Les oracions coordinades són independents entre si. S’uneixen amb conjuncions com les del català.
13.1. Copulatives
- et «i»; et… et «tant… com».
- -que, unida a la segona paraula: Senatus Populusque Romanus «el Senat i el Poble romà»; arma uirumque.
- atque / ac «i, i a més».
- neque / nec «i no, ni»; neque… neque «ni… ni».
13.2. Disjuntives
aut «o» (excloent); uel, -ue «o» (indiferent); aut… aut, uel… uel «o… o»; siue… siue «sia… sia».
13.3. Adversatives
sed «però, sinó»; autem (pospositiva) «però, d’altra banda»; tamen «tanmateix»; at «però»; uerum «però, sinó». Dura lex, sed lex «La llei és dura, però és la llei».
13.4. Causals i il·latives
- Explicatives o causals: nam, enim (pospositiva) «doncs, perquè».
- Il·latives o conclusives: ergo, igitur (sovint pospositiva), itaque, ideo «així doncs, per tant». Cogito, ergo sum «Penso, per tant existeixo» (Descartes).