Saltar al contenido
Castellano

Epaminondes rebutja l’or del rei

Corneli Nepot, Epaminondas (De viris illustribus) 4, 2 (adaptat) · 40 paraules

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

At ille Diomedonti coram «Nihil» inquit «opus pecunia est. Nam si rex ea vult, quae Thebanis sunt utilia, gratis facere sum paratus; sin autem contraria, non habet auri atque argenti satis. Namque orbis terrarum divitias accipere nolo pro patriae caritate.»

Text: texto de The Latin Library. Adaptació: només es canvien les cometes simples de l’edició ('…') per cometes baixes («…»); el passatge acaba abans de 4, 3.

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Però ell li va dir a Diomedont cara a cara: «No calen gens els diners. Perquè, si el rei vol el que és útil als tebans, estic disposat a fer-ho de franc; però si vol el contrari, no té prou or ni plata. Perquè no vull acceptar les riqueses del món sencer a canvi de l’amor a la meva pàtria.»

  • Context: Diomedont de Cízic, per encàrrec del rei persa Artaxerxes, havia arribat a Tebes amb molt d’or per subornar Epaminondes, el gran polític tebà del segle IV aC, i s’havia guanyat el jove Mícit, que li ho va anar a explicar (4, 1). ille és Epaminondes.
  • Diomedonti coram: Diomedonti és datiu (CI d’inquit), no ablatiu (que seria Diomedonte); per això coram és aquí adverbi, «cara a cara, en persona», i no preposició.
  • Nihil opus pecunia est: opus est, «cal, és necessari», porta en ablatiu allò que es necessita (pecunia); nihil és un acusatiu adverbial que reforça la negació («gens»). A sin autem contraria se sobreentén vult; auri atque argenti són genitius partitius que depenen de satis.
Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1At ille Diomedonti coram «Nihil» inquit «opus pecunia est».

1Oració principal

Subjecte, ille (Epaminondes); verb, inquit, intercalat en les paraules que cita. A qui ho diu? Diomedonti, en datiu. El que diu és el CD, en estil directe.

AtNexo adversativoilleSubj.DiomedontiCIcoramCC manerainquitV1.1 Nihil …CD (estil directe)

1.1Estil directeCD (estil directe)

opus est, «cal, és necessari», amb la cosa necessària en ablatiu: pecunia. nihil reforça la negació: «no calen gens els diners».

NihilAcus. adverbialopus … estV («es necesario»)pecuniaC. de opus est (abl.)

Diomedonti és datiu; per això coram és adverbi («cara a cara»), no preposició.

2Nam si rex ea vult, quae Thebanis sunt utilia, gratis facere sum paratus;

2Oració principal

Subjecte omès: ego, Epaminondes. sum paratus, «estic disposat»; a què? facere, «a fer-ho», i gratis. Abans, la condicional amb si posa la condició; a dins, una relativa explica què vol el rei.

NamNexe explicatiu2.1 si …CC condiciógratisCC manerafacereC. del adj. (inf.)(ego)Subj. omèssumV copulatiuparatusAtribut

2.1Sub. adverbial condicional (si + ind.)CC condició

Condicional real: si + present d’indicatiu. Subjecte, rex; verb, vult; CD, ea, que és alhora l’antecedent de la relativa.

siNexerexSubj.eaCD (antecedent)vultV2.1.1 quae …CN (antecedent)

2.1.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)

quae és el subjecte i sunt, copulatiu; atribut, utilia. Útils a qui? Thebanis, datiu.

quaeSubj.ThebanisC. de l’adj. (dat.)suntV copulatiuutiliaAtribut

3sin autem contraria, non habet auri atque argenti satis.

3Oració principal

Subjecte omès: el rei. non habet satis, «no té prou»; de què? auri atque argenti, genitius partitius.

3.1 sin …CC condició(rex)Subj. omèsnonAdv. negaciónhabetVauri atque argentiGen. partitiusatisCD

3.1Sub. adverbial condicional (sin)CC condició

sin, «però si, si per contra». Verb sobreentès, vult; CD, contraria, «el contrari».

sinNexeautemNexo adversativo(rex)Subj. omèscontrariaCD(vult)V omès

A la condicional se sobreentén el verb: sin autem contraria (vult).

4Namque orbis terrarum divitias accipere nolo pro patriae caritate.

4Oració principal

Subjecte omès: ego. nolo, «no vull»; què? accipere, un infinitiu que fa de CD, amb el seu propi CD, divitias. pro, «a canvi de».

NamqueNexe explicatiu(ego)Subj. omès4.1 orbis …CDnoloVpro … caritatepatriaeCNCC precio

4.1Infinitiu concertatCD

Mateix subjecte que nolo. Què no vol acceptar? divitias, «les riqueses»; de què? orbis terrarum, «del món».

orbis terrarumCNdivitiasCDaccipereV (inf.)

Preguntes

  1. Analitza morfològicament Diomedonti, vult, utilia, paratus i nolo.

    Mostra la resposta

    Diomedonti: de Diomedon, -ontis (m., 3a declinació, nom propi grec). Datiu singular.
    vult: de volo, vis, velle, volui (verb irregular). 3a persona del singular del present d’indicatiu, veu activa.
    utilia: d’utilis, -e (adjectiu de 2a classe, de dues terminacions). Nominatiu plural neutre, concordat amb quae.
    paratus: participi de perfet de paro, -as, -are, -avi, -atum, usat com a adjectiu (paratus, -a, -um, «disposat»). Nominatiu singular masculí.
    nolo: de nolo, non vis, nolle, nolui (verb irregular). 1a persona del singular del present d’indicatiu, veu activa.

  2. Analitza sintàcticament At ille Diomedonti coram «Nihil» inquit «opus pecunia est». Quin cas porta la cosa necessària amb opus est?

    Mostra la resposta

    Oració composta: verb de dicció (inquit, intercalat) + estil directe.
    Principal: At, conjunció adversativa; ille, subjecte (Epaminondes); inquit, verb (d’inquam, introdueix l’estil directe); Diomedonti, CI (datiu); coram, adverbi, CC de manera («cara a cara»).
    Estil directe: Nihil opus pecunia est, en funció de CD d’inquit. opus est, expressió impersonal «cal, és necessari»; pecunia, ablatiu de la cosa necessària; nihil, acusatiu adverbial que reforça la negació («no calen gens els diners»).

  3. Analitza sintàcticament Nam si rex ea vult, quae Thebanis sunt utilia, gratis facere sum paratus.

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial condicional + subordinada adjectiva de relatiu.
    Principal: Nam, conjunció explicativa; subjecte omès, ego (Epaminondes); sum, verb copulatiu; paratus, atribut; facere, infinitiu complement de l’adjectiu paratus («disposat a fer»), amb el CD sobreentès (ea); gratis, adverbi, CC de manera («de franc, sense cobrar»).
    si rex ea vult: subordinada adverbial condicional, si + present d’indicatiu (condicional real). rex, subjecte; vult, verb; ea, CD i antecedent de la relativa.
    quae Thebanis sunt utilia: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent ea. quae, subjecte; sunt, verb copulatiu; utilia, atribut; Thebanis, datiu complement de l’adjectiu utilia («útil als tebans»).

  4. Analitza sintàcticament sin autem contraria, non habet auri atque argenti satis. Què se sobreentén a la subordinada i quina funció tenen auri i argenti?

    Mostra la resposta

    Oració composta: principal + subordinada adverbial condicional.
    sin autem contraria (vult): subordinada adverbial condicional; sin, «però si, si per contra», reforça el contrast amb la condicional anterior; se sobreentenen el subjecte rex i el verb vult; contraria, CD (adjectiu neutre plural substantivat: «el contrari»); autem, conjunció adversativa.
    Principal: subjecte omès, rex; habet, verb; non, adverbi de negació; satis, CD («prou», adverbi usat com a substantiu); auri atque argenti, genitius partitius que depenen de satis, coordinats per atque («no té prou d’or i de plata»).

  5. Analitza sintàcticament Namque orbis terrarum divitias accipere nolo pro patriae caritate.

    Mostra la resposta

    Oració simple (amb un infinitiu en funció de CD).
    Namque, conjunció explicativa; subjecte omès, ego (Epaminondes); nolo, verb; accipere, infinitiu concertat (mateix subjecte que nolo) en funció de CD de nolo; divitias, CD d’accipere; orbis, CN de divitias; terrarum, CN d’orbis (orbis terrarum, «el món»); pro patriae caritate, CC de preu o intercanvi («a canvi de l’amor a la pàtria»), amb patriae com a CN de caritate (genitiu objectiu: l’amor que se sent per la pàtria).

  6. Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans d’aurum i de rex, i explica l’evolució d’aurum a cat. or i a cast. oro.

    Mostra la resposta

    aurum: cat. or, auri, aurífer, daurar; cast. oro, áureo, aurífero, dorar. Auri / áureo i aurífer / aurífero són cultismes.
    rex (regis): cat. rei, regi, regicida; cast. rey, regio, regicida.
    Evolució aurum > or: pèrdua de la -m final (auru); monoftongació del diftong au en o; caiguda de la vocal final.
    Evolució aurum > oro: pèrdua de la -m final; monoftongació d’au en o; la -u final passa a -o.