El senatusconsult últim contra Catilina · Traducció

Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.

Itaque, quod plerumque in atroci negotio solet, senatus decrevit, darent operam consules, ne quid res publica detrimenti caperet. Ea potestas per senatum more Romano magistratui maxuma permittitur: exercitum parare, bellum gerere, coercere omnibus modis socios atque civis, domi militiaeque imperium atque iudicium summum habere; aliter sine populi iussu nullius earum rerum consuli ius est.

Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi001.perseus-lat4).

Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.

Traducció

Per això, com se sol fer gairebé sempre en una situació greu, el senat va decretar que els cònsols procuressin que la república no patís cap dany. Aquest poder, el més gran, es concedeix al magistrat per mitjà del senat, segons el costum romà: reclutar un exèrcit, fer la guerra, sotmetre per tots els mitjans aliats i ciutadans, tenir el comandament i la jurisdicció suprems a la ciutat i en campanya; altrament, sense una ordre del poble, el cònsol no té dret a cap d’aquestes coses.

Context: l’octubre del 63 aC, alarmat per les notícies dels preparatius de Catilina i de Manli a Etrúria, el cònsol Ciceró porta l’afer al senat, que aprova l’anomenat senatus consultum ultimum. La seva fórmula és la que cita Sal·lusti: darent operam consules, ne quid res publica detrimenti caperet.
darent operam consules: completiva en subjuntiu sense conjunció (equival a ut darent operam); reprodueix en estil indirecte l’ordre del decret. operam dare («posar-hi esforç, procurar») regeix al seu torn la completiva amb ne. ne quid … detrimenti: després de ne, quid = aliquid; detrimenti és genitiu partitiu («res de dany», «cap dany»).
maxuma i civis són grafies de l’edició: maxuma = maxima (grafia arcaïtzant, típica de Sal·lusti) i civis = cives (acusatiu plural dels temes en -i). domi militiaeque són locatius: «a casa i a la guerra», és a dir, dins de Roma i en campanya.

Anàlisi sintàctica

Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.

1Itaque, quod plerumque in atroci negotio solet, senatus decrevit, darent operam consules, ne quid res publica detrimenti caperet.

1Oració principal

Subjecte, senatus; verb, decrevit. Què va decretar? Que els cònsols procuressin (darent operam) que la república no patís cap dany (ne … caperet). La relativa del principi comenta tota l’oració: «com se sol fer».

ItaqueNexe (consec.)1.1 quod …AposiciósenatusSubj.decrevitV1.2 darent …CD

1.1Sub. de relatiu substantivada (= id quod)Aposició

L’antecedent de quod és tota l’oració principal. Amb solet se sobreentén fieri: «el que se sol fer».

quodSubj.plerumqueAdv.in … negotioatrociAdj.CCsoletV

1.2Sub. completiva (subj. sense ut)CD

Subjuntiu sense conjunció, com si fos ut darent: és l’ordre del decret. operam dare, «procurar», regeix al seu torn la completiva amb ne.

darentVoperamCDconsulesSubj.1.2.1 ne …CD

1.2.1Sub. completiva (ne + subj.)CD

ne + subjuntiu després d’un verb de procurar: «que no». Després de ne, quid = aliquid; detrimenti, genitiu partitiu: «cap dany».

neNexequiddetrimentiGen. partitiuCDres publicaSubj.caperetV

És la fórmula del senatus consultum ultimum.

2Ea potestas per senatum more Romano magistratui maxuma permittitur: exercitum parare, bellum gerere, coercere omnibus modis socios atque civis, domi militiaeque imperium atque iudicium summum habere;

2Oració principal passiva

Subjecte, ea potestas; verb, permittitur, «es concedeix». A qui? magistratui. Per mitjà de qui? per senatum. Després dels dos punts, quatre infinitius expliquen en què consisteix aquest poder.

EaDet.potestasSubj.per senatumCC mitjàmore RomanoCC maneramagistratuiCImaxumaCPred. del Subj.permittiturV (pas.)2.1 exercitum …Aposició

2.1Quatre infinitius en aposició a potestasAposició

Els infinitius funcionen com a substantius i expliquen ea potestas: reclutar, fer la guerra, sotmetre, tenir el comandament.

2.1aInfinitiu 1

exercitum, CD de parare: «reclutar un exèrcit».

exercitumCDparareV (inf.)

juxtaposats

2.1bInfinitiu 2

bellum gerere, «fer la guerra».

bellumCDgerereV (inf.)

juxtaposats

2.1cInfinitiu 3

socios atque civis, CD: «aliats i ciutadans». civis és acusatiu plural.

coercereV (inf.)omnibus modisCC manerasocios atque civisCD

juxtaposats

2.1dInfinitiu 4

domi militiaeque, locatius: «a la ciutat i en campanya». CD: imperium atque iudicium summum.

domi militiaequeCC lloc (locatiu)imperium atque iudicium summumCDhabereV (inf.)

maxuma = maxima; civis = cives (acusatiu plural).

3aliter sine populi iussu nullius earum rerum consuli ius est.

3Oració principal

consuli … ius est, datiu possessiu: «el cònsol té dret». A què? nullius earum rerum, «a cap d’aquestes coses». aliter, «altrament», és a dir, sense aquest decret.

aliterAdv.sine … iussupopuliCNCCnulliusearum rerumGen. partitiuCNconsuliDat. possessiuiusSubj.estV

Preguntes

Analitza morfològicament decrevit, darent, permittitur, civis i iussu.
Mostra la resposta
decrevit: de decerno, -is, -ere, decrevi, decretum. 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
darent: de do, das, dare, dedi, datum. 3a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu, veu activa.
permittitur: de permitto, -is, -ere, permisi, permissum. 3a persona del singular del present d’indicatiu, veu passiva.
civis: de civis, -is (m., 3a declinació, tema en -i). Acusatiu plural (forma en -is = cives). Compte: no és nominatiu ni genitiu singular; ho indica la coordinació amb socios, CD de coercere.
iussu: de iussus, -us (m., 4a declinació). Ablatiu singular. S’usa gairebé només en ablatiu (iussu, «per ordre»).
Analitza sintàcticament Itaque, quod plerumque in atroci negotio solet, senatus decrevit, darent operam consules, ne quid res publica detrimenti caperet.
Mostra la resposta
Oració composta: principal + subordinada de relatiu substantivada + subordinada substantiva completiva de la qual depèn una altra completiva.
Principal: Itaque, conjunció consecutiva («per això»); senatus, subjecte; decrevit, verb.
quod plerumque in atroci negotio solet: subordinada de relatiu l’antecedent de la qual és tota l’oració principal (equival a id quod), en aposició a aquesta; quod, subjecte; solet, verb (se sobreentén fieri: «el que se sol fer»); plerumque, adverbi; in atroci negotio, CC de situació (in + ablatiu; atroci concorda amb negotio).
darent operam consules: subordinada substantiva completiva en funció de CD de decrevit, amb subjuntiu sense conjunció (= ut darent); consules, subjecte; darent, verb; operam, CD.
ne quid res publica detrimenti caperet: subordinada substantiva completiva amb ne + subjuntiu, CD d’operam darent (verb de procurar); res publica, subjecte; caperet, verb; quid … detrimenti, CD (quid = aliquid; detrimenti, genitiu partitiu).
Explica per què darent i caperet són en imperfet de subjuntiu i per què s’usa ne i no ut non.
Mostra la resposta
Totes dues són completives de verbs de voluntat (decerno, «decretar»; operam do, «procurar»), que porten subjuntiu. El temps segueix la consecutio temporum: el verb principal, decrevit, és un pretèrit perfet amb valor de temps històric (secundari) i les accions de les subordinades són simultànies o posteriors; per això, imperfet de subjuntiu.
Amb els verbs de voluntat i de procurar, la completiva negativa s’introdueix amb ne («que no»), no amb ut non, que és propi de les consecutives. Després de ne, l’indefinit aliquid pren la forma quid.
Analitza sintàcticament Ea potestas per senatum more Romano magistratui maxuma permittitur: exercitum parare, bellum gerere, coercere omnibus modis socios atque civis, domi militiaeque imperium atque iudicium summum habere. Quina funció tenen els infinitius?
Mostra la resposta
Principal: Ea potestas, subjecte (ea, determinant demostratiu); permittitur, verb en veu passiva; per senatum, complement de mitjà (per + acusatiu de persona: «per mitjà del senat»; fa les funcions de complement agent); more Romano, CC de manera («segons el costum romà»); magistratui, CI; maxuma, complement predicatiu del subjecte («com el més gran», «que és el més gran»).
exercitum parare, bellum gerere, coercere … civis i domi … habere: quatre infinitius juxtaposats que funcionen com a aposició d’ea potestas (expliquen en què consisteix aquest poder). exercitum, bellum: CD de parare i gerere; omnibus modis, CC de manera; socios atque civis, CD de coercere (coordinats per atque); domi militiaeque, CC de lloc (locatius coordinats per -que); imperium atque iudicium summum, CD d’habere (summum concorda amb iudicium i es refereix a tots dos).
Analitza sintàcticament aliter sine populi iussu nullius earum rerum consuli ius est. Quin tipus de datiu és consuli?
Mostra la resposta
Oració simple, juxtaposada a l’anterior. ius, subjecte; est, verb; consuli, datiu possessiu (amb sum: «el cònsol té dret»); nullius, CN de ius (pronom indefinit en genitiu: «dret a res»); earum rerum, genitiu partitiu, complement de nullius (earum, determinant demostratiu concordat amb rerum): «a cap d’aquestes coses»; aliter, adverbi, CC de manera («altrament»); sine populi iussu, CC de manera o condició (sine + ablatiu; populi, CN d’iussu).
Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de populus, senatus i imperium, i explica l’evolució de populum > cat. poble i cast. pueblo.
Mostra la resposta
populus: cat. popular, populós, poble; cast. popular, populoso, pueblo. senatus: cat. senat, senador; cast. senado, senador. imperium: cat. imperi, imperial; cast. imperio, imperial.
populum > poble: pèrdua de la -m final (populu); síncope de la vocal postònica -u- (poplu); sonorització de la p entre vocal i l (poblu); la vocal final cau i, com que el grup -bl no pot quedar a final de mot, es manté una -e de suport. No hi ha diftongació.
populum > pueblo: els mateixos passos de la síncope i la sonorització (poblu); la ŏ tònica breu diftonga en ue; la -u final passa a -o.