror, -eris, queri, questus sum (deponent, 3a conjugació). 3a persona del singular del present d’indicatiu (forma passiva, significat actiu).
aevi: d’aevum, -i (n., 2a declinació). Genitiu singular.
reputando: de reputo, -as, -are, -avi, -atum (1a conjugació). Gerundi en ablatiu.
invenias: d’invenio, -is, -ire, inveni, inventum (4a conjugació). 2a persona del singular del present de subjuntiu, veu activa.
mortalium: de mortalis, -e (adjectiu de 2a classe, dues terminacions), aquí substantivat («els mortals»). Genitiu plural masculí.Analitza sintàcticament Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada adverbial causal.
Principal: genus humanum, subjecte (humanum concorda amb genus); queritur, verb deponent; falso, adverbi, CC de manera («sense raó»); de natura sua, complement de règim o CC de tema (de + ablatiu; sua, possessiu reflexiu referit a genus humanum).
Subordinada adverbial causal: quod + subjuntiu (causa al·legada, no assumida per l’autor). Subjecte sobreentès: natura; regatur, present de subjuntiu passiu (consecutio temporum amb queritur, present); inbecilla atque aevi brevis, complement predicatiu del subjecte: un adjectiu i un genitiu de qualitat (aevi nucli, brevis concordat) coordinats per atque; forte potius quam virtute, ablatius d’instrument o causa (complement de la passiva referit a coses), relacionats per la comparació potius quam («més… que»).A Nam contra reputando neque maius aliud neque praestabilius invenias, quina forma i quina funció té reputando? Quin valor té el subjuntiu invenias? Analitza l’oració.
Mostra la resposta
Oració principal, introduïda per nam (conjunció coordinant explicativa o causal: «perquè», «doncs»).
reputando: gerundi en ablatiu amb funció de CC de manera o instrument («reflexionant», «si s’hi reflexiona»); contra: adverbi, CC de manera («al contrari»).
invenias: present de subjuntiu amb valor potencial («trobaries»); la 2a persona del singular té valor generalitzador («un trobaria»). Subjecte: «tu» (genèric).
CD: aliud, pronom indefinit neutre, amb els adjectius en grau comparatiu maius (de magnus) i praestabilius (de praestabilis) concordats amb ell i coordinats per neque … neque (correlació negativa: «ni… ni»). El segon terme de la comparació és sobreentès («que la naturalesa humana»).Analitza sintàcticament magisque naturae industriam hominum quam vim aut tempus deesse. De quin verb depèn?
Mostra la resposta
Oració subordinada substantiva d’infinitiu en funció de CD d’invenias, coordinada mitjançant -que amb l’altre CD (neque maius aliud neque praestabilius).
deesse: infinitiu de present de desum, que regeix datiu; naturae: complement en datiu de deesse («a la naturalesa»); industriam: subjecte en acusatiu; hominum: CN d’industriam; magis … quam: comparació de superioritat; vim aut tempus: segon terme de la comparació, en acusatiu com industriam (subjectes també de deesse), coordinats per la disjuntiva aut.Analitza sintàcticament Sed dux atque imperator vitae mortalium animus est.
Mostra la resposta
Oració simple copulativa, unida al que precedeix per sed (conjunció coordinant adversativa).
animus: subjecte; est: verb copulatiu; dux atque imperator: atribut (dos substantius en nominatiu coordinats per la copulativa atque); vitae: CN de dux atque imperator; mortalium: CN de vitae (adjectiu substantivat, «dels mortals»).Lèxic: escriu dues paraules catalanes i dues de castellanes derivades de natura i de tempus, i explica l’evolució de tempus > cat. temps i cast. tiempo.
Mostra la resposta
natura: cat. natura, natural, naturalesa, naturalista; cast. natural, naturaleza, naturalista, sobrenatural.
tempus: cat. temps, temporal, temporada, contemporani; cast. tiempo, temporal, temporada, contemporáneo.
Evolució tempus > temps: la ĕ tònica no diftonga, la vocal final àtona -u- cau i es conserva la -s. En castellà, tiempo: la ĕ tònica breu diftonga en ie, la -u- de la síl·laba final passa a -o i la -s final es perd perquè es va interpretar com a marca de plural (com en corpus > cuerpo). Temporal i contemporani són cultismes.