Saltar al contenido
Castellano

Els costums dels britans

Cèsar, De bello Gallico V 14, 1-2 · 33 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Ex his omnibus longe sunt humanissimi qui Cantium incolunt, quae regio est maritima omnis, neque multum a Gallica differunt consuetudine. Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.

Text: T. Rice Holmes (Oxford, 1914), texto de Perseus (PerseusDL).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

De tots ells, els més civilitzats amb molt són els qui habiten Càntium, regió que és tota ella costanera, i no difereixen gaire dels costums dels gals. Els de l’interior, en la seva majoria, no sembren blat, sinó que viuen de llet i de carn i van vestits amb pells.

  • Context: a l’excurs sobre Britània del llibre V, Ex his omnibus es refereix als habitants de l’illa. Cantium és l’actual comtat de Kent, al sud-est, davant de la Gàl·lia.
  • humanissimi: superlatiu d’humanus, aquí «civilitzats, cultes» (cf. humanitas). longe reforça el superlatiu («amb molt») i ex his omnibus n’és el complement partitiu.
  • quae regio est maritima omnis: Cèsar repeteix dins la relativa un substantiu que explica l’antecedent (Cantium); per això el relatiu és femení i concorda amb regio: «regió que és tota ella costanera».
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Ex his omnibus longe sunt humanissimi qui Cantium incolunt, quae regio est maritima omnis, neque multum a Gallica differunt consuetudine.

1Dos oraciones coordinadas copulativas (neque)

Dos verbs principals en indicatiu, sunt i differunt, units per neque, «i no». El subjecte de totes dues és el mateix: els qui habiten Càntium.

1aPrincipal 1

sunt copulatiu i humanissimi atribut, en superlatiu: «són els més civilitzats». Qui? La relativa sense antecedent qui Cantium incolunt, que fa de subjecte.

Ex his omnibusC. partitivolongeAdv.suntV copulatiuhumanissimiAtribut1a.1 qui …Subj.

1a.1Sub. de relativo sustantivadaSubj.

Sense antecedent expressat: qui = ii qui, «els qui». Cantium, la regió que habiten, és el CD.

quiSubj.CantiumCD (antecedent)incoluntV1a.1.1 quae …CN (antecedent)

1a.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

El relatiu concorda amb regio, que repeteix i explica l’antecedent: «regió que és tota ella costanera».

quae regioSubj.estV copulatiumaritimaAtributomnisCPred. del Subj.

neque

1bCoordinada 2

differo a + ablatiu, «diferenciar-se de». multum, «molt», quant es diferencien; amb neque: «no gaire».

nequeNexe(ii)Subj. omèsmultumCC quantitata Gallica … consuetudineC. régimen (a + abl.)differuntV

Ex his omnibus: de tots els britans, dels quals Cèsar acaba de parlar.

2Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.

2Tres oraciones coordinadas (adversativa y copulativa)

Tres verbs en indicatiu, serunt, vivunt i sunt vestiti, amb el mateix subjecte, Interiores plerique. sed oposa el que no fan al que fan; -que hi afegeix la tercera.

2aCoordinada 1

Interiores, comparatiu substantivat, «els de l’interior»; plerique, «la majoria». frumenta, CD de serunt.

Interiores pleriqueSubj.frumentaCDnonAdv. negaciónseruntV

sed

2bCoordinada 2

vivo + ablatiu: «viure de». De què viuen? lacte et carne.

sedNexe(Interiores)Subj. omèslacte et carneCC mitjàvivuntV

-que

2cCoordinada 3

sunt vestiti, perfet passiu amb valor d’estat: «van vestits». Amb què? pellibus, ablatiu instrumental.

-queNexepellibusqueCC instrument(Interiores)Subj. omèssunt vestitiV (pas.)

Preguntes

  1. Analitza morfològicament humanissimi, regio, serunt, lacte i vestiti.

    Mostra la resposta

    humanissimi: d’humanus, -a, -um (adjectiu de 1a classe); grau superlatiu humanissimus, -a, -um. Nominatiu plural masculí.
    regio: de regio, -onis (f., 3a declinació). Nominatiu singular.
    serunt: de sero, -is, -ere, sevi, satum («sembrar»). 3a persona del plural del present d’indicatiu, veu activa.
    lacte: de lac, lactis (n., 3a declinació). Ablatiu singular.
    vestiti: de vestio, -is, -ire, -ivi, -itum. Participi de perfet passiu, nominatiu plural masculí; amb sunt forma el perfet d’indicatiu passiu (sunt vestiti, 3a persona del plural), aquí amb valor d’estat: «van vestits».

  2. Analitza sintàcticament Ex his omnibus longe sunt humanissimi qui Cantium incolunt.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada de relatiu substantivada.
    Principal: sunt, verb copulatiu; humanissimi, atribut (adjectiu en grau superlatiu); ex his omnibus, complement partitiu del superlatiu (ex + ablatiu; omnibus concorda amb his); longe, adverbi que intensifica el superlatiu.
    Subjecte: la subordinada de relatiu substantivada qui Cantium incolunt, sense antecedent expressat (= ii qui, «els qui»). qui: subjecte; incolunt: verb; Cantium: CD.

  3. Quin tipus d’oració és quae regio est maritima omnis? Indica’n l’antecedent i la funció de quae regio, maritima i omnis.

    Mostra la resposta

    Subordinada adjectiva de relatiu; antecedent: Cantium. El relatiu funciona com a adjectiu i concorda amb regio, substantiu que repeteix i explica l’antecedent dins la relativa (per això és femení, tot i que Cantium és neutre).
    quae regio: subjecte; est: verb copulatiu; maritima: atribut; omnis: concorda amb regio (nominatiu singular femení) amb valor predicatiu, «tota ella».

  4. Analitza neque multum a Gallica differunt consuetudine: tipus d’oració, nexe, subjecte i funció de multum i a Gallica consuetudine.

    Mostra la resposta

    Oració coordinada copulativa negativa, unida a l’anterior per neque (= et non, «i no»).
    Subjecte omès: els qui habiten Càntium (el mateix que el de sunt humanissimi). differunt: verb.
    multum: adverbi, CC de quantitat. a Gallica consuetudine: complement de règim o CC de separació (a + ablatiu) de differunt, amb hipèrbaton (Gallica … consuetudine); Gallica concorda amb consuetudine.

  5. Analitza sintàcticament Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.

    Mostra la resposta

    Tres oracions coordinades amb el mateix subjecte: non … serunt i sed … vivunt, coordinades adversatives (sed); pellibusque sunt vestiti, coordinada copulativa (enclítica -que).
    Subjecte: Interiores plerique (interiores, adjectiu comparatiu substantivat, «els de l’interior»; plerique, concordat, «la majoria»).
    1a: serunt, verb; frumenta, CD; non, adverbi de negació.
    2a: vivunt, verb; lacte et carne, CC de mitjà o instrument (ablatius coordinats per et).
    3a: sunt vestiti, verb en perfet passiu; pellibus, CC d’instrument (ablatiu).

  6. Lèxic: explica l’evolució de lacte(m) al català llet i al castellà leche, i escriu derivats catalans i castellans de frumentum, caro, carnis i vestire.

    Mostra la resposta

    lacte(m) (llatí vulgar; clàssic lac, lactis): es perd la -m final. En català, la l- inicial es palatalitza en ll-, -ct- dona -it- (laite > leite) i es perd la -e final: llet. En castellà, la c del grup -ct- es vocalitza en iod (laite), la iod tanca la a (leite) i palatalitza la t en ch: leche.
    frumentum: cat. forment («blat», patrimonial); cast. frumentario, frumenticio (cultismes).
    caro, carnis: cat. carn, carnisser, carnívor, encarnar; cast. carne, carnicero, carnívoro, encarnar.
    vestire: cat. vestir, vestit, vestuari; cast. vestir, vestido, vestuario.