Passa el ratolí per una paraula (o toca-la) per veure’n la morfologia.
Reprehendenti filio Tito, quod etiam urinae vectigal commentus esset, pecuniam ex prima pensione admovit ad nares, sciscitans num odore offenderetur; et illo negante: «Atquin» inquit «e lotio est.»
Text: texto de la edición de Perseus (PerseusDL, canonical-latinLit, phi1348.abo020). Adaptació: només es normalitza la grafia (u consonàntica escrita v: vectigal, admovit), es posa majúscula inicial i es canvien les cometes simples de l’edició ('…') per cometes llatines («…»). El passatge acaba abans de l’anècdota de l’estàtua (nuntiantis legatos…).
Intenta traduir-lo i respondre les preguntes abans d’obrir les solucions.
Traducció
Al seu fill Tit, que li retreia que hagués ideat un impost fins i tot sobre l’orina, li va acostar al nas els diners del primer pagament i li va preguntar si l’olor el molestava; i, com que ell va dir que no, li va respondre: «Doncs ve de l’orina».
- Context: el subjecte és l’emperador Vespasià (69-79 dC), que va sanejar el tresor amb nous impostos. Un gravava l’orina recollida a les latrines públiques, que feien servir els baters (fullones) per netejar i tractar els teixits. D’aquesta anècdota ve la frase pecunia non olet («els diners no fan olor»), que no és a Suetoni.
- quod … commentus esset: quod causal amb subjuntiu, perquè expressa el motiu segons Tit (causa subjectiva), no segons el narrador. commentus esset és plusquamperfet de subjuntiu del deponent comminiscor: forma passiva amb significat actiu («havia ideat»).
- illo negante: ablatiu absolut amb participi de present, «negant-ho ell, com que ell va dir que no». atquin, «i tanmateix, doncs», introdueix la rèplica irònica. lotium és un sinònim col·loquial d’urina.
Anàlisi sintàctica
Cada grup porta a sota la seva ratlla i la seva funció, i una fletxa que va al seu verb. Els requadres numerats són oracions subordinades: s’analitzen a sota, a la caixa amb el mateix número.
1Reprehendenti filio Tito, quod etiam urinae vectigal commentus esset, pecuniam ex prima pensione admovit ad nares, sciscitans num odore offenderetur;
1Oració principal
Subjecte omès: Vespasià. Verb, admovit, «va acostar»; què? pecuniam; on? ad nares; a qui? filio Tito. El fill el descriu un participi, reprehendenti, i el pare, un altre, sciscitans.
1.1Participi concertatCPred. del CI
Reprehendenti concorda amb filio (datiu): «que li retreia». Per què? Ho diu la causal amb quod.
1.1.1Sub. adverbial causal (quod + subj.)CC causa
Subjuntiu perquè és el motiu segons Tit, no segons el narrador. Subjecte omès, Vespasià; CD, vectigal, amb el seu CN, urinae.
1.2Participi concertat (deponent)CPred. del Subj.
sciscitans concorda amb el subjecte, Vespasià: «preguntant». El que pregunta és una interrogativa indirecta.
1.2.1Sub. substantiva interrogativa indirectaCD
num, «si». Subjuntiu imperfet: simultaneïtat amb un passat (admovit). Subjecte omès, Tit; odore, «per l’olor», ablatiu de causa.
commentus esset és plusquamperfet de subjuntiu del deponent comminiscor, «idear».
2et illo negante: «Atquin» inquit «e lotio est.»
2Oració principal
Subjecte omès: Vespasià; verb, inquit, intercalat en les seves paraules. Abans, un ablatiu absolut: «com que ell (Tit) ho negava». El que diu és el CD, en estil directe.
2.1Ablatiu absolut (part. pres.)CC temps
illo és el «subjecte» (Tit) i negante, el predicat: «negant-ho ell».
2.2Estil directeCD (estil directe)
Atquin, «i tanmateix, doncs». Subjecte sobreentès: els diners. e lotio, «de l’orina»: d’on procedeix.
Preguntes
Analitza morfològicament filio, vectigal, commentus esset, sciscitans i offenderetur.
Mostra la resposta
filio: de filius, -ii (m., 2a declinació). Datiu singular.
vectigal: de vectigal, -alis (n., 3a declinació, tema en -i). Acusatiu singular.
commentus esset: de comminiscor, -eris, -i, commentus sum (deponent). 3a persona del singular del plusquamperfet de subjuntiu (forma passiva, significat actiu).
sciscitans: de sciscitor, -aris, -ari, sciscitatus sum (deponent). Participi de present, nominatiu singular masculí.
offenderetur: d’offendo, -is, -ere, offendi, offensum. 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu, veu passiva.Analitza sintàcticament Reprehendenti filio Tito, quod etiam urinae vectigal commentus esset. Per què va en subjuntiu commentus esset?
Mostra la resposta
Reprehendenti: participi de present concordat amb filio (datiu singular masculí), amb valor de relativa («que li retreia»); funciona com a complement predicatiu del CI.
filio: CI d’admovit; Tito: aposició de filio.
quod etiam urinae vectigal commentus esset: subordinada adverbial causal que depèn de reprehendenti (el motiu del retret). quod, conjunció causal; subjecte omès, Vespasià; commentus esset, verb (deponent); vectigal, CD; urinae, CN de vectigal («impost de l’orina»); etiam, adverbi («fins i tot»).
Va en subjuntiu perquè és una causal subjectiva: presenta el motiu com a opinió de Tit, no com a afirmació del narrador. El plusquamperfet indica anterioritat respecte a un verb principal en passat (admovit).Analitza sintàcticament l’oració principal pecuniam ex prima pensione admovit ad nares.
Mostra la resposta
Oració principal (a la qual s’uneixen el participi reprehendenti amb el seu CI i el participi sciscitans).
Subjecte omès: Vespasià. admovit, verb (perfet d’indicatiu d’admoveo); pecuniam, CD; ex prima pensione, complement de procedència («del primer pagament»), referit a pecuniam, amb prima concordat amb pensione; ad nares, CC de direcció («al nas»; nares, plural, «els narius, el nas»); filio, CI.Analitza sciscitans num odore offenderetur. Quin tipus de subordinada és? Justifica el temps i el mode d’offenderetur.
Mostra la resposta
sciscitans: participi de present (deponent) concordat amb el subjecte omès, Vespasià; complement predicatiu del subjecte amb valor modal o temporal («preguntant», «mentre preguntava»).
num odore offenderetur: subordinada substantiva interrogativa indirecta, CD de sciscitans. num, partícula interrogativa («si»); subjecte omès, Tit; offenderetur, verb en passiva; odore, ablatiu de causa, complement de la passiva referit a cosa («per l’olor»).
Va en subjuntiu perquè les interrogatives indirectes l’exigeixen; en imperfet per la consecutio temporum: simultaneïtat respecte a un temps passat (admovit).Analitza sintàcticament et illo negante: «Atquin» inquit «e lotio est».
Mostra la resposta
Oració principal coordinada copulativa (et) a l’anterior. Subjecte omès, Vespasià; inquit, verb, intercalat; l’estil directe Atquin e lotio est fa de CD.
illo negante: ablatiu absolut (CC de temps o causa) amb participi de present, que indica simultaneïtat: illo, subjecte (Tit); negante, predicat (participi de present de nego). «Com que ell ho negava».
Estil directe: Atquin, conjunció adversativa («i tanmateix», «doncs»); subjecte omès, els diners (pecunia, o id); est, verb («és, procedeix»); e lotio, complement d’origen o procedència (e + ablatiu).Lèxic: escriu dos derivats catalans i dos de castellans de filius i d’urina, i explica l’evolució de filium a cat. fill i a cast. hijo.
Mostra la resposta
filius: cat. fill, filial, filiació, afillar; cast. hijo, filial, filiación, ahijado. Filial i filiació / filiación són cultismes.
urina: cat. orina, orinar, urinari; cast. orina, orinar, urinario. Urinari / urinario són cultismes.
filium > fill: pèrdua de la -m final; el grup -li- + vocal dona la palatal lateral ll; caiguda de la vocal final; la f- es conserva.
filium > hijo: pèrdua de la -m final (filiu); la f- inicial passa a h- aspirada, que després deixa de pronunciar-se; el grup -li- + vocal (iod) dona la palatal medieval [ʒ], que acaba en la velar j [x]; la -u final passa a -o.