Les oracions de relatiu

Què és

L’oració de relatiu és una subordinada adjectiva: completa un substantiu de l’oració principal, l’antecedent, igual que ho faria un adjectiu. La introdueix un pronom relatiu (qui, quae, quod) o un adverbi relatiu (ubi, unde, quo…).

Proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.

I són els més propers als germans, que viuen a l’altra banda del Rin, amb els quals estan en guerra contínuament.

Les dues relatives tenen el mateix antecedent, Germanis. A la segona, la preposició va darrere del relatiu i unida a ell: quibuscum = cum quibus.

La regla d’or

El relatiu concorda amb l’antecedent en gènere i nombre, però el seu cas depèn de la funció que fa dins la seva oració:

• qui trans Rhenum incolunt: qui és nominatiu perquè és el subjecte d’incolunt.
• quibuscum … bellum gerunt: quibus és ablatiu perquè va amb la preposició cum.

Així, per analitzar una relativa:

1. Busca l’antecedent (masculí plural a l’exemple: Germanis).
2. Delimita la relativa: comença en el relatiu i acaba en el seu verb.
3. Analitza el relatiu dins la seva oració: subjecte, CD, CC…

Antecedent demostratiu o omès

Sovint l’antecedent és un demostratiu (is, ille), i de vegades no hi és:

Deorum numero eos solos ducunt, quos cernunt et quorum aperte opibus iuvantur.

Compten entre els déus només aquells que veuen i de l’ajuda dels quals es beneficien clarament.

eos és l’antecedent de dues relatives coordinades: a la primera, quos és el CD de cernunt; a la segona, quorum és un genitiu, complement d’opibus. Quan falta l’antecedent, se sobreentén un demostratiu: qui ipsorum lingua Celtae appellantur = (ii) qui…, «els qui en la seva pròpia llengua s’anomenen celtes» (I 1, 1).

Relatives amb subjuntiu

Si el verb de la relativa és en subjuntiu, l’oració té a més un valor adverbial. El més freqüent a la PAU és el final: qui + subjuntiu = «perquè».

Legatos ad eum mittunt nobilissimos civitatis, … qui dicerent sibi esse in animo sine ullo maleficio iter per provinciam facere.

Li envien com a ambaixadors els més nobles de la ciutat perquè li diguessin que tenien la intenció de passar per la província sense causar cap dany.

També pot ser consecutiva o de característica, sobretot després d’una negació o d’un antecedent indefinit: neque druides habent, qui rebus divinis praesint, «no tenen druides que s’ocupin dels afers religiosos» (De bello Gallico VI 21, 1).

El relatiu d’enllaç

Al principi d’una frase, després de punt, el relatiu no introdueix una subordinada: enllaça amb la frase anterior i equival a un demostratiu amb una conjunció (et is, nam is…).

Quibus rebus cognitis media nocte silentio profectus ad hostium castra mane pervenit.

Conegudes aquestes coses, va partir a mitjanit en silenci i va arribar al matí al campament dels enemics.

Quibus rebus cognitis és un ablatiu absolut: quibus = his. Tradueix-lo amb un demostratiu: «aquestes coses», no «les quals coses».

Com traduir-la

• Que, el qual, qui, segons soni millor: «els germans, que viuen a l’altra banda del Rin».
• Del qual / de la qual, per al genitiu: «de l’ajuda dels quals es beneficien».
• Perquè + subjuntiu, si és final: «perquè li diguessin».
• Demostratiu, si és relatiu d’enllaç: «aquestes coses», «aquest».

Errors freqüents a l’examen

• Fer concordar el relatiu en cas amb l’antecedent.
• Triar com a antecedent la paraula més propera sense comprovar el gènere i el nombre.
• Traduir un relatiu d’enllaç com «el qual» i deixar la frase penjada.
• No veure el valor final d’una relativa amb subjuntiu.

Practica

Localitza les relatives, digues el seu antecedent i la funció del relatiu, i tradueix-les. Compte amb l’antecedent de la segona. Després, obre la solució.

Postea Numa Pompilius rex creatus est, qui bellum quidem nullum gessit, sed non minus civitati quam Romulus profuit. Nam et leges Romanis moresque constituit, qui consuetudine proeliorum iam latrones ac semibarbari putabantur.

Primer intenta traduir-lo tu.

Veure la solució

• qui bellum quidem nullum gessit, sed … profuit: antecedent Numa Pompilius; qui és el subjecte de gessit i de profuit, coordinats per sed.
• qui consuetudine proeliorum iam latrones ac semibarbari putabantur: qui és masculí plural: no pot anar amb leges (femení) i, encara que per la forma podria anar amb mores, el sentit ho descarta. L’antecedent és Romanis, que és abans. qui és el subjecte de putabantur (passiva); latrones ac semibarbari és el predicatiu.

Traducció: «Després va ser elegit rei Numa Pompili, que no va fer cap guerra, però no va ser menys útil a la ciutat que Ròmul. Perquè va donar lleis i costums als romans, que, pel costum dels combats, ja eren considerats bandits i mig bàrbars».

En vols més? Al magatzem de textos tens relatives a Els costums dels germans, Els més valents, els belgues, Les dues classes d’homes a la Gàl·lia i El rei Numa Pompili.