L’adjectiu concorda amb el substantiu en gènere, nombre i cas, però no necessàriament en declinació: agricola bonus «el bon pagès» (1a + 2a), persona non grata. Per això no busquis terminacions iguals: busca la concordança.
3.1. Adjectius de la primera classe
Es declinen per la 2a (masculí i neutre) i la 1a (femení). L’enunciat dona les tres terminacions:
- bonus, bona, bonum «bo»: com dominus, rosa, templum.
- liber, libera, liberum «lliure»: manté la e, com puer.
- pulcher, pulchra, pulchrum «bell»: la perd, com ager.
3.2. Adjectius de la segona classe
Es declinen per la 3a declinació, com a temes en -i: ablatiu singular en -i, genitiu plural en -ium, neutre plural en -ia. Segons quantes formes tingui el nominatiu singular, són de:
| Tipus | Enunciat | Significat |
|---|---|---|
| Tres terminacions | acer, acris, acre | agut, enèrgic |
| Dues terminacions | fortis, forte (m./f., n.) | fort, valent |
| Una terminació | felix, felicis; prudens, prudentis | feliç; prudent |
Model fortis, forte: nom. fortis / forte; ac. fortem / forte; gen. fortis; dat. i abl. forti. Plural: nom. i ac. fortes / fortia; gen. fortium; dat. i abl. fortibus.
En els d’una terminació, l’enunciat dona el nominatiu i el genitiu (com un substantiu): felix, felicis.
3.3. Comparatiu i superlatiu
| Grau | Formació | Exemple |
|---|---|---|
| Comparatiu | tema + -ior (m./f.), -ius (n.); gen. -ioris | fortior, fortius «més fort» |
| Superlatiu | tema + -issimus, -a, -um | fortissimus «molt fort, el més fort» |
| Superlatiu d’adj. en -er | -errimus | pulcherrimus, acerrimus |
| Superlatiu de facilis, difficilis, similis, dissimilis, humilis, gracilis | -illimus | facillimus |
El comparatiu es declina per la 3a declinació, però com a tema en consonant: abl. sg. fortiore, gen. pl. fortiorum, neutre pl. fortiora.
El segon terme de la comparació s’expressa de dues maneres:
- amb quam + el mateix cas que el primer terme: Paulus altior est quam Marcus «Pau és més alt que Marc»;
- sense quam, en ablatiu: Paulus altior est Marco. És l’ablatiu de comparació.
El superlatiu pot ser absolut («molt fort») o relatiu («el més fort de…»). En aquest cas, el grup del qual es destaca va en genitiu partitiu: Horum omnium fortissimi sunt Belgae «De tots aquests, els més valents són els belgues» (Cèsar).
3.4. Comparatius i superlatius irregulars
| Positiu | Comparatiu | Superlatiu | Rastres en català |
|---|---|---|---|
| bonus bo | melior, melius | optimus | millor, òptim |
| malus dolent | peior, peius | pessimus | pitjor, pèssim |
| magnus gran | maior, maius | maximus | major, màxim |
| paruus petit | minor, minus | minimus | menor, mínim |
| multus molt | plus (n.), pl. plures, plura | plurimus | plural |
Plus en singular és un substantiu neutre que es construeix amb genitiu: plus pecuniae «més diners».
3.5. Adjectius pronominals
Nou adjectius es declinen com bonus, llevat del genitiu singular en -ius i del datiu singular en -i per als tres gèneres: unus, nullus, ullus, solus, totus, alius, alter, uter, neuter. Exemple: totius Galliae «de tota la Gàl·lia», soli Caesari «només a Cèsar».
Alius… alius vol dir «un… un altre»; alter… alter, «l’un… l’altre» (de dos).
3.6. Numerals
| Cardinal | Ordinal | Cardinal | Ordinal |
|---|---|---|---|
| 1 unus, -a, -um | primus | 6 sex | sextus |
| 2 duo, duae, duo | secundus | 7 septem | septimus |
| 3 tres, tria | tertius | 8 octo | octauus |
| 4 quattuor | quartus | 9 nouem | nonus |
| 5 quinque | quintus | 10 decem | decimus |
| 100 centum | centesimus | 1000 mille | millesimus |
- Només es declinen unus, duo i tres; els altres cardinals fins a 100 són invariables.
- duo: gen. duorum, duarum; dat./abl. duobus, duabus; ac. duos, duas, duo. tres: gen. trium, dat./abl. tribus.
- mille és invariable en singular; el plural milia, milium és un substantiu neutre i porta genitiu: tria milia militum «tres mil soldats».
Aquests numerals apareixen a la llista d’ètims de la PAU: decem → «decenni», centum → «centenari», mille → «mil·lenni».
3.7. Adverbis formats a partir d’adjectius
| Adjectiu | Terminació | Exemple |
|---|---|---|
| 1a classe | -e | liber → libere «lliurement»; pulcher → pulchre |
| 2a classe | -iter | fortis → fortiter «valentament»; acer → acriter |
| 2a classe en -ns | -nter | prudens → prudenter |
Irregulars: bonus → bene; malus → male; facilis → facile; multus → multum. El comparatiu de l’adverbi és el neutre del comparatiu (fortius «més valentament») i el superlatiu acaba en -issime (fortissime).