Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Archimedis ego quaestor ignoratum ab Syracusanis, cum esse omnino negarent, saeptum undique et vestitum vepribus et dumetis indagavi sepulcrum. Tenebam enim quosdam senariolos, quos in eius monumento esse inscriptos acceperam, qui declarabant in summo sepulcro sphaeram esse positam cum cylindro.
Text: M. Pohlenz (Teubner, 1918), texto de Perseus Digital Library. Adaptació: se substitueix el relatiu d’enllaç inicial cuius (referit a Archimedem, al final de la frase anterior) pel nom, Archimedis, i el text comença a cuius ego quaestor…; s’escriu amb majúscula Tenebam, inici de frase. La resta és literal.
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Quan era qüestor, vaig descobrir el sepulcre d’Arquimedes, desconegut per als siracusans —ja que negaven rotundament que existís—, envoltat per tot arreu i cobert d’esbarzers i matolls. I és que recordava uns versets senaris que, segons havia sentit, estaven gravats en el seu monument i que indicaven que dalt del sepulcre s’hi havia col·locat una esfera amb un cilindre.
- Context: Ciceró va ser qüestor a Sicília (a Lilibeu) l’any 75 aC; Arquimedes havia mort en la presa de Siracusa pels romans, el 212 aC. L’esfera i el cilindre recordaven el seu descobriment que el volum de l’esfera és dos terços del del cilindre que la conté.
- quaestor: aposició d’ego amb valor temporal, «quan era qüestor», «durant la meva qüestura».
- tenebam: aquí teneo vol dir «tenir present, recordar» (memoria tenere). senariolos és diminutiu de senarius (vers senari iàmbic, de sis peus): «uns versets».
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Archimedis ego quaestor ignoratum ab Syracusanis, cum esse omnino negarent, saeptum undique et vestitum vepribus et dumetis indagavi sepulcrum.
1Oració principal
Subjecte, ego; verb, indagavi, «vaig descobrir»; CD, sepulcrum. De qui? Archimedis. quaestor, «quan era qüestor». Els participis descriuen el sepulcre: desconegut, envoltat i cobert de brossa.
1.1Sub. cum histórico (imperf. subj.), causalCC causa
cum + imperfet de subjuntiu: «ja que negaven». El subjecte són els siracusans. Què negaven? Que el sepulcre existís: oració d’infinitiu.
1.1.1Oració d’infinitiuCD
esse existencial, «existir». El subjecte en acusatiu (id, el sepulcre) està sobreentès.
Hipèrbaton: Archimedis obre la frase i sepulcrum, del qual depèn, la tanca. Els tres participis concorden amb sepulcrum.
2Tenebam enim quosdam senariolos, quos in eius monumento esse inscriptos acceperam, qui declarabant in summo sepulcro sphaeram esse positam cum cylindro.
2Oració principal
Subjecte, ego (omès); verb, tenebam, «recordava»; CD, quosdam senariolos, «uns versets». enim explica com va trobar la tomba. Dues relatives diuen què sabia d’aquests versos.
2.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
acceperam, «havia sentit». Què havia sentit? Que estaven gravats en el seu monument: quos és el subjecte en acusatiu d’esse inscriptos.
2.1.1Oració d’infinitiu (passiva)CD
esse inscriptos, infinitiu de perfet passiu concordat amb quos: «que havien estat gravats». eius és Arquimedes.
2.2Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
qui és el subjecte i declarabant, «indicaven», el verb. Què indicaven? L’oració d’infinitiu que segueix.
2.2.1Oració d’infinitiu (passiva)CD
Subjecte en acusatiu, sphaeram; verb, esse positam, «haver estat col·locada». in summo sepulcro, «dalt del sepulcre».
tenebam, «recordava» (memoria tenere). Les dues relatives tenen el mateix antecedent, senariolos.
Preguntes
Analitza morfològicament Archimedis, negarent, vepribus, acceperam i positam, i dona’n l’enunciat.
Mostra la resposta
Archimedis: d’Archimedes, -is (nom propi masculí, 3a declinació). Genitiu singular.
negarent: de nego, -as, -are, -avi, -atum. 3a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
vepribus: de vepres, -is (m., 3a declinació; s’usa sobretot en plural). Ablatiu plural.
acceperam: d’accipio, -is, -ere, accepi, acceptum (3a mixta). 1a persona del singular del pretèrit plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.
positam: de pono, -is, -ere, posui, positum. Participi de perfet passiu, acusatiu singular femení; amb esse forma l’infinitiu de perfet passiu positam esse, concordat amb sphaeram.Analitza sintàcticament Archimedis ego quaestor … indagavi sepulcrum (sense la subordinada amb cum).
Mostra la resposta
Oració principal, simple en el seu nucli: ego (subjecte) indagavi (verb) sepulcrum (CD).
quaestor: aposició d’ego amb valor temporal («quan era qüestor»).
Archimedis: CN de sepulcrum (hipèrbaton: el genitiu obre la frase i el substantiu la tanca).
ignoratum ab Syracusanis: participi de perfet passiu concordat amb sepulcrum (ac. sg. n.); ab Syracusanis n’és el complement agent.
saeptum undique et vestitum vepribus et dumetis: dos participis concordats amb sepulcrum, coordinats per et; undique, CC de lloc; vepribus et dumetis, ablatius instrumentals (o de causa) coordinats.Quin tipus de subordinada és cum esse omnino negarent? Explica el valor de cum i la funció d’esse.
Mostra la resposta
Subordinada adverbial introduïda per cum històric + imperfet de subjuntiu, amb valor causal («ja que negaven», «com que negaven»): explica per què els siracusans no coneixien la tomba. Subjecte el·líptic: Syracusani; verb: negarent; omnino: adverbi («del tot, rotundament»).
esse: infinitiu de present amb valor existencial («existir»), nucli d’una oració d’infinitiu que fa de CD de negarent; el seu subjecte en acusatiu està el·lidit (id o sepulcrum).Analitza sintàcticament quos in eius monumento esse inscriptos acceperam. Quina funció té quos?
Mostra la resposta
Subordinada adjectiva de relatiu; antecedent: senariolos. Verb: acceperam («havia sentit»), amb subjecte el·líptic ego.
A dins hi ha una oració d’infinitiu que fa de CD d’acceperam: quos … esse inscriptos. quos és alhora el nexe relatiu i el subjecte en acusatiu de l’infinitiu; esse inscriptos, infinitiu de perfet passiu concordat amb quos; in eius monumento, CC de lloc, amb eius (= d’Arquimedes) com a CN de monumento.Analitza sintàcticament qui declarabant in summo sepulcro sphaeram esse positam cum cylindro.
Mostra la resposta
Subordinada adjectiva de relatiu; antecedent: senariolos. qui: subjecte; declarabant: verb.
CD de declarabant: oració d’infinitiu in summo sepulcro sphaeram esse positam cum cylindro. sphaeram: subjecte en acusatiu; esse positam: infinitiu de perfet passiu; in summo sepulcro: CC de lloc (summus, «la part més alta de»: «dalt del sepulcre»); cum cylindro: CC de companyia.Lèxic: escriu derivats catalans i castellans de sepulcrum i de quaestor (de quaero). Per què sepulcre és un cultisme?
Mostra la resposta
sepulcrum: cat. sepulcre, sepultura, sepultar, sepulcral; cast. sepulcro, sepultura, sepultar, sepulcral.
quaestor / quaero: cat. qüestor, qüestió, qüestionari, inquirir, adquirir, requerir; cast. cuestor, cuestión, cuestionario, inquirir, adquirir, requerir i el patrimonial querer (de quaerere, «buscar»).
sepulcre és un cultisme perquè gairebé no ha canviat respecte al llatí: conserva la -p- intervocàlica sense sonoritzar (en una paraula patrimonial hauria passat a -b-, com en sapere > saber) i manté el grup culte -lcr-; només ha perdut la terminació -um.