Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Nam Iugurtha, ut erat impigro atque acri ingenio, ubi naturam P. Scipionis, qui tum Romanis imperator erat, et morem hostium cognovit, multo labore multaque cura, praeterea modestissime parendo et saepe obviam eundo periculis in tantam claritudinem brevi pervenerat, ut nostris vehementer carus, Numantinis maximo terrori esset.
Text: texto de Perseus Digital Library (PerseusDL, canonical-latinLit, phi0631.phi002.perseus-lat4).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Perquè Jugurta, com que era de caràcter actiu i enèrgic, quan va conèixer la manera de ser de Publi Escipió, que aleshores era el general dels romans, i la manera d’actuar dels enemics, amb molt d’esforç i molta cura, i a més obeint amb la màxima disciplina i sortint sovint a l’encontre dels perills, en poc temps havia assolit tanta fama que era molt estimat pels nostres i causava un terror enorme als numantins.
- Context: Micipsa, rei de Numídia, temia la popularitat del seu nebot Jugurta i el va enviar al capdavant de les tropes auxiliars númides a la guerra de Numància (134-133 aC), amb l’esperança que hi morís. P. Scipionis és Publi Corneli Escipió Emilià, que va prendre i destruir Numància. Amb nostris, Sal·lusti parla com a romà.
- ut erat impigro atque acri ingenio: ut amb indicatiu, de valor comparatiu-causal («com que era…», «atès que era…»); impigro atque acri ingenio és un ablatiu de qualitat en funció d’atribut.
- pervenerat: Sal·lusti fa servir el plusquamperfet per presentar el resultat com ja assolit («en poc temps havia arribat»); brevi equival a brevi tempore. Numantinis maximo terrori esset: doble datiu, de persona (Numantinis) i de finalitat (maximo terrori, «motiu d’un terror enorme»).
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Nam Iugurtha, ut erat impigro atque acri ingenio, ubi naturam P. Scipionis, qui tum Romanis imperator erat, et morem hostium cognovit, multo labore multaque cura, praeterea modestissime parendo et saepe obviam eundo periculis in tantam claritudinem brevi pervenerat, ut nostris vehementer carus, Numantinis maximo terrori esset.
1Oració principal
L’esquelet és curt: Iugurtha … in tantam claritudinem brevi pervenerat, «Jugurta en poc temps havia arribat a tanta fama». Tota la resta l’envolta: per què (ut erat…), quan (ubi … cognovit), com (els ablatius i els dos gerundis) i amb quin resultat (la consecutiva, anunciada per tantam).
1.1Sub. adverbial comparativa-causal (ut + ind.)CC causa
ut amb indicatiu: «com que era», «ja que era». L’atribut és un ablatiu de qualitat: impigro atque acri ingenio, «de caràcter actiu i enèrgic».
1.2Sub. adverbial temporal (ubi + perf. ind.)CC temps
«quan va conèixer». El CD té dos nuclis units per et: naturam (d’Escipió) i morem (dels enemics). A dins, una relativa explica qui era Escipió.
1.2.1Sub. de relatiu adjectivaCN (antecedent)
qui és el subjecte; erat, copulatiu; imperator, atribut. Romanis és un datiu d’interès: «general per als romans», és a dir, «dels romans».
1.3Sub. adverbial consecutiva (ut + imperf. subj.)CC conseqüència
L’anuncia tantam: «tanta fama que…». Un sol verb, esset, per a dos membres juxtaposats: nostris carus («estimat pels nostres») i Numantinis maximo terrori (doble datiu: «motiu d’un terror enorme per als numantins»).
brevi = brevi tempore, «en poc temps». obviam ire («sortir a l’encontre») regeix datiu: periculis.
Preguntes
Analitza morfològicament ingenio, cognovit, eundo, pervenerat i terrori.
Mostra la resposta
ingenio: d’ingenium, -ii (n., 2a declinació). Ablatiu singular.
cognovit: de cognosco, -is, -ere, cognovi, cognitum (3a conjugació). 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa.
eundo: d’eo, is, ire, ii (ivi), itum (verb irregular). Gerundi en ablatiu.
pervenerat: de pervenio, -is, -ire, perveni, perventum (4a conjugació). 3a persona del singular del pretèrit plusquamperfet d’indicatiu, veu activa.
terrori: de terror, -oris (m., 3a declinació). Datiu singular.Analitza sintàcticament Nam Iugurtha, ut erat impigro atque acri ingenio, … pervenerat. Quin valor té ut i quina funció fa impigro atque acri ingenio?
Mostra la resposta
Nam Iugurtha … pervenerat és l’oració principal: Nam, conjunció explicativa; Iugurtha, subjecte; pervenerat, verb.
ut erat impigro atque acri ingenio: subordinada adverbial introduïda per ut amb indicatiu, de valor comparatiu amb matís causal («com que era», «ja que era»); fa de CC de causa de la principal. Subjecte omès, Iugurtha; erat, verb copulatiu; impigro atque acri ingenio, ablatiu de qualitat en funció d’atribut (ingenio, nucli; impigro i acri, adjectius concordats, coordinats per atque).Analitza sintàcticament ubi naturam P. Scipionis, qui tum Romanis imperator erat, et morem hostium cognovit.
Mostra la resposta
Subordinada adverbial temporal introduïda per ubi + perfet d’indicatiu («quan va conèixer»); CC de temps de pervenerat. Subjecte omès, Iugurtha; cognovit, verb; CD amb dos nuclis coordinats per et: naturam, amb P. Scipionis com a CN, i morem, amb hostium com a CN.
A dins, qui tum Romanis imperator erat: subordinada adjectiva de relatiu; antecedent, P. Scipionis. qui, subjecte; erat, verb copulatiu; imperator, atribut; Romanis, datiu d’interès («per als romans», és a dir, «general dels romans»); tum, CC de temps.Explica la sintaxi de multo labore multaque cura, praeterea modestissime parendo et saepe obviam eundo periculis. Què són parendo i eundo? Per què periculis va en datiu?
Mostra la resposta
Són complements circumstancials de pervenerat que indiquen el mitjà o la manera: com va aconseguir Jugurta la fama.
multo labore multaque cura: dos ablatius de manera o instrument coordinats per -que (multo i multa, adjectius concordats).
parendo i eundo: gerundis en ablatiu, amb funció de CC de manera o instrument («obeint», «sortint a l’encontre»), coordinats per et. modestissime (adverbi en grau superlatiu) complementa parendo; saepe (CC de temps) i obviam (adverbi) complementen eundo.
periculis va en datiu perquè el regeix la locució obviam ire («sortir a l’encontre de»), que es construeix amb datiu, com els verbs de moviment cap a algú: n’és el complement (CI o complement de règim).Analitza sintàcticament in tantam claritudinem brevi pervenerat, ut nostris vehementer carus, Numantinis maximo terrori esset. Quin tipus de subordinada és la d’ut? Quina paraula l’anuncia?
Mostra la resposta
A la principal, in tantam claritudinem és un CC de direcció o complement de règim de pervenerat (in + acusatiu, «a tanta fama»); brevi (= brevi tempore), CC de temps («en poc temps»).
ut … esset: subordinada adverbial consecutiva (ut + imperfet de subjuntiu), anunciada pel correlatiu tantam («tanta… que»). Subjecte omès, Iugurtha; esset, verb copulatiu, comú a dos membres juxtaposats (asíndeton):
1) nostris vehementer carus: carus, atribut; nostris, datiu complement de l’adjectiu carus («estimat pels nostres»); vehementer, adverbi que intensifica carus.
2) Numantinis maximo terrori: doble datiu amb sum: Numantinis, datiu d’interès (de persona); maximo terrori, datiu de finalitat («motiu de moltíssim terror»), amb maximo (superlatiu de magnus) concordat amb terrori.Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans d’ingenium i de labor, i explica l’evolució de laborare > cat. llaurar i cast. labrar.
Mostra la resposta
ingenium: cat. enginy, enginyós, enginyer; cast. ingenio, ingenioso, ingeniero.
labor: cat. labor, laboriós, laboral; cast. labor, laborioso, laboral.
laborare > cat. llaurar: palatalització de la l- inicial en ll- (tret característic del català: luna > lluna); pèrdua de la -e final; síncope de la -o- pretònica i vocalització de la b en u davant r (labrar > llaurar, com debere > deure).
laborare > cast. labrar: pèrdua de la -e final i síncope de la vocal pretònica -o- (lab(o)rar), amb què es forma el grup -br-. És la paraula patrimonial, amb el sentit especialitzat de «treballar la terra»; laborar és un cultisme.