Saltar al contenido
Castellano

Les riqueses corrompen la joventut romana

Sal·lusti, De coniuratione Catilinae 12, 1-2 (adaptat) · 49 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Postquam divitiae honori esse coepere et eas gloria imperium potentia sequebatur, hebescere virtus, paupertas probro haberi, innocentia pro malevolentia duci coepit. Igitur ex divitiis iuventutem luxuria atque avaritia cum superbia invasere: rapere consumere, sua parvi pendere aliena cupere, pudorem pudicitiam, divina atque humana promiscua, nihil pensi neque moderati habere.

Text: A. W. Ahlberg (Teubner, 1919), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: només es posa majúscula a Igitur, al principi del § 2 (l’edició: igitur ex divitiis…). El text no es toca.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Després que les riqueses van començar a ser motiu d’honor i les seguien la glòria, el poder i la influència, la virtut va començar a afeblir-se, la pobresa a ser considerada una deshonra i la integritat a ser tinguda per malevolència. Així doncs, arran de les riqueses, el luxe i l’avarícia, juntament amb la supèrbia, es van apoderar de la joventut: robaven, malbarataven, tenien en poc el que era seu i cobejaven el que era aliè; no feien distinció entre el pudor, la castedat, allò diví i allò humà; no tenien cap escrúpol ni mesura.

  • Context: després de la destrucció de Cartago (cap. 10), Sal·lusti explica com va començar la decadència moral de Roma: primer l’ambició i després l’avarícia (cap. 11). Aquí assenyala les riqueses com a origen de la corrupció de la joventut, d’on sortiran els seguidors de Catilina.
  • coepere, invasere = coeperunt, invaserunt (perfet en -ere, típic de Sal·lusti). honori esse i probro haberi porten un datiu de finalitat: «ser motiu d’honor», «ser tingut per deshonra». coepit, en singular, concorda amb el subjecte més proper (innocentia), però val per als tres (virtus, paupertas, innocentia).
  • rapere … habere: infinitius històrics, amb valor d’imperfet d’indicatiu («robaven, malbarataven…»); el seu subjecte sobreentès són els joves. parvi és un genitiu de preu («tenir en poc») i nihil pensi neque moderati, literalment «res de pensat ni de moderat».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Postquam divitiae honori esse coepere et eas gloria imperium potentia sequebatur, hebescere virtus, paupertas probro haberi, innocentia pro malevolentia duci coepit.

1Oració principal

Un sol verb personal, coepit, al final, per a tres subjectes: virtus, paupertas i innocentia; concorda amb el més proper. Cada subjecte porta el seu infinitiu, que depèn de coepit: «va començar a…». Abans, dues temporals amb postquam diuen quan.

1.1 Postquam …CC tempshebescereCD (inf.)virtusSubj. (1)paupertasSubj. (2)probroCPred. (dat. final)haberiCD (inf. pas.)innocentiaSubj. (3)pro malevolentiaCPred. del Subj.duciCD (inf. pas.)coepitV

1.1Dues sub. temporals coordinades (postquam + ind.)CC temps

postquam + indicatiu, «després que». La segona temporal va unida amb et i comparteix el nexe.

1.1aTemporal 1

honori és un datiu de finalitat: amb esse, «ser motiu d’honor». esse depèn de coepere: «van començar a ser».

PostquamNexedivitiaeSubj.honoriAtr. (dat. final)esseCD (inf.)coepereV

et

1.1bTemporal 2

sequebatur és deponent: forma passiva i significat actiu, «seguia». Tres subjectes en asíndeton i el verb en singular, concordant amb el més proper. eas = divitias.

easCDgloria imperium potentiaSubj.sequebaturV (deponent)

coepere = coeperunt, perfet en -ere.

2Igitur ex divitiis iuventutem luxuria atque avaritia cum superbia invasere: rapere consumere, sua parvi pendere aliena cupere, pudorem pudicitiam, divina atque humana promiscua, nihil pensi neque moderati habere.

2Dues oracions juxtaposades

Primer, què es va apoderar de la joventut: el luxe i l’avarícia. Després dels dos punts, què feien els joves, amb cinc infinitius històrics que equivalen a imperfets: «robaven, malbarataven…».

2aPrincipal 1

Subjecte doble, luxuria atque avaritia, i verb en plural, invasere: «es van apoderar». De qui? iuventutem, el CD. ex divitiis diu d’on neix tot.

IgiturNexe (conclusiu)ex divitiisCC origeniuventutemCDluxuria atque avaritiaSubj.cum superbiaCC companyiainvasereV

juxtaposades

2bPrincipal 2 (infinitius històrics)

Cinc infinitius històrics sense conjuncions. El subjecte, sobreentès, són els joves (iuventus).

2baInfinitiu històric 1

(iuventus)Subj. omèsrapereV (inf. hist.)

asíndeton

2bbInfinitiu històric 2

(iuventus)Subj. omèsconsumereV (inf. hist.)

asíndeton

2bcInfinitiu històric 3

sua, neutre plural: «el que és seu». parvi és un genitiu de preu: parvi pendere, «tenir en poc».

(iuventus)Subj. omèssuaCDparviGen. de preupendereV (inf. hist.)

asíndeton

2bdInfinitiu històric 4

aliena, neutre plural: «el que és aliè».

(iuventus)Subj. omèsalienaCDcupereV (inf. hist.)

asíndeton

2beInfinitiu històric 5

habere té dos CD. El primer, amb el predicatiu promiscua: «tenien per indistints el pudor, la castedat…». El segon, nihil pensi neque moderati: «res d’escrupolós ni de moderat».

(iuventus)Subj. omèspudorem pudicitiam, divina atque humanaCD (1)promiscuaCPred. del CDnihilpensi neque moderatiGen. partitiuCD (2)habereV (inf. hist.)

invasere = invaserunt.

Preguntes

  1. Analitza morfològicament honori, sequebatur, haberi, iuventutem i invasere.

    Mostra la resposta

    honori: d’honor, -oris (m., 3a declinació). Datiu singular.
    sequebatur: de sequor, -eris, sequi, secutus sum (deponent). 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu; forma passiva amb significat actiu («seguia»).
    haberi: d’habeo, -es, -ere, habui, habitum. Infinitiu de present, veu passiva.
    iuventutem: d’iuventus, -utis (f., 3a declinació). Acusatiu singular.
    invasere: d’invado, -is, -ere, invasi, invasum. 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa (= invaserunt).

  2. Analitza sintàcticament Postquam divitiae honori esse coepere et eas gloria imperium potentia sequebatur. Quin tipus de datiu és honori?

    Mostra la resposta

    Dues subordinades adverbials temporals coordinades copulatives per et, introduïdes per postquam + indicatiu («després que»). Depenen del verb principal coepit.
    1a: divitiae, subjecte; coepere (= coeperunt), verb, amb l’infinitiu esse com a complement (CD; «van començar a ser»); honori, datiu de finalitat que funciona com a atribut d’esse («ser motiu d’honor»).
    2a: postquam sobreentès; gloria imperium potentia, subjecte múltiple en asíndeton; sequebatur, verb deponent en singular, que concorda amb el subjecte més proper; eas (= divitias), CD.

  3. Analitza sintàcticament hebescere virtus, paupertas probro haberi, innocentia pro malevolentia duci coepit. Quina funció tenen els infinitius? Per què coepit és en singular?

    Mostra la resposta

    És l’oració principal del període. Verb: coepit (perfet del defectiu coepi, «començar»). Té tres subjectes juxtaposats (virtus, paupertas, innocentia) i concorda en singular amb el més proper, innocentia.
    Cada subjecte porta el seu infinitiu, que és complement (CD) de coepit: hebescere (actiu), haberi i duci (passius): «la virtut va començar a afeblir-se, la pobresa a ser considerada… la integritat a ser tinguda…».
    probro: datiu de finalitat amb valor predicatiu («per deshonra»). pro malevolentia: pro + ablatiu, complement predicatiu del subjecte innocentia («com a malevolència»).

  4. Analitza sintàcticament Igitur ex divitiis iuventutem luxuria atque avaritia cum superbia invasere.

    Mostra la resposta

    Oració simple. Igitur: conjunció conclusiva («així doncs»). luxuria atque avaritia: subjecte (dos nuclis coordinats per atque); invasere (= invaserunt): verb, en plural pel subjecte doble; iuventutem: CD; ex divitiis: CC d’origen o causa (ex + ablatiu, «arran de les riqueses»); cum superbia: CC de companyia (cum + ablatiu).

  5. Què són rapere, consumere, pendere, cupere i habere i quin és el seu subjecte? Explica també la funció de parvi, promiscua i nihil pensi neque moderati.

    Mostra la resposta

    Són infinitius històrics (o narratius): infinitius de present que funcionen com a verb principal i equivalen a un pretèrit imperfet d’indicatiu; descriuen amb vivacitat accions habituals. El seu subjecte, que aniria en nominatiu, és sobreentès: els joves (la iuventus de l’oració anterior). Formen cinc oracions juxtaposades.
    sua i aliena: neutres plurals substantivats, CD de pendere i de cupere («el que és seu», «el que és aliè»).
    parvi: genitiu de preu o estimació amb pendere («tenir en poc»).
    pudorem pudicitiam, divina atque humana: CD d’habere; promiscua: complement predicatiu del CD («tenien per indistints»).
    nihil pensi neque moderati: un altre CD d’habere; nihil és el nucli i pensi i moderati, genitius partitius («res d’escrupolós ni de moderat»).

  6. Lèxic: què vol dir luxuria al text i què volen dir luxúria i lujuria? Escriu un derivat català i un de castellà de virtus, avaritia i superbia, i explica l’evolució de virtutem > cat. virtut i cast. virtud.

    Mostra la resposta

    luxuria: al text, «el luxe, l’excés, la vida dissoluta». Cat. luxúria i cast. lujuria són cultismes que han restringit el sentit al desig sexual desordenat; «luxe» i «lujo» vénen de luxus.
    virtus: cat. virtuós; cast. virtuoso. avaritia: cat. avarícia; cast. avaricia. superbia: cat. supèrbia; cast. soberbia.
    virtutem > virtut: pèrdua de la -m final; sonorització de la -t- intervocàlica; caiguda de la -e final; la consonant, en quedar final, s’ensordeix i s’escriu -t.
    virtutem > virtud: pèrdua de la -m final (virtute); sonorització de la -t- intervocàlica en -d- (virtude); apòcope de la -e final (virtud).