El participi concertat
Un participi que concorda amb una paraula de l’oració: com trobar amb qui va i com traduir-lo.
Què és
El participi concertat és un participi que concorda en cas, gènere i nombre amb un substantiu o pronom de l’oració: el subjecte, el complement directe o qualsevol altre. A diferència de l’ablatiu absolut, no va deslligat: s’hi recolza en una paraula de l’oració principal. Equival a una subordinada (de relatiu, temporal, causal…) ficada en una sola paraula.
Is M. Messala M. Pisone consulibus regni cupiditate inductus coniurationem nobilitatis fecit.
Aquest, essent cònsols Marc Messal·la i Marc Pisó, portat pel desig de regnar, va organitzar una conjura de la noblesa.
inductus (d’induco) és en nominatiu masculí singular, com is, el subjecte de fecit. Fixa’t que a la mateixa frase hi ha un ablatiu absolut nominal (M. Messala M. Pisone consulibus): tots dos conviuen sovint.
Com reconèixer-lo
- Localitza el participi per la terminació: -ns, -ntis (present), -tus / -sus (perfet), -urus (futur).
- Busca amb quina paraula concorda. Si concorda amb el subjecte, amb el CD o amb un altre complement del verb principal, és concertat.
- Si el participi i el seu substantiu són en ablatiu i no depenen de res, és un ablatiu absolut, no un concertat.
Present i perfet
Participi de present. Acció simultània a la del verb principal.
Lupam sitientem ex montibus qui circa sunt ad puerilem vagitum cursum flexisse.
(Explica la tradició) que una lloba assedegada es va dirigir des de les muntanyes del voltant cap al plor dels petits.
Participi de perfet. Acció anterior. Gairebé sempre és passiu (inductus, «portat»), però si el verb és deponent el participi és actiu:
De tertia vigilia cum legionibus tribus e castris profectus ad eam partem pervenit quae nondum flumen transierat.
Havent sortit del campament amb tres legions durant la tercera vetlla, va arribar a la part que encara no havia travessat el riu.
profectus és de proficiscor, deponent: no és «sortit» en sentit passiu, sinó «havent sortit». El mateix passa amb obtestatus a l’aquilífer de la desena legió: obtestatus deos, «després de suplicar als déus» (De bello Gallico IV 25, 3).
Participi substantivat
De vegades el participi va sense substantiu i fa ell mateix de substantiu. Es tradueix amb «el qui», «els qui» o amb un nom:
Damnatum poenam sequi oportebat, ut igni cremaretur.
Calia que el càstig seguís el condemnat: que fos cremat a la foguera.
Com traduir-lo
- Participi o adjectiu en català, si sona natural: «una lloba assedegada», «portat pel desig».
- Oració de relatiu: «una lloba que tenia set».
- Gerundi (simple per al present, compost per al perfet): «havent sortit del campament».
- Subordinada adverbial quan el context dona un matís temporal, causal o concessiu: «després de sortir», «com que l’empenyia…», «encara que…».
Errors freqüents a l’examen
- Unir el participi a una paraula amb què no concorda. Comprova sempre cas, gènere i nombre.
- Traduir en passiva el participi d’un verb deponent (profectus, adgressus, cohortatus).
- Confondre’l amb un ablatiu absolut, o amb una forma de perfet passiu quan falta l’est o el sunt.
Practica
Localitza els participis concertats, digues amb quina paraula concorda cadascun i tradueix-lo. Després, obre la solució.
Eos impeditos et inopinantes adgressus magnam partem eorum concidit; reliqui sese fugae mandarunt atque in proximas silvas abdiderunt.
Primer intenta traduir-lo tu.
Veure la solució
Hi ha tres participis concertats:
- impeditos (perfet passiu d’impedio) i inopinantes (d’inopinans, «desprevingut», amb forma de participi de present) concorden amb eos, acusatiu masculí plural: són els helvecis que encara no havien travessat el riu.
- adgressus (perfet d’adgredior, deponent, amb valor actiu) concorda amb el subjecte el·líptic de concidit, Cèsar. eos és el seu complement directe.
Traducció: «Després d’atacar-los quan estaven destorbats i desprevinguts, en va matar una gran part; els altres es van donar a la fuga i es van amagar als boscos més propers».
En vols més? Al magatzem de textos tens participis concertats a L’ambició d’Orgetòrix, L’aquilífer de la desena legió, Retrat de Catilina (nobili genere natus) i El jove Jugurta (pollens viribus).