2.1. Els casos i la seva funció
Cada cas respon a una pregunta. Aprèn aquesta taula abans que cap altra: és la clau de tota l’anàlisi.
| Cas | Funció principal | Pregunta | Exemple |
|---|---|---|---|
| Nominatiu | Subjecte, atribut | Qui…? | Puella cantat. «La nena canta». |
| Vocatiu | Cridar algú | Escolta…! | Marce, ueni! «Marc, vine!» |
| Acusatiu | Complement directe; direcció (amb ad, in) | Què? Qui? Cap a on? | Video puellam. «Veig la nena». |
| Genitiu | Complement del nom | De qui? | liber puellae «el llibre de la nena» |
| Datiu | Complement indirecte | A qui? Per a qui? | Do librum puellae. «Dono un llibre a la nena». |
| Ablatiu | Complements circumstancials | Amb què? Com? On? Quan? D’on? | Gladio pugnat. «Lluita amb l’espasa». |
Al capítol 9 veuràs tots els valors de cada cas. Aquí n’hi ha prou amb aquests.
Els substantius s’agrupen en cinc declinacions. Per saber a quina pertany un nom, mira’n l’enunciat al diccionari: nominatiu + genitiu singular + gènere. El genitiu singular és el que decideix la declinació.
| Declinació | Genitiu sg. | Enunciat |
|---|---|---|
| 1a | -ae | rosa, -ae (f.) |
| 2a | -i | dominus, -i (m.); templum, -i (n.) |
| 3a | -is | rex, regis (m.) |
| 4a | -us | manus, -us (f.) |
| 5a | -ei | res, rei (f.) |
2.2. Primera declinació
Gairebé tots són femenins. Són masculins els noms d’oficis d’home: poeta, agricola, nauta.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Nom. | rosa | rosae |
| Voc. | rosa | rosae |
| Ac. | rosam | rosas |
| Gen. | rosae | rosarum |
| Dat. | rosae | rosis |
| Abl. | rosa | rosis |
2.3. Segona declinació
Masculins en -us i en -er, i neutres en -um.
| dominus, -i (m.) | puer, -i (m.) | ager, agri (m.) | templum, -i (n.) | |
|---|---|---|---|---|
| Nom. | dominus | puer | ager | templum |
| Voc. | domine | puer | ager | templum |
| Ac. | dominum | puerum | agrum | templum |
| Gen. | domini | pueri | agri | templi |
| Dat. | domino | puero | agro | templo |
| Abl. | domino | puero | agro | templo |
| Nom. pl. | domini | pueri | agri | templa |
| Voc. pl. | domini | pueri | agri | templa |
| Ac. pl. | dominos | pueros | agros | templa |
| Gen. pl. | dominorum | puerorum | agrorum | templorum |
| Dat. pl. | dominis | pueris | agris | templis |
| Abl. pl. | dominis | pueris | agris | templis |
Particularitats.
- El vocatiu en -e només existeix en els masculins en -us: Marce, amice. Els acabats en -ius fan el vocatiu en -i: filius → fili, Vergilius → Vergili.
- Cal saber si un nom en -er perd la e (ager, agri) o la manté (puer, pueri). Ho diu el genitiu de l’enunciat.
- Vir, uiri «home, baró» es declina com puer.
2.4. Tercera declinació
És la més nombrosa i la que fa dubtar més, perquè el nominatiu singular és molt variat (rex, consul, nomen, corpus, ciuitas…). No intentis deduir res del nominatiu: el tema es veu en el genitiu, traient -is: rex, reg-is → tema reg-.
Hi ha dos grups: temes en consonant i temes en -i. Només es diferencien en unes poques formes.
| rex, regis (m.) | corpus, corporis (n.) | ciuis, -is (m.) | animal, -alis (n.) | |
|---|---|---|---|---|
| Nom./Voc. | rex | corpus | ciuis | animal |
| Ac. | regem | corpus | ciuem | animal |
| Gen. | regis | corporis | ciuis | animalis |
| Dat. | regi | corpori | ciui | animali |
| Abl. | rege | corpore | ciue | animali |
| Nom./Voc. pl. | reges | corpora | ciues | animalia |
| Ac. pl. | reges | corpora | ciues (-is) | animalia |
| Gen. pl. | regum | corporum | ciuium | animalium |
| Dat./Abl. pl. | regibus | corporibus | ciuibus | animalibus |
Com sé si és tema en -i? Normalment ho és quan:
- té el mateix nombre de síl·labes en nominatiu i en genitiu (parisíl·lab): ciuis, ciuis; nauis, nauis;
- el tema acaba en dues consonants: urbs, urb-is; pars, part-is; nox, noct-is;
- és neutre en -e, -al, -ar: mare, animal.
Per traduir, la diferència gairebé no importa: -um o -ium són sempre genitiu plural.
2.5. Quarta declinació
Masculins i femenins en -us, i uns quants neutres en -u.
| manus, -us (f.) | cornu, -us (n.) | |
|---|---|---|
| Nom./Voc. | manus | cornu |
| Ac. | manum | cornu |
| Gen. | manus | cornus |
| Dat. | manui | cornu |
| Abl. | manu | cornu |
| Nom./Voc. pl. | manus | cornua |
| Ac. pl. | manus | cornua |
| Gen. pl. | manuum | cornuum |
| Dat./Abl. pl. | manibus | cornibus |
2.6. Cinquena declinació
Poques paraules, gairebé totes femenines, però molt freqüents: res «cosa, assumpte», dies «dia» (m.), spes «esperança», fides «confiança, lleialtat».
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Nom./Voc. | res | res |
| Ac. | rem | res |
| Gen. | rei | rerum |
| Dat. | rei | rebus |
| Abl. | re | rebus |
2.7. Formes irregulars d’alta freqüència
- domus, -us (f.) «casa» barreja la 4a i la 2a declinació: abl. domo, ac. pl. domos. Tres formes funcionen com a adverbis de lloc sense preposició: domi «a casa», domum «cap a casa», domo «de casa».
- deus, -i «déu»: voc. deus; nom. pl. dei, dii o di; dat./abl. pl. deis, diis o dis.
- uis «força»: ac. uim, abl. ui; plural uires, uirium «forces, tropes». No el confonguis amb uir, uiri «home».
- Iuppiter, Iouis «Júpiter»: ac. Iouem, dat. Ioui, abl. Ioue.
- Locatiu: amb noms de ciutat i amb domus, rus, el lloc «on» s’expressa amb una forma especial sense preposició: Romae «a Roma», Corinthi «a Corint», Athenis «a Atenes», domi «a casa», ruri «al camp».
2.8. Quadre resum de desinències
| 1a | 2a | 2a n. | 3a | 3a n. | 4a | 5a | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom. sg. | -a | -us, -er | -um | diversos | diversos | -us | -es |
| Ac. sg. | -am | -um | -um | -em | = nom. | -um | -em |
| Gen. sg. | -ae | -i | -i | -is | -is | -us | -ei |
| Dat. sg. | -ae | -o | -o | -i | -i | -ui | -ei |
| Abl. sg. | -a | -o | -o | -e (-i) | -e (-i) | -u | -e |
| Nom. pl. | -ae | -i | -a | -es | -a (-ia) | -us | -es |
| Ac. pl. | -as | -os | -a | -es | -a (-ia) | -us | -es |
| Gen. pl. | -arum | -orum | -orum | -um (-ium) | -um (-ium) | -uum | -erum |
| Dat./Abl. pl. | -is | -is | -is | -ibus | -ibus | -ibus | -ebus |
El vocatiu coincideix amb el nominatiu, llevat dels masculins de la 2a en -us (-e).